EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

Alfred Jodl va observar que alguns oficials de la Marina es mostraven contraris a l’operació d’ocupació a Noruega i creia que necessitaven ser motivats perquè en breu haurien d’ocupar el país.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Paul Reynaud va viatjar a Londres per exigir que es llancés una operació per l’ocupació a Noruega. En aquella mateixa trobava varen arribar a un acord per no firmar la pau o un armistici per separat. Neville Chamberlain va demanar valor i determinació per adoptar mesures actives. La seva primera proposta va ser llançar mines al riu Rin perquè flotessin aigües avall. La seva segona proposta va ser que es prenguessin mesures per impedir que Alemanya obtingués mineral de ferro de Suècia. El primer ministre britànic creia que s’havia de bloquejar la ruta en un moment determinat amb un camp de mines, fet que obligaria a les embarcacions carregades de mineral sortir a mar obert, on es trobarien una esquadra naval britànica. Chamberlain, com també havia fet Reynaud, va proposar atacar els camps petrolífers soviètics de Bakú per tal de que Alemanya no pogués accedir-hi. Les tres propostes varen ser aprovades.

A França: 

El govern francès va expulsar l’ambaixador soviètic del seu país perquè havia enviat un telegrama de felicitació a Iosif Stalin per l’acord entre Alemanya i la Unió Soviètica, i per haver qualificat de bel·licistes als francesos i als britànics.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

El cap de la Marina, Erich Raeder, va parlar amb Adolf Hitler de la invasió a Noruega. Raeder estava convençut que els britànics no tenien previst una invasió imminent a Noruega i li va demanar actuar en la pròxima Lluna plena. Hitler va estar d’acord amb els plans de Raeder i va decidir començar la campanya a Escandinàvia.

A la Gran Bretanya:

Els Estats Majors varen informar al Gabinet de Guerra que estaven considerant la qüestió d’interrompre el comerç mineral de ferro des de Gällivare a través de determinades operacions navals. Aquestes operacions suposarien la violació de les aigües territorials tant noruegues com sueques, varen deixar clar.

Tweet

En el Reich:

Davant dels problemes que tenien l’administració d’en Hans Frank a Polònia per rebre els jueus deportats, en Hermann Göering va anunciar la prohibició temporal sobre la deportació de jueus al Govern General. Es va anunciar a l’Arthur Greiser que no s’havia de deportar als jueus al Warthegau fins l’agost.

Per altra banda, una instrucció secreta naval va ordenar que totes les embarcacions alemanyes que participaven en l’operació contra Noruega es fessin passar d’entrada per embarcacions britàniques. A més, totes les comunicacions en Morse provinents d’embarcacions noruegues havien de rebre resposta en anglès i amb un text com aquests: Amb rumb a Bergen per una breu visita. Sense cap propòsit hostil. En cas de que els disparessin un salva de canó d’advertència, l’ordre dels comandants navals era: Alto el foc. Embarcació britànica. Amic.

Tweet

Quan varen arribar informes de més morts de jueus durant els trasllats, Hermann Göering va decretar que s’havien de suspendre, tot i que Greiser, governador del Warthegau, s’hi va oposar al·legant que se li havia promès l’evacuació de 200.000 jueus de Lodz i va afirmar que la suspensió de Göering no entraria en vigor fins el maig.

Tweet

En el camp de concentració de Stutthof els nazis varen afusellar a 65 presoners de guerra.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Heinrich Himmler va rebre a l’explorador suec Sven Hedin en el Prinz Albrechtstrasse 8. El cap de les SS va començar la conversació parlant-li de l’expedició del jove Dr Schäfer al sud del Tibet, que acabava d’acabar, i li va explicar que tenia un film de l’expedició que volia que veiés amb ell. Hedin li va prometre interessar-se pels treballs del jove expedicionari i varen parlar una llarga estona del Tibet, de les expedicions a Àsia i sobre l’obra de Colin Ross, Das Neue Asien. Canviant radicalment de tema, Hedin li va preguntar si no creia que Alemanya guanyaria més prestigi si demostrava clemència cap als polonesos i els jueus deportats a Polònia. Himmler, sense alterar-se davant d’aquella pregunta, li va contestar que els polonesos havien comès greus crims contra Alemanya i li va assegurar que les xifres que tenia de jueus deportats a Stettin, 1.200, eren exagerades. El cap de les SS li va assegurar que durant el trajecte només havia mort una dona gran per apoplexia. Himmler també li va dir que ell tenia mala fama a la premsa estrangera. Acabada la reunió, Hedin es va acomiadar ràpidament de Himmler i es va dirigir cap a la Wilhelmstrasse 68 per reunir-se a les cinc de la tarda amb Rudolf Hess, on tindria una reunió sense cap tipus de transcendència.   

L’oficial de l’Exèrcit, Hans Meier-Welcker, va escriure en el seu diari que entre els alemanys corrents es creia que a l’estiu la guerra ja hauria acabat. 

