Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler va ordenar al general Dietrich von Cholitz que es dirigís d’immediat al quarter general de Rastenburg per rebre noves ordres. Quan es varen reunir, el líder alemany estava nerviós; el seu braç no parava de moure’s i tenia la mirada perduda. En seguit, li va ordenar que defensés París casa per casa, reprimint amb la màxima severitat el terrorisme i la traïció. Quan Von Cholitz es va dirigir a la capital francesa es va trobar amb una ciutat tranquil·la i tot funcionava amb certa normalitat.
A Berlín, els nazis van celebrar el primer judici contra els opositors al règim nazi. El procés d’aquell dia va ser dirigit contra el mariscal Erwin von Witzleben, el tinent coronel Peter Yorck von Wartenburg, el capità general Erich Hoepner, el tinent general Paul von Hase, el general de divisió Helmuth Stieff, el capità Karl Friedrich Klausing, el tinent Robert Bernardis, i el tinent Albrecht von Hage. Aquell judici va ser una estafa ja que les sentències ja estaven posades abans de celebrar el judici. Cada un dels acusats anava escortat per dos policies en una sala de justícia engalonada amb esvàstiques i amb uns 300 espectadors seleccionats, inclosos els periodistes eren elegits pel ministre Joseph Goebbels. Allí els jutjats varen ser humiliats i insultats pel jutge Roland Freisler, que anava vestit amb una toga vermella i estava assentat sota un bust d’en Hitler. Els acusats tenien marques visibles de tortures patides en la presó. Per humiliar-los encara més, anaven vestits de forma molt simple, sense coll ni corbates, i els varen dur encadenats fins que es varen asseure en el banc dels acusats. Von Witzleben ni tant sols portava cinturó, pel que es tenia que aguantar els pantalons amb una mà. En començar el judici no es va permetre en els acusats ni explicar les seves motivacions, ja que Freisler els interrompia insultant-los a crits, anomenant-los canalles, traïdors i covards assassins. S’havia donat l’ordre de que es filmés el judici amb la intenció de mostrar extractes en els noticiaris i en un documental titulat Traïdors davant del Tribunal del Poble. Freisler cridava tan fort que els reportes de les càmeres el varen tenir que avisar de que estava arruïnant el so de les gravacions. Tots varen ser condemnats a mort. En sentir la sentència, Von Witzleben va exclamar:
Pot entregar-nos al botxí. En tres mesos el poble furiós li demanarà comptes i l’arrossegarà pels carrers.
En el gueto de Lódz des de mitjans de juliol s’havia interromput la deportació al camp de Chelmo, però aquell dia es va iniciar de nou la deportació ara cap al camp d’Auschwitz amb vagons de bestiar.
En el front occidental:
A l’oest de França, els Aliats varen aconseguir utilitzar per primer cop el port de Cherbourg després de que els alemanys el destruïssin el 27 de juny de 1944.
Poc després de la una de la matinada, a la ciutat de Mortain, a 50 quilòmetres de la costa atlàntica, a la Bretanya, sota una intensa boira, uns piquets nord-americans varen informar de que havien sentit fusells i panzers. Eren les tropes del mariscal de camp Günther von Kluge que, seguint les ordres d’en Hitler, varen llançar un contraatac a l’estret corredor d’Avranches amb sis malmeses divisions blindades que varen tenir que lluitar contra les forces nord-americanes de la 30º Divisió del 3º Exèrcit del general George Patton. Tothom creia que els alemanys es retirarien al Sena, fins i tot el propi Von Kluge creia que s’havia de fer així, però Hitler anava necessitat d’una victòria. En successives ràfegues, els alemanys varen atacar als nord-americans amb 26.000 homes i 120 tancs tripulats per homes vestits amb uniformes negres. Però els nord-americans, gràcies als missatges interceptats de l’Enigma, estaven al corrent de l’ofensiva i van preparar una trampa per als tancs, i l’atac alemany va fracassar aquell mateix dia retirant-se caòticament per evitar un desastre més gran. L’ala dreta ocupada per la 116º Divisió Panzer en prou feines es va moure del seu punt d’inici de la contraofensiva. El 1º Batalló del 117º Regiment d’Infanteria va patir 350 baixes i es va retirar a un vessant d’un turó, a un quilòmetre a l’oest de Saint-Barthelemy. Només a Abbaye Blanche els nord-americans varen destruir 60 vehicles alemanys. Una de les claus del fracàs alemanys va ser que dels 300 caces de la Luftwaffe que s’havien promès pel combat no varen aparèixer.
A més, quan es va aixecar el dia i la boira, quatre divisions blindades alemanyes (de nord a sud, la 116º Panzer, la 2º Panzer i la 1º i 2º SS Panzer) ja eren visibles pels nord-americans. En seguit, els caça-bombarders Typhoon varen atacar als alemanys amb 2.000 coets i bombes de canó de 20 mil·límetres i, darrere d’ells, varen atacar en successives onades els Thunderbolt i els Hurricane. Ràpidament els alemanys varen baixar dels vehicles i varen abandonar la carretera per amagar-se en els camps. Tot i el pànic dels alemanys, només unes desenes de tancs i camions varen ser destruïts des de l’aire. Els alemanys estaven bloquejats, menys la 2º Divisió Panzer, que va aconseguir avançar uns sis quilòmetres pel nord. També la 2º Divisió SS Panzer, Das Reich, havia capturat Mortain. Però els nord-americans atacaven sense descans des del Turó 314 i varen paralitzar la Divisió Das Reich, varen impedir que la 17º Divisió SS-Panzergrenadier escalés el turó i varen frenar l’enfonsament del flanc sud de la 30º Divisió. Les bombes de fòsfor varen obligar als alemanys a sortir a camp obert i després les bombes detonant els va destrossar.
Al vespre, l’ofensiva alemanya s’havia estancat per complet; cinc divisions havien sigut incapaces d’obrir-se pas a través d’una sola divisió nord-americana que tenia menys de 6.000 soldats d’infanteria. D’aquesta manera els nord-americans varen controlar Bretanya. La 83º Divisió d’infanteria nord-americana va entrar aquell dia la ciutat de Breton, on varen combatre contra els alemanys.
Des del seu flanc esquerre, el comandant Bernard Law Montgomery va llançar el 1º Exèrcit canadenc del comandant canadenc Crear en una ofensiva al sud-est cap a Falaise amb una força de xoc afegida que incloïa 1.500 bombarders i 750 tancs. Els alemanys es varen defensar amb els seus canons antitanc de 88 mil·límetres d’aquella ofensiva, i els britànics i els canadencs a més varen tenir que patir la seva pròpia aviació aliada, que va causar 300 baixes a les seves files per error. Molts d’aquestes baixes provenien de la 1º Divisió blindada polonesa.
A Itàlia:
Les tropes alemanyes varen abandonar Florència després de que les tropes aliades ataquessin la Línia Gòtica.
