EL TERCER REICH

En el Reich:

Aquell dia varen acabar els atacs de la Luftwaffe sobre el Regne Unit, els Blitz.

A la França no ocupada:

En Philippe Pétain va aprovar la col·laboració amb Alemanya.

A l’Àfrica:

Al nord d’Etiòpia, les tropes italianes es varen rendir als britànics a Amba Alagi amb honors militars.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar que comencés el bombardeig aeri de Creta com a preparació per la invasió que tindria lloc al cap de cinc dies.

El doctor i cirurgià de la Luftwaffe Sigmund Rascher va escriure una carta per Heinrich Himmler per dir-li que havia observat que encara no s’havia realitzat cap experiment científic amb material humà perquè ningú s’oferia voluntari per culpa dels perillosos assajos que podien acabar provocant la mort. A continuació, Rascher li va preguntar si podrien utilitzar dos o tres delinqüents habituals del camp de concentració de Dachau per aquells experiments. Volia experimentar les experiències sobre els vols a gran altures per poder saber els límits de les necessitats d’oxigen dels pilots alemanys i la seva possible resistència a la pressió atmosfèrica. Himmler va aprovar la sol·licitud.

Josef Bürckel va ser nombrat governador del Reich de la Marca Occidental.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen escriure un informe titulat:

Consideracions pel desplegament estratègic de les forces armades de la Unió Soviètica en cas de guerra amb Alemanya i els seus Aliats.

El document deia que la situació actual feia pensar de que si Alemanya atacava a la Unió Soviètica disposaria de 137 divisions d’infanteria, 19 blindades, 15 motoritzades, 4 muntades i 5 aerotransportades, amb un total de 180 divisions. Acte seguit, l’informa parlava de la direcció que podria tenir la principal invasió alemanya, i es deia que tot apuntava que l’atac podria començar al sud de Demblin i podria anar acompanyat per un altre més al nord, procedent de Prússia Oriental, i dirigit contra Vilna i Riga, així com un de més breu i concentrat contra Vólkovisk i Baránovichi, des de Suvaki i Brest. Després de predir diferents rutes que podrien seguir els alemanys, el document suggeria atacar a l’exèrcit alemany quan aquest encara es trobés en fase de desplegament i proposava dues contra-ofensives en territori alemany. El document, que instava a creure que estaven preparats per atacar a Alemanya, no té gaire valor ja que inclús, segons sembla, Iosif Stalin el va titllar de bogeria.

Richard Sorge, des de Tòquio, va enviar als seus caps soviètics a Moscou un missatge per ràdio en el qual donava la data de la invasió alemanya entre el 20 i el 22 de juny.

A Líbia:

Erwin Rommel va quedar sorprès quan va llegir una nota de l’agència Reuter que deia que els alemanys havien sigut expulsats d’Egipte. Rommel ho va interpretar com una senyal de que els Aliats intentarien una ofensiva contra les seves tropes i va ordenar que un batalló Panzer es dirigís a tota velocitat a la frontera. Precisament, aquell dia els britànics varen llançar l’Operació Brevetat contra les posicions alemanyes avançades, fet que va provocar que s’haguessin de retirar del pas de Halfaya.

A Etiòpia:

Ja amb un 50% de baixes italianes, els britànics varen conquerir el reducte de Korasi.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Un dia abans de que comencés l‘Operació Barba-roja, prevista aquell moment pel 15 de maig, es va retardar la data pel 22 de juny de 1941 per culpa de l’operació alemanya als Balcans, l’Operació Marita. Es va elegir el mateix dia que 129 anys abans l’emperador Napoleó Bonaparte havia començat la seva ofensiva cap a Moscou.

El Völkischer Beobachter va explicar en un article que Rudolf Hess s’havia tornat boig i que des de feia uns dies havia visitat a hipnotitzadors i astròlegs. El cas Hess encara portava cua i aquell mateix dia Reinhard Heydrich va fer detenir al metge Felix Kersten i va ordenar que el portessin en el seu despatx. Heydrich, que havia fet arrestar a altres metges i persones vinculades a Hess, va entrevistar-lo personalment durant cinc hores amb un to correcte. Volia saber si el doctor sabia alguna cosa del viatge de Hess. Kersten li va respondre que amb els seus pacients només parlava de medicina i que no l’interessava la política. Heydrich, que sempre havia desconfiat d’ell, va dir-li que no se’l creia i, a continuació, li va oferir una cigarreta i li va prometre que aquesta no contenia somnífers. Cap al final de l’interrogatori va abandonar la sala i quan va tornar li va dir que podia marxar. Heinrich Himmler, que no es trobava a Berlín, l’havia trucat per dir-li que el seu doctor personal era innocent. Tot i això, Heydrich li va ordenar que estigués disponible i que no viatgés a cap lloc fins que Himmler no tornés.

A França:

A París, els nazis varen començar les primeres ràtzies antijueves per ordres de Theodor Dannecker. En total varen internar en els camps francesos a 3.733 jueus.

A Polònia:

A Poznan, el diari local va anunciar que tres polonesos, Stanislaw Weclas, Leon Pawlowski i Stanislaw Wencel havien sigut sentenciats a mort per suposada conspiració antialemanya. L’informe declarava que tots els que posessin resistència serien eliminats.

