EL TERCER REICH

Dissabte:

A Itàlia:

La situació a Itàlia era molt greu i els bombardejos i el desembarcament de les tropes aliades a Sicília va acabar provocant un malestar en la cúpula del govern italià contra Benito Mussolini. A les cinc de la tarda, en el Palau Venècia, es va convocar el Gran Consell Feixista per fer dimitir a Mussolini. Els estendards i els escuts d’armes del Partit en el Palau Venècia varen ser trets pels milicians, on la guàrdia personal de Mussolini muntava guàrdia en aquells moments. Els membres del Gran Consell varen arribar poc abans de l’hora establerta, i varen estacionar els seus cotxes en el patí interior per no atreure l’atenció del públic. Federzoni i Dino Grandi portaven armes amagades per si de cas. Grandi va reconèixer que portava dues granades de mà i que n’havia passat una a Cesare Maria de Vecchi per sota la taula. Abans d’obrir-se la sessió, Grandi va anar de grup en grup recollint firmes d’última hora per la moció contra Mussolini que l’havia de fer dimitir.

A les cinc i cinc de la tarda es va anunciar finalment l’esperada entrada de Mussolini al Consell. El dictador portava el vestit del Partit i de seguida que va arribar al seu lloc va parlar primer de qüestions militars i després va criticar la moció de Grandi perquè deia que posava en perill l’existència del règim. Mussolini va parlar durant dues hores i no va fer cap al·lusió a les conversacions de Feltre del 19 de juliol de 1943. Llavors, segons el protocol, va parlar el mariscal Emilio De Bono, que va defensar sense convicció l’Exèrcit i els seus caps. Però, enmig del seu parlament, Roberto Farinacci el va interrompre dient-li que no era possible cap discussió tècnica si no estava present el general Vittorio Ambrosio, el cap de l’Exèrcit. Mussolini va estar d’acord en la interrupció. Grandi es va aixecar de la cadira i va llegir el text definitiu de la seva moció, que la majoria del Consell ja coneixia. Va criticar amargament el sistema de poder personal que, segons ell, s’havia degenerat per la seva llarga duració modificant el caràcter del líder i destruint el feixisme. Grandi va estar parlant al voltant d’una hora, i va acabar recordant-li a Mussolini el lema del 1924: Deixem morir els partits perquè visqui el país. Mussolini el va escoltar des de la seva cadira sense reaccionar. Després d’una intervenció de Giusseppe Bottai, el comte Galeazzo Ciano es va pronunciar contra el seu sogre i va contribuir en la seva dimissió. Va parlar dels començaments de l’aliança amb Alemanya, del pacte d’Acer i de la promesa d’Adolf Hitler de no fer res que pogués provocar una guerra abans de 1942. Després d’un llarg silenci, Farinacci es va aixecar i va començar a criticar el text de la moció i, dirigint-se a Grandi, li va dir que havia provocat la crisi del règim en el moment que els Aliats envaïen el territori nacional. Llavors, Mussolini va intervenir breument en el debat i va condemnar els atacs contra el partit feixista.

Poc abans de mitjanit, Mussolini va suspendre la sessió per uns minuts i es va retirar al seu despatx per saber els últims comunicats de guerra. Allí es va reunir amb Alfieri, l’ambaixador italià a Alemanya, Scorza i Galbiati, el comandant de la milícia. Alfieri li va recordar el què li havia dit Hitler a Feltre i li va voler fer veure que la lleialtat d’Itàlia a l’Eix havia arribat al seu límit. En el dictador no li va fer gens de gràcia les declaracions del seu ambaixador i el va acomiadar. En sortir del seu despatx, Alfieri es va trobar amb Grandi, que li va entregar l’exemplar de la seva moció perquè el firmés i l’ambaixador, empipat amb Mussolini, el va firmar. Llavors, Buffarini, un membre del Consell lleial a Mussolini, va entrar al despatx i li va dir en el dictador que els detingués a tots perquè estaven conspirant contra ell. Mussolini li va dir que no perdés la calma. Mentrestant, en la sala de sessions, Grandi continuava anant de grup en grup recollint firmes per la dimissió del dictador. A continuació, es va tornar a iniciar els debats i Mussolini no va fer front a la moció. Dels 26 ministres que formaven part del Gran Consell, 19 varen votar a favor d’apartar a Mussolini del càrrec de cap d’Estat de l’Exèrcit per retornar-la al rei Victor Manel III.

