EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

A Àustria:

En el palau barroc de Klessheim, a prop de Salzburg, Adolf Hitler va rebre el president eslovac Josef Tiso per tal de que tornés a reprendre la deportació de jueus. Fins llavors havien deportat 52.000 dels 80.000 jueus d’Eslovàquia. Tiso no va acceptar la suggerència de Hitler, però el 1944, després d’un cop d’Estat, va ordenar la deportació dels jueus eslovacs.

A Alemanya:

Segons uns informes locals del règim nazi, a les cerimònies oficials per l’aniversari de l’Adolf Hitler del 20 d’abril de 1943 havien tingut una baixa assistència per la indiferència de la població. Aquesta indiferència també s’observava en la falta de ressonància de l’habitual discurs de Joseph Goebbels.

En un combat aeri, 14 Me 323 juntament amb 7 caces Bf 109 varen ser destruïts per un esquadró de P-40 Warhawk.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els nazis continuaven amb el seu pla de desmantellar el gueto i famílies senceres saltaven per les finestres quan els hi cremaven les seves vivendes. Jürgen Stroop va ordenar que tots els jueus siguessin assassinats a l’acte. A la tarda, els alemanys varen disparar contra el gueto amb artilleria pesada, i varen detenir i executar a trenta-i-cinc polonesos comunistes.

A Tunísia:

L’Afrikakorps va abandonar Maknssy. Llavors, el 1º Exèrcit britànic i el 2º Cos nord-americà es varen preparar per aniquilar les zones fortificades que es trobaven a través de les terres altres sobre les vies d’accés a Tunísia. El 1º Exèrcit va atacar entre Medjez-el-Bab i Bou Arada, mentre que el 2º Cos va atacar més al nord, cap a Mateur i Bizerta.

En el bàndol Aliat:

Per tot el món van sortir rumors que afirmaven que els japonesos estaven disposats a declarar la guerra a la Unió Soviètica.

Tweet

Un vaixell de guerra alemany va disparar per error contra un submari suec. Quan la notícia va arribar al govern suec, aquests van protestar enèrgicament.

Al nord de l’Àfrica, els britànics van començar un nou atac a Tunísia.

Per altra banda, l’almirall Minichi Koga va substituir a l’almirall Isoroku Yamamoto, mort el 18 d’abril de 1943, com a comandant en cap de la Flota Combinada japonesa.

Tweet

Dimarts:

L’aniversari d’en Hitler:

En el Berghof, a Obersalzberg, a les dotze i un minut de la matinada, Adolf Hitler i els seus convidats estaven asseguts al voltant de la xemeneia quan de cop es varen obrir les portes de la sala i varen entrar els criats amb safates plenes de copes i botelles de cava per celebrar el 54è aniversari de Hitler. Cadascú va agafar una copa de cava, mentre que Hitler se li va donar una de vi blanc dolç. Després, un per un va anar a felicitar-lo i es va festejar l’aniversari amb molt d’alcohol. El dictador no va beure alcohol.

Al matí, Hitler es va despertar més aviat de l’habitual i es va dirigir a la seva oficina on l’esperaven una muntanya de regals. Entre els regals que va obrir hi havia una escultura d’una noia, una safata de fusta que l’hi havia fet un nen de 14 anys i alguns dibuixos fets per uns nens. Llavors, Hitler va ensenyar-los a l’Eva Braun. Tots els altres regals varen ser repartits en hospitals, col·legis, residències d’avis i associacions de beneficència. Els regals que eren aliments varen ser destruïts pel temor de ser enverinats.

Al migdia, Hitler va dinar amb Heinrich Himmler, Joachim von Ribbentrop, Otto Dietrich, Hermann Esser i Jakob Werlin, i, a la tarda, va visitar, com era costum el dia del seu aniversari, l’hospital militar de Platterhof. Una acció de Hitler per celebrar el seu aniversari va ser ascendir el seu antic guardaespatlles, el que li havia salvat la vida en el Putsch de Munic del novembre de 1923, Ulrich Graf, a General de la Brigada honorària de les SS. 

