Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el rei de Bulgària Boris III, que aquest li va explicar que els 25.000 jueus que quedaven en el seu país els tancaria en camps de concentració enlloc de deportar-los al Reich. Von Ribbentrop li va insistir de que la solució més radical era la més correcte, però el monarca no es va moure de la seva postura.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Seguint les ordres de Heinrich Himmler, Richard Korheer va proporcionar una llista de tots els jueus deportats en els camps de l’Est. La llista arribava a 1.873.539 persones.
A Polònia:
En el camp de concentració d’Auschwitz varen ser assassinats només arribar 1.700 gitanos procedents de Bialystok.
A Grècia:
Després de que es queixés el dia anterior el primer ministre grec, l’arquebisbe d’Atenes Damaskinos i els presidents de 29 organitzacions diferents varen protestar contra les brutalitats que les forces d’ocupació feien patir als jueus grecs.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va advertir als seus comandants d’una invasió des de l’oest. Per intentar mitigar els bombardejos Aliats, va ordenar la construcció d’enormes torres de defensa contra els bombarders conegudes com les Torres Antiaèries a Berlín, Munic, Viena, Linz i Nuremberg.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
A Praga, 255 txecs varen ser condemnats a mort per donar suport, donar refugi o negar-se a denunciar els assassins de Reinhard Heydrich.
Dimarts:
En el Reich:
Mentre els alemanys continuaven avançant pel Caucas, l’Adolf Hitler va explicar en el seu entorn que acabava de llegir un llibre sobre el dictador Iosif Stalin, i va reconèixer davant de tots els seus convidats que el dictador soviètic tenia una personalitat extraordinària, sent capaç de construir un imperi enorme i va afirmar que si no hagués sigut per Alemanya hagués acabat ocupant tot Europa. Seguidament, va explicar que la Unió Soviètica no era un Estat socialista sinó l’Estat més capitalista amb un capitalisme d’Estat. En un altre tema, va reconèixer l’extrema dificultat de les tropes alemanyes en la campanya oriental, i va acabar el seu monòleg dient que quan la pau dura més de 25 anys s’acabava convertint en una cosa dolenta pels pobles perquè, segons ell, necessiten regenerar-se a través de les batalles.
Tot i l’eufòria per haver arribat a Stalingrad, alguns homes com el general Franz Halder no es deixaven emportar per aquesta eufòria. Halder va escriure que a prop de Stalingrad es vivia una greu tensió pels contraatacs soviètics i va deixar clar que les divisions alemanyes ja no eren molt fortes i que el comandament estava sota una forta tensió nerviosa.
A França, els alemanys varen detenir a 7.000 jueus.
A la Unió Soviètica:
El general soviètic Greorgy Zhukov va ser nombrat subcomandant suprem de l’Exèrcit soviètic.
A Bulgària:
El govern búlgar va crear un Comissariat d’Afers Jueus que es va encarregar d’aplicar les mesures discriminatòries com ara l’assignació de residències, obligació de dur l’Estrella Groga, reduccions en les racions de menjar…
En el nord de l’Àfrica:
Aquell dia es va donar d’alta al 950º Regiment Indi Lliure com a part integrant de l’exèrcit alemany i sota el comandament del tinent Kurt Krappe. Aproximadament el número d’indis lliures va ser de 3.000 voluntaris, un terç d’ells hindús, un altre terç musulmans del Punjab i la resta pertanyien a les ètnies sikh, jat, marathas o garhwallis, sent el seu número per origen de 1.503 hindús, 516 sikhs, 497 pakistanesos i 77 d’altres procedències.
