Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler va convocar una gran reunió en la Bendlerstrasse i on hi varen ser presents tots els líders de les SS i les SA, a més del propi Ernst Röhm, i els generals de la Reichswehr. El propòsit de la reunió era convèncer a les SA i a l’Exèrcit de que tenien que conviure plegats i volia acabar amb totes les discussions que hi havia sobre qui havia de liderar les forces armades. Hitler, que al principi va parlar a poc a poc, va començar recordant que el nacionalsocialisme havia acabat amb l’atur, però va avisar de que quan l’Estat hagués complert el seu objectiu vindria una recessió econòmica i va afirmar que l’únic remei que tindrien seria la creació en uns vuit anys d’un nou espai vital a l’Est per l’excedent demogràfic. Llavors, Hitler va insistir en que les potències occidentals mai els donarien aquest espai i va afirmar que en el futur podrien resultar necessàries unes accions ràpides primer cap a l’Oest i després cap a l’Est. A continuació, el canceller va deixar de parlar del futur i es va centrar en el present afirmant que una milícia, fent referència a les SA, només era apropiada per la defensa de territoris petits. El líder alemany en aquells moments només mirava a en Röhm, que aquest mirava al sostre fent-se el desinteressat. Tot seguit, Hitler va continuar dient que les SA tindrien que limitar-se a la missió política i, amb més fermesa, va dir que el ministre de Guerra podria recórrer a les SA per la labor de la Grenzschutz i la instrucció pre-militar. Llavors es va fer un silenci amb els generals immòbils i tensos mentre Röhm continuava en silenci. Després del llarg silenci, Hitler va concloure el seu discurs dient que exigia a la Sturmabteilung una lleial execució de les missions que se li confiessin. En acabar el discurs, que no va ser aplaudit, tots es varen aixecar i uns varen rodejar a en Hitler i altres a en Röhm i al ministre Werner von Blomberg. Tothom volia saber l’opinió dels seus caps. Hitler en aquells moments estava somrient i tranquil, i aprofitant que Röhm estava a prop seu el va agafar pel braç perquè li donés la mà al ministre de Guerra. Volia una reconciliació pública. Els dos homes es varen donar la mà. Després de que Hitler marxés, Röhm va convidar als generals a un dinar de reconciliació allí mateix. Quan les portes de la sala es varen obrir es va veure una taula ja preparada i amb els noms de Röhm i Von Blomberg situats a cada extrem. Però el dinar, tot i el xampany que es va servir, va ser fred; ningú parlava i els generals amb prou feines aixecaven el cap. Després de que Röhm fes una senyal totes les SA es varen aixecar dels seus llocs per donar per acabat el dinar. Entenent la senyal, els homes de la Reichswehr es varen aixecar també i varen marxar amb els seus pesats vehicles. Llavors, Röhm va demanar a les SA Führer que es quedessin i després de la sortida dels oficials es varen tornar a seure a la taula. Röhm es va servir una altra copa de xampany.
Röhm, que cada cop era més crític amb el règim i ara se sentia humiliat, va exclamar que era un nou Tractat de Versalles i, seguidament, va criticar obertament a l’Adolf Hitler davant d’aquells líders de les SA i va cridar que no l’importava el que hagués dit Hitler, a qui va titllar de caporal ridícul, i va dir que que si no podien actuar amb ell actuarien sense ell. Röhm també va dir que Hitler era un traïdor i va afirmar que havia d’obligar-lo a que agafés unes vacances. Per acabar el seu discurs va dir que s’havien de lliurar d’en Hitler, a qui va definir ara com un ninot. Alguns líder de les SA varen quedar descontents davant d’aquelles frases. Viktor Lutze el va escoltar des d’un extrem de la sala sense poder-se creure el que havia dit el seu cap. Lutze va informar més tard a en Rudolf Hess sobre aquelles paraules i per consell d’aquest Lutze es va desplaçar al Berghof, on hi havia en Hitler. Després, Röhm es va dirigir a la seva oficina de les SA a la Skagerrakplatz. Allí va ser saludat amb gran cortesia, i amb els seus col·laboradors varen creure que Hitler era un presoner d’en Hermann Göering, en Joseph Goebbels, l’Alfred Rosenberg i els oficials prussians. Röhm va dir que si Hitler no volia ell començaria una marxa i que més de 100.000 els seguirien.