L’aniversari va ser celebrat com cada any per tot Alemanya, però aquesta vegada d’una forma més digne i sèrie per la situació de la guerra. Joseph Goebbels va pronunciar a l’edifici de la Filharmònica per commemorar l’aniversari. Darrere seu tenia músics i un cor a punt per cantar. Hermann Göering, que estava sent molt criticat dins l’esfera nazi, va fer una proclamació a la premsa per celebrar l’aniversari. Es va dir per tot el país que la celebració havia servit per alimentar noves expressions de confiança i de gratitud cap a Hitler, però segons sembla no va fer aquest efecte perquè el poble alemany estava molt preocupat per la situació en què es trobaven i pels continus bombardejos.

En el Reich:

Robert Ley va visitar a Joseph Goebbels per parlar de la reunió de Hermann Göering a Obersalzberg que Goebbels no va poder assistir pels dolors que li provocava el còlic nefrític. Ley li va explicar que no es respirava una bon clima a Obersalzberg, i no creia que Göering estigués capacitat per continuar amb els problemes del Reich. Després de la visita, Goebbels va rebre uns quants soldats de les Waffen-SS que es trobaven de permís com a premi per la reconquesta de Jarkov. Els soldats li van parlar de les lluites a Jarkov i li van afirmar que era possible eliminar les tropes soviètiques d’aquí poc temps.

Mentrestant, Werner Naumann va parlar amb Josef Dietrich per organitzar un nou cos de tancs per ordre de Hitler. Dietrich li va explicar que Hitler estava molt content amb la feina que estava realitzant Goebbels, però no podia dir al mateix de Göering que era molt qüestionat. Dietrich també va criticar durament a Benito Mussolini definint-lo com un malalt cansat i esgotat.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a les dues de la matinada, els guàrdies jueus varen advertir als guerrillers de l’aproximació dels alemanys. Al cap d’un quart d’hora els grups de combat estaven al seu lloc i es va informar a la població del perill que s’acostava. La majoria es va refugiar als refugis o en els subterranis. A les quatre del matinada, per grups de tres, quatre o cinc, els alemanys es varen introduir en el barri del mig, on es varen formar en batallons i companyies. A les sis del matí, 3.000 soldats de les Waffen SS i altres divisions sota el comandament del general de divisió, Jürgen Stroop, amb el suport dels tancs alemanys, varen començar a destruir casa per casa el gueto de Varsòvia per eliminar a tots els jueus que encara no havien sigut deportats en els camps de concentració, sobretot eren conduïts al camp d’extermini de Treblinka. L’objectiu era eliminar tot el que quedava de la comunitat jueva en el gueto.

Abans d’atacar, els alemanys varen oferir un ultimàtum: la rendició incondicional a canvi de la clemència alemanya, però els jueus, que estaven informats de quin seria el seu destí acceptessin o no, varen respondre disparant. A continuació, els alemanys varen avançar pels carrers Umschalgplats i després varen continuar fins Trawniki i Poniatów. De seguida, la Zydowska Organizacja Bojowa ( ZOB ), l’organització de combat jueva, va prendre posicions al voltant del gueto, tot i que molts no tenien armes de foc, i varen lluitar amb el què varen trobar o amb les seves pròpies mans. L’alçament jueu va ser tota una sorpresa pels alemanys, que pensaven que seria una operació senzilla ja que no preveien que tindrien armes de foc. Els alemanys varen intentar replegar-se, però tenien tallada la retirada. Els supervivents varen buscar refugi en els comerços o les cases buides. Llavors, els alemanys, davant la impossibilitat d’avançar, varen demanar l’ajut dels tancs. Només el primer dia van morir 12 alemanys quan la ZOB va llançar granades i còctels mólotov, que van acabar incendiant un tanc. El conflicte va durar fins el 16 de maig de 1943 amb victòria alemanya.

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre l’informe actualitzat del 31 de març on s’informava que prop de dos milions de jueus havien sigut deportats als camps de l’Est.

A la nit, Hitler i els seus convidats es varen acomodar al voltant de la xemeneia com era de costum. Després d’estar tots assentat, Hitler va començar a parlar de la seva gossa, la Blondi, i es va posar a jugar amb ella fins a fer-la bordar.

