Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va desenvolupar un Estudi en el què acusava l’Alt Comandament de l’Exèrcit de no complir el seu pla operatiu del dia anterior i reafirmava la necessitat de traslladar el pes principal de l’atac al nord i al sud i relegava Moscou a la condició d’un objectiu secundari. En l’Estudi també criticava al mariscal Walther von Brauchitsch per la seva falta de lideratge per deixar-se influir pels interessos particulars dels sectors individuals de l’Exèrcit. Un cop més, Hitler va reiterar en l’Estudi que s’havia d’eliminar la Unió Soviètica per ser un aliat de la Gran Bretanya i va afirmar que només es podia aconseguir aquest objectiu després d’eliminar l’exèrcit soviètic i l’ocupació i destrucció de les bases econòmiques que podrien permetre a la Unió Soviètica continuar la guerra, posant èmfasis en les matèries primes. El dictador alemany va reafirmar la necessitat de concentrar-se en destruir les posicions soviètiques en el Bàltic i en ocupar la regió d’Ucraïna i el mar Negre, on les matèries primes eren vitals per l’economia de guerra soviètica. També va subratllar la necessitat de protegir els subministraments de petroli alemanys a Romania. A més, va insistir en que les tres divisions del Grup d’Exèrcit del Centre havien de rebre subministraments immediatament, i que seria llavors quan es compliria l’objectiu de capturar Leningrad, va afirmar. Quan s’hagués complet aquest objectiu seria quan les unitats motoritzades subministrades pel Grup d’Exèrcits del Centre podrien avançar cap a Moscou. Tampoc en el sud es produiria cap alteració dels plans originals. Quan s’aconseguís destruir Kiev, l’avanç cap a Moscou seria més fàcil, va argumentar Hitler.
D’immediat que es va llegir l’Estudi de Hitler, el OKW va trucar al mariscal Fedor von Bock per informar-lo de que per ordre de l’Adolf Hitler els contingents del 2º Exèrcit i el Grup del general Heinz Guderian havien de desviar-se cap al sud. Aquella ordre no va agradar gens al general Von Bock, que volia ocupar com fos la ciutat de Moscou, i va trucar al mariscal Walther von Brauchitsch per dir-li que no estava d’acord amb aquella ordre. Von Brauchitsch no en va fer gaire cas de les queixes d’en Von Bock, tot i que inclús aquella tarda va dir en una altra persona que a en Von Bock no li disgustava aquella ordre. Després de veure que no li feien cas, Von Bock va trucar al general Franz Halder per dir-li que totes les directives que hi havia fins llavors deien que s’havia de conquerir Moscou, i que la nova ordre de desviar-se cap al sud era un greu error.
Per la seva part, Guderian va visitar a Hitler per discutir la seva última ordre, però abans de ser rebut, Von Brauchitsch li va dir que tot estava decidit i que no tenia sentit discutir. Tot i això, Guderian va parlar amb en Hitler de la gravetat de la situació si aplicava aquella ordre de no atacar Moscou, però Hitler li va reiterar que el principal objectiu era la guerra cap al sud. Un cop més, Guderian va tenir que cedir.
A Berlín, aquell dia hi va arribar la delegada nacional de la Secció Femenina de FET, Pilar Primo de Rivera, i es va celebrar un dinar en el seu honor a l’ambaixada espanyola.
A França, Otto von Stulpnagel va firmar una llei en què s’ordenava que a partir del dia següent tots els francesos detinguts per un Servei alemany serien considerats com uns ostatges. Per altra banda, durant una patrulla ofensiva, caces de la RAF varen atacar aeròdroms alemanys a la zona del Canal de la Mànega.
En el front oriental:
El comunicat de la Wehrmacht duia un resum dels dos primers mesos de campanya: Inconcebibles i cruentes pèrdues del soviètics, més d’1.250.000 presoners…
En el sector nord:
Els alemanys varen ocupar Chudovo, al nord-est de Novgorod, un front que seria defensat més tard per la Divisió Blava per tallar la principal via de subministrament entre Leningrad i Moscou. Els trens de la Divisió Blava varen arribar durant aquell dia i els següents en els primer punts de concentració de Suwalki, Grodno i Olecko. A part, la Luftwaffe va atacar el port de Murmans, aeròdroms de la regió de Leningrad, les tropes soviètiques i a més es varen produir combats aeris. A part, l’avanç finlandès del mariscal Carl Gustav Emil von Mannerheim a la zona nord-oest de l’istme de Carèlia va començar a amenaçar la posició soviètica a Viborg.
