Dijous:
En el Reich:
Hermann Göering va decretar que els ciutadans alemanys havien d’entregar-li qualsevol article de coure, bronze, zinc, llautó, plom o níquel.
A la Gran Bretanya:
Al matí, després de que el dia anterior acabés la guerra finlandesa, el Gabinet de Guerra va decidir suspendre per complet el pla de desembarcar a Narvik. Winston Churchill va protestar enèrgicament.
Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler volia donar l’ordre per començar l’Operació Weserübung, l’ocupació de Noruega i Dinamarca, però volia buscar una justificació per justificar l’atac.
Rudolf Hess va dirigir una disposició als Reichsleiter, als gauleiters i als alts funcionaris del Partit per donar-los instruccions per tal de que tots els funcionaris del NSDAP instruïssin a la població perquè capturessin o eliminessin a tots els aviadors enemics que s’haguessin vist obligats a fer un aterratge d’emergència. Hess també va ordenar que es donessin aquestes ordres per via oral i no escrita perquè no volia que quedés constància que es donaven aquests tipus d’instruccions.
A Coblença, Heinrich Himmler es va dirigir a un grup de generals i els hi va comentar que ell mai havia presenciat cap excés dins l’exèrcit alemany i va assegurar que ell mai feria res del que Hitler no fos informat prèviament.
Otto Meissner feia 60 anys i ho va celebrar en una recepció en el Castell de Bellevue. Entre els convidats i havia Erhard Milch i l’explorador suec Sven Hedin. Meissner, Hedin i Milch es varen reunir en privat i aquest últim estava feliç pel final de la Batalla per Finlàndia i va donar les gràcies a l’explorador pels consells que havia donat els últims dies. Hedin va dir-li que ell no havia fet res important i que les seves converses eren massa pròximes a la decisió de Moscou perquè hagin pogut influir. Milch li va respondre que era cert, però li va explicar que tenien bons contactes amb l’ambaixada soviètica. El Generaloberst li va confessar que aviat rebria informació molt important, però que ara no estava autoritzat per explicar-li.
En la guerra finlandesa:
A Moscou, el govern finlandès i el govern soviètic van firmar el Tractat de Moscou que posava fi a la guerra entre els dos països. Mentre es firmava el tractat, a Finlàndia, les tropes soviètiques i finlandeses estaven combatent cos a cos en el centre de la ciutat de Viipui i, a les 11 del matí, els combats varen cessar en tots el fronts. Els 105 dies de guerra deixaven entre les files finlandeses 25.000 morts i uns 43.000 ferits i, entre les files soviètiques, 250.000 morts i 400.000 ferits. Més del 50% del milió de soldats mobilitzats. Un dels artífex perquè es firmés aquest Tractat va ser el mariscal Carl Mannerheim, que va convèncer en el seu govern de la necessitat d’acceptar les condicions dels soviètics. Pràcticament tot l’istme de Carèlia i els territoris finlandesos de més el nord varen caure en poder dels soviètics.
A la Gran Bretanya:
Quan els britànics varen tenir notícia de que havia acabat la guerra finlandesa es varen replantejar el pla de desembarcar en els ports noruecs.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
El Gruppenführer Gottlob Berger va fer constar que l’actitud del cap de les SA Viktor Lutze era cada cop més perillosa tant per les SS com pel Partit. Berger l’acusava de col·laborar amb la Wehrmacht per fer propaganda contra les SS. Berger sol·licitava vigilar a en Lutze.
A Polònia:
Els alemanys varen donar per acabada la deportació de jueus alemanys des del port de Stettin i l’antiga ciutat fronterera de Schneidemühl, al nord-est de Berlín, cap al districte de Lublin en vagons de càrrega precintats. Els deportats eren obligat a emprendre una marxa a peu de 14 hores cap al districte polonès. 72 dels 2.000 deportats varen morir de fred.
A Finlàndia:
Aquell va ser l’últim dia de la guerra entre els soviètics i els finlandesos, ja que aquella nit es va firmar el Tractat de Pau entre Finlàndia i la Unió Soviètica, on el govern soviètic va imposar unes condicions molt dures per als finlandesos. Abans de que es firmés el Tractat, l’exèrcit finlandès es va retirar en perfecte ordre i varen tornar a restablir la continuïtat de la defensa per protegir la capital i impedir un avanç dels soviètics cap al nord-oest. Al vespre, en el front principal, que anava de Carèlia a la costa nord del llac Ladoga i del golf de Finlàndia, els intents soviètics de trencar el front per poc fracassa, però en aquell moment el mariscal Carl Gustav Emil Mannerheim va exigir en el seu govern que acceptés les condicions de la Unió Soviètica per un armistici. Per culpa d’aquell conflicte varen morir 200.000 soldats soviètics, la majoria pel fred, i 25.000 soldats finlandesos.
A la Gran Bretanya:
El Gabinet de Guerra va decidir que no es comuniqués al govern noruec la intenció de desembarcar una força militar a Narvik fins que les embarcacions no arribessin al port.
A la tarda, Winston Churchill li va dir a Sumner Welles, que portava uns dies al país, que era necessari posar fi a la guerra.
Dilluns:
En el Reich:
En el Ministeri de Propaganda, Joseph Goebbels es va reunir amb l’explorador suec Sven Hedin. Només asseure’s, el ministre li va preguntar la seva opinió sobre Finlàndia, país pel qual Hedin i tenia simpaties, i l’explorador li va respondre que a Suècia tots feien el possible per ajudar als finlandesos sense sortir de la neutralitat perquè no desitjaven entrar en guerra amb la Unió Soviètica. Quan Hedin li va voler fer veure que si no ajudaven a Finlàndia els finlandesos anirien a buscar ajudar als països occidentals, Goebbels va exclamar amb ironia que recordava les promeses que havien fet els occidentals als polonesos i va dir-li que els finlandesos el que tenien que fer era buscar una pau amb els soviètics per molt horrorosa que fos. Goebbels li va confessar que ell personalment no odiava al bolxevisme, tot i que va afirmar que a Alemanya l’havien eliminat. A continuació, Hedin li va preguntar en el cas de que Alemanya vencés a les potències occidentals i dominés Europa, si atacaria a la Unió Soviètica. Goebbels, rient, li va contestar que no podia parlar d’aquest tema i Hedin li va replicar que per aquest motiu, el d’una Alemanya governant Europa, s’havia de salvar Finlàndia de les urpes soviètiques. Goebbels, després d’escoltar els beneficis que tindria intervenir en la guerra finlandesa al costat dels finlandesos, li va confessar que el Pacte amb la Unió Soviètica era de més gran importància. En seguit, el ministre li va explicar els plans de futur d’Alemanya. Una Europa dominada pels alemanys i sense guerres i amb la Gran Bretanya tal i com era abans de la guerra. Després d’assegurar-li que buscaven justícia i no venjança es varen acomiadar.
A Itàlia:
Benito Mussolini es va tornar a entrevistar amb Joachim von Ribbentrop. El dictador italià li va explicar que desitjava que la Gran Bretanya i França fossin destruïdes i li va prometre que Itàlia estava al costat d’Alemanya i, per això, estaven treballant per augmentar el seu armament militar. Von Ribbentrop va sortir de la reunió molt content pensant que Itàlia entraria a la guerra al costat d’Alemanya.
A la Gran Bretanya:
Després de la declaració de principis del dia anterior, el Gabinet de Guerra britànic va donar autorització formal pel desembarcament militar a Narvik. Quan es rebés la notícia de que havia sigut un èxit s’hauria de desembarcar a Trondheim una segona força. Altres forces es mantindrien a punt per desembarcar a Stavanger i Bergen.
Diumenge:
En el Reich:
Aquell dia es va celebrar el Dia dels Herois a les dotze del migdia en el Lichthof de l’Ajuntament de Berlín. A la primera filera de l’acte hi havia Adolf Hitler, Rudolf Hess, Joseph Goebbels, Hedin Sven, Otto Meissner, Erhard Milch, Heinrich Himmler i Julius Dorpmüller.
A Itàlia:
Joachim von Ribbentrop va arribar a Roma per parlar amb el dictador Benito Mussolini i entrevistar-se amb el Papa Pius XII. En el Palau Venècia i amb el comte Galeazzo Ciano, Von Ribbentrop li va explicar en el dictador italià que l’Adolf Hitler no creia que hi hagués la pau a Europa i que estava decidit a atacar França aquell mateix any. Hitler volia atacar els francesos i els britànics amb 205 divisions. Però Von Ribbentrop sabia que els italians estaven preocupats pel pacte entre Alemanya i la Unió Soviètica i va explicar-los que gràcies aquell pacte la Unió Soviètica no era un perill ni per Itàlia ni per Alemanya, ja que i tenien un acord comercial i d’amistat.
A la Gran Bretanya:
Sumner Welles, que estava de visita a Roma, Berlín i París i que s’havia reunir amb l’Adolf Hitler, va arribar a Londres per trobar-se amb el primer ministre Neville Chamberlain i lord Halifax per presentar-los les seves propostes de pau. Welles demanava el desarmament progressiu dels països bel·ligerants. Quan aquesta proposta va arribar a oïdes dels diferents ministres, aquests varen exclamar que no es podia confiar en Hitler.
