Home // diari // 23 d’agost de 1939

23 d’agost de 1939

Els intents dels britànics per aturar la guerra:

Al matí, l’ambaixador britànic, en Neville Henderson, va agafar un avió per dirigir-se a Salzburg per després dirigir-se a Obersalzberg amb l’objectiu de reunir-se amb l’Adolf Hitler i entregar-li un document del primer ministre britànic, en Neville Chamberlain tal i com havia demanat l’ambaixador el dia anterior. A la una del migdia, en Henderson ja estava en el Berghof acompanyat per l’Ernst von Weizsäcker i en Walther Hewel, però en Hitler no el volia rebre. Sorprenent per aquella reacció del seu líder, el secretari d’Estat, l’Ernst von Weizsäcker, li va fer veure a en Hitler que com a cap d’Estat no es podia negar a rebre un ambaixador estranger, i en Hitler, de molt mal humor, va acceptar rebre’l. Un cop reunits, en Hitler li va explicar que de Polònia havien fugit milers de persones i s’havien matat a les minories alemanyes. No estant-hi d’acord, en Henderson li va recordar que tot el món coneixia els crims que els alemanys cometien en els camps de concentració, però en Hitler li va tallar la paraula dient-li que estava disposat a entrar en guerra amb el poble britànic tot i que va afirmar que sempre havia desitjat l’amistat amb la Gran Bretanya. Un cop en Hitler es va llegir la carta d’en Neville Chamberlain, on deia que farien costat a Polònia i que estaven disposats a negociar, en Hitler va advertir a l’ambaixador de que si el continuaven amenaçant mobilitzaria el país. Irritat pel menyspreu d’en Hitler, en Henderson es va aixecar de la cadira i li va dir que d’aquesta manera la guerra seria inevitable i va marxar.

Quan en Henderson va tornar a Salzburg, el varen trucar de seguida perquè tornés al Berghof per tornar-se a reunir amb en Hitler. Aquest cop la trobada va durar menys, mitja hora, i en Hitler, tot i estar més calmat, va seguir mantenint que atacaria Polònia si un altre alemany era assassinat allí i va dir que si hi havia guerra seria per culpa de la Gran Bretanya. En Henderson el va advertir que la guerra seria inevitable si es continuava per aquell camí, però en Hitler li va dir que esperava un canvi total de la política de la Gran Bretanya amb Alemanya i que desitjava mantenir bones relacions amb ells. Quan en Henderson va marxar, en Hitler es va posar a riure i li va dir a en Von Weizsäcker que en Chamberlain ja no aguantaria més i que el seu govern cauria aviat.

Mes tard, l’Adolf Hitler va fer una conferència amb els seus líders militars per explicar-los que pensava atacar a França i la Gran Bretanya quan ho veiés factible i que davant una possible guerra la neutralitat de Bèlgica i d’Holanda no serien importants per Alemanya. Estava convençut de que podia conquerir aquells països violant la seva neutralitat per aconseguir la victòria.

Per altra banda, a les deu del matí, en Hermann Göering va trucar a en Birger Dahlerus, un industrial suec que feia de mediador entre Gran Bretanya i Alemanya per mantenir la pau, a Estocolm per dir-li que la situació havia empitjorat i li va demanar si podia venir l’endemà a Berlín per reunir-se amb ell. L’industrial suec va acceptar la petició d’en Göering.

La firma del pacte Mólotov-Ribbentrop:

A les onze del matí, l’aparell quatrimotor Condor amb en Joachim von Ribbentrop i el seu ajudant Richard Schulze a bord va aterrar a l’aeroport de Moscou. Curiosament, en Von Ribbentrop no va ser rebut amb tots els honors, tot i que a l’aeroport hi havia una enorme bandera amb la creu gamada al costat de la bandera comunista. Després de passar revista a la companyia de les forces aèries soviètiques, en Von Ribbentrop va pujar a l’automòbil de l’ambaixador alemany, el comte Werner von Schulenburg, i es varen dirigir a l’antic local de la legació austríaca. A les sis de la tarda, un coronel rus i comandant de la guàrdia personal d’en Iosif Stalin el va acompanyar fins al Kremlin a través dels carrers vigilats per la policia. Durant el trajecte en Von Schulenburg li va explicar algunes característiques dels edificis històrics de la ciutat i li va definir com serien les negociacions que duria en Viatxeslav Mólotov. En arribar al Kremlin, varen aparcar l’automòbil a la Plaça Roja i varen entrar per un dels accessos de la plaça i varen ser conduïts fins al pis superior on els esperava en Iosif Stalin. En total sis persones varen participar en la reunió: Stalin, en Mólotov, en Von Ribbentrop, en Von Schulenburg, un intèrpret, el conseller d’ambaixada i en Pavlof, un home de confiança de Stalin. En Von Ribbentrop va començar la reunió explicant el desig d’Alemanya d’establir relacions amb la Unió Soviètica, i Stalin li va contestar que els alemanys els havien atacat masses cops però que aquest fet no impediria negociar un altre cop. Després d’intercanviar unes paraules varen confeccionar un esborrany amb set articles.