A Malta:

Els alemanys varen començar a bombardejar l’illa per donar la impressió en els britànics que aquest era l’objectiu i no Creta. Però el bombardeig no va anar tant bé pels alemanys, ja que varen perdre 62 bombarders i 15 italians, tot i que els britànics varen perdre 60 caces, la meitat dels quals varen ser destruïts a terra.

En el Pròxim Orient:

Winston Churchill, amb el seu Exèrcit enmig d’una ofensiva a Iraq, va ordenar a la RAF i a la RAAF, les Reials Forces Aèries Australianes, atacar les bases síries.

Tweet

Dimarts:

El cas Rudolf Hess:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler es va reunir amb els Reichsleiter i gauleiter en una reunió organitzada precipitadament. L’ambient encara era molt tens per l’afer de Rudolf Hess i encara la tensió va augmentar més quan Hermann Göering i Martin Bormann, els dos amb cara tensa, varen entrar a la sala abans que Hitler. Després d’un etern silenci, Bormann va llegir en veu alta l’última carta de Hess i llavors va entrar a la sala el dictador. A continuació, Hitler va pronunciar un emotiu discurs davant dels seus, entre ells Hans Frank, que va ser emocionar-lo fins i tot a ell mateix, que va estar a punt de plorar quan va parlar de la lleialtat, la traïció i dels trastorns mentals de Rudolf Hess. Va afirmar que Hess havia actuat sense el seu consentiment, que estava mentalment malalt i que havia posat el Reich en una situació impossible respecte als seus socis de l’Eix. El dictador va insistir en més d’una ocasió de l’estrany comportament de Hess, les seves relacions amb els astròlegs, i va criticar-lo de que no hagués fet cas a les seves ordres de no seguir fent pràctiques de vol. Quan Hitler va acabar el seu emocionant i intens discurs, es va recolzar a l’enorme taula que estava a prop de la finestra, i mentre s’apropava a la finestra, les 60 o 70 persones que estaven presents es varen anar aixecant a poc a poc de les seves cadires i el varen rodejar formant un semicercle sense dir res.

Després de l’acte, Hitler va firmar com a comandant en cap el decret de l’Ordre Jurídica Barba-roja, el Gerichtsbarkeitserlass, per la Wehrmacht, on va aprovar una nova jurisdicció militar en el què s’establia que es podia dur a terme l’execució en massa sense tenir en compte la jurisdicció dels tribunals militars i es decretava l’afusellament de tots els comissaris de l’exèrcit soviètic quan siguessin capturats. Aquest nou decret es va aprovar per quan comencés l’Operació Barba-roja i servia per donar carta blanca als seus soldats per cometre assassinats contra civils, soldats i opositors dels territoris de l’Est. A més, es va ordenar efectuar represàlies col·lectives contra comunitats senceres en cas de que no es poguessin identificar ràpidament els autors individuals de sabotatges i es privava els civils russos de tot dret a apel·lar els soldats alemanys dels delictes comesos contra ells ja fos assassinat, violació o saqueig. Aquell decret va ser aprovat per Wilhelm Keitel. Hitler també va ordenar a Heinrich Himmler, sota la seva pròpia responsabilitat, que emprengués feines especials en l’administració política de la Unió Soviètica i va ordenar a Göering que organitzés l’explotació del país i l’adquisició dels seus recursos econòmics per l’ús per la indústria alemanya.

Durant aquell dia es va emetre un segon comunicat que reconeixia el vol de Hess a Escòcia i la seva captura, i deixava oberta la possibilitat de que el Servei Secret britànic li parés una trampa. El comunicat acabava dient que aquesta acció no modificaria en res la lluita conta la Gran Bretanya. El comunicat de la delegació SD Bünde, deia que segurament no s’havia produït una escena de tan horror fins aquell moment i afirmava que circulaven rumors sobre el viatge del lloctinent de Hitler i que el poble no es creia el verdader mòbil del viatge.

Per tot Alemanya, on la premsa ja havia informat del viatge de Hess i el definien com un boig, ja circulaven rumors que qüestionaven que Hess hagués actuat sol el 10 de maig de 1941, i menys sense el permís de Hitler. Durant aquells dies d’incertesa en el Reich, Hermann Göering es va mostrar més lleial que mai cap a Hitler, ja que es va desconfiar d’ell quan varen sortir públiques les relacions que havia tingut amb l’empresari suec Birger Dahlerus a l’agost de 1939 per tal d’evitar la guerra. Durant tot aquell temps, Göering va continuar estant en contacte amb el suec, que s’encarregava de mirar d’aconseguir les negociacions de pau amb la Gran Bretanya, i no li va agradar gens ser senyalat com un possible traïdor davant de l’opinió pública ni davant del partit nazi.