En el sector central:
Els soviètics continuaven atacant a la zona de Yartsevo. La 7º Divisió Panzer va perdre 30 carros de combat en intentar neutralitzar aquells atacs.
En el sector sud:
Els alemanys varen ocupar el cap de pont soviètic i la ciutat de Cherkasy, a la riba oest del Dnièper. Sota un intens Sol, els alemanys i els romanesos varen atacar durament la bossa soviètica d’Odessa, que es va anar fent més petita, i varen aconseguir forçar una de les línies defensives soviètiques, fet que els va permetre trobar-se a només 15 quilòmetres de la ciutat.
Els nacionalistes ucraïnesos varen afusellar als 90 nens que quedaven de Bélaia Tsérkov que havien confinat en un edifici abandonat de les afores del poble sense menjar ni aigua després de que s’haguessin assassinat als seus pares i els demés nens el 19 d’agost. Els nens, que tenien de mesos a 6 anys, varen ser conduïts a un bosc proper i els varen afusellar al costat d’una tanca que les tropes del coronel Riedl havien excavat. L’escena va tenir com a testimonis a dos capellans castrenses alemanys, que es varen queixar per escrit al general Walter von Reichenau. El comandant del 6º Exèrcit també havia rebut un informe on s’assegurava que els soldats s’havien mostrat molt afectats per aquells fets i que esperaven que els oficials hi intervinguessin. El tinent Helmuth Groscurth, oficial d’operacions de la 295º Divisió d’Infanteria, va intentar evitar aquestes morts. Groscurth va ser, acompanyat per molts soldats i oficials de la Wehrmacht, testimoni dels assassinats. Després d’haver presenciat aquells crims, Groscurth es va reunir amb el capità Luley del contraespionatge miliar, el Obsersturmführer August Hafner i el comandant de camp Riedl per queixar-se del que havia vist i havien fet. Però Groschurth de seguida es va trobar amb inferioritat numèrica, tots els altres acceptaven els mètodes utilitzats, i va ser amenaçat quan va explicar els horrors que havia vist. Riedl li va dir que considerava l’extermini de les dones i els nens jueus una necessitat urgent, al marge dels mètodes que s’utilitzés. Hafner va proposar que s’encarreguessin de matar-los a trets els soldats tafaners, que quedarien sota la direcció dels oficials responsables del retràs. Però, tot i les amenaces, Groscurth va rebutjar d’immediat la proposta que l’hi acabaven de fer. Blöbel va afegir llavors que la matança dels nens havia sigut proposada pel general Walter von Reichenau i, en aquell moment, Groscurth, enfadat, va marxar mentre els demés analitzaven els aspectes tècnics de l’afusellament dels 90 nens.
A la Gran Bretanya:
La Luftwaffe va continuar atacant el transit marítim en aigües britàniques de la costa oriental, on una embarcació va ser tocada a l’altura de Norfolk. Durant la nit els alemanys varen bombardejar aeròdroms anglesos a la costa oriental. Per defensar-se, la RAF va treure els seus caces, que varen lluitar contra els alemanys.
A Itàlia:
Els italians i els croats varen mantenir conversacions sobre la frontera comú a la costa des de Fiume fins a Montenegro.
A Espanya:
Es va firmar un protocol addicional al Conveni Hispano-Alemany per l’enviament de treballadors espanyols a Alemanya. Des de Madrid, aquell dia va sortir un tren en direcció a Alemanya i el front oriental per portar en el front un grup de metges i infermeres de la Divisió Blava.
A Romania:
Ion Antonescu va ser ascendit per reial decret al rang de Mariscal de Romania.
En el nord de l’Àfrica:
Avions Stuka de la Luftwaffe varen atacar el port de Tobruk. A més, l’activitat de l’artilleria i de patrulles es va intensificar en el front de Tobruk. Per la seva part, la RAF va realitzar incursions aèries contra Bardiyah, Trípoli i Derna. A Abisinia es varen produir combats en el front de Gondar.
A la Xina:
L’aviació japonesa va bombardejar novament objectius militars a Chongqing.