Mentrestant, en Hitler esperava nerviós en la sala del Berghof acompanyat per en Joseph Goebbels, en Martin Bormann, l’Otto Dietrich, en Walther Hewel, en Karl Bodenschatz, Julius Schaub, Albert Speer i en Nicolaus von Below. El dictador alemany havia fet trucat en diverses ocasions a l’ambaixada a Moscou per saber com anaven les negociacions. A la nit, en Joachim von Ribbentrop va trucar a en Hitler per demanar-li la seva aprovació per entregar dos ports bàltics, el de Libau i el de Windau, a la projectada esfera d’influència soviètica. D’immediat, en Hitler es va fer treure un mapa i després d’estudiar-ho durant uns minuts va acceptar-ho perquè igualment sabia que acabaria trencant el pacte quan pogués. Un cop tot es va donar per acceptat, en Von Ribbentrop es va dirigir a l’ambaixada alemanya per sopar i va ordenar enviar a en Hitler un informe provisional de les negociacions. Per calmar els nervis, en Hitler i en Goebbels es varen posar a mirar una pel·lícula després de sopar esperant notícies de Moscou.

A mitjanit es varen tornar a reunir en el Kremlin per firmar els acords sota l’atenta mirada d’una fotografia d’en Vladimir Lenin. En Von Ribbentrop va ser l’encarregat alemany de firmar el pacte de no agressió amb la Unió Soviètica i un protocol secret i en Mólotov va ser l’encarregat soviètic de firmar el pacte. La firma es va fer sota l’atenta mirada del mariscal Boris S. Shaposhnikov, en Richard Schulze, en Von Ribbentrop, en Mólotov i Stalin. En el pacte es traçava les fronteres entre Alemanya i la Unió Soviètica i es va acordar que Finlàndia, Estònia, Letònia, l’est de Polònia i algunes regions de Romania passarien a formar part de la Unió Soviètica. Es probable que quan varen firmar aquell acord ja es parlés de la intervenció militar que tindria lloc l’1 de setembre de 1939  a Polònia. Una hora després, en Von Ribbentrop va trucar a en Hitler per donar-li la notícia. Tornant a la sala, el ministre alemany va tornar a la reunió amb Stalin per conversar una estona amb ell i de pas beure uns quants vasos de vodka i de vi escumós de Crimea. Mentre parlaven, en Von Ribbentrop es va oferir als soviètics per intervenir com a mediador en les desavinences entre Japó i la Unió Soviètica, però Stalin li va contestar que sempre havia desitjat mantenir bones relacions amb els japonesos però que aquests no la desitjaven i que si volien la guerra la tindrien perquè ja estaven preparats per lluitar. Després, el dictador soviètic li va comentar que per Itàlia Albània no tenia valor i que pensava que en Benito Mussolini atacaria aviat Grècia, cosa que en Von Ribbentrop desconeixia i per tant no li va comentar res. Portant la davantera en la conversa, Stalin li va criticar durament el govern turc per trencar les relacions amb Alemanya i li va explicar que els britànics estaven finançant Turquia. Mig begut després de beure’s un quants vasos de vodka, en Von Ribbentrop li va explicar que estaven preparats per un possible atac britànic si atacaven Polònia, i Stalin li va dir que la Gran Bretanya ja no era un gran país i que s’hi havien dominat al món es devia a l’estupidesa dels altres països. Però el dictador soviètic li va explicar que França encara posseïa un gran exèrcit, cosa que va posar de mal humor a en Von Ribbentrop, que cada cop més se li notaven els afectes de l’alcohol, perquè estava convençut de que els derrotarien fàcilment. Seguidament, en Von Ribbentrop li va comentar que el pacte anit-Comintern no anava dirigit contra la Unió Soviètica sinó contra les democràcies occidentals. Al final de la reunió, Stalin es va aixecar de la cadira i varen brindar amb vodka, tot i que es molt possible que el seu vas hi hagués aigua per enganyar. Costa de creure que s’hagués begut 12 vasos de vodka i anés perfectament bé. Aprofitant aquell clima amigable, en Heinrich Hoffmann es va acostar cap a Stalin per encaixar-li la mà i per saludar-lo de part d’en Hitler. El fotògraf de Hitler li va explicar que en Hitler gaudia d’una gran salut i varen fer més brindis en honor a en Hitler i a Stalin fins a altes hores de la matinada.

Preparant-se per la guerra:

Davant de la imminent guerra, França va mobilitzar als seus reservistes i, a Polònia el govern polonès va prendre mesures militars preventives. Els alemanys, per la seva part, varen tornar a destinar a l’Erwin Rommel al quarter general d’en Hitler.

A Danzig:

El bavarès nazi Albert Forster va guanyar les eleccions pel senat de Danzig.



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: