EL TERCER REICH

Dissabte:

L’Operació Torxa:

Una armada aliada de 500 vaixells i 350 embarcacions de tropes es va apropar a les costes del nord de l’Àfrica francesa i, a la nit, varen desembarcar a Orà, Argel i Casablanca les primeres tropes britàniques i nord-americanes en l’Operació Torxa.

A la tarda, Adolf Hitler va viatjar a Munic per celebrar el putsch de 1923 amb el seu tren especial, que disposava de ràdio i centraleta telefònica, acompanyat pel ministre d’Armament, Albert Speer, l’oficial de la Wehrmacht, Alfred Jodl, i alguns oficials de l’Estat Major. L’ambient al tren era molt tens per la lentitud amb la que viatjaven per les muntanyes de Turíngia perquè en cada parada que feien en les estacions importants s’havia de connectar el cable telefònic a la xarxa dels ferrocarrils per obtenir les últimes notícies sobre l’arribada d’un comboi Aliat al Mediterrani. Des de primera hora del matí havien sigut informats de que un impressionant comboi estava escortat per una gran formació naval que havia entrat pel mar Mediterrani, per l’estret de Gibraltar. Hitler en aquells moments no tenia ni idea dels plans dels Aliats i no sabia on desembarcaria aquella flota. Però quan es varen aturar en una petita estació en el bosc de Turíngia, el dictador va ser informat pel Ministeri d’Afers Exteriors de que el comboi finalment havia travessat l’estret de Gibraltar i es va creure que era molt probable que desembarquessin per Itàlia, on no trobarien gaire resistència, o bé a l’Àfrica del nord per eliminar les tropes de l’Erwin Rommel. Hitler va ordenar defensar Tunísia. Tot i que cap dels que estava al tren no sabia a on desembarcaria el comboi, tots tenien molt clar que els Aliats pensaven obrir un segon front i que a partir d’aquell dia tindrien el problema no tant sols dels soviètics sinó també dels nord-americans i dels britànics. Quan varen arribar a Bamberg es varen aturar un moment perquè allí hi havia el tren de Joachim von Ribbentrop aturat. El dictador va pujar al tren del seu ministre, que li va demanar que li permetés efectuar sondejos de pau amb Iosif Stalin a través de l’ambaixada soviètica a Estocolm, amb una oferta de concessions a Orient. Hitler va rebutjar bruscament la proposta i va continuar amb el seu trajecte cap a Munic.

A la nit es varen aturar en una estació i es varen dirigir en el vagó restaurant per sopar. En seguit, el dictador va parlar de les notícies més importants del dia amb els seus ajudants i es va assentar a taula per sopar. En aquella estació també si trobava parat un tren hospital que portava soldats que havien lluitat al front oriental. Aquells soldats estaven derrotats, ferits i desnodrits, i empesos per la curiositat quan varen veure el tren de Hitler es varen dirigir al vagó on menjaven i els varen veure per la finestra menjant en una taula rodona. Quan servien el sopar en plats de porcellana xinesa, Hitler va veure que l’estaven espiant i es va enfurismar i va ordenar que baixessin les cortines. Després de sopar, el tren es va tornar a posar en marxa i mentre travessaven els camps de Baviera, Hitler pensava que si els Aliats desembarcaven a Itàlia ocuparia Roma immediatament. Com sempre, el dictador es va posar al llit a la matinada.

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic tothom es preparava per l’arribada de Hitler i a la Löwenbraukeller els obrers varen penjar enormes banderes amb esvàstiques en els arcs del vestíbul principal. Massisses àguiles daurades penjaven per sobre de la tribuna dels oradors en un escenari ple de flors.

A la Unió Soviètica:

El país celebrava el 25è aniversari de la Revolució bolxevic i Iosif Stalin va parlar al seu poble per dir-los que vuit milions d’alemanys havien mort en la que va definir com gran guerra patriòtica i va predir que aviat hi hauria una gran festa pels seus carrers.

A Líbia:

A Marsa Matruk, Erwin Rommel va aconseguir resistir els atacs britànics i va rebre els esperats reforços. Gràcies a les fortes pluges, l’Afrikakorps es va salvar de ser aniquilada per les tropes del 8º Exèrcit de Bernard Law Montgomery.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va ser informat pels missatges desxifrats d’Enigma que Hitler havia ordenat de que en cas de que no pogués ocupar Bakú ordenaria bombardejar la zona per privar a la Unió Soviètica del seu propi petroli. El primer ministre va enviar aquesta informació a Stalin, que aquest li va assegurar que havien pres les mesures necessàries.

Tweet

Divendres:

En el front oriental:

En el sector sud:

Aquell dia va fracassar l’últim intent de la Wehrmacht per arribar als camps petrolífers del Caucas. Els alemanys varen intentar travessar Grozni, però varen ser frenats a la ciutat d’Ordzhonikidze, on varen ser obligats a retrocedir.

A Finlàndia:

Els finlandesos varen detenir a vuit jueus (quatre alemanys i un estonià, amb les seves famílies) per ser deportats a Auschwitz, tot i els protestes del carrer i del mateix govern finlandès. Els varen matar a tots excepte un.

A Itàlia:

La RAF va bombardejar i devastar part de la ciutat de Gènova.

A Líbia:

Les fortes pluges a Fuka van salvar a les tropes d’Erwin Rommel de ser aniquilades per les tropes de Bernard Law Montgomery. Els alemanys es varen començar a retirar quan varen rebre l’autorització d’Adolf Hitler per replegar-se cap a l’oest, però per moltes unitats la retirada ja era impossible.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va concedir a la pilot Hanna Reitsch la Creu de Ferro de Primera Classe pel seu servei en el desenvolupament de l’aviació alemanya. Era la primera vegada que Hitler condecorava amb la Creu de Ferro a una dona.

A Líbia:

Les tropes alemanyes i italianes varen patir una dura derrota i 20.000 soldats italians i 10.000 alemanys varen ser fets presoners per les forces britàniques. Però gràcies a les fortes pluges que van caure a Fuka, on hi havia les tropes d’Erwin Rommel, la 2º Divisió neozelandesa no va poder tallar el pas a l’Afrikakorps en la seva retirada cap a Trípoli. Les tropes de Bernard Law Montgomery tenien quinze vegades més tancs que Rommel. A la nit, els britànics varen destruir el front italià eliminant pràcticament tots els vehicles de la Divisió Ariete, al mateix temps que es rendia bona part del 20º Cos. Només els paracaigudistes de la Divisió Folgore varen resistir amb molts pocs efectius abans de retirar-se.

A Argèlia:

A la nit, els britànics varen emprendre l’Operació Lleopard que tenia com a objectiu desembarcar a la costa argeliana deu tones de subministraments militars, inclosa gran quantitat de metralladores Bren, per tal de que les utilitzés la resistència francesa d’Argèlia durant els desembarcaments de l’Operació Torxa. Però els britànics no varen aconseguir establir contacte amb els que estaven a terra i varen tenir que renunciar a l’Operació.

A Madagascar:

Les últimes tropes senegaleses, malgaixos i franceses es varen rendir i, a les dues del migdia, Madagascar va passar oficialment a mans britàniques.

Tweet

Dimecres:

A Egipte:

L’Afrikakorps va rebutjar l’ordre de l’Adolf Hitler del dia anterior de resistir fins al final i va continuar amb la retirada gradual. Al final, Hitler no va tenir cap més remei que acceptar la retirada. D’aquesta manera, les tropes britàniques tenien la victòria assegurada a El Alamein i es va acabar una de les batalles més ferotges del nord de l’Àfrica. La victòria dels Aliats va canviar el sentit del conflicte al nord de l’Àfrica. Aprofitant la retirada, més de 700 blindats britànics es varen llançar a l’ofensiva contra l’Eix en el sector meridional quan Erwin Rommel només disposava de pocs carros de combat i havia decidit replegar-se a Fuka, tot i que el gruix del Panzerarmee estava acabat. Tot i la derrota de l’Eix, varen aconseguir destruir centenars de vehicles britànics a costa de perdre 68 carros de combat. A la nit, Bernard Law Montgomery va convidar a sopar al capturat general Wilhelm von Thoma, que va ser atrapat aquell dia enmig de la confusió, a la seva tenda de campanya. El rei Jordi VI va apuntar en el seu diari que per fi havien obtingut una victòria que seria molt bona pels nervis. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va celebrar una reunió de guerra presidida pel dictador Iosif Stalin i amb 12 mariscals i generals presents. Es va parlar de totes les operacions per tal d’evitar grans pèrdues, tot i que es va deixar clar que s’havien de començar si era possible abans del 15 de novembre. També es va parlar de com conservar les instal·lacions industrials i les provisions, de no dependre de l’ajuda dels Aliats, de prendre mesures per la deserció a través de l’execució i de com millorar la propaganda i les racions alimentàries.

A Guadalcanal:

Quan tot indicava que els nord-americans es farien aviat amb el control de l’illa, els marines es varen topar amb una unitat japonesa que acabava de desembarcar a prop de Punta Koli, en el costat occidental del perímetre de Lunga, fet pel qual el general Alexander Vandergrift va aturar temporalment l’ofensiva. Aquesta decisió va permetre a uns 2.000 o 3.000 japonesos escapar cap a la jungla per un llac pantanós.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la matinada, l’oficial de servei no es va atrevir a despertar a l’Adolf Hitler quan va arribar el telegrama de l’Erwin Rommel de la nit anterior en què li explicava que es retiraven d’Egipte. Quan finalment Hitler va llegir el telegrama que la retirada de l’Afrikakorps ja era un fet, el dictador, molt nerviós per l’ofensiva britànica, va enviar en seguit un telegrama a Erwin Rommel ordenant-li que no cedís terreny i li va dir que no seria la primera vegada en la història que la voluntat més forta triomfaria sobre batallons enemics més forts i li va suggerir que mostrés a les seves tropes que no hi havia més alternativa que la victòria o la mort. Però a Rommel ja només li quedaven 24 tancs i, a dos quarts de dues del migdia, els alemanys ja es trobaven a Líbia després de que els britànics trenquessin les defenses alemanyes a El-Alamein deixant les tropes de Rommel en una situació molt precària. Tot i que ja no es trobaven a Egipte, el telegrama de Hitler es va fer circular en les unitats de l’Afrikakorps. De fet, Hitler no estava gaire informat del conflicte bèl·lic al nord de l’Àfrica ja que estava molt més centrat en la Batalla de Stalingrad i en la conquesta del Caucas. Quan Rommel va saber que Hitler li havia ordenat resistir va dir que s’havia tornat boig i no va obeir les ordres. A la nit va continuar amb la seva retirada gradual.

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi dos transports amb 1.696 jueus del camp de Malines, Bèlgica. En el transport número 16 hi anaven 683 homes, 21 nois, 89 dones i 29 noies. En el transport número 17 hi anaven 622 homes, 51 nois, 165 dones i 36 noies. Després de la selecció, 702 homes i 75 dones varen ser registrades en el camp. Només 77 varen sobreviure la guerra. La resta, 919, varen ser assassinats a les cambres de gas.

A Guadalcanal:

Després de l’ofensiva nord-americana, els japonesos varen aconseguir aturar-la però al cap de poc els nord-americans varen tornar a avançar i varen acabar amb les tropes japoneses que defensaven l’àrea de Punta Creu. Els japonesos es varen replegar en els turons per defensar-se millor i allí varen esperar reforços.

En el Pacífic:

Els australians  varen recuperar Kokoda. 

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la regió de Bialystock, els alemanys varen capturar a 110.000 jueus de 65 pobles i els varen dur a camps especials abans de deportar-los als camps d’Auschwitz i Treblinka. 

En el Mediterrani:

Els alemanys varen ocupar Còrsega.

Els alemanys varen veure les embarcacions que es reunien a Gibraltar per l’Operació Torxa. Però els alemanys varen suposar que aquelles embarcacions es dirigirien a Malta o Sardenya.

A Egipte:

Després d’un breu bombardeig Aliat, a la 1:05 de la matinada el 8º Exèrcit britànic, comandat pel comandant Bernard Law Montgomery, va posar en marxa l‘Operació Supercharge, una operació que els havia de dur al nord, cap a les costes. La Brigada Durham de la 50º Divisió d’Infanteria, els batallons de Seaforth i Cameron Highlanders, i un batalló de la 2º Divisió neozelandesa van capturar els seus objectius a un quart de set del matí i van obrir un camí de 6 quilòmetres d’ampla en les línies italianes, més enllà de Kidney, arribant fins a Rahman. Però de nou els tancs britànics es varen moure lentament pels camps de mines alemanys, on varen ser atacats per les armes antitancs alemanyes. En aquella jornada els britànics varen perdre més de 200 tancs, però a l’Afrikakorps ja només n’hi quedaven 30. A la nit, la 9º Brigada composta per la 3º d’Húsares, la Royal Wiltshire Yeomanry i la Warwickshire Yeomary, i sota les ordres del brigader John Currie, varen travessar les línies de l’Eix. A última hora, Wilhelm von Thoma va convèncer a Erwin Rommel de que davant l’escassetat de combustible i la falta de reserves feien inevitable una retirada de Fuka. De seguida Rommel va comprendre que s’enfrontava a la seva derrota i, a la nit, va decidir replegar-se cap a Líbia. Immediatament va telegrafiar la seva decisió i les seves raons al quarter general de l’Adolf Hitler, però a Hitler no li varen entregar l’informe fins el dia següent.

