Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
En la localitat industrial de Witten, a prop de Dortmund, 300 dones es varen manifestar per demanar que els seus fills tornessin a les seves llars després d’haver-los enviat al camp. La policia es va negar a intervenir perquè varen creure que aquelles dones es manifestaven amb raó.
En el Reich:
El ministre d’Armament, l’Albert Speer, es va dirigir al quarter general de l’Adolf Hitler a Rastenburg. Un cop es varen reunir, Speer li va ensenyar els acords que havia arribat amb el ministre de Indústria francès, en Jean Bichelonne. Aquests acords es tractaven en definitiva de que la França ocupada produiria tota classe de béns pels alemanys per així fer que les indústries alemanyes es centressin en produir exclusivament armament. En Hitler de seguida es va mostrar satisfet amb l’acord i va aprovar els acords encara que va preveure un risc de vagues i disturbis per part de la població francesa. Era lògic pensar que els francesos no estarien d’acord en produir només pels alemanys, i menys en temps de guerra.
Mentrestant, els bombarders Aliats varen tornar a bombardejar la zona del Rhur, sobretot la ciutat de Bochum, que es va veure molt afectada.
En el front oriental:
El Kremlin va anunciar que l’exèrcit soviètic marxava a Bielorússia cap a Vitebsk i Gomel, i a Ucraïna cap a Kiev. Precisament, a Ucraïna, per desesperació pels alemanys, els soviètics varen ampliar el seu cap de pont a Liutesh, al nord de Kiev, formant un front de prop de 500 quilòmetres a la riba occidental del Dniéper.
A Itàlia:
Els alemanys varen començar a evacuar la ciutat de Nàpols, però no varen deixar indemne la ciutat. Varen causar la màxima destrucció en el port i en els serveis públics, a més de que varen deixar diverses trampes explosives.
Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
Joseph Goebbels va marxar cap al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Adolf Hitler. Un cop el ministre va arribar al quarter, va participar en una reunió per parlar de la difícil situació en el front oriental. Hitler va manifestar que les retirades tenien que acabar darrere del riu Dnièper, i va deixar clar que en el sector del Nord tenien que atrinxerar-se darrere del llac Peipus. Després, Hitler va dir que estava molt desil·lusionat amb l’actitud de Benito Mussolini, i el doctor Theodor Morell els va explicar que havia examinat al dictador italià i va informar-los que no havia trobat en ell greus dolors estomacals dels quals es queixava i va afirmar que no era cert que sigués sifilític. Seguidament, Hitler, per canviar de tema, va parlar favorablement d’Erwin Rommel, Erich von Manstein, Günther von Kluge, Georg von Küchler, Ewald von Kleist, Ernst Busch, Albert Kesselring i Wilhelm List. Però no de tots els seus generals en va parlar bé, de Fedor von Bock va dir-ne que portava una vida de pensionista malalt i de Walther von Brauchitsch va exclamar que no se’n sentia parlar. De Wilhelm Keitel va manifestar que era honrat però que tenia poc talent, tot el contrari de l’Alfred Jodl, que el considerava molt més intel·ligent.
A la nit, Hitler i Goebbels varen sopar a soles. A la pregunta de Goebbels de si podien negociar amb algun dels seus enemics, Hitler li va respondre que preferia negociar la pau abans amb Iosif Stalin que amb Winston Churchill, però li va deixar clar que ho veia impossible. Llavors, el ministre li va explicar que veia perillós deixar escapar Galeazzo Ciano a Espanya, ja que havia conspirat contra el seu sogre en el Cop d’Estat del 25 de juliol de 1943. Hitler li va dir que la filla de Mussolini i esposa de Ciano, Edda Mussolini, li havia demanat deixar escapar al seu marit. Hitler, que creia que Edda no era la filla legítima de Mussolini, li va confessar en el ministre que no sabia que fer i que pensava demanar que posessin ordre dins de la seva família. Goebbels, que estava cansat de la debilitat de Mussolini, li va afirmar que ja començava a ser hora de prescindir políticament del líder italià.