A Berlín, a les sis de la tarda, en el Saló Filharmònic va tenir lloc una reunió en honor a Hitler pel seu aniversari. Joseph Goebbels es va encarregar de pronunciar un discurs que va commoure als presents.

A la Unió Soviètica:

El diari Pravda va sortir publicat amb un article que deia que el govern polonès a l’exili s’havia deixat enganyar pels alemanys per la descoberta de les vuit fosses comunes de Katin, i els va acusar de cooperar amb els alemanys per la seva crida a la Creu Roja Internacional perquè investigués què havia passat.

A Tunísia:

De nou el principal atac Aliat es va dirigir contra les posicions italianes d’Enfidaville que, aquest cop, varen resistir i varen aturar l’ofensiva de Bernard Law Montgomery.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Obersalzberg va acabar la visita del regent Miklos Horthy a l’Adolf Hitler per parlar de l’aliança hongaresa.

Joseph Goebbels, que es trobava molt malament de salut per culpa d’un còlic nefrític, va ordenar fer una investigació sobre els jueus que encara quedaven a Berlín. No volia continuar veient jueus amb l’Estrella de David per la capital del Reich i volia expulsar-los o treure’ls-hi l’Estrella per considerar-los com a ciutadans alemanys normals. Aquell diumenge va sortir l’article del ministre en el Das Reich titulat La llei eterna. Goebbels defensava que continuaven estant en el bàndol vencedor i va afegir, després de dir que no podien preveure el futur, que un poble políticament immadur era més fàcil de dirigir en ala guerra que el que té una educació i una formació política. El ministre creia que el poble alemany era el madur i el soviètic l’immadur.

En el gueto de Varsòvia, a la nit, unitats de la policia alemanya varen entrar-hi des del carrer Nalewki, però els jueus en veure’ls i sabent què els passaria es varen aixecar amb les seves armes i varen començar a disparar contra els alemanys i els varen obligar a retirar-se.

A França, després de l’ocupació alemanya de la zona sud el novembre de 1942, es va firmar un segon acord Oberg-Bousquet que ampliava en els territoris acabats d’ocupar tot el que s’havia estipulat en el primer acord del 29 de juliol de 1942. En el text d’aquest segon acord es varen reproduir els punts principals de l’anterior, i es repetia i es deixava clar que els processats detinguts per la policia francesa només podrien ser jutjats per tribunals del seu propi país i segons les seves pròpies lleis.

A la Unió Soviètica:

El servei d’informació soviètic va intentar explicar el que havia passat a Katin, on s’havien trobat vuit fosses comunes amb 20.000 oficials polonesos morts a mans dels soviètics, i varen acusar als alemanys de matar sense discriminació a tots els pobles que ocupaven i de ser ells els responsables dels crims comesos a Polònia.

Al nord de l’Àfrica:

A Tunísia una operació de 100 avions de transport alemanys que portaven subministraments a les forces de l’Eix va patir un fort atac per part dels caces nord-americans. Al voltant de la meitat dels avions de transport, així com 10 caces, varen ser destruïts.

En el Pacífic: 

El comandant de la flota japonesa Isoroku Yamamoto estava sobrevolant les Illes Salomó quan el seu bombarder Mitsubishi G4M va ser interceptat per un caça nord-americà i, llavors, 16 caces P-38 el varen atacar fins que el varen batre fent caure l’aparell al mig de la selva de Bougainville, a Nova Guinea. El general japonès va morir a l’acte per l’impacte del bombarder al terra. Els nord-americans feia dies que estaven vigilant els moviments del comandant japonès. El bolletí oficial dels Estats Units però es va limitar a informar com sempre de la destrucció de quatre avions japonesos al nord de les Illes Salomó i no es va deixar entreveure que havien matat al comandant japonès perquè no volien que els japonesos sabessin que podien interceptar les seves comunicacions.