A França:

Paul Reynaud va constituir un nou govern com a president del Consell de Ministres després de la dimissió del dia anterior de l’Edouard Daladier. Després, Reynaud i Winston Churchill varen obligar al Consell de Guerra Aliat a aprovar el pla Wilfred, l’ocupació de Noruega, sobre el que s’estava portant mesos treballant. La data elegida per l’inici de l’Operació va ser el 5 d’abril de 1940, amb una fase prèvia en la que es minarien les aigües noruegues per impedir que intervingués l’armada alemanya. L’Operació s’iniciaria amb un desembarcament de tropes a Narvik, que després es dirigirien cap al sud pel ferrocarril de Kiruna, Gallivare i Lulea amb l’objectiu d’establir un front que impedís qualsevol intent d’ocupació alemanya.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar un nou decret en què ordenava el tancament temporal dels negocis i oficines que no siguessin essencials per poder aconseguir la mà d’obra per l’esforç bèl·lic.

Bernhard Rust i la seva esposa varen convidar a prendre el te a l’explorador suec Sven Hedin. El ministre li va explicar que veia impossible la pau sense que prèviament la Gran Bretanya fos vençuda a cops. Rust li va assegurar que destruirien França i la Gran Bretanya des de l’aire, destruint les fàbriques d’armament, dipòsits, ports vehicles i altres objectius militars. Tot i que no tindrien contemplacions, el ministre li va confirmar que dictarien posteriorment una pau humana i justa, ja que només els interessava allunyar els britànics d’Europa i no destruir el seu Imperi. En preguntar-li l’explorador pel Pacte amb els soviètics, Rust li va recordar que l’Adolf Hitler havia combatut durament contra el bolxevisme durant molts anys.

A França:

A París, a les quatre de la matinada, va acabar el debat de l’Assemblea Nacional sobre el fracàs de la diplomàcia francesa al Bàltic i 300 diputats varen votar en blanc per donar la seva confiança al govern francès. De dia, Edouard Daladier va presentar la seva dimissió com a president de la República per la seva falta de suport a Finlàndia i va ser substituït l’endemà per en Paul Reynaud.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

50 bombarders britànics varen travessar el Mar del Nord i varen llançar les seves bombes sobre la base aeronàutica de Hornum, a l’illa de Sylt. Tot i que varen dir que havien tocat el seu objectiu, el vol de reconeixement d’un caça britànic va confirmar després les afirmacions alemanyes de que no s’havia produït cap dany. A més, un navegant britànic havia conduït al seu país a l’illa danesa de Bornhom, en el Mar del Bàltic.

A França:

A París va començar un debat a l’Assemblea Nacional per parlar del fracàs diplomàtic en el Bàltic. L’endemà, Edouard Daladier presentaria la seva dimissió com a president de la República.

Tweet

Dilluns:

A Itàlia:

Adolf Hitler es va entrevistar amb el dictador Benito Mussolini a Brenner, els Alps, a la frontera entre Alemanya i Itàlia. Hitler li va explicar que el pacte que havia obtingut amb la Unió Soviètica era purament tàctic i que solament Itàlia era la seva aliada. Tot i això, li va lamentar que Itàlia no hagués amenaçat a les forces aliades perquè creia que hagués pogut evitar la guerra, però entenia que el país encara no estava preparat per entrar en un conflicte d’aquelles característiques. Hitler li va afirmar que la sort d’Itàlia estava lligada a la d’Alemanya i, per aquest fet, li va demanar la seva ajuda per aniquilar a la Gran Bretanya i, a canvi, li garantia convertir-se en l’amo del Mediterrani. Per Mussolini l’oferta era molt interessant, però volia conservar la seva posició neutral ja que havia rebut pressions per part dels britànics i del president Franklin D. Roosevelt. A continuació, Hitler va informar-lo de que estava preparant un atac als Països Baixos i a França i li va demanar el seu suport. Mussolini va acceptar-ho a canvi de que ajudi a Itàlia en la seva industria militar.

Tot i la bona sintonia entre els dos dictadors, Hitler li va amagar el seu pla de conquerir Escandinàvia i el seu desig de conquerir l’est d’Europa. Mussolini, que va sortir disgustat de la reunió perquè havia pensat dir-li moltes coses i en canvi havia estat callat tota l’estona, li va exagerar el potencial i l’efectivitat del seu Exèrcit, que en realitat era bastant més dèbil del que va exposar en aquells moments. El dictador italià va dir en privat que els alemanys eren insuportables.

En el Vaticà:

Aquell dia es va celebrar una reunió entre el Papa, Pius XII,  i el representant de Franklin Delano Roosevelt a Europa, el sots-secretari d’Estat, Sumner Wells, on varen veure clarament que la pau no era possible a Europa.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va firmar un acord entre França i la Gran Bretanya per col·laborar amb l’administració de les seves respectives colònies.

Winston Churchill es va queixar en el Gabinet de Guerra que en el país es tenia la sensació de que mentre els alemanys llançaven bombes ells llançaven pamflets.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va posar en marxa un nou Ministeri de Municions sota el càrrec del ministre Fritz Todt.

Tweet