Diumenge:
L’Operació Torch:
Les tropes britàniques i nord-americanes varen començar l’Operació Torch, la invasió al nord de l’Àfrica. 170.000 soldats i 300 vaixells de guerra, que havien salpat separadament de Gran Bretanya i els Estats Units, varen desembarcar a la costa francesa del nord de l’Àfrica (Marroc i Argèlia) amb l’objectiu d’avançar cap a Tunísia després d’ocupar els ports d’Orà, Argel i Casablanca. Al principi, les forces franceses de Vichy varen resistir a Casablanca, però poques hores després els Aliats varen destruir les defenses franceses. Quan va començar l’Operació, Erwin Rommel es trobava a Sollum,
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler continuava viatjant amb tren cap a Munic per celebrar l’aniversari del putsch de 1923 i, a mig trajecte, va rebre un missatge urgent en què l’informaven dels desembarcaments Aliats al nord de l’Àfrica. A l’instant va ordenar que es defensés Tunísia. Quan va arribar a Munic es va dirigir corrents a la cerveseria Bürgerbräukeller, on va començar el putsch. Entrant a la famosa cerveseria va poder sentir l’himne del NSDAP, el Horst Wessel, i amb el seu uniforme de les camises brunes i amb el braçalet amb una esvàstica adornat en el seu braç esquerre es va quedar una estona dret a la tribuna d’oradors sentint els Sieg Heil!. En posar-se davant del micròfon va pronunciar un discurs davant de tots els convidats i retransmès per la ràdio sense mencionar el desembarcament dels Aliats, tot i que va admetre que ara els seus enemics es podien moure d’una banda a l’altra i va deixar clar que el que era important en aquells moments era el resultat final i estava convençut de que la victòria correspondria a ells. Després d’afirmar que respondria els atacs aeris britànics, es va mostrar convençut de que guanyarien la guerra aviat i de que conqueririen la ciutat de Stalingrad. De fet, va assegurar que tenien la ciutat i que només faltaven un parell de detalls per acabar-la de conquerir i va afirmar que no la conquerien ràpidament perquè no desitjava crear un segon Verdun. A continuació, va exclamar que els seus enemics no podrien destruir mai Alemanya, va descartar qualsevol possibilitat d’una pau negociada i va declarar que a partir d’aquell moment no hi hauria cap més oferta de pau. Per demostrar que eren superiors, va desprestigiar als soldats soviètics assegurant que enviaven a combatre els seus cadets i, per ell, era una mostra de que estaven acabats. Tornant a ensenyar el seu antisemitisme, va prometre que acabaria amb la comunitat jueva quan s’acabés la guerra i va afegir que els jueus que s’havien rigut fins llavors d’ell, ja ho havien deixat de fer. Mentre el dictador deia que acabaria amb els jueus, les SS varen calcular que havien mort ja al voltant de quatre milions de jueus. Un cop acabat el discurs, Otto Dietrich va redoblar encara més la propaganda antisemita.
Tot i que no volia que es notés, Hitler en aquell moment estava preocupat pel què estava passant al nord de l’Àfrica i no va era capaç d’entendre l’abast d’aquell desembarcament. De fet no va entendre mai les estratègies militars i sovint es guiava més pel seu instint que no pas per les dades i els números que li donaven els experts militars. Precisament, aquell dia el 6º Exèrcit de la Wehrmacht acabava de patir dures derrotes en el front oriental i, a Egipte, l’Afrikakorps es va tenir que retirar de Mersa Matruh i els britànics varen alliberar Egipte. Però el públic de la Bürgerbräukeller estava entusiasmat amb Hitler i no varen parar d’aplaudir-lo oblidant el que realment passava a fora d’Alemanya, tot i que la població civil no estava massa entusiasmada amb els discursos de Hitler, ja que veien que la guerra es prolongava excessivament.
A dos quarts de sis del matí, Joachim von Ribbentrop es va posar molt nerviós quan va ser informat d’aquell desembarcament Aliat i va trucar al comte Galeazzo Ciano per informar-lo del desembarcament i per preguntar-li què pensaven fer els italians, pregunta que Ciano no li va saber respondre. A la nit, Von Ribbentrop va tornar a trucar-lo per explicar-li que Hitler esperava a Benito Mussolini a Munic, on també i aniria Pierre Laval, per decidir l’actitud que havien d’adoptar respecte a França. Un cop acabada la conversa, Ciano va despertar a Mussolini, que encara s’estava recuperant dels forts dolors a la panxa, i varen acordar que seria Ciano qui aniria a Munic amb un missatge clar; si França estava disposada a prestar col·laboració lleial rebria tota l’ajuda possible, però si no adoptava una posició clara s’hauria d’ocupar la França de Vichy i desembarcar a Còrsega.
A Polònia:
A Auschwitz, tres combois carregats cadascun amb 1.000 homes, dones i nens jueus varen arribar al camp. El primer provenia del gueto del districte de Ciechanow. Tots varen ser assassinats a les cambres de gas. El segon portava deportats del gueto del districte de Bialysok. També tots varen morir a les cambres de gas. El tercer, el 42º transport, provenia de França. 145 homes i 82 dones varen ser registrades al camp, els demés, 773, varen acabar a les cambres de gas.
A França:
A les set del matí, Philippe Pétain va conèixer la notícia del desembarcament per una carta personal de Franklin Delano Roosevelt. El vell mariscal de camp es va disgustar molt amb els nord-americans, tot i les explicacions del president nord-americà, i va trencar les relacions diplomàtiques amb els Estats Units com a protesta. El mariscal va respondre amb una carta als nord-americans dient que sempre havia declarat que defensarien el seu imperi si l’atacaven i, com que considerava que els atacaven, es defensarien. Unes hores més tard, Pétain va enviar un telegrama a François Darlan, que es trobava a Argel, per dir-li que es trobava en llibertat per negociar amb els nord-americans. Llavors, Pétain es va reunir d’urgència amb Maxime Weygand, que aquest li va parlar a favor d’una política de resistència contra Alemanya i li va suggerir enviar l’esquadrilla a Argel i ordenar a l’Exèrcit que s’enfrontés amb els alemanys només si aquests passaven la línia de demarcació francesa. Però no tots opinaven igual dins del govern francès, Pierre Laval, pressionat pels alemanys, va declarar que es negava a ajudar als Aliats i, convocat per Hitler, va marxar el dia següent a Munic per explicar els motius de l’actuació francesa i la seva visió personal. A la nit, Pétain va acceptar l’ultimàtum alemany d’obrir els aeròdroms francesos de Tunísia pels avions de la Luftwaffe.
