EL TERCER REICH

Dimarts:

En el Reich:

A Bohèmia i Moràvia:

Constantin von Neurath va aprovar tres possibles solucions per la nova política a seguir en el Protectorat de Bohèmia i Moràvia. La primera solució era repoblar Moràvia amb alemanys, però hi havia el problema de què es faria amb els txecs que residien a la zona. La segona solució era deportar els txecs, però no es podia realitzar en un futur pròxim. La tercera solució era acceptar els txecs i germanitzar el Protectorat al mateix temps. Finalment, Adolf Hitler va decidir la sort dels txecs: la meitat serien assimilats, enviant-los a Alemanya per treballar com esclaus. Els demés, especialment els intel·lectuals, segons els terminis d’un informe secret, serien eliminats.

A França: 

Durant la nit va tenir lloc l’últim combat dels Fairey Battle. L’esquadró polonès 301 va atacar Boulogne i els esquadrons número 12 i 142 varen bombardejar Calais.

A Itàlia:

A Roma, Benito Mussolini, que encara estava mosquejat per la invasió d’Alemanya a Romania del 12 d’octubre de 1940, va reunir en el Palau de Venècia a Galeazzo Ciano, Pietro Badoglio, Soddu, Jacomoni i Visconti Prasca per parlar d’una invasió a Grècia. Curiosament, i fet aposta, el dictador italià va prescindir dels cap d’Estat Major dels tres exèrcits per aquella reunió perquè sabia que no estarien d’acord en aquella invasió. Un cop va començar la reunió, Mussolini va explicar quins serien els objectius de la campanya i les seves fases. Llavors, Ciano va comentar que estava convençut que els grecs s’enfonsarien en el primer combat perquè, segons ell, a Grècia existia una clara separació entre el poble i una classe dirigent de polítics favorables als britànics. Tant Jacomoni com Prasca estaven molt convençuts de la seva superioritat militar i creien que la victòria seria fàcil per ells. A continuació, Mussolini va fer una sèrie de preguntes a Prasca sobre el terreny grec per entendre més bé com seria l’ofensiva i, llavors, va explicar que s’havia de buscar un incident per justificar l’atac. El general Prasca va explicar que tenien preparats armes i bombes franceses per simular un atac grec. Mussolini va posar la data del 24 d’octubre de 1941 perquè s’efectués tal incident.

En la Batalla d’Anglaterra:

A Londres, a la nit, la Luftwaffe va atacar amb duresa el centre de la capital britànica des de les vuit del vespre fins les cinc de la matinada. Es varen produir 900 incendis i dotzenes de refugis varen ser tocats. Pall Mall va ser incendiat. El Carlton Club i el Reform varen quedar destruïts. Una bomba va caure en el Tresor i va matar a tres funcionaris i una altra va caure sobre l’estació de metro de Balham, on va arribar fins l’andana i de les 600 persones que hi havia en varen morir 64. En total varen morir unes 400 persones. El cuiner del Downing Street i el seu ajudant varen salvar la vida perquè el primer ministre Winston Churchill els havia ordenat uns minuts abans que es dirigissin al refugi.  El futur Lord Chancellor Hailshamm es va endur de les ruïnes al seu pare, l’ex Lord Chancellor Hailshamm.

Tot i això, el poble britànic es mostrava tenaç i el dia anterior varen estrenar una obra de teatre de Shakespeare en un teatre on els camerinos havien sigut bombardejats. El Daily Express titulava aquell matí: Shakespeare derrota a Hitler. 

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler li va dir a un ministre italià que el va anar a veure, que els britànics podrien anunciar el que volguessin, però que la situació de Londres era espantosa i el convidada a esperar dos o tres mesos per veure l’aspecte de la capital britànica.

A Itàlia:

El dictador Benito Mussolini continuava molt enfadat amb els alemanys per haver envaït Romania el 12 d’octubre de 1940 sense avisar-lo i va decidir que conqueriria Grècia en dues setmanes sense avisar als alemanys. Però el seu mariscal Pietro Badoglio li va explicar que si volia atacar Grècia necessitaria més de 20 divisions i que la campanya duraria més de tres mesos.

A Torí, els italians varen fer volar el prototip Fiat G-12, un avió de transport civil que seria modificat per complir missions militars.

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, els alemanys varen bombardejar la ciutat de Coventry i en menys intensitat la ciutat de Londres. En la capital britànica, una bomba va explotar a la calçada al costat de l’estació de metro de Balham. Poc després, l’autobús 88, que circulava sense visibilitat, no va poder evitar caure en el cràter.

Tweet

En el Reich:

El govern alemany va convidar al ministre d’Afers Exteriors soviètic, en Viàtxeslav Mólotov, a Berlín per negociar l’entrada dels soviètics al Pacte Tripartit. En Mólotov va acceptar la invitació i va viatjar a la capital alemanya el 12 de novembre de 1940.

En la vida privada d’en Hitler:

La Sofie Stork, una amiga de l’Adolf Hitler i l’Eva Braun, a qui se concedia favors empresarials, va preguntar a través d’en Martin Bormann si el seu representant comercial podia utilitzar pel viatge al nord de França uns avions que pertanyien a la flota d’en Hitler.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar a la Wehrmacht que intentés donar la impressió de que efectuarien la invasió a la Gran Bretanya, tot i que s’havien abandonat tots els preparatius. Hitler va dir que la invasió es produiria a la primavera si la Gran Bretanya encara no s’havia rendit pels atacs aeris i el bloqueig. En canvi, Alemanya va envair pacíficament Romania, les tropes alemanyes ja hi havien entrat el 7 d’octubre de 1940 per controlar el petroli de Ploesti. Aquella invasió va ser molt mal vista per Benito Mussolini perquè no havia sigut informat prèviament, i quan va ser informat va cridar que li faria pagar a Hitler amb la mateixa moneda i li faria saber pels diaris que havia ocupat Grècia. Galeazzo Ciano li va preguntar si Pietro Badoglio estava al corrent de l’ofensiva que volia fer, i Mussolini li va contestar que no i que abans deixaria de ser italià que permetre que algú s’oposés a que lluités contra als grecs.

A Polònia:

A Varsòvia es varen posar els primers guetos per la població jueva.

En el Mediterrani:

En les aigües de Malta, els britànics varen guanyar una batalla naval contra els italians.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs a Dayton, Ohio, on va dir que el camí dels nord-americans era clar i que seguirien augmentant la defensa i els seus armaments i continuarien resistint l’agressió i mantenint els agressors lluny del país. Parlant dels Blitz, Roosevelt va dir que els homes i dones de la Gran Bretanya havien demostrat com defensar els pobles lliures i que seria una prova perpètua del poder de la democràcia.

Tweet

Divendres:

A França:

En un missatge a la premsa francesa, el govern de Vichy va explicar en el poble francès la seva nova política exterior dient que respondrien i posarien al seu lloc el nacionalisme verdader per aconseguir la col·laboració internacional. En el missatge també deien que Alemanya, després de la victòria a la Batalla de França, havia de ser ella com a guanyadora la que havia de buscar una pau generadora de benestar per tothom, però també varen deixar clar que el vencedor havia de dominar la seva derrota. En acabar, Philippe Pétain va anunciar una revolució oposada en tot a la de 1789 i als seus principis.

A Birmània:

Aquell dia es va reobrir la carretera de Birmània per poder enviar subministraments a la Xina.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A França:

L’Armada Britànica va bombardejar Cherbourg.

Jimmy Langley, un jove oficial de l’exèrcit britànic capturat a Dunkerque amb ferides gres, va fugir de l’hospital de Lille. Poc després va passar a la França de Vichy i, a continuació, va tornar a la Gran Bretanya, on va treballar en la direcció del perillós treball de fuga, evasió i retorn a Gran Bretanya de milers de centenars de presoners de guerra i aviadors.

A França:

El govern de Vichy va aprovar i publicar un decret sobre l’Estatut dels jueus on es considerava com a jueu tota persona nascuda de pares, avis, besavis de raça jueva o si la seva parella era jueva. El decret francès considerava als jueus com a ciutadans de segona classe i, a partir d’aquest moment, tota persona d’origen jueu va tenir que dur cosida a la roba i de manera visible l’estrella groga de sis puntes. El decret va ser firmat per Philippe Pétain i va ser publicat pel diari oficial de la República francesa.

A Itàlia: 

A petició del ministre d’Agricultura, Benito Mussolini va ordenar, sense consultar a Pietro Badoglio, la desmobilització de 600.000 soldats, la meitat dels 1.200.000 soldats que aproximadament es trobaven llavors a Itàlia, perquè treballessin en treballs agrícoles.

Tweet

A la premsa francesa es va poder llegir un missatge del govern de Vichy on s’explicava resumidament la nova política francesa. El missatge deia que les exigències del moment no havien de fer perdre els objectius de França en la seva reconstrucció, i que explicarien en els diaris que es publicarien l’endemà el pla d’acció del govern.

A la Gran Bretanya, Winston Churchill va succeir a Neville Chamberlain com a líder del Partit Conservador. Churchill no gaudia de popularitat dins del seu partit, però el seu lideratge en la guerra feia canviar l’opinió dels seus companys.

En els Estats Units, Franklin Delano Roosevelt va declarar a la premsa que augmentarien les oportunitats de la minoria negra nord-americana, però només es faria en unitats militars negres. Aquesta seria la postura de la Casa Blanca i de l’exèrcit durant tota la guerra.

Tweet

Dimarts:

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va bombardejar la ciutat de Londres. Mentre la ciutat era atacada, els civils londinencs es varen tenir que refugiar en els subterranis de les andanes de la ciutat com el de l’estació d’Aldwich.

A França:

Philippe Pétain va pronunciar un discurs per ràdio per exposar en el poble francès les raons per les quals s’havia aliat amb Alemanya i havia canviat la política francesa.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va denunciar el pacte tripartit del 27 de setembre de 1940 dient que la guerra es tornaria més bel·ligerant perquè els japonesos atacarien als Estats Units si aquests intervinguessin en la guerra que s’estava desenvolupant a Europa.

A Birmània:

Els britànics varen tornar a obrir la carretera de Birmània per enviar subministraments a la Xina. 

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder va anotar després d’un informe de la situació, que el comandament de la Luftwaffe havia subestimat els avions de caça britànics un 100% i que necessitaven quatre vegades més per aixafar als britànics.

A Romania:

Les tropes alemanyes varen entrar a Romania amb el pretext d’ajudar a entrenar l’exèrcit de la Guàrdia de Ferro. El principal interès d’Alemanya era ocupar els jaciments petrolífers de Ploesti.

A França:

L’Estat francès va deixar sense efecte el decret Crémieux de 1870, en què concedia la nacionalitat francesa als jueus d’Algèria, i amb una nova norma expulsava als nens jueus de les escoles algerianes. Al cap de poc s’hi afegeix Marroc i Tunísia.

Tweet

Divendres:

L’entrevista entre Hitler i Mussolini:

Adolf Hitler i Benito Mussolini es varen reunir a Brenner, els Alps, per parlar de la negativa espanyola a Alemanya d’entrar a la guerra i dels nous projectes alemanys de conquesta. Joachim von Ribbentrop, que es trobava malament i no va parlar gaire, i el comte Galeazzo Ciano també estaven presents a la reunió, que va ser cordial. El dictador alemany, que va ser rebut amb tots els honors per Mussolini, li va explicar que era impossible satisfer les peticions espanyoles de cedir el nord de l’Àfrica francesa, Marroc i Orà. A més, no volia que Espanya, que ja tenia un deute de 400 milions de Reichsmarks amb Alemanya, encara tingués un deute més gran i no estava disposat a accedir a les peticions espanyoles de gra i gasolina per entrar a la guerra. Tot i això, encara estava convençut de que podia negociar amb Francisco Franco l’entrada d’Espanya a la guerra però amb unes condicions molt més baixes de les quals demanava el dictador espanyol, ja que només estava disposat a cedir subministraments bàsics. El líder alemany va dir que l’entrada d’Espanya a la guerra només tenia sentit estratègic en relació a la conquesta de Gibraltar, i que l’ajuda militar espanyola era nul·la. La idea de Hitler era crear una coalició continental entre França i Espanya contra la Gran Bretanya. Per la seva part, Mussolini li va comentar que el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer havia estat a Roma els últims dies i que encara manifestava el desig d’intervenir a la guerra. Però Mussolini creia igual que Hitler que Franco demanava massa per entrar a la guerra pel que ell podia donar a canvi, i va estar d’acord en construir una coalició entre França i Espanya. Tot i voler construir aquella coalició, Mussolini va demanar-li a Hitler que França cedís Niça, Còrsega, Tunísia i Djibouti a Itàlia. Cap al final de la reunió, Hitler li va explicar que li diria a Franco que les seves exigències eren massa altes i que no li podria entregar els territoris d’Orà, però que estava disposat a trobar-se amb ell a la frontera entre Espanya i França. El que Hitler no li va explicar a Mussolini és que pensava ocupar Romania al cap de tres dies. Però Mussolini tampoc li va explicar que tenia previst atacar Grècia el 28 d’octubre de 1940. A continuació, Hitler va exposar les noves conquestes que tenia previst fer, però el comte Galeazzo Ciano es va quedar molt preocupat després de sentir-les perquè ja no es parlava d’un desembarcament a la Gran Bretanya i es concedia més importància al sector mediterrani.

En el Reich:

A Polònia:

A Varsòvia, els jueus del suburbi de Praga, que estava a l’altra banda del riu, varen ser expulsats de les seves cases i se’ls va ordenar entrar en el gueto. 

A la França:

Les autoritats alemanyes varen demanar l’internament als camps de concentració dels gitanos.

A França:

La nova llei del govern de Vichy autoritzava l’internament dels estrangers de raça jueva.

Tweet