En substitució de Hess, Martin Bormann es va convertir en el secretari general del partit nazi i l’encarregat de l’Oficina de Hitler. A partir d’aquell moment, qualsevol document o llei havia de ser firmat per Bormann, menys les competències de l’Exèrcit, del Ministeri de Propaganda i del Ministeri d’Afers Exteriors, cosa que va provocar que tingués diferents disputes amb els ministres Joseph Goebbels i Joachim von Ribbentrop. Una de les tasques més importants que va tenir va ser la de gestionar l’agenda de Hitler, i va ser ell qui decidia amb qui el dictador es podia i amb qui no es podia reunir.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill, tot i tenir presoner a Hess, no es va interessar mai pel jerarca nazi, ja que estava convençut que Hitler no estava al darrere de la seva missió. Tot i el poc interès que va tenir Hess per  Churchill, se’l va mantenir com a presoner perquè el món pogués veure la debilitat d‘Alemanya davant de la Gran Bretanya.La BBC va informar aquell dia de l’arribada de Hess a Escòcia i la seva posterior captura. Pels nord-americans la detenció de Hess era molt important i lord Simon i el nord-americà Sumner Wells varen interrogar-lo sense èxit per mirar de treure’n tots els detalls de la vida del govern alemany. L’única informació rellevant que sembla que varen treure va ser quan va deixar clar que per Hitler el seu enemic era la Unió Soviètica. Després, Hess va ser interrogat per un representant del Ministeri d’Afers Exteriors, Ivonne Kirkpatrick. L’ex lloctinent de Hitler li va començar a parlar de la sèrie de circumstàncies que l’havien dut a aquella situació. En realitat les seves explicacions constituïen un resum de la història d’Europa des del 1918 fins que va començar la Segona Guerra Mundial. Va acusar França i Gran Bretanya de provocar que Alemanya hagués hagut d’utilitzar la força i va afirmar que al final Alemanya guanyaria la guerra i va indicar que els bombardejos a la Gran Bretanya no havien fet res més que començar. Tot i això, va explicar que ell volia una aliança amb la Gran Bretanya i els va avisar de que els nord-americans es volien apoderar-se de l’Imperi britànic i que Canadà seria annexionada pels Estats Units. La solució que posava Hess era que la Gran Bretanya donés plena autoritat a Alemanya a Europa i els va prometre que Alemanya no intervindria davant la Gran Bretanya en el govern del seu Imperi amb l’única condició de que siguessin tornades a Alemanya les seves antigues colònies perdudes després de la Primera Guerra Mundial. També va insinuar que Alemanya podria atacar a la Unió Soviètica, però llavors es va contradir insinuant que eren absurds els rumors que deien que Hitler pensava en atacar a la Unió Soviètica. Quan Kirkpatrick abandonava l’habitació, Hess li va dir que se li havia oblidat dir-li que de cap manera l’actual govern britànic podia negociar amb Alemanya.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin estava convençut de que la missió de Hess era una trama dels britànics i creia que volien pactar amb els alemanys per atacar a la Unió Soviètica. Els informes de l’ambaixador soviètic a la Gran Bretanya Ivan Maïski el van reafirmar amb aquesta idea, ja que l’interrogatori a Hess va ser preparat per en lord Simon, que era considerat pels soviètics proper ideològicament a les idees nacionalsocialistes. Dies més tard, Stalin va creure que Hess havia sigut enviat per Hitler i que havia sigut mal acollit pel britànics i per això havia acabat detingut perquè al final no havien arribat a cap pacte per atacar a la Unió Soviètica.

A Itàlia:

A Roma, en el Palau Venècia, Von Ribbentrop es va entrevistar amb el dictador Benito Mussolini i el comte Galeazzo Ciano per parlar del viatge de Hess i dels contactes que tenia Hitler amb la Unió Soviètica. Mussolini volia que la Unió Soviètica es quedés al marge del conflicte bèl·lic perquè ell estava més interessat en que els alemanys se centressin en el nord de l’Àfrica, on els italians estaven tenint una dura batalla amb els britànics.

En el Mediterrani:

El submarí britànic Undaunted va ser enfonsat a prop de Bengasi pel submarí italià Pleiadi.

A l’Atlàntic:

El creuer auxiliar britànic Salopian, de 10.549 tones, va ser enfonsat a l’Atlàntic.

Els britànics, en veure el dia anterior l’enorme cuirassat Bismarck, varen decidir anar-lo a buscar per destruir-lo. Des de la base escocesa de Scapa Flow va sortir una esquadra sota el comandament de l’almirall sir John Tovey composta per dos cuirassat, el King George V i el Prince of Wales, els creuers de batalla, Hood i Repulse, el portaavions Victorious, els creuers Norfolk i Suffolk i sis destructors.

A Iraq;

El Mufti de Jerusalem, Amin al-Husayni, exiliat a Bagdad, va fer una cridar als països àrabs perquè declaressin la guerra als britànics. Precisament, aquell dia una altra força especial, composta per tropes musulmanes procedents de la Legió Àrab i el Cos de Fronteres de Transjordània, va travessar la frontera de Transjordània i va entrar a Iraq.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Obersalzberg, Adolf Hitler pensava en les desfilades militars que volia fer a Berlín per celebrar la victòria un cop hagués guanyat la guerra. En aquells moments no volia pensar més amb el problema que l’hi havia ocasionat Rudolf Hess el dia anterior i només va promulgar un decret que estipulava que l’oficina del secretari Hess passaria a anomenar-se Cancelleria del Partit i estaria subordinada personalment a ell. Al cap de poc la dirigiria Martin Bormann. Seguidament es va reunir amb el seu arquitecte Albert Speer, i el coronel Rudolf Schmundt, i varen acordar que les desfilades es podrien fer l’any 1950, quan estiguessin acabades la Gran Avinguda i l’Arc de Triomf de Germània. També varen establir que les desfilades s’havien de celebrar a la nova Gran Avinguda i que Hitler la presidiria en un punt situat al centre de l’Avinguda, a prop dels Ministeris. Les tropes desfilarien vindrien del sud de la ciutat i es dirigirien cap al nord. Després, Hitler es va reunir amb l’almirall François Darlan, i el francès li va prometre que podrien utilitzar els aeròdroms de Síria.

