Dilluns:
En el front oriental:
A les cinc de la matinada, la Wehrmacht, amb el 9º Exèrcit pel nord i el 4º Exèrcit Blindat, i el Grup Operacional Kempf pel sud, i amb 3.800 tancs, entre ells els nous tancs el Tiger i el Panther, varen començar una ofensiva al Kursk, el sector Orel-Kursk-Bielgorod, contra els soldats soviètics. Els alemanys, amb Walter Model i Hermann Hoth al capdavant, varen intentar rodejar als soviètics amb la tàctica del moviment en pinça. Però aquella ofensiva no va tenir l’èxit que esperaven els alemanys, ja que els soviètics sabien l’hora exacte en que els alemanys els atacarien gràcies a la informació que havien rebut dels britànics quan varen desxifrar els missatges de l‘Enigma i per un desertor txec d’un batalló d’enginyeria del 52º Cos d’Exèrcit. D’aquesta manera, els soviètics varen aconseguir atacar primer, dues hores abans de l’hora que volien atacar als alemanys, i varen aconseguir eliminar el factor sorpresa que buscaven els alemanys. A més, les tropes soviètiques varen tenir temps per fortificar les seves defenses per resistir els tancs alemanys dirigits pel general Walter Model.
Des del nord, el 9º Exèrcit del comandant Model va avançar cap al sud des d’Oriol, en direcció al Kursk, amb un front de més de 50 quilòmetres d’amplada contra el Front Centre del comandant Konstantin Rokossovsky. En el sud, el 4º Exèrcit Panzer del comandant Hoth es va desplaçar cap al nord des de Belgorod en un front de 48 quilòmetres d’amplada en direcció al Front Voronezh del comandant Nikolai Vatutin. Els alemanys varen poder avançar en part gràcies a que Gregory Zhukov va permetre que els alemanys avancessin abans de llançar el contraatac. Els tancs més pesats com el Tiger i el Panther varen ser situats en el centre d’una formació amb altres tancs al seu voltant, com els Mark IV. Els soviètics atacaven als tancs alemanys utilitzant aquesta tàctica; 10 canons soviètics units en una sola unitat concentraven el seu atac en un tanc i quan aquest era destruït passaven a atacar el següent tanc. Els tripulants dels Panzer de les Waffen-SS que saltaven d’immediat dels tancs quan quedaven inutilitzats s’arrencaven la insígnia de la calavera dels seus uniformes perquè sabien que si els soviètics els veien amb aquella insígnia els matarien i no es convertirien en presoners.
Al final de la jornada els alemanys no varen aconseguir avançar més d’onze quilòmetres dins del territori soviètic, tot i que Hoth va travessar la primera línia de defensa soviètica no va poder amb la segona línia, la més poderosa. A més, abans de l’ofensiva els avions soviètics varen atacar a les bases de la Luftwaffe, tot i que els alemanys es varen poder protegir gràcies als seus radars, però de tota manera la Luftwaffe no va poder ajudar als tancs comandats per en Model, tot i que varen fer 3.000 sortides i els Stukas varen dur a terme fins a sis missions. A la nit, els Panzer varen lluitar contra grups atrinxerats antitancs soviètics que no fugien d’aquells tancs com en anteriors batalles.
Aquella ofensiva alemanya es va conèixer amb el nom d’Operació Ciudadela i va ser dissenyada per l’Adolf Hitler i l’havia dictat el 15 d’abril de 1943. Hitler estava molt confiat amb el nou tanc, el Tiger, i creia que amb aquella arma serien invencibles. Abans de començar l’ofensiva, Hitler va enviar un missatge a les seves tropes per dir-los que aquella ofensiva era de tal importància que el futur de la guerra depenia d’aquell resultat.
El general en Cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, va ordenar que tots els presoners de guerra que es fessin en el front oriental els enviessin en els camps de presoners de l’Alt Comandament de la Wehrmacht on se’ls hauria de trobar una utilitat d’immediat, sinó els enviarien a treballar a les mines.
En el Reich:
Otto Merker, que fins llavors havia construït cotxes de bombers, va tenir a partir d’aquest dia la missió de construir els nous submarins alemanys. Merker va explicar els seus plans a l’Alt Comandament de la Marina, i una de les mesures que volia aplicar era construir els submarins per parts en diferents territoris del país, tal i com ho feien en els Estats Units. D’aquesta manera, cada lloc on es construís una de les parts del submarí havia de rebre tot l’equipament mecànic i elèctric que necessités, després es reunirien totes les parts en una zona del país, on es muntaria amb molt poc temps. Aquesta mesura feia que s’evités la construcció de drassanes, que obstaculitzava el programa de construcció naval. El ministre de la Marina, Karl Döenitz, es va emocionar quan va sentir les mesures d’en Merker i va creure que començava una nova vida dins la Marina alemanya.
Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten i va començar a criticar a l’industrial Friedrich Flick, que era pacient del doctor Kersten. El líder de les SS li va assegurar que es penedia de no haver-lo eliminat amb la seva família, ja que tenia informes que deien que era un gran sabotejador i que era crític a en Hitler. Kersten el va intentar calmar dient-li que l’industrial no era un traïdor, però Himmler li va assegurar que ara ho sabrien perquè havien col·locat un equip d’escolta a la seva casa, al igual que en les residències d’altres líders industrials que no eren de fiar.
A la Gran Bretanya:
El Gabinet de Guerra britànic va comunicar d’immediat al primer ministre Winston Churchill que el primer ministre polonès, el general Wladyslaw Sikorski, i el seu oficial d’enllaç, el parlamentari conservador Victor Cazalet, havien mort en un accident aeri a Gibraltar. El secretari Charles Portal va informar al primer ministre de que el pilot txec havia sobreviscut, però que era impossible saber què havia passat. Sabent que aquell accident no els ajudava en millorar les relacions entre els polonesos i els russos, Churchill es va limitar a dir que era el moment pels polonesos d’intentar arreglar les coses amb els russos.
