15 d’abril de 1934
Magda Goebbels va donar llum a una nena a la que varen posar el nom de Hilde.
Dissabte:
En el Reich:
L’Adolf Hitler, acompanyat pels comandants Erich Raeder, Werner von Fritsch i Werner von Blomberg, estava de retorn a Wilhelmshaven després d’una travessia de tres dies amb el creuer de guerra Deutschland a prop de les costes noruegues. El dia 12 havia arribat a un pacte amb els comandants de que eliminaria el desig de les SA de fer-se amb el control de l’Exèrcit a canvi de que no posessin impediments en que fusionés els càrrecs de canceller i de president després de la mort del president Paul von Hindenburg, que es preveia que seria en breu. Després de passar l’embarcació boia de Skagen, unes hores després la nau va arribar a Wilhelmshaven. Durant un exercici, un home del Deutschland va caure a mar. Un cop arribat al port, Hitler va tornar amb avió a Berlín.
Després de rebre una missiva per part del gauleiter Adolf Wagner en respondre-li la seva carta del 20 de març on es queixava dels molts abusos que cometien Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich a Baviera, el governador Franz Xaver Ritter von Epp va fer constar que la missiva era des del principi fins al final espúria i impugnable, i que només contenia inexactituds, tergiversacions, adulteracions i falsedats.
Divendres:
En el Reich:
El creuer de guerra Deutschland, que transportava a l’Adolf Hitler i els comandants Erich Raeder, Werner von Fritsch i Werner von Blomberg, que es varen reunir per decidir el futur d’Alemanya, va entrar en el Hardanger Fjord i llavors va posar rumb al sud. Les reunions es donaven per acabades i s’havia arribat a un acord perquè Hitler pogués ocupar la presidència després de la mort del president Paul von Hindenburg a canvi de que eliminés les intencions de les SA de fer-se amb el control de l’Exèrcit. Hitler va pujar diversos cops en el pont de comandament i va manifestar que estava encantat amb la travessia i les conversacions que havia tingut amb el ministre de Guerra.
En els Estats Units:
El govern nord-americà va aprovar la Llei Johnson d’Impagats (Johnson Deb Default Act) que prohibia als Estats Units fer nous préstecs a aquells països, com França i la Gran Bretanya, que havien incomplet els seus compromisos del pagament dels deutes contrets de la Primera Guerra Mundial.
Dijous:
En el Reich:
Adolf Hitler es trobava en el creuer de guerra d’11.700 tones, el Deutschland, des de feia dos dies acompanyat pel ministre de Defensa (Reichswehrminister), el general Werner von Blomberg, pel comandant en cap del exèrcit, el coronel general Werner von Fritsch, i el comandant en cap de la Marina, Erich Raeder. L’embarcació va penetrar en el Sogne Fjord mentre nevava per observar el Fridjoff Denkmal, un monument construït pel monarca Frederic el Gran. Hitler va aparèixer en el pont de la nau entre la tripulació i es va deixar tirar fotografies davant d’aquells homes que estaven emocionats en veure al canceller. A continuació, Hitler es va reunir amb els seus comandants i varen arribar a un pacte secret per el què l’exèrcit ajudaria al líder alemany a fer-se amb la presidència d’Alemanya després de la mort del president Paul von Hindenburg a condició de que la Reichswehr conservés el control de tots els assumptes militars. Segurament Von Blomberg li va exigir acabar amb els plans de l’Ernst Röhm de voler substituir l’exèrcit per les SA i convertir-se en el ministre de Defensa. Després la nau va virar en rodó.
Wilhelm Frick va aprovar un decret per regular les detencions preventives i va puntualitzar que no seria lícit l’empresonament en camps de concentració per sancionar per sancionar actes punibles o reprovables.
Dissabte:
En el Reich:
Grups de manifestants nazis varen penetrar en el palau episcopal de Würzburg i el varen destruir perquè el pare Stöger havia criticat al règim, fet pel qual havia sigut arrestat en dues ocasions. La policia, no sabent qui es manifestava i per què ho feia, va aconseguir dispersar la manifestació i va restablir la calma en la seu del bisbat.
