EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler sabia que la situació política a Itàlia era inestable amb un Benito Mussolini en hores baixes i, comprenent que la defensa del Reich es veuria afectada per un armistici d’Itàlia, va demanar-li a Mussolini reunir-se amb ell l’endemà a Feltre, en el Véneto del nord. Quan el dictador italià va rebre la petició sabia que era un ultimàtum i li va agafar un atac de còlera per tal i com el tractaven els alemanys, però va tenir que acceptar anar a la cita. En seguit que va tenir la confirmació, Hitler va agafar un avió en direcció al Brenner, fent escala al Berghof, a Obersalzberg, on va descansar i dormir. Llavors va anar a l’aeròdrom acompanyat per dos taquígrafs i la seva secretària, la Traude Junge, per agafar un dels quatre avions Condor que volaven cap a Itàlia.

Els britànics varen començar un atac aeri de deu dies amb Hamburg i Colònia com objectius principals.

En el Das Reich d’aquell diumenge, Joseph Goebbels va escriure un article on deia que de la mateixa manera que els vencedors d’un partit de futbol abandonaven el camp amb un ànim diferent que quan l’havien trepitjat, els ànims del poble també eren diferents depenen del moment. Continuant utilitzant termes futbolístics, Goebbels va assegurar que en aquesta primera part lluitaven exclusivament a l’àrea de l’enemic i trobava una falta de respecte que els demanessin la capitulació. Continuant fent metàfores futbolístiques, va dir que era com si en el capità d’un equip que perdés es dirigís al capità de l’equip que anava vencent amb l’oferta d’interrompre el partit, sent l’avantatge de 9 a 2. Goebbels va assegurar que la gent se’n riuria i escopiria amb raó a l’equip que acceptés tal oferta. Va rematar el seu article dient que només s’havia de defensar l’avantatge.  

A Itàlia:

A Sicília, mentre l’aviació aliada es mantenia activa, les tropes britàniques de Bernard Law Montgomery varen atacar les posicions alemanyes al voltant de Catània, els canadencs varen avançar un mica més i varen ocupar Valguarnerna, però qui portava la iniciativa eren els nord-americans, que sota les ordres del comandant George Patton es dirigien cap a Palerm i, en la seva ruta, varen conquerir aquell dia la ciutat de Caltanisetta. Per desgràcia pels britànics, els alemanys tenien ordres de defensar amb fermesa al voltant del volcà Etna i abandonar la resta de l’illa, limitant-se a accions de rereguarda per demorar l’avanç Aliat, fet que va beneficar al 7º Exèrcit de Patton.

En el mar del Carib:

El submarí alemany U-134, en iniciar la maniobra d’aproximació contra dues embarcacions aliades, es va trobar amb el dirigible nord-americà K-74, que davant la imminència del perill per les dues embarcacions, va saltar-se les normes i va atacar amb les seves metralladores de bord, intentant llançar les càrregues de profunditat per enfonsar el submarí alemany. Però els nord-americans varen fallar i el dirigible va ser destruït, sent l’únic dirigible destruït durant la Segona Guerra Mundial.

En el Pacífic:

L’aviació nord-americana es va mostrar especialment activa des de les noves bases ocupades a costa dels japonesos. Per una part, els quadrimotors B-24 varen atacar per primer cop l’illa Betió, a Tarawa, a les illes Gilbert, i l’illa Kisla, a l’arxipèlag de les Kuriles, i 200 avions de diversos tipus varen atacar l’àrea de Kahili, a l’illa de Bougainville, a l’arxipèlag de les Salomó, on preveien fer un desembarcament. En aquesta incursió, els nord-americans varen perdre 10 avions, però varen afirmar haver destruït o danyat una dotzena de caces japonesos, dos destructors i una embarcació de transport. També en aquell dia els nord-americans varen bombardejar el territori metropolità japonès de la base de Kataoka, l’illa Paramushiru i la navegació entre aquesta illa i Shimushu.

Tweet