L’Oficina Central de Seguretat del Reich va ordenar que la vigilància i el control policial de les esglésies dependria de la competència de la Gestapo.

Els alemanys varen aprovar per la futura Operació Barba-roja les directrius formulades a finals de març de 1941 per tal i com s’havia de tractar a la població civil conquerida. Es consideraven els representants i comissaris polítics soviètics un perill, ja que, segons els nazis, havien demostrat amb el seu treball previ subversiu i sediciós que rebutjaven la cultura, la civilització, la Constitució i l’ordre d’Europa. Alfred Jodl va anotar en el marge d’aquestes instruccions que s’havien de comptar amb futures represàlies contra els pilots alemanys i, en conseqüència, ordenava organitzar-e com si fos una represàlia.

El cas Hess:

A la Alemanya:

Però, tot i que Hitler no volia pensar-hi, el capítol Hess no havia acabat. Els agents secrets britànics varen confirmar-li en el primer ministre Winston Churchill que l’home que tenien detingut era realment Hess. Llavors, el primer ministre va decidir de forma hàbil no explicar a l’opinió pública i internacional que tenien arrestat a Hess, deixant que Hitler es posés nerviós en veure que no tenia notícies del seu secretari personal. La idea va funcionar ràpidament, ja que Hitler es va anar posant nerviós i si va posar encara més quan va saber del cert que Hess havia sobreviscut i que es trobava empresonat pels britànics. En aquells moments, a les vuit de la tarda, per ordres de Hitler, Otto Dietrich va emetre un comunicat radiofònic on va mencionar la carta que Hess havia enviat a Hitler i on mostrava que s’havia tornat boig i que havia actuat sol. Per parlar també d’aquest greu assumpte, Joseph Goebbels va arribar al Berghof i es va trobar amb un Hitler abatut. El mateix ministre estava emprenyat perquè sabia que estaven donant una imatge dantesca en el món.

A la Gran Bretanya:

Tot i que els britànics no varen explicar que tenien a Hess, es va decidir enviar a Ivone Kirkpatrick, que entre 1933 i 1938 havia sigut secretari a l’ambaixada britànica a Berlín i que s’oposava a la política d’apaivagament, perquè interrogués a Hess. A última hora de la tarda, Kirkpatrick i lord Hamilton, amb qui es volia reunir Hess, varen agafar un avió per dirigir-se cap a Escòcia. Passats mitjanit varen arribar a Buchanan Castle, a prop de Loch Lomond, per interrogar a Hess.

A la Unió Soviètica:

A Moscou també varen arribar les notícies del viatge de Hess, i a Iosif Stalin el varen amoïnar aquelles informacions perquè va començar a pensar que els alemanys i els britànics estaven arribant a acords per atacar-lo. El dictador va decidir aprovar que una part de l’Exèrcit es preparés per una possible invasió alemanya. Durant aquell dia, Gregory Zhukov va avançar les posicions de quatre exèrcits soviètics amb 800.000 homes a Occident.

A Noruega:

A la costa de Noruega, avions de reconeixement britànic varen veure per primer cop el cuirassat Bismarck i el creuer pesat Prinz Eugen en el port de Bergen.

A Líbia:

El comboi Tiger, carregat de material: 238 tancs i 43 Hurricane, va arribar a prop de Tobruk per reforçar les forces de l’Archibald Wavell, que tenia pensat dur a terme una ofensiva sorpresa. L’objectiu era expulsar els alemanys del pas d’Halfaya, Sollum i Capuzzo, i avançar cap a Tobruk per enllaçar-se amb els australians.

A Iraq:

El comandant de la Luftwaffe Axel von Blomberg va arribar a Bagdad per actuar com oficial d’enllaç amb Rashid Ali, però quan va arribar a la capital iraquiana hi havia combats entre britànics i iraquians i el comandant va morir per culpa d’una bala perduda britànica. Els combats a la capital eren durs i l’ambaixador japonès va enviar un informe a Tòquio on va assegurar que Ali no podria resistir més de tres o vuit dies. Tot i això, si les forces britàniques avançaven des de Palestina i també des de Bàsora, l’ambaixador opinava que l’exèrcit iraquià s’enfonsaria abans i abandonaria Bagdad. Aquest missatge va ser captat pel Servei Secret britànic i desxifrat d’immediat, i enviat per Churchill al comandant en cap a l’Orient Mitjà.

Tweet

Diumenge:

La detenció de Rudolf Hess:

En el Berghof:

Adolf Hitler es trobava a Obersalzberg preparant la campanya contra la Unió Soviètica i, sobretot, estava interessat en estudiar els detalls de les desfilades de la victòria que pensava celebrar el 1950, quan estigués acabada la gran avinguda de Berlín i l’Arc de Triomf que planejaven construir amb l’Albert Speer.

A dos quarts de deu del matí, Karl Heinz Pintsch i Alfred Leitgen, dos ajudants de Rudolf Hess, varen arribar a Obersalzberg amb una carta escrita per Hess dirigida a Hitler. Quan varen entrar a la casa del Berghof els va atendre Martin Bormann, que va acceptar que Pintsch fos rebut per Hitler. En aquells moments Pintsch estava molt nerviós i es va esperar en el rebedor del Berghof mentre Hitler es despertava. En aquells moments Speer havia de ser el primer en reunir-se amb Hitler per presentar-li nous plànols, però li varen demanar que posposés la reunió ja que el contingut de la carta de Hess ja es veia que era una qüestió més important. Speer va acceptar sense protestar. Al cap d’uns minuts, Hitler es va llevar i va baixar del pis superior i va ser informat pel seu majordom Linge de que tenia una carta de Hess. Hitler ja va preveure que serien males notícies. De seguida es va dirigir al seu despatx amb Pintsch per llegir la carta. Mentre Speer s’esperava a la sala del costat esperant ser rebut, va sentir de cop un fort crit de Hitler. Immediatament, Hitler va sortir del seu despatx i va demanar que li portessin a Bormann perquè truqués a Hermann Göering, que es trobava en el seu castell de Veldenstein, a prop de Nuremberg, i a Joachim von Ribbentrop, Joseph Goebbels i Heinrich Himmler perquè es presentessin davant d’ell. El dictador estava desesperat i va demanar a tothom que el deixessin sol. Ningú sabia ben bé què passava, però tots ho varen entendre quan varen llegir la carta de Hess, que deia que havia pres un viatge cap a Escòcia amb un avioneta per reunir-se amb el duc de Hamilton, un tinent coronel de la RAF, que segons Hess manifestava simpaties cap al nacionalsocialisme, per segellar una pau entre la Gran Bretanya i Alemanya. Hess deia en la carta que volia fer realitat el vell somni de Hitler d’una amistat amb la Gran Bretanya i que si no hi estava d’acord amb la decisió que havia pres li demanava que el declarés com un boig davant de l’opinió pública.

Quan Hitler va llegir la carta encara no sabia que el pla de Hess havia fracassat, ja que l’avioneta que conduïa, un Messerschmitt Bf 110, s’havia estavellat a prop de la mansió del Duc i havia sigut capturat pels britànics. Hitler, caminant d’una banda a l’altra del saló de la casa enfurismat, va començar a témer que Winston Churchill aprofités aquell esdeveniment per debilitar el seu lideratge simulant que Alemanya estava ansiosa per aconseguir la pau. També es va preocupar perquè Japó no canviés la seva aliança. Hitler va fer preguntar en el seu cap tècnic de la Luftwaffe, Ernst Udet, si l’aparell bimotor d’en Hess podia haver aterrat a la costa escocesa i quines condicions meteorològiques hi havia en aquells moments. Udet li va respondre que no hi havia cap possibilitat de que el viatge hagués tingut èxit pels forts vents que hi havia i li va assegurar que l’avioneta s’hauria perdut enmig del mar. Llavors, Hitler es va relaxar i va cridar que tant de bo s’afogués en el mar del Nord i no deixés rastre del que havia passat. Un cop Hitler i el seu entorn es varen tranquil·litzar, varen preguntar a l’assistent que havia dut la carta si en sabia el contingut. Quan Pintsch va afirmar que sabia quins eren els plans de Hess va ser detingut i empresonat per un detectiu de l’oficina criminal. Més endavant se’l va portar al front oriental on va ser capturat pels soviètics. L’altra ajudant, Alfred Leitgen, també va ser detingut.

Al cap d’unes hores varen començar a presentar-se la cúpula del govern del Reich. A més de Göering i Von Ribbentrop, es van presentar Robert Ley, els caps regionals i altres caps del partit nacionalsocialista. Hitler li va preguntar a Göering, que havia fet tres hores seguides en cotxe després de que Hitler personalment el truqués i amb un to agre li ordenés que vingués immediatament ja que passava una cosa terrible, si veia possible que Hess hagués arribat a la Gran Bretanya. Quan li va respondre que sí, llavors Göering va trucar a Adolf Galland ordenant-li a ell i al seu grup que sortissin cap a la Gran Bretanya per aturar a Hess. Galland, creient que li deien una bogeria, va ordenar uns pocs vols simbòlics i després va trucar a Göering per dir-li que la seva missió havia fracassat. A continuació, Hitler va ordenar a Von Ribbentrop que anés a Roma perquè informés personalment a Benito Mussolini sobre el viatge de Hess. A més, li va demanar a Otto Dietrich que publiqués un comunicat l’endemà declarant que Hess s’havia tornat boig. A les vuit del vespre es va emetre per ràdio en el poble alemany de que Hess havia volat a la Gran Bretanya, però que probablement el seu avió s’hagués estavellat pel camí. Es va explicar que Hess havia fet aquell vol a causa dels seus trastorns mentals, tal i com havia demanat Hess a la seva carta en cas de no tenir èxit. 