En els Estats Units:

Els Estats Units van rebutjar la mediació oferta pel ministre d’Afers Exteriors espanyol Francisco Gómez Jordana de voler proposar una pau entre els Aliats occidentals i les forces de l’Eix.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Àustria:

Com el dia anterior, al matí Adolf Hitler es va reunir amb el regent Miklos Horthy en el castell de Klessheim en companyia del ministre Joachim von Ribbentrop. El dictador el va intentar convèncer perquè eliminés els jueus d’Hongria, tal i com havien fet ells a Polònia, ja que Horthy li havia dit que ells, els hongaresos aplicarien la qüestió jueva segons les circumstàncies específiques d’Hongria. Hitler li va recordar que ells afusellaven a tots els jueus que no volien treballar i va exigir-li en més d’una ocasió que es produís l’internament global dels jueus hongaresos. Von Ribbentrop li va dir a Horthy que els jueus havien de ser aniquilats o deportats en camps de concentració i que no hi havia més camí. Llavors, Hitler li va afegir que els jueus se’ls havia de tractar com bacils de la tuberculosis i que el fet de voler acabar amb ells no era una crueltat si es recordava que en la naturalesa s’havia de sacrificar a criatures innocents com les llebres o els cérvols per no ocasionar mals. Hitler li va afirmar a més que les nacions que no es desempallegaven dels jueus acabarien patint. Horthy no va canviar d’opinió.  

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, sentinelles alemanys es varen col·locar al voltant del gueto esperant rebre l’ordre per desallotjar-lo.

A Alemanya:

Des de la seva base a l’est de la Gran Bretanya, 115 B-17 de la 8º Força Aèria nord-americana varen atacar la fàbrica d’avions Folke Wulf de prop de Bremen. En l’atac, els nord-americans varen perdre 16 B-17 i 40 més varen resultar danyats, el que representa el 40% dels avions atacants.

El conflicte de Katin:

El govern polonès a Londres va sol·licitar a la Creu Roja Internacional una investigació a Katin per examinar les vuit fosses comunes trobades pels alemanys. Per deixar clara la seva postura a favor dels Aliats després de criticar durament als soviètics, el gabinet polonès va llançar un comunicat resumint les innombrables atrocitats que havien comès els nazis a Polònia. A la nit, després de saber la petició polonesa, Joseph Goebbels va trucar a Adolf Hitler per explicar-li la petició. El dictador va autoritzar enviar un telegrama a la Creu Roja Internacional demanant col·laboració per la identificació dels cadàvers de Katin i per esbrinar qui havia comès aquells crims. El telegrama va ser firmat pel duc Carles Eduard de Coburg-Gotha, nét de la reina Victòria d’Anglaterra i sogre del fill del príncep hereu de Suècia.

A la Unió Soviètica:

Després d’informar feia un parell de dies del imminent atac alemany en el Kursk, Aleksandr Rodó va informar a Moscou de les noves formacions blindades i d’infanteria alemanyes que s’utilitzarien per l’atac, amb les seves ubicacions i identificacions.

En el Mediterrani:

Al sud-oest d’Irlanda, el submarí alemany U-175 va ser atacat i enfonsat pel vaixell de guerra nord-americà USS Spencer del Servei de Guardacostes nord-americà.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen interceptar un teletip japonès que els va permetre saber que Isoroku Yamamoto realitzaria el dia següent un viatge d’inspecció; el missatge incloïa els horaris i les visites que realitzaria. Yamamoto estava preparant una gran ofensiva aèria i volia supervisar les bases aèries on es llançaria l’atac. Després de saber el contingut del teletip, Franklin Delano Roosevelt va aprovar atacar l’avió de l’almirall Yamamoto. Per no fallar, els aparells atacants es varen tenir que dotar de dipòsits suplementaris de combustible per augmentar la seva autonomia.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler es va entrevistar amb en Miklos Horthy en el castell de Klessheim. Horthy li va deixar clar que qualsevol solució hongaresa en la qüestió jueva tindria que tenir en compte les circumstàncies específiques d’Hongria. La reunió va continuar l’endemà amb un Hitler irritat.

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels encara tenia molèsties del còlic nefrític que havia patit feia uns dies i va decidir examinar-se amb raigs X a l’Hospital de St. Hedwig amb el professor Huetepohl. La radiografia no va indicar res greu, només se li va detectar una pedra que li ocasionava aquells dolors i li feia perdre pes i no es temia per la seva vida. A la nit, Joseph Goebbels va mirar un documental de les fosses de Katin que li havia portat el seu ajudant Roellenbleg. El ministre tenia clar de que havia d’aprofitar que havien descobert aquelles fosses per atacar als soviètics i buscar un conflicte entre els soviètics i els britànics.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els jueus varen començar un aixecament contra les forces alemanyes que va acabar el 16 de maig de 1943 amb derrota jueva.

A la Gran Bretanya:

El ministre polonès de Defensa Nacional, el tinent general Marian Kukiel, va publicar una declaració on acusava als soviètics d’assassins pels assassinats dels oficials polonesos trobats a les fosses de Katin i de ser uns mentiders per haver trencat tots els acords i pactes firmats. Kukiel també demanava que la Creu Roja es dirigís a la zona on s’havien trobat els cadàvers perquè investiguessin què havia passat.

A Finlàndia:

Aquell dia va començar un moviment nacionalista dirigit contra la política col·laboracionista amb els nazis.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soviètics varen passar el Kuban.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Des d’Obersalzberg, l’Adolf Hitler va dictar les ordres per una ofensiva al Kursk, a la Unió Soviètica, una ofensiva que creia que faria de far per tot el món. Aquella operació es va conèixer amb el nom d‘Operació Ciudadela. L’atac que havia dictat Hitler sobre les forces soviètiques havia de venir tant del sud com del nord amb la intenció d’encerclar els soldats soviètics i derrotar-los en un atac concentrat, brutal i dinàmic. Per aquella ofensiva els alemanys varen tenir un nou tanc, el Tiger, amb un canó blindat i autopropulsat. Parlant d’aquella ofensiva, el dictador alemany va declarar literalment:

Aquest atac té una importància decisiva. Ha de ser un victòria ràpid i contundent. Ha de donar-nos la iniciativa per la primavera i l’estiu…. S’ha de convèncer a cada oficial, a cada soldat, de la importància decisiva d’aquest atac. La victòria del Kursk ha de brillar com un far pel món.

Després de donar aquesta ordre, Hitler es va reunir amb en Fritz Sauckel, que aquest li va dir que 3.600.000 obrers estrangers havien sigut destinats a treballar a les fàbriques alemanyes, a més d’1.600.000 que eren presoners de guerra.

Werner Naumann es va reunir amb el mariscal de camp Erhard Milch per trobar solucions a la defensa antiaèria civil. Milch va proposar col·locar sota un sol comandament la defensa aèria i volia proposar a en Hitler i a Hermann Göering que fos ell el comandant.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Ràdio Moscou va acusar a la Wehrmacht de ser la responsable de la matança de Katin i varen qualificar els alemanys de mentiders. Els locutors de Ràdio Moscou varen dir que eren mentides les afirmacions alemanyes de que els culpables d’aquells crims eren els soviètics i varen informar de que el poble de Gniezdovo, on s’havien trobat les fosses, era un lloc conegut per les seves excavacions arqueològiques perquè allí si trobaven nombroses sepultures històriques. Però la realitat era que varen ser els soviètics i no els alemanys qui varen matar els oficials polonesos a la primavera de 1940, i varen ser els mateixos soldats soviètics qui els varen enterrar en les vuit fosses comunes que varen ser descobertes pels alemanys el 13 d’abril de 1943.

Aleksandr Radó va passar a Moscou l’ordre operativa que havia donat aquell mateix dia el dictador Hitler a Obersalzberg d’atacar el Kursk.

A Bèlgica:

Bombarders nord-americans varen intentar destruir les instal·lacions industrials de reparacions d’avions alemanys a Antwerp, però les bombes varen matar a 936 civils i en varen ferir a 1.342.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Joseph Goebbels va arribar a l’estació de trens Anhalter, però el tren es va parar fora de l’estació per treure el ministre sense que la gent s’adonés que estava malalt. Tot i que es va trobar millor de salut, el dia anterior havia tingut un còlic nefrític i no havia pogut assistir a la reunió a Berchtesgaden. Més tard, Goebbels va rebre un informe d’en Vidkun Quisling. De l’informe, Goebbels en va treure la conclusió de que havien d’haver posat més èmfasis en explicar que la lluita del Reich era contra el bolxevisme i no contra tot el poble rus perquè creia que d’aquesta manera molts pobles s’afegirien a la lluitat contra la Unió Soviètica.