A Argèlia:

A Argel va arribar-hi François Darlan.

En els Estats Units:

A Washington, l’ambaixador britànic va escriure una carta per al Departament d’Estat nord-americà on incloïa un resum dels arguments del president del BPI Thomas Harrington McKittrick sobre el per què el BPI havia de continuar funcionant. Si la Gran Bretanya es retirava del consell de direcció del BPI, la seva posició es tornaria insostenible i obriria la porta a que els nazis assumissin el poder del banc.

A Nova Guinea:

Els australians varen entrar a l’abandonada Kokoda apoderant-se del mont Owen Stanley i varen continuar perseguint als japonesos cap als pantans i les regions herbàcies que rodejaven Gona i Buna.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

L’Adolf Hitler no va voler reconèixer les derrotes que patia el seu Exèrcit al nord de l’Àfrica. Mentre negava l’evidència de la seva derrota, les forces britàniques feien retrocedir la seva Afrikakorps. Per tal d’analitzar aquella greu situació, Benito Mussolini va escriure-li una carta, en resposta a una carta seva, en que es va concretar una trobada a Salzburg per a finals de mes entre ells dos.

A Auschwitz, a dos quarts de dues de la matinada, des de Westerbork va arribar un transport amb 659 jueus. Tots varen ser assassinats a les cambres de gas. Al mateix dia, va arribar de Berlín el 28º transport en el camp amb 1.014 persones, la majoria dones i gent gran. Després de la selecció, 37 dones varen ser registrades en el camp. La resta va ser assassinada a les cambres de gas.

Al mateix temps, aquell dia els Batallons policials 306 i 320 varen acabar la seva matança, començada el 29 d’octubre, de jueus a la ciutat de Pinsk. En total, en aquests tres dies varen assassinar a 16.200 persones.

En el front oriental:

A Golubinka, a prop de Stalingrad, Wolfran von Richtofen es va queixar davant del comandant Friedrich Paulus de que la infanteria no s’aprofitava de l’ajuda que els donava els bombarders Stukes i Junkers. Paulus es va intentar justificar-se dient que anava just d’homes i de material, però Von Richtofen el va fer callar de males maneres dient-li que utilitzaria la seva influència per obtenir els proveïments necessaris i li va dissenyar un pla d’atac. Paulus el va rebutjar i li va demanar un cop més calma. Quan Von Richtofen va marxar amb avió des de la base estava convençut de que el general anava equivocat.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen efectuar el primer vol del caça de gran altura Westland Welkin, un caça que no entraria dins dels plans de la RAF.

Tweet

Els avions alemanys varen bombardejar la ciutat de Coventry en resposta dels atacs aeris rebuts durant tot l’any.

A Guadalcanal, els nord-americans varen atacar als japonesos. Tenien una superioritat numèrica i la seva moral s’havia aixecat. Varen creuar el riu Matanikau, però els japonesos es varen reforçar desembarcant 1.500 infants de marina amb material.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

Des del quarter general, Adolf Hitler va escriure una carta a l’explorador suec Sven Hedin després del dia anterior haver llegit el seu llibre Amerika im kampf der kontinente. La carta va ser enviada al ministre Otto Meissner, que aquest l’enviaria a l’explorador el dia 11 de novembre. En la carta Hitler li agraïa que l’hi hagués enviat un exemplar i li va assegurar que si els polonesos haguessin acceptat les seves condicions no hagués esclatat la guerra. Hitler li va dir que estava defensant la cultura europea i li va assegurar que, tal i com ell deia en el llibre, el gran culpable de la guerra era el president Franklin Delano Roosevelt.

