EL TERCER REICH

Dijous:

A França:

Al matí, els espanyols varen entregar per mediació del sots-secretari d’Estat Espinosa de los Monteros, tal i com havia demanat Joachim von Ribbentrop la nit anterior, un escrit en què no es deia res de nou sobre les condicions d‘Espanya per entrar a la guerra. Quan el ministre alemany el va llegir es va posar furiós perquè no era el què els i havia demanat i va llançar insults cap a Ramón Serrano Súñer i Francisco Franco. Llavors, Von Ribbentrop va ordenar que el portessin a l’aeroport més pròxim i, en mig de la boira, va aterrar a Tours, des d’on es va dirigir a Montoire per ser present a la reunió entre Adolf Hitler i Philippe Pétain.

Després del desastre de la reunió amb Franco el dia anterior, Adolf Hitler s’estava dirigint aquell matí amb el seu tren, l’Amerkia, a l’estació francesa de ferrocarrils de Montorire-sur-le Loire, per reunir-se amb el líder de la França de Vichy, el mariscal Philippe Pétain, i el primer ministre francès Pierre Laval. Per la seva part, els francesos, a les set del matí, davant de la porta de l’hotel du Parc va sortir-ne Pétain, vestit per una gran ocasió però amb una gavardina de color indefinit que no agradava a ningú, tot i que el mariscal francès duia perquè, segons ell, no tenia diners per comprar-ne una altra. Pétain va pujar juntament amb Laval i el doctor Ménétrel a un automòbil que els esperava per dirigir-se amb tota una comitiva cap al punt de trobada on es reuniria amb Hitler. Durant el trajecte, Pétain li va preguntar a Laval què li havia de dir a Hitler quan el veiés. Laval li va contestar que estigués tranquil perquè Hitler no deixava parlar a ningú i que comencés per dir-li que ell no volia la guerra. A la línia del pont del Allier, una companyia de la Wehrmacht va aparèixer de cop i els soldats varen presentar armes davant la comitiva francesa.

A la sortida del pont, una divisió blindada que havia servit en la Batalla de França va acompanyar-los fins a Tours. Des d’allí es varen dirigir al Gran Hotel on es varen trobar l’ambaixador alemany a França, Otto Abetz, i les personalitats alemanyes que els varen acompanyar fins a la trobada amb Hitler. Després de dinar i de que Pétain fes la migdiada, a les 16:40 varen tornar a agafar el cotxe fins a Montoire. Quan varen arribar al poble, ja vespre, la comitiva francesa no va parar de trobar-se soldats que vigilaven el poble. En dirigir-se a l’estació una banda va interpretar La Marsellesa seguida de l’himne alemany. En una tercera fila, va aparèixer un destacament de les SS de la Leibstandarte Adolf Hitler, que va rendir homenatge al mariscal francès quan va baixar de l’automòbil. Llavors, Von Dörnberg va anar a rebre a Pétain i, just després, si varen dirigir Wilhelm Keitel i Von Ribbentrop. El mariscal els va saludar amb una tímida salutació i, en seguit, es varen dirigir cap al vestíbul de l’estació que estava adornat amb els colors de les banderes franceses i alemanyes. Darrere seu els va seguir Laval i Von Dörnberg al seu costat. Varen tenir que travessar les dues primeres vies sobre una catifa vermella i, allí, els esperava Hitler vestit amb l’uniforme del Partit, amb pantaló negre, una jaqueta amb la Creu de Ferro de primera classe, camisa blanca i corbata negre.

Quan començava a caure la nit, Hitler li va donar la mà a Pétain sota els flaixos dels fotògrafs oficials. El dictador li va dir que li constava que no havia volgut la guerra i que lamentava tenir-lo que conèixer en aquelles circumstàncies, i Pétain, després de que Paul Schmidt li traduís, va dir-li:

Bé, bé, moltes gràcies.

