Home // diari // 28 de febrer de 1943

28 de febrer de 1943

El ministre d’Armament, Albert Speer, com van acordar el dia anterior amb el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, es va anar a entrevistar amb el ministre de l’Aire, Hermann Göering, per tal de que aquest acceptés tenir més poder en el Consell de Ministres per la Defensa del Reich. Göering es trobava en la seva casa d’estiu d’Obersalzberg, on es trobava de vacances després de que Adolf Hitler l’hi hagués discutit la seva forma de dirigir la Luftwaffe. En la reunió els ministres varen parlar durant unes quantes hores, Speer el va informar de les converses que havien mantingut amb Goebbels i de les seves propostes de convertir-se en el nucli influent de Hitler i li va dir que volien que sigués ell qui dirigís el Consell de Ministres. Göering es va posar content de que haguessin pensat amb ell i estava d’acord amb que el secretari de Hitler, Martin Bormann, era un perill per ells i els seus plans. Speer, en veure que Göering estava d’acord amb el que havien acordat a Berlín, li va demanar que convidés l’endemà a Goebbels per continuar parlant del tema. Göering, que havia tingut alguna baralla amb el ministre de Propaganda perquè l’hi havia tancat el seu restaurant favorit, va acceptar que aquest vingués a visitar-lo.

A Berlín, les dones dels jueus que havien sigut deportades el dia anterior en el camp de concentració d’Auschwitz varen protestar per frenar les deportacions.

Per altra banda, Heinz Guderian va ser nombrat inspector general de les tropes motoritzades i va rebre amplis poders per reforçar les unitats de tancs alemanys.

A Noruega, un grup de sabotejadors noruecs varen actuar en una missió secreta per destruir la fàbrica nazi de Telemark. El seu objectiu era destruir la planta on es produïa aigua pesada, un component imprescindible per construir la bomba atòmica. Els sabotejadors varen aconseguir destruir les cambres de producció i varen aconseguir escapar. L’atemptat va fer retardar el programa nuclear nazi.

A Birmània, els japonesos varen enviar els treballadors a la frontera amb l’Índia per construir una nova carretera que substituís la Ruta de Birmània, l’anomenada Ruda de Ledo.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: