Dimarts:
La conferència de Wannsee:
En un palau situat a la riba del llac Wannsee, a les afores de Berlín, en el carrer Grossen Wannsee número 56-58, va començar una conferència entre els alts càrrecs nazis de la cúpula de les SS, de la policia, dels ministeris, del Partit i del govern polonès per preparar un projecte per exterminar els jueus d’Europa, el que més tard s’anomenaria l’Holocaust. Els alemanys varen arribar a la conclusió de que si els jueus sobrevivien després de la guerra la victòria no seria total i, per tant, se’ls havia d’eliminar de forma immediata. Abans d’aquesta conferència el 80% dels jueus que van morir a l’Holocaust encara eren vius. Les actes de la reunió van ser redactades per l’Adolf Eichmann. Aquella reunió va ser organitzada per en Reinhard Heydrich i entre els convidats hi havia un representant d’en Hans Frank, en Josef Bühler, el cap de la Gestapo, Heinrich Müller, i el seu especialista en el problema jueu, el SS-Oberstumbannführer Karl Adolf Eichmann, els comandant de la Policia de Seguretat del Govern General i de Letònia, Karl Schoengarth i Otto Lange, el gauleiter Alfred Meyer del Ministeri de l’Alfred Rosenberg per les regions ocupades de l’Est, el secretari d’Estat del Ministeri del Interior, el doctor Wilhelm Stuckadt, el secretari d’Estat del Ministeri de l’Aire, Ernest Neumann, el subsecretari d’Estat del Ministeri d’Afers Exteriors, Martin Luther, el secretari d’Estat del Ministeri de Justícia, Roland Freisler, el cap del gabinet de la Cancelleria del Reich, Friedrich Wilhelm Kritzinger, a més de cinc oficials més de les SS a part d’en Müller, com el SS-Oberührer Karl Eberhard Schöngarth.
La reunió, que va durar entre una i dues hores en el menjador del palau, la va inaugurar Heydrich explicant que Hermann Göering l’hi havia confiat la responsabilitat de preparar la Solució Final de la qüestió jueva europea i que la responsabilitat global era del seu superior, Heinrich Himmler. Heydrich va analitzar la trajectòria antisemita del règim i després va manifestar que l’evacuació dels jueus a l’Est havia suggerit ara, amb el permís d’Adolf Hitler, com una altra solució enlloc de l’emigració. Va parlar d’adquirir experiència pràctica en el procés per la imminent Solució Final que inclouria fins a 11 milions de jueus de tot Europa. Heydrich va comptar la població jueva de cada país europeu, inclús a molts que estaven fora de l’esfera alemanya. Per exemple, va comptar 4-000 jueus a Irlanda, 3.000 a Portugal, 8.000 a Suècia i 18.000 a Suïssa.
En el colossal procés de deportació es netejaria d’oest a est de jueus, va afirmar, i va dir que una minoria de jueus deportats se’ls posaria a treballar en grans quadrilles de treball agrupats per sexes per construir les carreteres que anirien cap a l’Est. Heydrich ja preveia que molts d’ells moririen. Als individus forts que sobrevisquessin se’ls tractaria, va deixar clar, com es mereixien, o sigui, eliminant-los. Llavors, Bühler va preguntar directament si podia començar aquelles noves ordres a la seva zona, on vivien dos milions i mig de jueus, perquè va dir que volia eliminar als jueus que no fossin aptes per treballar i va afegir que la gran majoria dels dos milions i mig no estaven en condicions de treballar. Va deixar clar que s’havia d’eliminar el tema de la qüestió jueva el més aviat possible. Es va planejar que s’hauria d’enviar a un gueto per ancians als jueus de més de 65 anys i als jueus amb condecoracions de guerra o que haguessin patit ferides greus en la Primera Guerra Mundial. A continuació, els reunits varen discutir els problemes que comportaria convèncer als països ocupats o aliats perquè entreguessin als jueus i, a continuació, varen discutir què fer amb les persones no d’una sola raça. L’únic que va formular una queixa va ser en Wilhelm Stuckart del Ministeri de l’Interior perquè no volia eliminar els mig-jueus. Després de la reunió, els 27 homes que hi van ser presents varen beure brandi i van fumar tant tranquil·lament. Heydrich, Eichmann i Müller es varen asseure al costat de la xemeneia per beure’s el conyac.
Adolf Hitler va parlar amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, per explicar-li que tota la culpa de que hi hagués aquella guerra era del primer ministre britànic Winston Churchill perquè no acceptava negociar la pau amb ells quan era el moment. A la nit, Hitler va parlar amb els seus convidats del que s’havia de fer per fer desaparèixer els jueus d’Europa.
A Iugoslàvia:
Mentre els nazis es preparaven per dur a terme el genocidi més gran de la història, a Iugoslàvia centenars de nens jueus i dones jueves se’ls va obligar a caminar molts quilòmetres enmig de la neu cap al camp de concentració de Sajmiste.
En el front oriental:
La Wehrmacht continuava patint les conseqüències d’aquell dur hivern i tenien aquell dia a 50.000 ferits per congelació, 4.000 de tercer grau i 1.800 amputacions.
En el sector sud:
Fedor von Bock va tornar del seu permís per malaltia com oficial al comandament del Grup d’Exèrcits del Sud.
En el nord de l’Àfrica:
En el port de Mersa Brega, controlat fins llavors pels alemanys, es varen produir diverses explosions i es varen destruir algunes embarcacions. D’immediat, els Aliats varen creure que l’Erwin Rommel abandonava la ciutat i que en aquells moments estava destruint el port per deixar-lo inservible. Però aquelles destruccions eren simulades per Rommel en una operació que no havia dit res en els italians, ni tant sols a l’Alt Comandament alemany, amb la intenció de forçar els britànics a que avancessin sobre la suposada retirada alemanya sense saber que els havia preparat un moviment en pinça per arribar a la rereguarda aliada i atrapar-los en una gran bossa. Amb aquesta idea, a la nit dues columnes de les tropes de l’Erwin Rommel varen sortir de Mersa Brega en direcció a Tobruk amb l’objectiu de tancar els britànics en aquesta bossa. La primera columna, formada per la 90º Divisió lleugera i unitats de la 21º Panzerdivsionen, va avançar per la costa. La segona, amb el gruix de l’Afrikakorps, es va dirigir a Wadi Faregh pel desert. En la bossa hi varen caure un centenar de carros blindats, 40 canons i un miler de soldats.
En el Pacífic:
En la continuada ofensiva japonesa contra les possessions aliades, quatre portaavions varen iniciar atacs aeris a Rabaul, Nova Bretanya, i dos submarins varen bombardejar l’illa de Midway. Per la seva part, embarcacions de guerra nord-americanes i australianes varen enfonsar un submarí japonès davant de Darwin.
