13 de juliol de 1944
En el Reich:
En el Berghof, l’Adolf Hitler va publicar dos decrets sobre operacions militars en el Reich:
- El comandant Militar en Cap, Wilhelm Keitel, tindria la màxima autoritat en cada sector de l’Exèrcit, però les peticions en matèria civil quedarien condicionades a les del Comissari del Reich per la Defensa, el gestor dels assumptes d’administració civil i econòmic.
- Tant les autoritats civils estatals com les locals mantindrien les seves obligacions en l’àrea d’operacions, però podrien ser requerides i utilitzades pels comandaments militars.
A la nit, sabent que segurament seria l’última nit al Berghof, l’endemà al matí volaria cap al quarter general de Rastenburg, Hitler es va quedar una llarga estona reflexionant davant els seus enormes quadres que penjaven en el gran saló. Abans d’anar a dormir, el líder alemany va fer un petó a la mà de l’esposa d’en Nicolaus von Below i l’esposa d’en Karl Brandt, Anni Brandt.
Joseph Goebbels va rebre una carta cordial de l’Augustín Muñoz Grandes on aquest donava tot el seu suport al Reich alemany.
Preparant l’Operació Valquíria, a París Carl Heinrich von Stülpnangel va trucar al comandant del gran París, el baró Hans von Boineburg-Lengsfeld. Els dos homes es coneixien de feia temps, fins i tot eren amics, i coincidien amb la idea d’eliminar a en Hitler. Von Stülpnangel li va ordenar que els seus homes tenien que saber la direcció exacte d’on es trobaven les zones exteriors de serveis de les SS i de la SD, i on estaven els pisos que ocupaven els seus líders.
A la nit, es va produir una fuga d’una presonera que treballava en una fàbrica d’armament aprofitant un intens bombardeig a Hamburg. Els guàrdies varen obligar a les presoneres, tant del torn de nit com de dia, a formar fins que la trobessin. En no trobar-la i com a càstig, els guàrdies les varen obligar a netejar i aplanar completament els terrenys que envoltaven el camí on s’havia produït la fuga.
En el front oriental:
En l’Operació Bagration, l’exèrcit soviètic va llançar la seva quarta gran campanya estiuenca en direcció a la ciutat polonesa de Leópolis (Lvov). Per altra banda, el 3º Front de Bielorússia, sota el comandament de l’Ivan Cherniajovski, va ocupar la ciutat de Vilnius, a Lituània.
En el front occidental:
A França, a Vercors, davant dels moviments maquis, els alemanys varen llançar un grup de reconeixement cap a la població de Saint-Nizier du Moucherotte, però varen ser rebutjats pels maquis. Tot i la resistència, la repressió alemanya va durar fins al 21 de juliol de 1944.
A Birmània:
Els soldats del comandant Tanaka varen començar a fugir en direcció a Tiddim davant l’avanç Aliat.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1944/07/13/13-de-juliol-de-1944/trackback/