Divendres:
En el Reich:
El Tribunal criminal número de Stettin va condemnar a 13 anys de presó al Sturmführer SS Joachim Hoffmann, que administrava un camp de concentració a prop d’uns taller de Stettin-Bredow, per torturar als presoners. Els seus còmplices varen rebre diverses penes de presó semblants.
Diumenge:
En el Reich:
Heinrich Himmler es va fer càrrec de la policia nacional. Per tal de que no tingués competència, Hermann Göering va acomiadar a en Rudolf Diels com a cap de la Gestapo després de les pressions del propi Heinrich Himmler i d’en Reinhard Heydrich. Diels va ser nombrat cap de la policia de Colònia i retirat de la seva oficinal central. A més, es va prohibir a les autoritats estatals de Policia que seguissin mantenint departaments polítics per tal de deixar tot el poder policial polític a mans d’en Himmler.
El govern alemany va aprovar secretament un decret de defensa nacional basat en el servei militar obligatori. També, el govern va obligar a les emissores regionals de ràdio a incorporar-se a la Companyia de Ràdio del Reich, sent subordinades d’aquesta manera al Ministeri de Propaganda.
El Vossische Zeitung va ser un prestigiós diari alemany de la burgesia liberal. La primera edició del diari va ser a l’any 1721 i l’última va ser el 31 de març de 1934 quan els nazis varen fer tancar el diari per substituir-lo pel Völkischer Beobachter , que així es va convertir en el diari nacional del país.
Abans de que els nazis arribessin el poder, el diari tenia el mateix nivell i importàncis que el Times per la Gran Bretanya. Quan els nazis varen arribar el poder varen expulsar els periodistes jueus que treballaven pel diari.
Diumenge:
En el Reich:
A Dresden es va fer una gran concentració de les SA de Saxònia amb 125.000 homes que varen desfilar davant del governador. Era una demostració més d’aquest grup paramilitar.
A la petita ciutat de Gunzenhausen, a uns 50 quilòmetres al sud-oest de Nuremberg, un jove membre de les SA anomenat Kurt Bär es va dirigir juntament amb diversos companys seus a la taverna d’un jueu perquè havien tingut la notícia de que un ari hi estava bevent. Bär i els seus companys varen anar a buscar brega i quan el fill del propietari, Julius Strauss, li va escopir hi va haver una batussa entre la família del propietari i els SA. Llavors, una multitud es va concentrar a la taverna. En veure’ls, Bär va deixar de colpejar a la família i va fer un discurs preguntant com era possible que un cristià estigués prenent una cervesa en una propietat jueva, quan els jueus eren els seus enemics. Va assegurar que eren els responsable de dos milions de morts de la Primera Guerra Mundial i els 400 morts i 10.000 ferits greus del moviment nazi. A més, va preguntar quants jueus havien violat ja a dones alemanyes. Segons un testimoni, les 200 persones que s’havien concentrat a la taverna li varen donar la raó i acte seguit va continuar la pallissa mentre la multitud animava als SA. Després varen dur tota la família a una cel·la local. Un cop a la presó, la senyora Strauss va intentar protestar, però Bär la va bufetejar. Diversos centenars d’habitants de la ciutat, més d’un milers, segons algunes fonts, varen sortir al carrer cridant:
Fora els jueus!.
A continuació varen atacar béns i propietats jueves, i en varen detenir a 30 d’ells i dos varen morir. Un es va suïcidar quan va veure que la multitud el perseguia i l’altre, anomenat Jacob Rosenfelder, va aparèixer penjat en un estable. Tot indica que va ser assassinat.
Mitjançant un decret es va dificultar les condicions d’ingrés a la Cambra de Cultura pels no aris, donant instruccions a la cambra de no admetre a persones de professions culturals.