A Sicília, el 5º Exèrcit nord-americà va conquerir la ciutat de Marsala.

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, varen començar a arribar informacions de que el Gran Consell Feixista s’havia reunit per primer cop des del començament de la guerra. Més tard, es va informar a Adolf Hitler de que el Gran Consell havia tret tots els poders a Mussolini i que demanaven al rei Victor Manel III que controlés les forces armades italianes.

A Alemanya:

Els bombarders nord-americans varen atacar de dia. A la nit, 781 bombarders de la RAF es varen enlairar de 42 aeròdroms situats a l’est d’Anglaterra i van bombardejar la ciutat d’Hamburg en l’anomenada Operació Gomorra. 45 varen tenir que retornar a causa de problemes tècnics i varen tirar les bombes al mar. Els britànics varen llançar 2.300 tones de bombes des del nord, fet que no esperaven els defensors de la ciutat. Les primeres bombes eren explosives per destruir els sostres dels edificis i obrir forats, i després varen llançar bombes incendiàries per cremar el mobiliari exposat. La magnitud dels focs va provocar forts vents a diversos centenars de quilòmetres per hora. La mortalitat va ser molt elevada. Per primer cop la RAF va utilitzar una nova tàctica, el sistema Window, per burlar els radars alemanys. El Window consistia en llançar milers de petits trossos de paper d’alumini per confondre les defenses alemanyes i, d’aquesta manera, els tècnics del radar alemany no van veure res. Els britànics només varen perdre 12 aparells.

En el front oriental:

Els panzers alemanys varen ser destruïts i derrotats pels soviètics. Per celebrar la victòria, Iosif Stalin va dirigir un missatge de triomf a les seves tropes exagerant les xifres.

Tweet

En el Reich:

Davant les necessitats de la indústria armamentista, el ministre Fritz Sauckel va impulsar mesures per millorar les condicions de vida de la mà d’obra estreta de l‘Europa Oriental.

En el front oriental:

En el sector sud, el Grup d’Exèrcits Sud de l’Erich Von Manstein es va veure obligat a replegar-se i varen abandonar la zona del Kursk. L’ofensiva soviètica cap a Belgorod va ser simètrica a l’ofensiva que es va produir a Orel i les tropes d’en Von Manstein ja es troben molt debilitades.

A Itàlia:

A Roma, a mitjanit, l’ambaixador alemany va visitar a en Benito Mussolini abans que l’endemà es dirigís a la reunió del Gran Consell Feixista. L’ambaixador li va entregar el sumari de les conversacions de Feltre del 19 de juliol de 1943 i en Mussolini li va fer una exposició de la situació militar a Sicília. Per defensar l’illa, els italians varen impulsar la reconstrucció de la unitat d’assalt aeri Amedeo d’Aosta, però la mesura va quedar més endavant sense efectes.

A Sicília, el 7ª Exèrcit nord-americà d’en George Patton va donar per ocupada la ciutat de Palerm, així com els ports de la costa oest de Trapant i Marsala. A Palerm, els tancs nord-americans varen desfilar pels carrers de la ciutat davant l’entusiasme, l’expectació o la simple curiositat dels seus habitants. Davant les càmeres, en Patton i en Bernard Law Montgomery es varen mostrar somrients, però la seva rivalitat i la seva enemistat era perfectament visible pels presents. Per demostrar la seva superioritat, en Patton ja pensava en conquerir ràpidament la ciutat de Messina abans de que ho fes el 8ª Exèrcit d’en Montgomery.