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen accedir a les clemències de Hess i varen trucar a la matinada a lord Hamilton per dir-li que un pilot alemany anomenat Alfred Horn volia parlar amb ell. Per lord Hamilton el nom d’Alfred Horn no significava res. Cansat i no entenent qui era aquell pilot, lord Hamilton va acceptar entrevistar-se amb aquell desconegut al matí i va tornar al llit. Al matí, el duc va sortir de la seva casa i, a mig matí, va arribar en el quarter de Maryhill. Ni lord Hamilton ni la Home Guard sabien encara que aquell home era en realitat Rudolf Hess. Primer varen examinar els objectes personals de Hess; un aparell fotogràfic marca Leica, fotografies de Hess i un nen, medicaments i targetes de visita a nom del doctor Karl Haushofer i del seu fill, el doctor Albrecht Haushofer. A continuació, Hamilton va entrar a la cel·la de Hess acompanyat per un oficial i un oficial de guàrdia, però el jerarca nazi va demanar-li veure’s a soles, petició que Hamilton va accedir. Un cop sols, Hess li va explicar que l’havia conegut en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 i que havien dinat junts repetidament a la seva casa i, llavors, li va confessar que era Rudolf Hess. A continuació, Hess li va explicar que Hitler no desitjava la destrucció de la Gran Bretanya i que volia acabar amb la guerra, i que ell havia viatjat fins a Escòcia per intentar negociar la pau. Hess li va proposar reunir alguns membres del seu partit polític per redactar unes possibles bases de pau per ser presentades a Hitler. Hamilton no va fer cas a les suggerències de Hess i va marxar. A la nit, Hamilton va trucar al primer ministre Winston Churchill, que estava descansant a casa d’uns amics a Ditchley Park, a Oxfordshire, que el primer ministre utilitzava sovint com a quarter general pels caps de setmana. En aquells moments es trobava relaxat, vestit amb un còmode batí, i mirant una pel·lícula, Els Germans Marx a l’Oest. Quan Hamilton li va explicar la sensacional notícia, Churchill no es va poder creure que la Home Guard tingués retingut a Hess i va ordenar que el lloctinent de Hitler continués a disposició del Ministeri de Guerra com a presoner de guerra en una casa ben situada al voltant de Londres per tal de confirmar la notícia. També va demanar cuidar-li el seu estat de salut al mateix temps que l’havien d’examinar. Un cop donava l’ordre, el primer ministre va tornar a mirar la pel·lícula. Després de l’ordre de Churchill, Hess va ser retingut uns dies a la Torre de Londres i després a una casa de camp. Hess va ser l’últim presoner de la famosa Torre de Londres.

A la Gran Bretanya:

Els alemanys havien bombardejat la nit anterior de forma brutal la ciutat de Londres. Una tercera part dels carrers del centre varen quedar intransitables. A més, la Luftwaffe va enfonsar el destructor britànic, el Lively.

A Iugoslàvia:

El coronel Draza Mihailovic va establir com a focus d’insurrecció davant l’ocupació alemanya a l’altiplà de Ravna Gora, a l’oest de Sèrbia.

A Iraq:

Els britànics varen avançar cap a Basora ocupant Rutba.

Tweet

Dissabte:

El vol de Rudolf Hess a Escòcia:

El secretari de l’Adolf Hitler, Rudolf Hess, va decidir anar amb una avioneta a Escòcia per trobar-se amb en lord Hamilton, un tinent coronel de la RAF, a qui pensava equivocadament que havia conegut en els Jocs Olímpics de Berlín de l’agost de 1936. L’objectiu de Hess era mirar de convèncer al rei Jordi IV perquè destituís a Winston Churchill  com a primer ministre per negociar la pau amb Alemanya i atacar entre els dos països a la Unió Soviètica. Abans de fer el viatge, Hess es va fer garantir per un astròleg de Munic que aquell era el dia més adequat per fer aquell viatge. Quan va ser l’hora de marxar es va acomiadar de la seva esposa Ilse, i del seu fill petit, Wolf Rüdiger, dient-los que el dilluns per la tarda estaria amb ells. Després va agafar el seu Mercedes des de Munic fins a la fàbrica Messerschmitt, a Augsburg, al nord de Munic, Baviera. Allí es va canviar de roba i es va posar un vestit d’aviador folrat de pell i una caçadora de capità de la Luftwaffe.

A tres quarts de sis de la tarda, amb un Sol que il·luminava la pista, Hess va sortir de l’aeroport de la fàbrica Messerschmitt amb una petita avioneta Messerschmitt 110D amb un dipòsit de combustible d’un sol ús extra. Hess era un expert aviador, feia 20 anys que pilotava avions, i va travessar en quatre hores la Gran Bretanya. A les 22:08, a la costa de Northumberland, els britànics varen veure l’avioneta de Hess i, immediatament, varen prendre mesures donant la veu d’alarma a un esquadrilla de caces perquè interceptés l’avioneta. En cap moment Hess va veure que estava sent perseguit, ja que les males condicions climàtiques, els forts vents i la mala visibilitat no li deixaven veure res. Però per culpa d’aquelles condicions va acabar perdent el control de la seva avioneta quan anava per aterrar a Dungavel House, la propietat escocesa d’en lord Hamilton. Abans de picar contra al terra es va llançar amb paracaigudes, una maniobra que mai havia fet, a prop del poble d’Eaglesham, a Renfrewshire, no molt lluny de Glasgow. L’avioneta va continuar la seva marxa fins que va quedar destruïda. A terra, Hess, desesperat i ferit d’un peu, no es va poder moure. La gent dels voltants de la finca va veure de seguida que passava alguna cosa estranya i es van dirigir al lloc on hi havia l’avioneta i allí el varen trobar tombat a terra. El pagès David MacLean el va ajudar a lliurar-se del paracaigudes. Un cop deslliurat, Hess li va dir que havia d’anar a veure a en lord Hamilton per donar-li una important notícia. També li va dir que estava sol i armat. El pagès MacLean el va acompanyar fins a casa seva i li va preguntar si era britànic o alemany. Hess li va respondre que era alemany i es va identificar com a Alfred Horn.

Mentre estava assentat a una butaca i es feia massatge en el turmell va arribar un vell automòbil a la casa del pagès. El cotxe era d’en Robert Williamson, un policia auxiliar que portava un casc d’acer amb la inscripció Police, que des d’Eaglesham havia vist caure l’avioneta. L’acompanyava un home anomenat Clark, que era membre de la Home Guard i que anava armat amb una vella pistola de la Primera Guerra Mundial. Els dos homes varen entrar a la casa d’en MacLean i varen detenir a en Hess sense saber qui era ben bé aquell home. Llavors varen conduir a en Hess a Busby i, des d’allí, varen continuar a peu fins a un allunyat quarter de la Home Guard. Un cop varen entrar en el quarter, tots els homes de la Home Guard varen ser despertats i es varen presentar davant d’en Hess amb camises de dormir, calçotets i descalçats. Hess va ser tancat en el cos de guàrdia en espera de rebre ordres, i el lloctinent d’en Hitler es va posar a cridar dient que era un oficial alemany. Clark, cansat dels crits, el va apuntar amb la seva antiga pistola i llavors Hess va callar i obeir. Immediatament, els britànics varen comunicar la notícia de que havien fet presoner al capità alemany Horn. Segons sembla, lord Hamilton no sabia res de que Hess faria aquell viatge. A les 23:07 de la nit les autoritats britànics varen rebre la notícia de que l’avió d’en Hess havia caigut a una zona propera a Eaglesham, que s’havia incendiat i que s’havia detingut el pilot. Encara ningú sabia de qui es tractava aquell home.

S’ha parlat molt de si Hitler sabia el pla d’en Hess de negociar la pau amb els britànics. La versió oficial és que Hess o va fer sol perquè tenia un sentiment a favor dels britànics, ell va néixer a Egipte quan era una colònia britànica, i no volia continuar el conflicte armat contra els britànics. Però, tot i la versió oficial, costa de creure que Hess, sent tant amic d’en Hitler i sabent que no acceptava que ningú fes res per la seva esquena, s’atrevís a negociar la pau tot sol sense el seu consentiment.

El motor de l’avió utilitzat pel secretari Hess es pot contemplar avui en dia en l’Imperial War Museum de Londres.

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, que a priori encara en principi no sabia res del viatge d’en Hess, es trobava a la seva casa del Berghof, a Obersalzberg, reunit amb l’almirall francès Jean François Darlan i el general Maxime Weygand.

La RAF britànica va bombardejar la ciutat d’Hamburg.

Els alemanys varen efectuar el seu primer vol amb un avió-coet que va aconseguir la velocitat de 1.004 quilòmetres per hora.

El ministre d’Afers Exteriors japonès Yosuké Matsuoka va enviar una carta a l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima per tal de que es reunís amb el ministre Joachim von Ribbentrop i instés al govern alemany a mesurar els seus comentaris respecte als Estats Units en públic, ja que volien que la postura alemanya no fos tan bel·ligerant contra els nord-americans.

A Polònia:

L’Exèrcit va finalitzar l’Operació Otto, iniciada l’1 d’octubre de 1940, que consistia en millorar els serveis vials i ferroviaris que travessaven l’Europa Central i Oriental fins arribar a la frontera soviètica. 

A la Gran Bretanya:

A la nit, els alemanys varen bombardejar amb 550 bombarders de la Luftwaffe la ciutat de Londres causant 1.436 morts civils i diversos desperfectes a la Cambra dels Comuns (la cambra de debats va quedar totalment destruïda), la Torre de Londres, l’abadia de Westminster, el Big Ben, on varen danyar dues cares de les quatre de la torre i varen fer caure trossos del sostre al terra, i el museu britànic. Els bombarders es varen succeir sense interrupció durant més de sis hores, però la RAF va destruir 33 aparells alemanys. Aquell atac, que curiosament es va fer el dia del primer aniversari de Winston Churchill com a primer ministre, va ser l’últim Blitz fins que el principi de 1944 els alemanys varen tornar a atacar Londres.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler  va viatjar amb cotxe cap a la seva casa de muntanya d’Obersalzberg, el Berghof, acompanyat pel ministre Joseph Goebbels. El dictador li va comentar que creia que tant el primer ministre Winston Churchill com el president Franklin Delano Roosevelt i el dictador Iosif Stalin estaven derrotats i li va assegurar que l’Imperi britànic ensorrat.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic va saber després de desxifrar els missatges de la Luftwaffe amb l’Enigma, que les tropes alemanyes que llavors s’estaven concentrant a la frontera soviètica arribarien a les seves posicions el 20 de maig.

