EL TERCER REICH

En el Reich:

L’Adolf Hitler, aconsellat pel ministre d’Armament, l’Albert Speer, va ordenar al cap de les Forces Armades, en Wilhelm Keitel, promulgar un decret on els presoners de guerra tenien que ser posats al servei de la producció d’armament. Speer va quedar molt sorprès quan dies abans va veure que en Hitler demanava a les SS de que no fessin presoners i volia que tots els arrestats fossin eliminats ja que tenien informes de que els soviètics assassinaven als presoners alemanys. Speer va parlar amb en Hitler sobre aquell problema ja que desitjava que aquells presoners que es mataven servissin a la indústria bèl·lica. Quan en Hitler va escoltar els arguments del seu ministre va canviar d’opinió. Després, en Hitler va tenir una reunió per establir les línies de defensa entre 20 i 25 quilòmetres darrere la línia de foc en el front oriental. Però el dictador alemany no es mostrava d’acord amb les opinions dels seus generals, ja que no creia de que havia d’existir una posició de rereguarda perquè estava convençut de que el fet de tenir-la faria retrocedir als soldats.

En el front oriental:

En el nord del Kursk, la batalla es va intensificar durament i els alemanys varen bombardejar amb els seus Stukas a un desconegut poble ucraïnès per ells, Teploye, que va rebre la denominació topogràfica de Cota 272. Els soviètics en ser atacats varen quedar-se amagats a les posicions subterrànies i només obrien foc contra els panzers alemanys quan estaven a boca de canó. A les localitats d’Olkhovatka i Ponyri els soviètics amagaven fortificacions i tancs que formaven el nucli del Front Central que havia d’atacar al 9ª Exèrcit d’en Walther Model. A més, els soviètics varen crear vuit línies defensives successives, protegides amb mines i filferro, algunes electrificades, totes elles artillades, combinant antitancs amb carros T-34 enterrats fins la torreta. Els alemanys sota el comandament d’en Model es varen sorprendre negativament en veure que quan superaven una línia apareixia una altra totalment intacte i es varen quedar estancats.

Però l’atac més poderós dels alemanys provenia del sud amb la divisió Grossdeutschland i el 2ª Cos Panzer de les SS, que abastava les divisions Leibstandarte, Das Reich i Totenkopf. Tot hi trobar menys defenses soviètiques, l’avanç no va ser senzill però gràcies a l’enorme potència de foc varen poder arribar a prop d’Oboyan, a 30 quilòmetres a l’interior del dispositiu defensiu soviètic. Mentrestant, les unitats blindades de les SS anaven tant avançades respecte al Destacament Kempf, que intentava obrir pas en el seu flanc, que tota l’ala dreta del 2ª Cos Panzer SS oferia una oportunitat de penetració a un contraatac soviètic. D’aquesta manera, el 2ª Cos blindat de la Guàrdia va llançar un potent contraatac contra el flanc dret de les SS, però va ser destruïda per una esquadrilla dels nous caçatancs HS-129 sota al comandament del capità Bruno Meyer, que va sorprendre als soviètics. A més, els FW-190 varen destruir a la infanteria soviètica i als antiaeris amb bombes de fragmentació. En acabar el dia 50 tancs T-34 varen ser destruïts. Durant aquesta batalla hi varen lluitar el pilot Hans Ulrich Rudel, que pilotava un Ju-87 G, el pilot Erich Hartmann i en Michael Wittmann amb el seu Tiger I. Per la seva part, la divisió Grossdeutschland va ocupar Syrtsevo, atacant amb els seus Tigers els T-34, que es varen veure obligats a retrocedir més enllà del riu Pena. A Verjopenye els defensors soviètics varen utilitzar 40 carros, entre T-34 i Lee de fabricació nord-americana, per defensar el pont que creua el riu, però els Stugs alemanys els varen veure i en varen destruir 35 d’ells.

A França:

Quan anava a ser deportat a Alemanya va ser assassinat en Jean Moulin després de ser torturat per en Klaus Barbie. En Moulin no va revelar els plans de la Resistència.

Tweet