Tweet

A Itàlia:

A Roma, el general Vittorio Ambrosio, el comandant en cap de l‘Exèrcit italià, va reclamar l’enviament de dues divisions alemanyes al nord d’Itàlia i la transferència de la 29ª Divisió motoritzada de Calàbria a Sicília, ja que l’Alt Comandament italià tenia que disposar lliurament de les forces posades a la seva disposició. L’endemà va començar el moviment de tropes.

A Sicília, el 7ª Exèrcit nord-americà d’en George Patton, desobeint l’estratègia britànica, va ocupar la ciutat de Palerm. Davant d’aquell èxit, el general nord-americà ja pensava en ocupar Messina abans que en Bernard Law Montgomery.

A la Gran Bretanya:

La Junta d’Intel·ligència del govern britànic va concloure que la campanya de bombardeig estratègic que llançaven contra Alemanya havia servit per mantenir almenys el 50% de la força de caces de la Luftwaffe defensant el territori metropolità alemanys, lluny dels principals fronts de combat.

En els Estats Units:

Els científics de la companyia Lockheed varen completar les proves del nou caça jet XP-80, que no arribarà a temps per intervenir en la Segona Guerra Mundial, però si que serà utilitzat el 1950 en la guerra de Corea.

Tweet

En el Reich:

El OKW continuava pensant, tot i l’atac a Sicília, que una crisi a Itàlia provocaria un desembarcament dels Aliats en el sud-est d’Europa. Pensant d’aquesta manera, l’Erwin Rommel va abandonar bruscament el seu quarter general de l’Alemanya del sud per supervisar la defensa de Grècia i de les illes del Mar Egeu. Però els alemanys no només estaven preocupats per les tropes anglosaxones, tement el què passava en els Balcans varen oferir una recompensa milionària pel cap del líder partisà comunista, en Josef Tito.

A Itàlia:

A Sicília, mentre la rereguarda alemanya i italiana es atacada per l’aviació aliada, els nord-americans varen continuar avançant per l’illa. Les divisions del 7ª Exèrcit d’en George Patton varen arribar a les localitats d’Alimena, Valledolmo, San Margherita, Castelvetrano i Corleone. Per la seva part, els canadencs varen ocupar Leonforte.

En el sud d’Itàlia, després de que el dia anterior haguessin destruït els importants nusos ferroviaris romans, l’aviació aliada va continuar bombardejant les bases aèries i els centres logístics, sobretot els aeròdroms de Crotona i Grosseto, a més de les instal·lacions militars a la ciutat de Nàpols.

En el Pacífic: 

A Nova Geòrgia, tot i el suport massiu de l’aviació, les forces de terra nord-americanes varen ser rebutjades pels japonesos a Bairoko. Mentrestant, una nova força d’exploració va desembarcar a prop de l’illa de Vella Lavella, també a les illes Salomó.

Tweet

En el Reich:

Des d’Obersalzberg, l’Adolf Hitler i els seus col·laboradors es varen dirigir al quarter general de Rastenburg.

A Berlín, a l’oficina de la RSHA, es varen valorar els informes sobre les deportacions de jueus holandesos. Des del passat 3 de març varen sortir cap al camp de concentració de Sobibor 34.000 jueus repartits en 20 combois ferroviaris. Al final de la guerra només en varen sobreviure 19.

A Itàlia:

A Roma, en el Palau Venècia, al migdia, el general Vittorio Ambrosini, el comandant en cap de l‘Exèrcit italià, va fer l’habitual informe a en Benito Mussolini, i junts varen examinar la situació en què es trobaven després de la reunió del dia anterior amb en Hitler. Durant les primeres hores de la tarda, en Rintelen, l’agregat militar alemany a Roma, va dirigir-se al Palau seguint les instruccions de l’alt comandament alemany i d’en Wilhelm Keitel per saber si els italians estaven disposats a dirigir les seves tropes al sud d’Itàlia per defensar-se d’una possible invasió aliada deixant que els soldats alemanys ocupessin la part nord d’Itàlia. Les demandes alemanyes varen ser acceptades per en Mussolini i, quan en Rintelen va abandonar al despatx, l’Ambrosini li va presentar a en Mussolini la seva dimissió per la seva disconformitat en l’enviament de tropes al sud.