S’ha dit que Schmidt li va traduir malament i que Pétain no va entendre el què li va dir Hitler. A continuació, Hitler va convidar al mariscal a pujar al vagó de l’Amerika i, cortesament, el va ajudar a pujar-hi. Un cop dins, Hitler va asseure’s a la dreta del mariscal seguit del seu ministre d’Afers Exteriors, i li va tornar a repetir que sentia molt haver-lo de conèixer en aquelles circumstàncies. Durant la reunió, Pétain va estar molt agraït per la comprensió de Hitler per la difícil situació amb què es trobava França. Hitler, per la seva part, li va demanar que l’exèrcit francès tenia que entrar en combat per lluitar contra els britànics, a qui els va acusar de tots els mals, per fer un front comú. Però Pétain li va dir que no podia perquè el seu Exèrcit no estava preparat. Hitler, irritat, li va dir que al final de la guerra França perdria el seu imperi colonial i que veuria imposades unes condicions de pau tan dures com les de la Gran Bretanya. En veure’s amenaçat, Pétain li va preguntar si volia una pau de represàlies, i Hitler li va replicar que ell no ho volia i que desitjava afavorir França. Quan s’acostava al final de la reunió, Pétain, que havia reclamat sense sort el retorn dels presoners francesos que havia fet Alemanya durant la Batalla de França, va reclamar-li que siguessin retornats els departaments del nord de França com Calais i Dunkerque i que tornés la sobirania de Bèlgica, però Hitler es va limitar a contestar-li que necessitava reflexionar-hi i que podien donar per acabada l’entrevista perquè considerava que ja havia sigut útil.

Llavors, Hitler i Von Ribbentrop es varen aixecar de la cadira i varen acompanyar al mariscal fins al passadís. En aquell moment va sonar un toc de corneta per anunciar el final oficial de l’entrevista que havia durat prop de dues hores. Els soldats varen presentar armes a la plaça de l’Estació, mentre Hitler, Von Ribbentrop i Keitel varen acompanyar al mariscal fins al seu automòbil i es varen acomiadar d’ell, tot i que només Hitler li va encaixar la mà. Al mateix moment, la banda va tocar novament els himnes nacionals. Quan Pétain tornava cap a Tours, Schmidt li va preguntar quin gest de Hitler el podia complaure, i el mariscal li va respondre que li agradaria l’alliberació del general Laure i la visita a un camp de presoners. Schmidt li va prometre que els seus desitjos es ferien realitat, tal i com va ser. Quan Pétain va arribar a la prefectura, a dos quarts de deu de la nit, du Moulin li va preguntar com li havia anat, i Pétain li va respondre que no havia anat malament tot i que no havia pogut escoltar a Hitler perquè parlava amb veu baixa i com que ell era sord no li podia dir quina veu tenia.

Es curiós que en cap moment de la reunió Hitler li va mencionar l’entrevista que havia mantingut amb Franco el dia anterior. Després de que la delegació francesa marxés, Hitler i el seu entorn es varen quedar a passar la nit a Montoire per l’endemà dirigir-se a Alemanya. Hitler va passar la nit frustrat, ja que les negociacions amb Espanya i amb França no havien anat tal i com ell havia desitjat, i sabia que no tenia la suficient capacitat per atacar la Gran Bretanya tota sola. Després, Hitler va explicar a Franz Halder i Alfred Jodl que creia que a partir de 1942 la Unió Soviètica estaria preparada per atacar Alemanya i que, per tant, era inevitable que el 1941 Alemanya ataqués primer als soviètics.

En el Reich:

Wilhelm Josef von Thoma va entregar a les autoritats alemanyes un detallat informe en el que insistia en que les dificultats de donar provisions al nord de l’Àfrica a un cos nombrós de tropes era molt car i complicat, pel que aconsellava que si es tenia que ajudar als italians es fes sense involucrar-se en un escenari de lluita tan diferent per les tropes alemanyes.

Martin Bormann va rebutjar la sol·licitud de Hans Globke, que havia treballat en el Ministeri de l’Interior, d’afiliar-se al NSDAP per la seva antiga pertinència al Zentrum. 

A Espanya:

A Catalunya, a l’aeroport del Prat de Barcelona, el cap de les SS, Heinrich Himmler, va tornar cap a Alemanya amb un avió alemany i va donar per finalitzat el seu viatge a Espanya que havia començat el 19 d’octubre de 1940. Abans de marxar cap al seu país, Himmler va deixar una corona de flors en el mausoleu d’un pilot de la Legió Condor que havia sigut abatut el febrer de 1939.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill es va reunir amb el professor de la facultat de Lletres de Besançon, Louis Rougier, que s’havia reunit el 20 de setembre de 1940 amb Philippe Pétain per negociar un acord secret entre França i la Gran Bretanya.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va subscriure un acord amb el govern britànic en el qual es comprometia a equipar totalment a deu divisions britàniques més, utilitzant armes nord-americanes que en aquell moment s’estaven fabricant, i a equipar les divisions a temps per la campanya de 1942. Els nord-americans també es comprometien a donar prioritat al material necessari per mantenir aquestes divisions en el camp de batalla. Churchill va quedar molt satisfet per aquell acord. 

Tweet