En el Pacífic:
A les illes Salomó oriental va acabar la batalla naval entre les forces nord-americanes i japoneses que havia començat el 23 d’agost de 1942. Per altra banda, a Nova Guinea, a la badia de Milne va desembarcar una altra avantguarda d’assalt amfíbia composta per marines japonesos. Si els japonesos conquerien la badia de Milne i les tres pistes d’aterratge d’avions que estava construint el comandant Douglas MacArthur allí, els japonesos podrien envoltar els monts Owen Stanley i ocupar Port Moresby. Les pistes d’aterratge de la badia de Milne, combinades amb la base aèria de Guadalcanal, els hi assegurarien en els japonesos el domini dels cels sobre el mar del Coral.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler va sol·licitar en el Ministeri de Propaganda que en els noticiaris dels cinemes es mostressin plànols amb atrocitats soviètiques, concretament va demanar que es veiessin genitals retallats i la col·locació de granades de mà en els pantalons dels presoners. Aquesta sol·licitud del dictador no va tirar endavant.
A Polònia:
A Auschwitz, els alemanys varen dur a terme els primers experiments per esterilitzar les dones. Les primeres víctimes varen ser 100 dones que varen ser enviades als barracons de l’edifici de l’hospital. Cap d’elles sabia el què els hi feien.
En el front oriental:
En el sector sud:
Les forces alemanyes varen ocupar Rossosh i varen creuar el Don.
En el nord de l’Àfrica:
Tropes neozelandeses varen atacar a la 621º Companyia de ràdio-escolta alemanya i varen matar o capturar a tot el seu personal.
En els Estats Units:
Els nord-americans varen realitzar el primer vol del bombarder bimotor lleuger fabricat per la companyia nord-americana Douglas Aircraft Company, el Douglass A-26.
Dimarts:
En el Reich:
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
Els alemanys varen descobrir als set txecs que havien participat en l’atemptat contra Reinhard Heydrich el 27 de maig en una església de Praga. Portaven dues setmanes amagats a l’església i tenien previst sortir el 19 per intentar arribar a la Gran Bretanya. Els havia traït un txec anomenat Karel Curda, que havia informat a la Gestapo d’on es trobaven. Un cop descoberts es varen negar a rendir-se i varen posar resistència; 14 alemanys varen morir. Jan Kubis, el qui havia llançat la granada contra Heydrich, va resultar ferit i va morir poc després a l’hospital. Josef Gabick va morir en l’enfrontament, igual que dos paracaigudistes i tres membres de la resistència.
En el Mediterrani:
En un intent per enviar més subministraments a Malta dins l’Operació Vigorós, els italians varen enfonsar el creuer britànic Hermione.
Dilluns:
En el Reich:
Gerhard Schach, un dels ajudants personals del ministre Joseph Goebbels, va informar al ministre de Propaganda que a Berlín encara quedaven 40.000 jueus i que era molt complicat enviar-los tots a l’Est perquè una gran part d’ells treballaven en la indústria bèl·lica i perquè els jueus eren enviats únicament per famílies completes.
A la ciutat de Baisingen, funcionaris d’Hisenda varen celebrar una subhasta pública, directament a l’exterior de les cases més grans, per oferir tota classe d’eines i estris domèstics robats als jueus a canvi d’efectiu. Ja que els béns dels jueus en general tenia fama de ser d’alta qualitat, la ciutat es va omplir d’interessats. Altres habitants de Baisingen es varen sentir horroritzats.
En el front oriental:
El Comandament del Reich va continuar com el dia anterior i va ordenar a totes les forces del Donetz que es dirigissin cap a l’est.
A l’Amèrica Central:
Els nord-americans varen ocupar la possessió francesa de l’illa de Martinica.
A Canadà:
El govern canadenc va introduir el ple reclutament després d’un referèndum sobre l’assumpte, i només es varen trobar amb l’oposició significativa de la província del Quebec.
A Birmània:
Tropes britàniques i de la Commonwealth es varen disputar una última i violenta balla a Kalewa, abans de que les forces que quedaven a Birmània entressin per fi a la regió fronterera amb l’Índia, i més tard arribessin a Imphal. Els japonesos tenien en aquells moments el 80% del control de Birmània.
A Java:
En el camp de presoners de Bandung, presoners australians, britànics i holandesos varen comentar un rumor que deia que Hongria, Romania i Bulgària s’havien rendit per separat als soviètics, que els alemanys havien marxat d’Holanda i que Anthony Eden havia pronunciat un discurs en el que donava un ultimàtum a Alemanya perquè es rendís.
Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va ser informat de les peces de recanvi que es necessitaven mensualment per als tancs. El problema que tenien era que les necessitats eren tan elevades que per satisfer-les era necessari reduir la producció dels nous tancs. Un dels problemes que tenien els militars era que Hitler no comprenia com a comandant suprem de la Wehrmacht la necessitat de les tropes per rebre els suficients recanvis.
A Alemanya:
El ministre d’Armament, Albert Speer, va ser informat pel director principal del consorci alemany de l’acer i president de la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft, el doctor Albert Vögeler, que les investigacions sobre l’energia atòmica estaven molt descuidades a Alemanya, i el va informar que el Ministeri d’Educació i Ciència del Reich estava destinant molt pocs recursos per donar prioritat a la guerra. De seguida Speer es va interessar per aquelles informacions sobre l’energia atòmica i creia que podrien ser útils en un futur per l’armament alemany i, per això, va informar a Adolf Hitler sobre la falta d’investigació sobre l’energia alemanya i va recomanar que Hermann Göering encapçalés al Consell d’Investigació de Reich, ja que era una de les figures més importants del Reich. Hitler va escoltar amb atenció aquelles suggerències però creia que el desenvolupament de les investigacions atòmiques no afectarien en aquella guerra, però estava d’acord en que s’hi havia d’invertir.
El govern alemany va ser informat de que el general Henri Giraud havia arribat fins a la frontera suïssa amb un bitllet ordinari de ferrocarril. Aquell mateix dia, van rebre un altra informe que explicava que la situació alimentària d’Alemanya es feia cada cop més crítica per culpa del mal temps.
A Holanda:
Els nazis van afusellar a 79 persones acusades de ser espies britànics.
A les Filipines:
Les tropes japoneses varen ocupar l’illa fortalesa de Corregidor i el general nord-americà Jonathan Wainwright va firmar la capitulació després de que l’última guarnició que encara lluitava havia patit la malària i només disposaven d’aigua per tres dies. Els japonesos varen fer presoners a 11.574 soldats nord-americans i més de 50.000 homes de l’exèrcit filipí.
En el mar del Coral:
Els grups dels portaavions del Yorktown i del Lexington es varen unir per enfrontar-se a la flota de l’almirall Takagi, que amb els portaavions bessons Shokaku i Zuilali entraven en el Mar. La Batalla del Mar de Coral va ser la primera batalla aeronaval de la segona guerra mundial.
Dimarts:
En el Reich:
L’Adolf Hitler li va explicar a en Heinrich Himmler que els jueus havien destruït l’ordre natural i els va culpar d’haver introduït fraudulentament el cristianisme. Per en Hitler, el poble jueu era una raça homogènia que resistia gràcies a la religió, mentre creia que la nació alemanya era heterogènia, i per aquest fet estava convençut de que els jueus volen destruir Alemanya. Al migdia, Hitler va parlar del dictador Benito Mussolini i va dir que a Itàlia anirien millor les coses si es liquidava la monarquia i es construïa un Estat autoritari. A la tarda, Hitler va parlar de literatura, on va dir que El Quixot era la paròdia més genial i va destacar les il·lustracions d’en Gustave Doré.
A la Gran Bretanya:
El director adjunt de la intel·ligència de la War Office va escriure que les conversacions amb els nord-americans, la política britànica es basava, en línies generals, en demostrar gran franquesa sense entregar dades sobre les futures operacions britàniques o les fonts d’informació; el director adjunt també va deixar clar que no es passaria material sensible que provingués de les fonts especials més secretes.
Dimarts:
En el Reich:
A Lituània:
Helmuth Rauca, cap del departament de la Gestapo encarregat dels jueus de la ciutat de Kovno, va ordenar als 27.000 habitants jueus que es reunissin a les sis del matí del dia següent a la plaça principal.
En el front oriental:
En el sector central:
En el flanc nord del Grup d’Exèrcits del Centre, el 3º Grup Panzer va establir un cap de pont al nord del riu Volga, a Kalinin, a 150 quilòmetres al nord-oest de Moscou.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