Al mateix temps, Roma va rebre el segon bombardeig consecutiu a càrrec de 250 avions que varen repetir els atacs contra els nusos ferroviaris de les afores de la ciutat i aquest cop també varen bombardejar l’aeroport de Ciampino. Alguns avions que no han pogut deixar anar les seves bombes contra la capital italiana, les varen deixar caure a Anzio, Nàpols i el nord de Sicília.

A Sicília, els Aliats varen ocupar la ciutat d’Agrigent. Mentrestant, l’Exèrcit nord-americà avançava a l’oest de l’illa mentre els alemanys retrocedien lentament i els italians es rendien en massa. D’aquesta manera es varen ocupar Sciacca, Menfi, Santo Stefano, Mussomeli i Enna. En aquesta última localitat varen confluir les tropes nord-americanes i britàniques, desviades aquestes el front de Catàni, on els alemanys resistien.

En el front oriental:

La batalla al voltant d’Orel va continuar amb violència. La Wehrmacht es va veure obligada a evacuar Mtensk, però, a la nit, l’as de caces nocturns Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein, acabat d’arribar després de combatre contra els Aliats occidentals, va causar molts contratemps a la força aèria soviètica.

En el Pacífic:

En la Batalla per les illes Salomó, els nord-americans varen seguir bombardejant les illes Ballale, Bougainville i Choiseul, on en les seves proximitats varen enfonsar dos destructors japonesos. A terra va continuar l’ofensiva nord-americana contra les defenses japoneses a Nova Geòrgia amb un atac combinat dels marines i la infanteria de l’Exèrcit de terra contra Baioko Harbor.

Tweet

L’entrevista entre en Hitler i en Mussolini:

A dos quarts de set del matí, des d’Obersalzberg l’Adolf Hitler amb la seva secretària Traude Junge, dos taquígrafs i el seu personal varen agafar un avió Condor que els va portar en una zona del nord d’Itàlia per entrevistar-se amb en Benito Mussolini, que estava desesperat perquè les tropes italianes s’estaven rendint en massa a Sicília i volia demanar ajudar als alemanys. Un cop varen aterrar a terres italianes varen agafar un tren que els va portar a la ciutat de Treviso, en el Véneto del nord, on els esperava el dictador italià i la seva delegació. Després de saludar-se, en Hitler va pujar amb els seus col·laboradors i amb en Mussolini en un dels cotxes que els esperaven rodejats per la carabineri i motoristes per ser portats a la vila Feltre, Belluno.

A la vila, en Hitler i en Mussolini varen mantenir una sèrie de conferències. A les onze del matí, hora que va començar la reunió, el dictador alemany, acompanyat pel mariscal Wilhelm Keitel, li va prometre el seu suport incondicional per la lluita i li va dir que enviarien tropes i matèries primes a Itàlia per la necessitat de defensar els territoris que ocupaven. Però en Hitler parlava d’una forma tant ràpida i estava tant excitat que tothom va veure que s’havia passat amb el còctel d’amfetamines que l’hi havia donat el doctor Theodor Morell. Encès per la conversa i pel còctel, li va parlar en el dictador italià d’unes terrorífiques armes secretes que atacarien la Gran Bretanya. Però, en mig de la reunió, un funcionari va entrar a la sala per comunicar-li a en Mussolini que la ciutat de Roma estava sent atacada. La capital italiana era atacada per primer cop en la Segona Guerra Mundial per 260 bombarders nord-americans (157 B-17 i 113 B-24) que varen llançar unes mil tones de bombes sobre les andanes ferroviàries de San Lorenzo, provocant casi 2.000 morts i 11.000 ferits. Per en Hitler semblava que l’atac a Roma no li tingués importància i, passat amb les amfetamines, no va parar de parlar i inclús s’entrebancava amb les seves paraules.

