Home // diari // 21 de maig de 1935

21 de maig de 1935

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va pronunciar un discurs, conegut com el discurs de pau, a l’Òpera Kroll de Berlín, que feia de Reichstag en aquells moments, dirigit a la comunitat internacional per justificar el rearmament alemany i el trencament del Tractat de Versalles. Hitler va explicar que no tenia previst entrar en una guerra i que respectaria els temes interns d’Àustria, i va apuntar que el gran perill d’Europa era la Unió Soviètica. Amb retòrica, va preguntar quina altra cosa podia fer que desitjar la tranquil·litat i la pau. Va assegurar que només desitjava la paritat en la força aèria i un 35% del tonatge naval britànic. Seguidament, va dir que Alemanya tenia dret a existir i a protegir-se de la pròpia existència continental i a la llibertat, però va assegurar que respectaria les condicions del Tractat de Versalles i el Pacte de Locarno sobre la zona desmilitaritzada de Renània. El propòsit del discurs va ser influir a l’opinió britànica en favor del règim nazi per negociar un tractat naval. Llavors, parlant sobre les diferències entre el nacionalsocialisme i el marxisme, el dictador va dir que la seva ideologia era totalment oposada a la de la Rússia soviètica. Va explicar que ells reconeixien a cada poble el dret de viure en la seva pròpia vida segons les seves necessitats i que, en canvi, el bolxevisme establia doctrines que havien de ser acceptades per tots els pobles sense tenir en consideració el seu caràcter particular, la seva peculiar naturalesa, les seves tradicions… Va afegir que a ells els omplia d’admiració i de respecte el passat i que el complaia pertànyer a una comunitat cultural europea que havia deixat un segell a l’actual món i, en canvi, va dir que el bolxevisme rebutjava aquesta obra cultural de la humanitat, que sostenia que la verdadera història de la cultura i de la humanitat havia de buscar-se en el dia del naixement del marxisme. Llavors, va exclamar que en tant que el bolxevisme no era res més que una qüestió russa, no els hi havia d’interessar i va acabar el seu discurs dient que cada poble tenia que ser feliç a la seva manera, tot i que va advertir que en el moment en que el bolxevisme atragués Alemanya a la seva òrbita, serien els seus enemics més acarnissats i més fanàtics.


El govern alemany va aprovar la Llei Militar que va provocar una enorme transformació social a Alemanya, ja que obligava a uns 18 milions d’homes a ser cridats obligatòriament a formar part de la Wehrmacht i impedia als jueus alemanys a formar-ne part, però no els fills de parelles mixtes entre alemanys i jueus. Aquestes persones que varen ser cridats al servei havien de ser més gran de 35 anys i menys de 45 anys. A partir de llavors, la Reichswehr es va anomenar la Wehrmacht. Però l’ampliació de la Wehrmacht va originar un problema pel govern alemany; fins llavors l’Exèrcit, pel fet de ser més petit, es controlava millor de quina raça eren els seus soldats, però amb l’augment d’efectius feia impossible aquella tasca de control. Per solucionar-ho varen decidir que només els militars de raça ària podien ocupar els càrrecs de comandament i que el personal de la Wehrmacht de raça ària no es podia casar amb persones d’origen no ària. La nova Llei confirmava que Hitler era el cap suprem de les Forces Armades.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: