Home // diari // 10 d’agost de 1944

10 d’agost de 1944

Dijous:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer es va reunir amb els col·laboradors de la seva organització d’armament i els va explicar que havien comès l’error de construir un aparell administratiu que provocava que tothom desconfiés de tothom, ja que es controlava a les empreses i als treballadors d’una manera exagerada. Per Speer, la desconfiança que patien els empresaris per part de l’administració era un problema per la producció, ja que no es deixava treballar en les millors condicions i es controlaven amb massa exigència els beneficis de les empreses i, a sobre, les empreses tenien que pagar masses impostos, fet que privava que tinguessin els beneficis que voldrien. Speer va proposar a l’Administració acomiadar a unes 600.000 o 800.000 persones per tal d’obligar-les a treballar en les fàbriques d’armament.

Després, Speer i el general de la Luftwaffe Adolf Galland varen anar al quarter general de Rastenburg per fer canviar d’idea a l’Adolf Hitler en la seva última proposta de destinar 2.000 caces al front occidental per lluitar contra els Aliats. Tant Speer com Galland sabien que aquella flota seria destruïda amb poc temps, ja que les forces aèries aliades eren molt superior. Un cop varen arribar al quarter general es varen reunir de seguida amb en Hitler a soles. Speer va informar-lo de que la situació en la producció d’armament era catastròfica i li va demanar que no destinés aquella flota per anar a lluitar al front occidental perquè creia que era millor que es destinés a la defensa de les indústries d’armament. El dictador es va posar molt nerviós quan va veure que Speer volia rectificar la seva ordre i va cridar-lo de males maneres acusant-lo de que era ell qui s’ocupava de les qüestions militars. Al final, Hitler va marxar de la reunió emprenyat.


A Alemanya va ser jutjat pel Tribunal Popular el germà del coronel Claus von Stauffenberg, Berthold von Stauffenberg, i el seu amic i oficial de la Marina Alfred Kranzfelder. A tots dos se’ls va acusar d’haver participat amb l’oposició al règim nazi i varen ser condemnats a mort i executats el mateix dia a Berlín-Plötzensee. Però els nazis tant sol havien començat i continuaven detenint a tota persona sospitosa d’haver participat en el 20 de juliol de 1944. Durant aquella jornada varen detenir a 43 altes personalitats. Entre els detinguts hi havia prefectes, inspectors de Hisenda, el monsenyor Wilifrid Baumgartner, alts funcionaris del Tresor, generals, coronels i comandants, banquers, advocats i professors.


A París, on la presència de la Wehrmacht ja no es va com una autoritat suprema, es va produir una gran vaga de ferrocarrils, que va interrompre el trànsit entre Alemanya i el front de Normandia.


A Estrasburg, a l’hotel Casa vermella es varen reunir industrials i oficials militars alemanys per planificar els seus futurs econòmics després de la derrota d’Alemanya. Entre els presents a la reunió i havia els representants de firmes alemanyes com Krupp, Messerschmitt, Volkswagen i Rheinmetall, així com enginyers de factories de Polònia i un oficial del Ministeri de la Marina a París. La reunió va ser presidida pel doctor Scheid, que tenia el rang d’Obergruppenführer de les SS. En començar la trobada es va fer un breu discurs sobre l’empitjorament de la situació militar alemanya. A continuació, el doctor Scheid va admetre que els tancs Aliats estaven avançant cap a Berlín, però va afirmar que el Tercer Reich tornaria a néixer com un nou imperi econòmic establert a Suïssa, i que s’estendria per tot el món fins als Estats Units. Aquesta reunió va ser espiada pels britànics que en varen elaborar un informe.

En el front oriental:

A Varsòvia, els soldats alemanys estaven destrossant l’Exèrcit Nacional Clandestí polonès, que havia fet un alçament l’1 d’agost de 1944, i varen llançar octavetes, que portaven firmes falses dels Aliats, on demanaven a la població rendir-se. L’endemà els alemanys varen llançar un ultimàtum a la població amenaçant-los de que si trobaven civils a la ciutat els matarien sense contemplacions. Per la seva part, l’Exèrcit Nacional polonès va enviar telegrames al govern polonès a l’exili criticant-los per no ajudar-los en les seves reclamacions de suport militar i de subministrament d’armes.

En el front occidental:

A França, les tropes aliades varen alliberar la ciutat de Nantes i Angers. Mentrestant, els britànic, a poc a poc, es varen anar aproximant a Falaise.


A la Cota 314, on s’enfrontaven nord-americans i alemanys, a dos quarts de cinc de la tarda una desena de C-47 varen llançar racions de menjar i altres subministraments en paracaigudes de color blau, però la meitat dels paquets varen caure fora del perímetre nord-americà. Per posar més problemes als nord-americans, un missatge descodificat deia que probablement l’endemà començaria un nou atac contra Avranches.

En el Mediterrani:

Les unitats de desembarcament aliades, una flota de 2.000 embarcacions, es varen concentrar al sud d’Itàlia, Sicília, Argèlia i Còrsega per dirigir-se al golf de Gènova per fer creure als alemanys de que volien desembarcar al nord d’Itàlia. En realitat, els Aliats volien desembarcar a Provença, al sud de França, en l‘Operació Yunque.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va lamentar que el president Franklin Delano Roosevelt no s’hagués pogut reunir amb ell a la Gran Bretanya, i va dir amb tristesa que el rei Jordi VI estava molt decebut quan li varen dir. Tot i això, aquell dia, el primer ministre va fer un viatge a Itàlia per visitar les seves tropes i inspeccionar el terreny i les futures operacions.

En el Pacífic:

Les forces nord-americanes varen arribar a l’extrem septentrional de l’illa de Guam, exactament al mont Machanao, i els japonesos varen cessar de tota resistència. D’aquesta manera les Marianes varen ser totalment conquerides, tot i que alguns soldats japonesos esporàdicament varen continuar lluitant durant uns mesos. L’últim soldat japonès es va rendir el 1960.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: