4 de juny de 1935
A la Gran Bretanya:
En Joachim von Ribbentrop es va reunir amb els diplomàtics britànics al Foreign Office britànic de Londres per parlar de la firma d’un acord naval entre les dos potències.
Archive for diari
1 de juny de 1935
Dissabte:
En el Reich:
L’Adolf Hitler va nombrar a en Joachim von Ribbentrop portaveu d’afers exteriors del Partit i ambaixador extraordinari i plenipotenciari a Londres perquè negociés un acord naval entre les dos potències. El departament d’en Von Ribbentrop va cobrar caràcter oficial en qualitat d’Oficina Ribbentrop, Dienstelle Ribbentrop.
A partir d’aquell dia, cada cap de les SS, des de Sturmführer cap amunt, va tenir que demostrar que tant ell com la seva esposa no tenien cap avantpassat jueu.
28 de maig de 1935
Eva Braun va intentar suïcidar-se prenent-se 35 pastilles per dormir, tot i que abans va enviar una carta, per ella era decisiva, a Adolf Hitler, que avui en dia desconeixem què deia perquè no s’ha trobat. Eva estava cansada de que el seu promès no li prestés totes les atencions que ella desitjava i es va posar molt gelosa quan va saber el rumor d’una possible relació entre Hitler i la jove aristòcrata Sigrid von Laffert. Però aquest nou intent d’Eva de suïcidar-se, ja ho havia intentat l’11 d’agost de 1932 per la falta d’atencions de Hitler, va tornar a fracassar. A la nit, la germana d’Eva, Ilse Braun, se la va trobar profundament inconscient i després de practicar-li els primers auxilis va trucar a la seva parella i el seu cap, el metge jueu Martin Levy Marx, que va aconseguir reanimar-la a temps. Mentre es recuperava, Ilse va descobrir el diari d’Eva i va arrencar les pàgines escrites per mantenir en secret el segon intent de suïcidi i les seves causes. Quan Hitler va saber del què havia passat es va preocupar molt per Eva, i li va regalar una casa a prop de la seva a Munic perquè hi anés a viure juntament amb la seva germana Gretl.
25 de maig de 1935
Dissabte:
En el Reich:
En el centre de Munic, com el dissabte anterior (18 de maig de 1935), es varen produir diverses manifestacions antisemites aprofitant que era dissabte i la gent sortia al carrer per comprar. Es va produir un boicot total dut a terme sobretot per homes de les SS vestits de paisà, alguns dels quals varen irrompre en les botigues i varen colpejar als botiguers. L’acció només va finalitzar després de que els assaltants intentessin atacar una comissaria de policia per alliberar a un dels seus companys que havia sigut detingut.
23 de maig de 1935
Dijous:
En el Reich:
El metge Carl Otto von Eicken, catedràtic numerari a l’hospital berlinès de la Charité, va extirpar-li a l’Adolf Hitler un pòlip en les cordes vocals i li va recomanar quatre setmanes de descans. Hitler va estar molt preocupat abans i durant l’operació. L’operació no es va fer pública fins a l’agost.
22 de maig de 1935
Dimecres:
En el Reich:
Les SS varen anunciar que el cap de la central SS, el Gruppenführer Kurt Wittje, havia sigut rellevat del seu càrrec per malaltia. Wittje era homosexual i per la seva condició sexual havia sigut expulsat. El propi Heinrich Himmler va mencionar en un discurs que amb gran sentiment per la seva part havia deixat marxar a Wittje. El cap de les SA Viktor Lutze es va queixar de que els havia costat molt expulsar a Witjje i va afirmar que havia sigut necessari exercir pressió per totes parts.
21 de maig de 1935
Dimarts:
En el Reich:
L’Adolf Hitler va pronunciar un discurs, conegut com el discurs de pau, a l’Òpera Kroll de Berlín, que feia de Reichstag en aquells moments, dirigit a la comunitat internacional per justificar el rearmament alemany i el trencament del Tractat de Versalles. Hitler va explicar que no tenia previst entrar en una guerra i que respectaria els temes interns d’Àustria, i va apuntar que el gran perill d’Europa era la Unió Soviètica. Amb retòrica, va preguntar quina altra cosa podia fer que desitjar la tranquil·litat i la pau. Va assegurar que només desitjava la paritat en la força aèria i un 35% del tonatge naval britànic. Seguidament, va dir que Alemanya tenia dret a existir i a protegir-se de la pròpia existència continental i a la llibertat, però va assegurar que respectaria les condicions del Tractat de Versalles i el Pacte de Locarno sobre la zona desmilitaritzada de Renània. El propòsit del discurs va ser influir a l’opinió britànica en favor del règim nazi per negociar un tractat naval. Llavors, parlant sobre les diferències entre el nacionalsocialisme i el marxisme, el dictador va dir que la seva ideologia era totalment oposada a la de la Rússia soviètica. Va explicar que ells reconeixien a cada poble el dret de viure en la seva pròpia vida segons les seves necessitats i que, en canvi, el bolxevisme establia doctrines que havien de ser acceptades per tots els pobles sense tenir en consideració el seu caràcter particular, la seva peculiar naturalesa, les seves tradicions… Va afegir que a ells els omplia d’admiració i de respecte el passat i que el complaia pertànyer a una comunitat cultural europea que havia deixat un segell a l’actual món i, en canvi, va dir que el bolxevisme rebutjava aquesta obra cultural de la humanitat, que sostenia que la verdadera història de la cultura i de la humanitat havia de buscar-se en el dia del naixement del marxisme. Llavors, va exclamar que en tant que el bolxevisme no era res més que una qüestió russa, no els hi havia d’interessar i va acabar el seu discurs dient que cada poble tenia que ser feliç a la seva manera, tot i que va advertir que en el moment en que el bolxevisme atragués Alemanya a la seva òrbita, serien els seus enemics més acarnissats i més fanàtics.
El govern alemany va aprovar la Llei Militar que va provocar una enorme transformació social a Alemanya, ja que obligava a uns 18 milions d’homes a ser cridats obligatòriament a formar part de la Wehrmacht i impedia als jueus alemanys a formar-ne part, però no els fills de parelles mixtes entre alemanys i jueus. Aquestes persones que varen ser cridats al servei havien de ser més gran de 35 anys i menys de 45 anys. A partir de llavors, la Reichswehr es va anomenar la Wehrmacht. Però l’ampliació de la Wehrmacht va originar un problema pel govern alemany; fins llavors l’Exèrcit, pel fet de ser més petit, es controlava millor de quina raça eren els seus soldats, però amb l’augment d’efectius feia impossible aquella tasca de control. Per solucionar-ho varen decidir que només els militars de raça ària podien ocupar els càrrecs de comandament i que el personal de la Wehrmacht de raça ària no es podia casar amb persones d’origen no ària. La nova Llei confirmava que Hitler era el cap suprem de les Forces Armades.
18 de maig de 1935
Dissabte:
En el Reich:
En el centre de Munic, aprofitant que era dissabte i que hi havia multituds de compradors, es varen produir manifestacions antisemites. Fins llavors no hi havien hagut esclats de violència contra els jueus en el sud de Baviera.
16 de maig de 1935
Dijous:
En el Reich:
A Münster, Westfàlia, una regió tradicionalment catòlica, el NSDAP hi va organitzar una manifestació per combatre la influència de l’Església catòlica sobre la població. Un ideòleg del nacionalsocialisme es va traslladar a la ciutat per donar una conferència sobre la fe alemanya alliberada de la influència estrangera, en al·lusió al Vaticà. Però joves catòlics es varen concentrar a on es desenvolupava la conferència i varen començar a entonar càntics com: Grosser Gott wir leben Dich (Déu, et lloem), Heil Christus, Tot per Crist o Visca l’Alemanya catòlica. Altres catòlics es varen situar davant de la catedral i cantaven les cançons de les seves organitzacions catòliques com Quan marxem; Crist, senyor dels nous temps. Els partidaris del nazisme varen respondre amb paraules hostils a l’Església catòlica i en seguit es va produir una picabaralla. Alguns cridaven: Avall Hitler!. La Gestapo es va traslladar d’immediat a la zona i va acusar als dirigents de les Joventuts Catòliques i als membres de l’antic partit del Zentrum de ser els culpables dels aldarulls. El director de la policia municipal, acusat d’haver sigut massa tou amb els catòlics pel fet de ser catòlic, va ser destituït i la policia municipal va ser sotmesa a la Gestapo i el SD. El règim va aprofitar aquell incident per controlar a partir de llavors les institucions públiques de la ciutat de Münster.
14 de maig de 1935
Dimarts:
A Suïssa:
El tribunal de Suïssa va decidir que els Protocols dels Savis de Sió, uns fullets en el què es denuncia les suposades aspiracions jueves de fer-se amb el control del món, eren una falsificació i dos nazis van ser condemnats per distribuir literatura immoral.