Després, els dos dictadors es varen entrevistar en privat, i el dictador italià va aprofitar l’atac a la capital italiana per demanar-li que enviés reforços a Itàlia. Llavors, en Hitler li va explicar que així ho faria i li va dir que en el front oriental tornarien a atacar victoriosament, i li va dir que era necessari que Itàlia resistís i que ell eliminés els conspiradors que l’envoltaven. Per la seva part, en Keitel li va demanar al general Vittorio Ambrosini, el comandant en cap de l‘Exèrcit italià, que enviés a Calàbria, al sud d’Itàlia, les divisions italianes estacionades al nord perquè serien substituïdes per unitats del nou grup d’exèrcits de l’Erwin Rommel. Aquesta mesura, o ultimàtum, no va agradar gens a l’Ambrosini perquè va veure que els alemanys intentaven crear un front alemany a l’Itàlia central. A més, permetria als alemanys apoderar-se del poder militar en el territori italià en cas d’un cop d’Estat. A la tarda, quan va acabar la reunió, varen tornar tots a pujar als seus cotxes que els van conduir un altre cop a l’estació de trens. Durant alguns moment d’aquella tarda, en Hitler va rebre un informe del servei secret d’en Heinrich Himmler en el que s’exposava que s’estava planejant un cop d’Estat per substituir en Mussolini pel mariscal Pietro Badoglio. Quan es varen acomiadar a l’estació, en Mussolini li va dir a en Hitler que la causa era comuna.

Cap al vespre, en Hitler i els seus col·laboradors varen agafar un avió que els va portar un altre cop al Berghof. Molts dels presents a la reunió varen sentir vergonya en veure l’estat amb què es trobava en Hitler perquè era massa evident que s’havia passat amb les amfetamines. Per la seva part, en Mussolini va marxar cap a Roma molt preocupat per les paraules d’en Hitler de que eliminés als conspiradors que l’envoltaven.

En el Reich:

En un moment d’aquell dia, en Hitler li va dir a en Martin Bormann que en el passat volia construir els bucs de guerra més poderosos del món i que els hi volia posar el nom dels grans poetes-aventures del segle XVI; l’Ulrich von Hutten i en Götz von Berlichingen, però que se’n alegrava de no haver-ho fet perquè la infanteria de mar era la que ara tenia una importància primordial, ja que els submarins i els destructors eren els que es farien càrrec de la lluita. Llavors, li va explicar que en aquells moments eren els japonesos qui tenien els bucs de guerra més poderosos del món, però li va dir que els bucs eren difícils d’utilitzar i va posar d’exemple el Bismarck.

A Itàlia:

Pel bombardeig d’aquell dia a Roma, el Papa Pius XII va amonestar a en Franklin Delano Roosevelt per la destrucció de la basílica patriarcal de San Lorenzo Extramurs i va obrir el Vaticà als refugiats de la ciutat perquè es refugiessin dels bombardejos. Tot i que Roma es va declarar ciutat oberta, durant tota la guerra va patir 51 bombardejos.

En el front oriental:

En el sector central, els soviètics varen alliberar les fortificacions de Bolkhov.

A França:

A París, la unitat francesa la Légion des Volontaires Français, la LVT, va desfilar pels carrers de la capital francesa abans d’integrar-se com a nova divisió de les Waffen-SS. La majoria dels seus membres eren més llatins que aris.

En el Pacífic:

En la Batalla per les illes Salomó, l’aviació nord-americana va realitzar incursions contra Ballale, Nova Geòrgia, Bougainville i Choiseul. Tot i que varen perdre diversos avions, en aigües properes a Choiseul els nord-americans varen destruir un destructor i varen danyar un creuer japonès.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler sabia que la situació política a Itàlia era inestable amb un Benito Mussolini en hores baixes i, comprenent que la defensa del Reich es veuria afectada per un armistici d’Itàlia, va demanar-li a Mussolini reunir-se amb ell l’endemà a Feltre, en el Véneto del nord. Quan el dictador italià va rebre la petició sabia que era un ultimàtum i li va agafar un atac de còlera per tal i com el tractaven els alemanys, però va tenir que acceptar anar a la cita. En seguit que va tenir la confirmació, Hitler va agafar un avió en direcció al Brenner, fent escala al Berghof, a Obersalzberg, on va descansar i dormir. Llavors va anar a l’aeròdrom acompanyat per dos taquígrafs i la seva secretària, la Traude Junge, per agafar un dels quatre avions Condor que volaven cap a Itàlia.

Els britànics varen començar un atac aeri de deu dies amb Hamburg i Colònia com objectius principals.

En el Das Reich d’aquell diumenge, Joseph Goebbels va escriure un article on deia que de la mateixa manera que els vencedors d’un partit de futbol abandonaven el camp amb un ànim diferent que quan l’havien trepitjat, els ànims del poble també eren diferents depenen del moment. Continuant utilitzant termes futbolístics, Goebbels va assegurar que en aquesta primera part lluitaven exclusivament a l’àrea de l’enemic i trobava una falta de respecte que els demanessin la capitulació. Continuant fent metàfores futbolístiques, va dir que era com si en el capità d’un equip que perdés es dirigís al capità de l’equip que anava vencent amb l’oferta d’interrompre el partit, sent l’avantatge de 9 a 2. Goebbels va assegurar que la gent se’n riuria i escopiria amb raó a l’equip que acceptés tal oferta. Va rematar el seu article dient que només s’havia de defensar l’avantatge.  

A Itàlia:

A Sicília, mentre l’aviació aliada es mantenia activa, les tropes britàniques de Bernard Law Montgomery varen atacar les posicions alemanyes al voltant de Catània, els canadencs varen avançar un mica més i varen ocupar Valguarnerna, però qui portava la iniciativa eren els nord-americans, que sota les ordres del comandant George Patton es dirigien cap a Palerm i, en la seva ruta, varen conquerir aquell dia la ciutat de Caltanisetta. Per desgràcia pels britànics, els alemanys tenien ordres de defensar amb fermesa al voltant del volcà Etna i abandonar la resta de l’illa, limitant-se a accions de rereguarda per demorar l’avanç Aliat, fet que va beneficar al 7º Exèrcit de Patton.

En el mar del Carib:

El submarí alemany U-134, en iniciar la maniobra d’aproximació contra dues embarcacions aliades, es va trobar amb el dirigible nord-americà K-74, que davant la imminència del perill per les dues embarcacions, va saltar-se les normes i va atacar amb les seves metralladores de bord, intentant llançar les càrregues de profunditat per enfonsar el submarí alemany. Però els nord-americans varen fallar i el dirigible va ser destruït, sent l’únic dirigible destruït durant la Segona Guerra Mundial.

En el Pacífic:

L’aviació nord-americana es va mostrar especialment activa des de les noves bases ocupades a costa dels japonesos. Per una part, els quadrimotors B-24 varen atacar per primer cop l’illa Betió, a Tarawa, a les illes Gilbert, i l’illa Kisla, a l’arxipèlag de les Kuriles, i 200 avions de diversos tipus varen atacar l’àrea de Kahili, a l’illa de Bougainville, a l’arxipèlag de les Salomó, on preveien fer un desembarcament. En aquesta incursió, els nord-americans varen perdre 10 avions, però varen afirmar haver destruït o danyat una dotzena de caces japonesos, dos destructors i una embarcació de transport. També en aquell dia els nord-americans varen bombardejar el territori metropolità japonès de la base de Kataoka, l’illa Paramushiru i la navegació entre aquesta illa i Shimushu.

Tweet

Dissabte:

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano, igual que Dino Grandi, va tornar a Roma després d’haver passat uns dies de retir diplomàtic a la seva casa de Livorno per participar en el Gran Consell feixista que s’havia de celebrar el 24 de juliol de 1943. A la tarda, en el despatx d’en Grandi, Ciano i Giusseppe Bottai varen revisar el text de la moció per enderrocar al dictador Benito Mussolini i després el varen tornar a revisar el projecte en el despatx d’en Bottai, i allí va ser quan Ciano es va adherir al projecte.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna, el front soviètic de Voronezh del general Nikolai Vatutin, just al sud de Kursk, i el Front de l’Estepa, a l’oest de Kàrkhiv, varen començar a perseguir les tropes alemanyes, que s’estaven retirant amb certa confusió després de que els oficials al comandament dels tancs rebessin l’ordre de retirar-se. Les forces de l’Erich von Manstein, que aquest no va estar gens d’acord amb l’ordre de retirar-se, es varen veure sorpreses per la força del Front de Voronezh i ja no eren capaces de resistir després de les fortes pèrdues durant l’Operació Ciutadela i varen deixar que els soviètics alliberessin la ciutat de Bielgorod.

La pilot de combat soviètica Antonia Vasilievna Lebedeva, Tània, va morir aquell dia en combat quan un alemany va destruir el seu caça. 

En el nord de l’Àfrica:

El general George Patton va viatjar al quarter general de l’Harold Alexander a Tunísia per sol·licitar permís per abandonar la seva missió defensiva a Sicília i avançar cap a Palerm, ocupant el centre i l’est de l’illa, mentre Bernard Law Montgomery mantingués l’avanç en els dos flancs de l’Etna per ocupar Messina. Segons sembla, Alexander va pensar que els nord-americans no serien capaços d’arribar a Palerm i sabia pels informes d’Ultra que l’Eix havia decidit abandonar la resistència en aquesta banda de l’illa. D’aquesta manera, va accedir a les peticions del general nord-americà pensant que s’evitaria un enfrontament amb en Patton, que probablement creia que no aniria més enllà dels límits de l’àrea que ocupava en aquells moments i no es confrontaria amb el general britànic Montgomery.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El bisbe Theophil Wurm va tornar a escriure una altra carta a Adolf Hitler on per llavors li va dir que havia perdut al seu fill i al seu gendre en el front oriental i li afirmava que les mesures d’aniquilació dirigides contra els no aris se situava en contradicció amb la llei de Déu i violava el fonament a la vida i a la dignitat humana en general que Déu havia concedit a les persones. Tot i que era una carta privada, Wurm la va copiar i repartir en el si de l’Església.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Kursk va acabar la batalla de tancs més gran de la Segona Guerra Mundial entre les tropes alemanyes i soviètiques. La batalla va acabar en una victòria soviètica perquè els alemanys no varen aconseguir enfonsar les defenses soviètiques.

En el bàndol Aliat:

Franklin Delano Roosevelt i Winston  Churchill varen advertir que s’hauria de destruir el feixisme si Itàlia volia sobreviure.

Tweet

Dijous:

En el front oriental:

En el sector sud, en el Kursk va acabar l’ofensiva alemanya del comandant Hermann Hoth i, per tant, l’operació alemanya ja era un evident fracàs. Aquell dia, Adolf Hitler va ser informat de que en el Kursk no havien aconseguit enfonsar les defenses soviètiques i que l’ofensiva havia fracassat. L’endemà va acabar la Batalla del Kursk amb derrota alemanya. Al mateix temps, en el nord, les tropes soviètiques ja havien avançat 55 quilòmetres. D’aquesta manera va acabar l’última iniciativa de consideració de la Wehrmacht en el front oriental.

A Iugoslàvia:

El Sturmbannführer SS Reinholz, del comando número 2, va protestar de que les accions inhumanes de les SS començaven a perjudicar els interessos alemanys en aquesta zona dels Balcans.

A Itàlia: 

Les tropes aliades varen conquerir l’oest de l’illa de Sicília. Soldats britànics acompanyats per un Sherman varen entrar a la localitat siciliana de Carelntini.

Tweet