En el camp de concentració de Sachsenhausen va morir aquell dia el tinent Yakov Dzhugashvili, el fill del dictador Iosif Stalin, que havia sigut detingut el 16 de juliol de 1941.

Tweet

En el Reich:

Els alemanys varen anunciar per Ràdio Berlín el descobriment del dia 9 d’abril de 1943 de vuit fosses comunes amb 10.000 cadàvers d’oficials polonesos en els boscos de Katyn, a prop de Smolensk, Polònia, i varen culpar als soviètics de la massacre. La intenció del govern alemany era criminalitzar als soviètics davant dels seus aliats. Després de denunciar aquesta massacre per la ràdio, els alemanys varen fer una conferència de premsa en el Ministeri d’Afers Exteriors explicant el què havien descobert i varen culpar en tot moment als soviètics d’aquells crims.

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler estava planejant un atac contra l’exèrcit soviètic que es concentrava al Kursk. Aquell operació es va conèixer amb el nom d’Operació Ciudadela.

Mentrestant, en Joseph Goebbels es va dirigir amb cotxe a Berchtesgaden acompanyat d’en Walther Funk, per assistir a una reunió amb en Hermann Göering, però a mig camí va patir un còlic nefrític i, entre dolors i vòmits, es va veure obligat a tornar a Berlín i no va poder assistir a la reunió que s’havia de celebrar. Mentre el ministre de Propaganda tornava cap a Berlín, en un edifici a prop de Berchtesgaden es va celebrar la reunió on hi havia de ser present en Goebbels amb en Hermann Göering, l’Albert Speer, en Fritz Sauckel i l’Erhard Milch. Speer tenia el propòsit, juntament amb en Milch, de deixar en evidència a en Sauckel com a comissari per tal de que aquest li oferís més treballadors per la indústria bèl·lica i li va reclamar que faltaven treballadors. En un principi en Göering estava d’acord amb les afirmacions de Speer i en Milch però, per desgràcia i sorpresa de Speer, van entrar a l’habitació on estaven reunits en Heinrich Himmler, en Martin Bormann i en Wilhelm Keitel, que eren els seus adversaris per fer-se amb el control del Reich. A partir d’aquells moments Speer va trobar a faltar la figura d’en Goebbels, ja que amb l’arribada d’aquells ministres en Sauckel va agafar força a la reunió i es va posar en dubte la suggerència de Speer i d’en Milch. En Göering, que no va preveure aquella situació, va canviar la seva visió i va atacar durament a en Milch acusant-lo de posar dificultats on no n’hi havien i va elogiar la figura d’en Sauckel pel seu treball. Llavors, en Himmler, per posar-hi pau, va suggerir que potser aquells treballadors que es trobaven a faltar havien mort. En aquells moments per Speer la reunió ja havia acabat, no tenia sentit continuar amb el seu pla per eliminar a en Sauckel, i va decidir abandonar la reunió. Quan en Göering va veure que marxava es va dirigir a ell i li va consellar de que no es fiés d’en Milch. Curiosament, uns dies abans, en Göering també es va dirigir a en Milch en privat per dir-li de que no es fiés de Speer.

En el front oriental:

Els alemanys s’estaven retirant o desertant. En el front de Simferopol, dues companyies alemanyes varen canviar de bàndol.

En el nord de l’Àfrica:

Les forces de l’Eix varen bombardejar la ciutat d’Argel, que de seguida va activar la seva artilleria antiaèria per defensar-se.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, a l’aeròdrom de Camp Henderson, la intel·ligència nord-americana va interceptar un radiotelegrama japonès que indicava un itinerari de visites d’un alt cap japonès a camp Kahili a Bougainville. Més tard varen descobrir que es tractava de l’almirall Isoroku Yamamoto i en seguida varen ordenar abatre l’avió en el qual viatjava l’almirall japonès en una operació que s’anomenaria Venjança. En Yamamoto va ser abatut el 18 d’abril de 1943 quan viatjava en un caça.

Tweet