A l’Atlàntic:

Els destructors britànics Bulldog i Broadway varen capturar l’U-110 del comandant Julius Lemp que portava llibres de codis de l‘Enigma, mapes i una Enigma completa en el seu estoig de fusta. Els alemanys de seguida que varen veure que caurien capturats varen intentar enfonsar els codis, els mapes i la màquina amb el submarí. Però els alemanys la varen errar perquè el mariner David Balme va trobar el llibre de codis mullats i el tinent Allon Bacon de la Divisió d’Intel·ligència Naval els va assecar sobre una estufa. Sense saber-ho, el comandant del Bulldog, Joe Baker-Cresswell, havia aconseguit una gran victòria. Quan a la Gran Bretanya es va saber que la Royal Navy havia capturat una màquina de xifrat intacte, els serveis secrets no s’ho podien creure. Aquella trobada va permetre a l’escola de Bletchley, que treballava en desxifrar l’Enigma, descobrir altres configuracions. Quan aquell dia transportaven el submarí a Islàndia, l’embarcació es va enfonsar amb tota la seva tripulació, inclòs Lemp. Es probable que haguessin sigut assassinats pels britànics.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

La Gestapo va registrar el monestir de Münsterschwarzach després de rebre informacions que asseguraven que hi trobarien escrits comprometedors. Però un oficial de la Kripo va avisar a l’abat i als capellans de Münsterschwarzach de que es faria aquell registre i varen amagar documents compromesos i alguns capellans varen abandonar en secret l’abadia per informar a la població dels voltants sobre les amenaces que hi havien sobre el monestir. Els agents de la Gestapo varen trobar alguns llibres prohibits pel règim entre els volums de la biblioteca. Aquests llibres varen ser posats allí pels propis agents de la Gestapo en una de les seves visites anteriors per tal d’acabar amb aquell monestir i els seus propietaris. Immediatament després del descobriment, varen confiscar l’abadia i varen detenir a l’abat. Tot i que va alliberat al cap de poc, se li va prohibir l’accés a l’abadia, de la mateixa manera que a la majoria de capellans i germans. La població dels voltants, molt lligada als capellans i al monestir, varen manifestar la seva indignació cap als representants del NSDAP. L’Exèrcit va tenir que intervenir per calmar els ànims.

A la Unió Soviètica:

Zakhar va informar a Moscou de que els rumors sobre un atac d’Alemanya contra la Unió Soviètica augmentaven sense parar i va assegurar que es declararia la guerra a mitjans d’aquell mes.

A la Gran Bretanya:

A la nit, les contramesures de ràdio britàniques varen aconseguir desviar els senyals que seguien els bombarders alemanys per volar cap als seus objectius i 235 bombes amb explosius d’alta potència, destinades a una fàbrica de motors per avions a Derby, varen ser llançades en camps buits, a més de 30 quilòmetres de distància.

A l’Atlàntic:

Els britànics varen capturar el submarí alemany U-110 del comandant Julius Lemp. A bord hi varen trobar important material de desxiframent. Mentre l’endemà el remolcaven cap a Islàndia, el submarí es va enfonsar juntament amb la seva tripulació, inclòs Lemp.

En el Pacífic:

El creuer britànic Cornwall va enfonsar el corsari alemany Pinguin, que havia enfonsat 28 embarcacions mercantils els últims 10 mesos.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

El general Franz Halder va publicar una Directriu que activava la preparació de l’Operació Isabella, l’ocupació de Portugal. Aquesta Operació havia de prevenir una possible invasió de la Gran Bretanya a la Península Ibèrica aprofitant que Alemanya estava envaint la Unió Soviètica. Tot i els preparatius, els alemanys esperaven que els espanyols resistissin els atacs britànics, però sabien que necessitarien ajuda.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va dir a la Cambra dels Comuns que tenia la impressió de que estaven lluitant per la vida i la supervivència, dia a dia i d’hora en hora, però va assegurar que l’Adolf Hitler també tenia problemes.

La ciutat de Liverpool va ser bombardejada per la Luftwaffe. Aquella mateixa nit, en un bombardeig en el comtat de Humbersidem 23 avions alemanys varen ser abatuts per caces britànics i pel foc antiaeri. 

A Grècia:

Al sud, forces paracaigudistes alemanyes varen llançar-se a la ciutat de Kalamata.

A Iugoslàvia:

Josip Broz, Tito, fugia de la Zagreb direcció al sud per establir a Belgrad el nucli d’una revolta comunista. 

A l’Àrtic:

Tres patrulles britàniques de rastreig varen localitzar i aturar a l’embarcació alemanya München. Abans de ser capturats, els alemanys varen llançar per la borda la seva Enigma i els codis associats.

A Iraq:

Després de l’ofensiva del dia anterior, la RAF va obrir foc contra les forces iraquianes, que varen perdre a 1.000 homes i 400 varen caure presoners.

Tweet