A Alemanya:

En una reunió de la Junta Central de Planificació, el ministre d’Armament, Albert Speer, va demanar a la Junta que els obrers esclavitzats que no treballessin suficient fossin enviats per les SS i la policia en els camps de concentració. Speer volia espantar als obrers perquè sabessin què els passaria si no treballaven tal i com ell volia. També va demanar que els obrers tinguessin doctors en les fàbriques per així reduir les llistes de malalts.

A Bèlgica:

La Gestapo es va endur a més d’un centenar de nens orfes jueus que hi havia en un asil de Brussel·les. El personal es va negar a abandonar els nens i els alemanys se’ls varen endur a tots al camp de deportació de Malines. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

L’exèrcit soviètic controlava només tres petites zones al llarg del riu Volga.

A Noruega:

Els alemanys varen afusellar als set atacants que el 21 de setembre de 1942 havien destruït la central elèctrica de Glomfjord. Cinc més dels atacants varen aconseguir fugir a Suècia.

En el Mediterrani:

A les deu de la nit, a uns 100 quilòmetres al nord del delta del Nit, l’U-559 es va veure obligat a emergir a la superfície després de que quatre destructors Aliats li llancessin 288 càrregues d’explosius. El capità del submarí alemany va obrir les claus de pas d’aigua  per deixar enfonsar el submarí i tota la tripulació va abandonar l’embarcació. Llavors, quan els Aliats van veure les intencions dels alemanys, el tinent Francis Fasson, el mariner de primera Colin Grazier i l’ajudant de cantina Tommy Brown del destructor Petard es varen treure la roba i es varen tirar a l’aigua per dirigir-se al U-559. Allí varen trepar fins la falsa torre del submarí i varen entrar a la cabina del capità i amb una metralleta varen obrir l’armari tancat i varen recuperar llibres de codis i documents, la segona edició del Wetterkurzschlussel per l’Enigma. Després de que Brown aconseguís fer tres viatges per entregar els documents, el submarí es va enfonsar amb Fasson i Grazier a dins ja que els va agafar desprevinguts l’enfonsament. Brown va ser condecorat amb la Medalla George per la seva valentia i Fasson i Grazier varen ser condecorats pòstumament amb la Creu de Jordi.

A l’Atlàntic:

Un comboi amb embarcacions mercantils britàniques, el SL 125, que es dirigia a la Gran Bretanya procedent de Freetown, amb 37 carregadors, va topar-se amb una quadrilla d’U-Boots al nord-est de Madeira. Durant set dies, el 10 submarins alemanys els varen perseguir i atacar amb els seus torpedes.  En total varen enfonsar 13 embarcacions. 

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va pronunciar un discurs on va afirmar que l’objectiu de la Gran Bretanya era aniquilar Alemanya.

A Guadalcanal:

El creuer Atlanta va bombardejar les posicions japoneses que es varen tenir que refugiar a la jungla.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre el llibre de l’explorador suec Sven Hedin, Amerika im kampf der kontinente, que l’hi havia enviat el mateix explorador. El dictador se’l a llegir d’una tirada aquella mateixa tarda i a la nit ja l’havia acabat. L’endemà va enviar una carta d’agraïment a l’explorador.

A Bielorússia:

Els Batallons policials 306 i 320 varen assassinar en massa als jueus a Pinsk. Des d’aquell dia fins l‘1 de novembre varen matar a 16.200 persones.

A Egipte:

Bernard Law Montgomery va retirar alguns dels tancs pesats col·locats al sud del front i va frenar l’avanç posant fi d’aquesta manera a l’Operació Lightfoot. Aquella decisió va ser molt criticada pel govern britànic.

A la Gran Bretanya:

En un míting celebrat en el Albert Hall de Londres presidit per l’arquebisbe de Canterbury, amb representants de les comunitats jueves i poloneses, destacats clergues i figures públiques britàniques varen protestar contra la persecució alemanya de jueus. En un missatge que els va dirigir, Winston Churchill va declarar que les crueltats sistemàtiques a les que havia sigut exposat el poble jueu durant el règim nazi figuraven entre els fets més terribles de la història. El primer ministre va afegir que quan s’haguessin denunciat aquests delictes que va qualificar de repugnants i quan vencés els drets humans, la persecució racial hauria acabat.

Tweet