Home // diari // 27 de maig de 1942

27 de maig de 1942

Dimecres:

L’atemptat contra en Reinhard Heydrich:

A Praga, al matí, Reinhard Heydrich, que feia poc que havia tornat de París i després d’una breu estada a Berlín, va patir una emboscada al final de la Krichmayerstrasse de Praga quan tornava amb el seu Mercedes verd fosc descapotable sense escorta de la seva residència d’estiu i es dirigia cap al vell castell imperial de Hradschin, a Panenske Brezany, on hi havia instal·lat les seves oficines. Els seus atacants eren quatre homes txecs vestits d’obrers entrenats pels britànics: Josef Valcik, Adolf Opálka, Jan Kubis i Josef Gabcik (dos d’ells van ser llançats en paracaigudes procedents de la Gran Bretanya), i tots anaven amb una bicicleta per poder fugir després. Esperaven que passés per allí a dos quarts de deu del matí i Valcik estava amagat a 270 metres de la corba per anunciar amb un xiulet l’arribada d’en Heydrich. Però a l’hora esperava no hi havia ni rastre del Mercedes verd i al cap d’una hora d’espera els atacants s’estaven començant a ficar nerviosos. De cop, Gabcik i Kubis varen sentir el xiulet. Gabcik va agafar la seva metralladora i va saltar a la cuneta.

En aquell moment, el xofer del Mercedes, Klein, va frenar en aquell revolt pronunciat i, en aquell punt, els seus atacants l’esperaven a punt per atacar. El cotxe d’en Heydrich va ser fàcilment reconegut pels seus atacants perquè portava dues banderetes, la de les SS i la de la regència del Reich. En tenir-lo al punt de mira, un dels atacants va disparar contra al cotxe i el xofer, poc experimentat, que es va desconcertar i no va reaccionar a temps. Enmig de l’atac, el subfusell Sten d’en Gabcik es va encallar i no va poder disparar i Kubis va tenir que llançar una granada, que va impactar sota la part posterior del xassís del cotxe fent-hi un forat i destrossant el vehicle amb en Heydrich dins.

Miraculosament, Heydrich no va morir, només va quedar malferit, i va tenir la suficient força com per posar-se dret i disparar contra els seus atacants, fins i tot els va perseguir mentre aquests fugien, i en va ferir un abans de caure inconscient al terra dessagnat. Els autors de l’atac, convençuts de que Heydrich era mort, varen fugir amb les seves bicicletes i es varen amagar a la cripta de Sant Carles Borromeo, on s’hi havien amagat més de cent membres de la resistència txeca. Mes tard varen morir quan van ser delatats als alemanys i aquests els varen anar a buscar.

Mentrestant, Heydrich va ser transportat a l’hospital municipal de la Bullovka i va ser assistit primer pel cirurgià de Praga, el professor Hohlbaum. Estava greument ferit, l’anestesista txec que el va atendre va dir que el Reichsprotektor de Bohèmia i Moràvia tenia el braç perforat. Finalment es va va haver d’amputar el braç. A més tenia una costella travessada per trossos de metall i el pèl de cavall del encoixinat de la tapisseria del cotxe havia penetrat a la seva espatlla pel costat esquerre, per sobre del diafragma. Les ferides varen ser tapades a mitges i per contrarestar la infecció se li va administrar fortes dosis de sèrum antitetànic i antigangrenós. A la tarda, els principals caps de les seccions del RSHA, Heinrich Müller, Arthur Nebe i Walter Schellenberg, varen arribar a Praga per obrir una investigació i varen poder reconstruir el mecanisme de la bomba.

A Berlín, com a represàlia de l’atemptat, la Gestapo berlinesa va empresonar i executar a 152 jueus en el camp de concentració de Sachsenhausen, on varen ser afusellats juntament amb 96 jueus detinguts en aquest camp. Les famílies d’aquestes persones varen ser deportades a Theresienstadt.

En el nord de l’Àfrica:

70 carros italians es varen llançar en una ofensiva per ocupar la ciutat de Bir-Hakeim.

A Japó:

En el port d’Hashirajima va sortir a alta mar l’esquadrilla de l’almirall Nagumo composta per 21 embarcacions de guerra, que varen avançar al sud-est, cap a Midway, en formació de creuer.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort s’havia de reunir amb l’almirall Chester W. Nimitz i el seu equip per intentar fer-los veure que els japonesos es dirigien a Midway. Quan estava a punt de sortir de la base en direcció al despatx dels comandants en cap, Joe Finnegan i Ham Wright, varen desxifrar una senyal que identificava les dades dels atacs japonesos pel dia 3 de juny contra les Aleutianes i el 4 contra les Midway. Després de fer mitja hora de retard, Rochefort li va explicar el doble pla d’atac japonès a l’almirall i li va suggerir que l’atac contra les Aleutianes era una distracció. Pensant en la possibilitat de que podia estar equivocat, Nimitz només va enviar un creuer i uns quants destructors cap al nord, però els va enviar just a temps per trobar els japonesos abans de que ataquessin les Midway.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: