Dilluns:
L’ocupació italiana de Grècia:
A les tres de la matinada, dia de l’aniversari de la Marxa sobre Roma, les tropes italianes, amb 10 divisions, van creuar l’ocupada Albània i es varen dirigir cap a Macedònia i el Regne de l’Epir amb l’objectiu d’envair Grècia. La invasió a Grècia va ser liderada pel general Sebastiano Visconti Prasca. Tot i que Benito Mussolini s’havia de reunir amb Adolf Hitler aquell mateix dia, no li va comentar el seu pla prèviament, de la mateixa manera que Hitler no li havia comentat el 4 d’octubre de 1940 que pensava envair Romania. Quan Hitler va saber que els italians estaven envaint Grècia es va enfadar molt de que no l’haguessin informat.
A Atenes, a les tres de la matinada, a la mateixa hora que les tropes italianes es dirigien a Grècia, l’ambaixador italià Grazzi va entregar un ultimàtum al general i president del Consell de Ministres grec Ioannis Metaxas, però ja no hi havia temps per donar una resposta. Els italians reclamaven la cessió immediata d’algunes bases estratègiques, però quan Metaxas li va preguntar a en Grazzi de quines bases es tractaven, l’ambaixador no li va saber respondre perquè ni tant sols ho sabia. El rei Jordi II va rebutjar a accedir a l’ultimàtum i va invocar la garantia donada per la Gran Bretanya al seu país en cas d’agressió. A les sis del matí, les tropes italianes varen creuar la frontera, però el terreny muntanyós i l’absència de mapes varen espatllar la invasió tal i com estava prevista. A més, el clima hivernal va limitar el suport aeri, i milers de soldats moriren dies més tard de fred perquè no portaven els equips adequats. Per la seva part, les forces gregues, a les ordres del general Alexander Papagos, el comandant en cap, varen oferir una forta resistència.
La reunió entre Hitler i Mussolini:
A Verona, quan els trens Amerika i Heinrich varen aturar-se un moment a l’estació de la ciutat, Hitler va ser informat de que els italians havien començat la seva invasió a Grècia aquella matinada. A les deu del matí varen arribar a l’estació de Florència, que estava molt adornada per l’ocasió, i Adolf Hitler i Benito Mussolini es varen reunir en el Palazzo Vecchio amb la presència dels seus ministres d’Exteriors Joachim von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano per parlar de la guerra i de la possible entrada d’Espanya el conflicte al seu costat. Mussolini li va dir a en Hitler que aquella matinada les tropes italianes havien creuat victoriosament la frontera entre Grècia i Albània i que Itàlia s’havia posat en marxa. Sense voler parlar d’aquell tema que tan el disgustava, Hitler li va explicar com havia anat l’entrevista amb Philippe Pétain el 24 d’octubre de 1940, i li va comentar que en algun moment havia pensat que Pétain mantenia enllaços amb Charles de Gaulle, però que tot i que estava segur que no existien, li va explicar que estava convençut de que França mai seria una amiga de l’Eix i que algun dia es tornaria a aliar-se amb la Gran Bretanya. A continuació, els va explicar que les negociacions amb Espanya no havien anat bé i que veia al dictador Francisco Franco com un home d’una baixa talla política i un mal organitzador que exigia unes reivindicacions exagerades per entrar al conflicte. Com a contrapartida, els va dir que estaven pactant amb els espanyols un Protocol Secret perquè s’adherissin al Pacte Tripartit. El dictador italià li va respondre que estava d’acord amb la seva opinió del dictador espanyol, i li va dir que havien de fer els impossibles per l’adhesió secreta d’Espanya. Al final varen acordar celebrar una reunió amb Franco a Florència. Llavors, el dictador alemany li va parlar de la desconfiança mútua que existia entre ell i Iosif Stalin. Tot i això, va dir que Viatxeslav Mólotov viatjaria al cap de pocs dies a Berlín i que tenia la intenció de fer-li veure que la Unió Soviètica havia d’atacar a l’Índia per desviar les tropes soviètiques a l’altra banda de les fronteres del Reich. Aquella idea era del ministre Von Ribbentrop i formava part del seu pla per establir les esferes d’influència d’Alemanya, Itàlia, Japó i la Unió Soviètica. Un cop acabada la reunió, Hitler i Mussolini es varen acomiadar a les sis de la tarda a l’estació central. Mentre s’acomiadaven, una multitud de de florentins els varen aclamar.
En el Reich:
A Bèlgica:
El govern militar alemany va publicar un decret on obligava en els jueus a inscriure’s davant les autoritats.
En la Batalla d’Anglaterra:
Més de 450 avions alemanys varen atacar objectius estratègics en tot el sud d’Anglaterra: Tot i que 28 aparells alemanys varen ser abatuts, els alemanys varen causar danys considerables. A Londres varen morir 50 persones que es refugiaven sota d’un arc de ferrocarril a Croydon i 18 a la cripta d’una església a Southwark. Els britànics varen perdre més 7 caces.
En els Estats Units:
A la nit, l’ambaixador Joseph Kennedy va parlar durant 114 minuts per les emissores de ràdio de la Columbia Boradcasting Netwok per demanar el vot en les següents eleccions per al president Franklin Delano Roosevelt. Kennedy es va pagar de la seva butxaca l’emissió i al final va deixar anar el famós fragment sobre els ostatges de la fortuna.
