EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

A Obersalzberg, Adolf Hitler pensava en les desfilades militars que volia fer a Berlín per celebrar la victòria un cop hagués guanyat la guerra. En aquells moments no volia pensar més amb el problema que l’hi havia ocasionat Rudolf Hess el dia anterior i només va promulgar un decret que estipulava que l’oficina del secretari Hess passaria a anomenar-se Cancelleria del Partit i estaria subordinada personalment a ell. Al cap de poc la dirigiria Martin Bormann. Seguidament es va reunir amb el seu arquitecte Albert Speer, i el coronel Rudolf Schmundt, i varen acordar que les desfilades es podrien fer l’any 1950, quan estiguessin acabades la Gran Avinguda i l’Arc de Triomf de Germània. També varen establir que les desfilades s’havien de celebrar a la nova Gran Avinguda i que Hitler la presidiria en un punt situat al centre de l’Avinguda, a prop dels Ministeris. Les tropes desfilarien vindrien del sud de la ciutat i es dirigirien cap al nord. Després, Hitler es va reunir amb l’almirall François Darlan, i el francès li va prometre que podrien utilitzar els aeròdroms de Síria.

L’Oficina Central de Seguretat del Reich va ordenar que la vigilància i el control policial de les esglésies dependria de la competència de la Gestapo.

Els alemanys varen aprovar per la futura Operació Barba-roja les directrius formulades a finals de març de 1941 per tal i com s’havia de tractar a la població civil conquerida. Es consideraven els representants i comissaris polítics soviètics un perill, ja que, segons els nazis, havien demostrat amb el seu treball previ subversiu i sediciós que rebutjaven la cultura, la civilització, la Constitució i l’ordre d’Europa. Alfred Jodl va anotar en el marge d’aquestes instruccions que s’havien de comptar amb futures represàlies contra els pilots alemanys i, en conseqüència, ordenava organitzar-e com si fos una represàlia.

El cas Hess:

A la Alemanya:

Però, tot i que Hitler no volia pensar-hi, el capítol Hess no havia acabat. Els agents secrets britànics varen confirmar-li en el primer ministre Winston Churchill que l’home que tenien detingut era realment Hess. Llavors, el primer ministre va decidir de forma hàbil no explicar a l’opinió pública i internacional que tenien arrestat a Hess, deixant que Hitler es posés nerviós en veure que no tenia notícies del seu secretari personal. La idea va funcionar ràpidament, ja que Hitler es va anar posant nerviós i si va posar encara més quan va saber del cert que Hess havia sobreviscut i que es trobava empresonat pels britànics. En aquells moments, a les vuit de la tarda, per ordres de Hitler, Otto Dietrich va emetre un comunicat radiofònic on va mencionar la carta que Hess havia enviat a Hitler i on mostrava que s’havia tornat boig i que havia actuat sol. Per parlar també d’aquest greu assumpte, Joseph Goebbels va arribar al Berghof i es va trobar amb un Hitler abatut. El mateix ministre estava emprenyat perquè sabia que estaven donant una imatge dantesca en el món.

A la Gran Bretanya:

Tot i que els britànics no varen explicar que tenien a Hess, es va decidir enviar a Ivone Kirkpatrick, que entre 1933 i 1938 havia sigut secretari a l’ambaixada britànica a Berlín i que s’oposava a la política d’apaivagament, perquè interrogués a Hess. A última hora de la tarda, Kirkpatrick i lord Hamilton, amb qui es volia reunir Hess, varen agafar un avió per dirigir-se cap a Escòcia. Passats mitjanit varen arribar a Buchanan Castle, a prop de Loch Lomond, per interrogar a Hess.

A la Unió Soviètica:

A Moscou també varen arribar les notícies del viatge de Hess, i a Iosif Stalin el varen amoïnar aquelles informacions perquè va començar a pensar que els alemanys i els britànics estaven arribant a acords per atacar-lo. El dictador va decidir aprovar que una part de l’Exèrcit es preparés per una possible invasió alemanya. Durant aquell dia, Gregory Zhukov va avançar les posicions de quatre exèrcits soviètics amb 800.000 homes a Occident.

A Noruega:

A la costa de Noruega, avions de reconeixement britànic varen veure per primer cop el cuirassat Bismarck i el creuer pesat Prinz Eugen en el port de Bergen.

A Líbia:

El comboi Tiger, carregat de material: 238 tancs i 43 Hurricane, va arribar a prop de Tobruk per reforçar les forces de l’Archibald Wavell, que tenia pensat dur a terme una ofensiva sorpresa. L’objectiu era expulsar els alemanys del pas d’Halfaya, Sollum i Capuzzo, i avançar cap a Tobruk per enllaçar-se amb els australians.

A Iraq:

El comandant de la Luftwaffe Axel von Blomberg va arribar a Bagdad per actuar com oficial d’enllaç amb Rashid Ali, però quan va arribar a la capital iraquiana hi havia combats entre britànics i iraquians i el comandant va morir per culpa d’una bala perduda britànica. Els combats a la capital eren durs i l’ambaixador japonès va enviar un informe a Tòquio on va assegurar que Ali no podria resistir més de tres o vuit dies. Tot i això, si les forces britàniques avançaven des de Palestina i també des de Bàsora, l’ambaixador opinava que l’exèrcit iraquià s’enfonsaria abans i abandonaria Bagdad. Aquest missatge va ser captat pel Servei Secret britànic i desxifrat d’immediat, i enviat per Churchill al comandant en cap a l’Orient Mitjà.

Tweet