El Gabinet de Guerra, presidit pel primer ministre, va decidir enviar una força britànica al port noruec de Narvik per apoderar-se d’un milió i mig de tones de mineral de ferro que esperaven allí per ser enviades a Alemanya i per ocupar els jaciments de mineral de ferro de Gällivare. A més d’aquesta operació a Narvik, que va rebre el nom clau de Wilfred, les forces britàniques també havien de desembarcar en els ports de Trondheim, Stavanger i Bergen per tal d’aturar un contraatac alemany.
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
El OKW va delinear el que seria més endavant l’Arma SS amb un estàndard personal, les tres divisions, els estàndards calavera, les unitats de reserva i les escoles de cadets.
El govern va promulgar una sèrie de decrets on es reconeixia la «inferioritat racial» dels polonesos a Alemanya. En aquell temps hi havia molts presoners polonesos treballant als camps alemanys i no volien que els alemanys tinguessin contacte amb els polonesos.
A Dresden, els nazis varen destruir la xarxa de resistència Schulze-Stein.
A Polònia:
Hans Frank va explicar en els seus caps de secció que no existia en el Govern General polonès una autoritat superior en rang més forta que la del governador general, la seva. Frank va afegir que la Wehrmacht, la policia i les SS no exercien cap poder de comandament o d’autoritat, i va afirmar que només es limitaven a les seves funcions militars i de seguretat. També va explicar que només ells eren els únics representant de l’Adolf Hitler i del Reich.
A Cracòvia, la Gestapo va matar d’un tret en ple carrer a un obrer polonès al que un membre de la Gestapo havia sentit taral·lejar la melodia de l’himne nacional polonès.
A la Gran Bretanya:
Els caps dels Estats Majors britànics varen revelar en un informe secret que, dels 352 canons antiaeris destinats al Cos Expedicionari britànic a França, només havien arribat 152. Dels 48 canons antiaeris lleugers que necessitava la Força Avançada d’Atac Aeri britànic a França, no n’havia pogut arribat cap. Per la defensa pròpia del país, dels 1.870 canons antiaeris que es consiraven el mínim per la defensa aèria, només n’hi havia 108 en el seu lloc, que s’havien concentrat al voltant de les bases navals i les estacions de radar.
Dijous:
En el Reich:
Margarete Himmler, l’esposa de Heinrich Himmler, va escriure després de viatjar a Poznan, Lódz i Varsòvia, que la majoria dels jueus no tenien aspecte de ser humans i que seria una missió impossible posar ordre allà L’esposa del cap de les SS reflexionava fredament que el poble polonès no es moria tan fàcilment amb les malalties infeccioses.
Els britànics varen tornar a llançar pamflets a la zona del Ruhr.
A la Unió Soviètica:
El primer ministre finlandès, Risto Ryti, va arribar en avió a Moscou per negociar amb els soviètics la pau entre els dos països. Tot i les negociacions a prop de Vyborg varen continuar els combats, on els soviètics portaven la iniciativa.
Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler va celebrar a la Cancelleria del Reich una gran conferència militar per examinar el pla per la invasió de França, Holanda i Bèlgica. Els representants del Oberkommando varen defensar cadascú el seu pla i, com que Erich von Manstein no i era a la reunió, Gerd von Rundstedt i Heinz Guderian varen defensar els seus propis plans.
En el Carinhall, Hermann Göering i la seva esposa Emmy varen convidar a esmorzar a l’explorador suec Sven Hedin i la seva germana. Hedin estava molt preocupat com a suec per la Batalla de Finlàndia i li va preguntar per aquell tema al ministre. Göering li va respondre que tenia que entendre que l’amistat amb els soviètics era per ells el tema principal perquè creia que no podien lluitar en una guerra amb dos fronts oberts.
En la Batalla de Finlàndia:
Una comissió finlandesa es va traslladar a Moscou per negociar la capitulació. Les exigències russes coincidien amb el traçat de les fronteres instaurades per la pau de Nystad, firmada el 1721 amb l’imperi suec. Finlàndia hauria de cedir tota Carèlia, les seves possessions costeres en el llac Ladoga, una franja de terreny a Salla, Koivisto, Suursaari, Haapassari i la península d’Hanko. En total, 40.000 quilòmetres quadrats que deixaven a més de mig milió de persones sense llar ni propietats. Iosif Stalin només va renunciar a les mines de níquel de Petsamo, que pertanyien a una societat anònima que estava en mans del britànics, encara que en un principi havien sigut reclamades pel seu ministre Viatxeslav Mólotov, però el final no es va tirar endavant per no provocar a la Gran Bretanya.
Dimarts:
En el Reich.
Adolf Hitler va convocar una conferència urgent per aturar la disputa que havia esclatat entre els seus comandants per l’operació a Noruega i Dinamarca. Hermann Göering, que estava molest perquè no havia sigut consultat prèviament en definir l’operació, estava enrabiat i va intentar demostrar que tots els preparatius anteriors no servien per res. Hitler va fer concessions a en Göering, però va insistir en que el seu pla havia de seguir endavant i demanava més compromís de l’Exèrcit i de la Marina.
A Berlín, Joseph Goebbels va rebre els redactors en cap de la premsa berlinesa i els caps de les corresponsalies berlineses de la premsa estrangera, i els va comunicar que s’esperava aviat un canvi en l’estratègia bèl·lica.
Els britànics varen llançar des de l’aire pamflets a la zona del Ruhr. Els següents dies ho continuaran fent.
A la Unió Soviètica:
A partir d’una proposta feta per en Lavrenti Beria, Iosif Stalin, Viatxeslav Mólotov, Kliment Vorochilov i Anastas Mikoian, tots quatre membres del politburó, varen aprovar l’execució de polonesos nacionalistes i contrarevolucionaris. Molts d’ells moririen en la massacre de Katin entre abril i maig de 1940, on varen morir assassinades 21.768 ciutadans polonesos. 8.000 eren militars presoners de guerra, 6.000 eren policies i la resta eren civils intel·lectuals presoners i acusats de sabotejadors, espies, terratinents, advocats…
Aquell matí, el govern soviètic va anunciar un cop més que estava disposat a negociar la pau amb Finlàndia. El govern finlandès es veurà obligat a negociar.
Dilluns:
En el Reich:
A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va rebre l’explorador suec Sven Hedin per reunir-se amb ell. El dictador li va explicar que la seva vida era com un conte de fades i que havia tingut molta sort, però li va dir que creia que ja no viure gaire més anys perquè tenia més de 50 anys. Hedin li va respondre que ell tenia 75 anys. Per canviar de tema, l’explorador li va preguntar per Finlàndia i Hitler, davant d’aquella pregunta, es va treure un paper de la butxaca i li va llegir un article del Deutsche Nachisckten Bureau on deia que la lluita defensiva de Finlàndia era incòmode tant per la Unió Soviètica com per Alemanya. Després de guardar el paper un altre cop a la butxaca, Hitler li va dir que no tenia gens de ganes de posar-se en aquella batalla i li va explicar que li havia ordenat en el ministre Joachim von Ribbentrop que comuniqués al dictador Iosif Stalin que no desitjava un pacte militar amb ells, els soviètics, però sí un acord econòmic. Hitler li va confessar que entenia a Stalin perquè creia que lluitava per petits territoris que havien sigut russos en el passat i que hi tenia tot el dret. Hedin li va preguntar llavors com valorava l’ajuda que donaven els suecs en els finlandesos, i Hitler li va respondre que absolutament neutral, però el va avisar de que si els britànics intentaven introduir-se en els països escandinaus ell atacaria. Finalment, l’explorador suec li va preguntar si era factible una pau entre Alemanya i les potències occidental i Hitler li va respondre que no. Després d’aquella pregunta es va acabar la reunió i es varen acomiadar.
En la guerra finlandesa:
Els soldats soviètics varen desencadenar una ofensiva general amb el propòsit d’apoderar-se de Vyborg i obrir camí cap a la capital finlandesa. Els primers atacs van ser neutralitzats, però amb la rapidesa amb què es varen repetir els atacs soviètics i el cansament dels soldats finlandesos per la son, va permetre en els soviètics trencar la línia defensiva per diferents punts i tallar les comunicacions costeres entre l’oest i l’est. Una columna va aconseguir travessar uns 50 quilòmetres de gel i va atacar la costa finlandesa entre Helsinki i Vyborg. L’artilleria soviètica va establir les seves posicions davant a la costa i va bombardejar les línies de defensa de Vyborg des del gel. A la nit, els bombarders soviètics varen bombardejar la zona
A la Gran Bretanya:
Els Estats Majors britànics varen suspendre la Força Stratford, l’operació militar que havia d’ajudar militarment a Finlàndia a partir del 20 de març, perquè veien que anaven massa tard i que l’operació no serviria per res.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