A Auschwitz hi va haver una revolta dels jueus destinats a la cambra de gas de Birkenau.
Presoners jueus utilitzats en la construcció, molts d’ells presoners de guerra soviètics amb experiència en combat, varen arribar al camp d’extermini de Sobibor per transformar el camp en un dipòsit per guardar la munició capturada a l’exèrcit soviètic. De seguida el grup va veure que serien liquidats.
A Lituània:
Heinrich Himmler va ordenar liquidar el gueto de Vilna després de la revolta de l’1 de setembre de 1943.
A Itàlia:
A Rocca Della Caminate, Benito Mussolini va proclamar en un antic castell que l’hi havien regalat la República Social Italiana formant un nou govern feixista amb autoritat sobre el territori de la Península italiana ocupada pels alemanys. Els soldats alemanys que ocupaven les posicions italianes eren molt durs i cruels amb els italians que no es volien rendir. Durant aquell dia varen continuar afusellant als supervivents italians de la divisió Acqui, amb base a Cefalònia, en el mar Jònic, que no volien entregar les armes.
En el front oriental:
En el sector central:
L‘exèrcit soviètic va ocupar la ciutat de Smolensk i la localitat de Poltava, tot i la defensa aferrissada de la Divisió Grossdeutschland. A més, les unitats que es retiraven de la riba oriental del Dniéper eren perseguides per 44 tancs T-34 carregats d’infanteria.
Dissabte:
A Itàlia:
Des de Milà, on els carrers eren controlats per les SS Leibstandarte, Benito Mussolini es va dirigir al poble italià en un missatge per ràdio a través de Ràdio Munic per anunciar el seu retorn a Itàlia. El seu missatge va ser escoltat tant a les emissores italianes com alemanyes. Va explicar que tenia moltes forces i moltes ganes per tornar a governar un nou govern feixista que seria socialista, nacionalista i antiplutocràtic. Seguidament, per criticar el rei italià Victor Manel III, va recordar que la independència d’Itàlia va ser cosa dels republicans i no dels monàrquics. Després va remarcar que continuaria la seva postura de continuar lluitant al costat dels alemanys i dels japonesos, i va assegurar que eliminaria als traïdors que l’havien fet empresonar, fent clara referència a en Pietro Badoglio, que governava Itàlia gràcies al rei. Mussolini havia recuperat la salut, però estava desconfiat, havia vist com el seu propi poble l’havia fet empresonar, i algunes veus alemanyes i italianes es preguntaven si estava capacitat per tornar al poder.
Adolf Hitler no volia que Mussolini, un cop tornat al poder, es tornés a instal·lar a Roma, ja que la considerava una ciutat amb masses ideologies, amb algunes d’elles contràries a les idees feixistes. D’aquesta manera, la nova república feixista va agafar com a capital la ciutat de Saló, en el llac Garda, molt a prop de Verona, on es va celebrar un congrés per definir la línia del nou règim. Aquesta República es va anomenar la República de Saló. Però el problema més gran que tenia Mussolini per tornar a Itàlia eren els partisans, que estaven lluitant contra el feixisme i estaven encontra d’Alemanya. Però els alemanys ja havien començat les represàlies contra la resistència italiana executant a tots els enemics d’Alemanya i demanaven en els partidaris nazis que tornessin a la política de perseguir a la població jueva resident a Itàlia per poder-los deportar als camps de concentració.
En la batalla, els Aliats continuaven fent una lenta progressió cap a Nàpols.
En el Reich:
Heinrich Himmler, emprenyat amb els finlandesos perquè feia més d’un any que li havien promès que parlarien d’enviar els jueus finlandesos al Reich, va deixar anar la seva ira davant del seu metge Felix Kersten admetent que els jueus finlandesos s’havien salvat i que els finlandesos havien desafiat els desitjos d’en Hitler.
Però no només a Finlàndia hi havia problemes per l’entrega de jueus. A Dinamarca també trobaven resistència els alemanys. El Gruppenführer SS doctor Werner Best va advertir que l’allunyament dels jueus danesos agreujaria la situació política a Dinamarca i es produirien disturbis seguits probablement d’una vaga general. Aquella reflexió va fer saltar les alarmes al ministre Joachim von Ribbentrop que va decidir posar-la en coneixement d’en Hitler, que aquest va contestar més tard, a través de l’ambaixador Walther Hewel, que dubtava de tals conseqüències.
En el Pacífic:
Les incursions de la flota nord-americana Task Force 15 contra els atols Tarawa, Makin i Abemama varen provocar una sortida de la flota japonesa per venjar-se dels nord-americans utilitzant una força on hi havia el cuirassat Yamato i el portaavions Shokaku.
A les illes Salomó, els nord-americans varen atacar l’illa de Vella Lavella utilitzant les esquadrilles dels nous Corsair. Durant els combats, el pilot Chris Magee es va convertir en as en destruir en un sol combat a dos bombarders D3A.
En el Reich:
En el camp d’alta seguretat de Colditz, el tinent Mike Sinclair va intentar escapar disfressat del veterà carceller Fritz Rothenberger, un Stabsfelwebel de la Primera Guerra Mundial, al que pocs soldats alemanys gosaven demanar-li documentació. Quan havia escapat d’uns quants sentinelles, un sentinella no va voler mirar tant prim i el va aturar i va descobrir el seu pla. Per aturar-lo l’hi va disparar un tret de pistola en el pit i el tinent va ser dut a la infermeria.
En el Mediterrani:
El comandament nord-americà va descartar l’Operació Giant 2, que consistia en llançar la 82º Divisió Aerotransportada sobre Roma. El general Matthew Ridgwai ja tenia preparada la seva missió per envair la península italiana, tot i que la considerava suïcida per dependre del suport de l’exèrcit italià.
En el Pacífic:
Les tropes nord-americanes i australianes varen ocupar el disputat enclavament de Lae, a Nova Guinea. En l’espai aeri sobre la batalla terrestre, el tinent Jay T. Robbin es va convertir en as en un dia perquè va destruir a 4 Zeros japonesos amb el seu P-38. Tot i les victòries, els japonesos varen danyar al seu avió i el pilot nord-americà va tenir que tornar cap a la seva flota. Aquest tinent va acabar la guerra en el lloc número 4 del rànquing d’asos del Pacífic amb 22 avions japonesos destruïts.
En el Reich:
En el quarter general de Rastenburg, Prússia Oriental, l’Adolf Hitler va firmar els nous projectes del Ministre d’Armament, l’Albert Speer, on li donaven més poder i més control en el Pla Quadriennal per controlar tota la producció bèl·lica del país. Speer aquell dia va passar de ministre d’Armament i Munició a ministre d’Armament i Producció Bèl·lica. Aquesta ampliació de poder es va topar amb la resistència i les dificultats que va posar el secretari d’en Hitler, en Martin Bormann, que no volia veure com Speer anava aconseguint més poder dins del Reich alemany. Speer, que havia guanyat en aquella ocasió la partida i la traïció d’en Bormann, no va voler presentar cap queixa a en Hitler del comportament d’en Bormann.
Per altra banda, l’activista jueu Josef Mahler va ser executat per la Gestapo a la presó de Düsselforf, després de mesos de tortures en què es va intentar arrencar-li una confessió sobre les seves activitats.
A Itàlia:
Els Aliats varen donar els primers passos per començar la invasió. Els cuirassats britànics HMS Warspite i HMS Valiant varen realitzar un bombardeig que va eliminar diverses bateries costeres. Al mateix temps, bombarders B-17 varen bombardejar nusos ferroviaris a Bolzano, Trento i Bolònia per tal de destruir les instal·lacions vitals.
Dimarts:
En el Reich:
En el quarter general de Rastenburg, Walther Funk i Albert Speer volien que l’Adolf Hitler firmés una llei que donava a Speer tota la producció bèl·lica del Reich. Però Speer volia a més aprofitar l’ocasió per aprovar lleis del Pla Quadriennal que no havien provat i que ni sabien els ministres del Reich. Quan Funk va ser informat pel secretari Martin Bormann de les intencions de Speer es va enrabiar amb el ministre d’Armament, ja que no l’havia avisat de les seves intencions. Se sentia traït ja que havia anat al quarter per ajuda a Speer i no entenia per què aquest li amagava informació. L’objectiu del secretari Bormann era enemistar tothom amb Speer. Un enrabiat Funk va comunicar les intencions de Speer a en Hans Heinrich Lammers i al ministre Hermann Göering, que li varen fer demanar explicacions i es va veure obligat a mantenir una reunió amb en Göering, que en un principi també estava molt enfadat amb ell. En la reunió també hi va participar en Funk i varen debatre un per un les noves lleis que volia aprovar Speer. Göering a mesura que anava llegint punt per punt el que volia aprovar Speer anava estant d’acord amb el projecte fins que al final va firmar l’esborrany de la nova llei del Pla Quadriennal, on Speer seria l’encarregat. Un cop Göering va firmar la llei, Lammers no hi va posar resistència i va enviar un telegrama manifestant la seva conformitat.
A Berlín, la RAF va llançar 1.000 tones de bombes a la ciutat causant la mort de 5.000 civils.
Per agreujar encara més la crisi, els alemanys varen començar a patir el bloqueig d’importacions de wolframi de Portugal que servia per les municions. Això va provocar que tinguessin una crisi en la producció de municions. Per posar-hi solució, el ministre Albert Speer va ordenar que es substituís el wolframi per urani, autoritzant la utilització de 1.200 tones d’aquest mineral de les reserves que posseïen. Aquest fet demostrava que el govern alemany havia abandonat la idea de construir la bomba atòmica.
El major de la Luftwaffe Heinrich zu Sayn-Wittgenstein va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure després d’obtenir 54 victòries aèries.
Per ordres directes d’en Hitler, es va prohibir continuar publicant el Frankfurter Zeitung.
En el front oriental:
Després de molt insistir, Erich von Manstein va aconseguir que Hitler li donés l’autorització per realitzar retirades limitades a Ucraïna. En aquella ofensiva, l‘exèrcit soviètic va alliberar la ciutat de Rylsk.
En el Pacífic:
En l’espai aeri de la petita illa Marcus varen debutar en combat els nous caces nord-americans Grumman F6F, els Hellcats, que varen sortir del portaavions Yorktown.
Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
Després de desmantellar el gueto de Varsòvia el 16 de maig, Wilm Hosenfeld va deixar constància de que havien acabat amb les últimes restes dels jueus del gueto i que un oficial de les SS l’havia informat de que havien crivellat als jueus que sortien corrents de les cases en flames. Hosenfeld, que va escriure que tot el gueto estava en flames, va senyalar que ells, els alemanys, eren animals i va afirmar que amb l’assassinat dels jueus havien perdut la guerra i que s’havien tirat al damunt un malefici que mai podria desaparèixer. Contundentment, Hosenfeld va anotar que no mereixien cap compassió i que tots eren culpables.
L’oficial de la Luftwaffe,Nicolaus von Below, va visitar a Adolf Hitler a Obersalzberg per parlar de la possible invasió dels aliats a Itàlia. Von Below va creure que les tropes nord-americanes estaven més ben preparades que l’exèrcit alemany i li va explicar a Hitler que només la Luftwaffe podia evitar la invasió a Sicília, sinó Itàlia estaria perduda.
Aquell dia, gràcies a la marina britànica, els aliats varen controlar tot l’Estret de Sicília.
Diumenge:
En el Reich:
Els alemanys varen detenir el gaullista i general Charles Delestraint quan tornava d’un viatge clandestí a Londres. El seu arrest en el camp de concentració de Struthof no va suposar cap problema per l’esforç bèl·lic Aliat.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
