EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

A l’estació Anhalter de Berlín, Alemanya, va arribar el fèretre del desaparegut Fritz Todt, mort en un accident d’avió el 8 de febrer de 1942. A l’estació i era present el seu substitut, el nou ministre d’Armament Albert Speer, que estava molt emocionat per l’acte. Al matí va arribar també a Berlín l’Adolf Hitler del quarter general de Rastenburg després d’haver-se reunit amb el dictador romanès Ion Antonescu per ser present a l’enterrament. Per l’ocasió va crear el guardó a l’Ordre Alemany que es va entregar al desaparegut Todt a títol pòstum. El guardó era un reconeixement especial d’en Hitler pels serveis especials prestats al Partit i al país. Al migdia, Hitler es va reunir durant uns minuts amb el ministre Joseph Goebbels. El dictador estava trist per la mort del seu ministre i li va comentar a en el seu amic que li afectava perdre progressivament als seus vells amics. Llavors va canviar el seu estat d’ànim i es va posar molt content quan va saber que els britànics estaven a punt de perdre Singapur i va elogiar, un cop més, als japonesos. Tot i això, estava preocupat pels tres vaixell de guerra; el Gneisenau, el Scharnhorst i el Prinz Eugen, que sortirien a la nit de Brest en busca d’un port segur.

A les tres de tarda varen començar els funerals d’Estat en el Saló de Mosaics de la Cancelleria amb l’assistència del Govern, del Partit i de la Wehrmacht. Hitler va pronunciar un emotiu discurs recordant la figura del ministre i va parlar detalladament de totes les grans obres que havia realitzat. Un cop acabat al discurs es varen treure les despulles d’en Todt de la Cancelleria i Hitler es va retirar a descansar.

Abans del funeral, l’Albert Speer es va posar a treballar en el seu nou Ministeri, el Ministeri d’Armament i Munició. El subsecretari del Ministeri de l’Aire, el mariscal Erhard Milch, va demanar a Speer que estigués present a la reunió de l’endemà dels tres exèrcits de la Wehrmacht i del ministre d’Economia que es celebraria en el Ministeri de l’Aire. Speer en un principi no hi volia assistir ja que encara no estava el cas de totes les qüestions del seu Ministeri, però ja era massa tard perquè la majoria dels empresaris de les grans indústries alemanyes ja estaven en camí per assistir a la reunió i, finalment, va tenir que acceptar anar a la reunió. Per la seva part, el ministre de l’Aire Hermann Göering va parlar amb Speer de les bones relacions que havien tingut en el passat (tot i que no eren tan bones com Göering es pensava o deia) i li va explicar que amb el ministre Fritz Todt havien arribat a un acord pel Pla Quadriennal per escrit i esperava que ara ell el firmés. El document que volia que firmés deixava sota el control del mariscal Göering les missions de l’Exèrcit en el Pla Quadriennal. Speer no li va dir si ho firmaria o no, ja que desconfiava d’ell i sabia perfectament que el ministre de l’Aire només volia acumular més poder. Durant tot el dia Speer va estar molt preocupat per si tenia que firmar o no aquell document i, finalment, li va consultar a l’Adolf Hitler quan acabava d’arribar a Berlín. Hitler li va donar tot el seu suport i li va afirmar que si algú es posava encontra dels seus plans o li posava dificultats per treballar tranquil ell el defensaria davant de tothom.

Joseph Goebbels va donar instruccions en el seu Ministeri de Propaganda per preparar diccionaris alemanys per les regions ocupades amb l’objectiu d’ensenyar i difondre l’alemany.

Heinrich Himmler va parlar amb el doctor Felix Kersten de Dinamarca i Noruega en el Feldkommandostelle Hochwald i va lloar la figura d’en Vidkun Quisling. Però el doctor li va deixar clar que la majoria dels noruecs s’oposaven als alemanys, i Himmler li va contestar que tots aquests que es fessin anomenar patriotes serien educats en els camps de concentració alemanys, dels quals va dir que no eren tan terribles com es deia. Llavors, Himmler va manifestar la seva admiració pels danesos perquè el 9 d’abril de 1940 havien deixat passar sense problemes les tropes alemanyes.

A la Gran Bretanya:

L’operador de l’estació de radar X. D. 29 es va espantar quan de cop en la seva pantalla varen aparèixer 12 avions alemanys. D’immediat va trucar a les estacions de radar veïnes, que varen confirmar el què veia i li varen dir que el número d’aparells havia augmentat i que es dirigien cap a Brighton. Segons el radar, els avions alemanys ja eren massa a prop de la costa britànica i en qüestió de minuts esquadrilles de caces britànics es varen enlairar. De seguida es varen enviar més reforços a la zona amenaçada i totes les antenes es varen enfocar cap a la ciutat de Brighton, on es creia que es dirigien els alemanys. Al cap d’uns moments, Spitfires i Hurricanes sobrevolaven la ciutat amenaçada esperant l’arribada dels alemanys per lluitar. Però la realitat era que els alemanys havien utilitzats dos solitaris Heinkel III que van fer creure en els britànics que eren molts més. Quan els alemanys van veure que els britànics havien caigut a la seva trampa i havien posat totes les seves defenses a Brighton, van fer retornar els dos Heinkel III i varen enviar bombarders i Junkers a la ciutat de Plymouth provocant que els britànics no ho poguessin detectar perquè els dispositius de defensa britànics es preparaven per perseguir avions fantasmes a Brighton. Al cap de pocs minuts, els alemanys varen bombardejar amb bombes de gran calibre la ciutat de Plymouth.

A l’Atlàntic:

Els dos creuers cuirassats de batalla Gneisenau i Scharnhorst, acompanyats pel creuer menys potent Prinz Eugen, que marxaven cap al Nord des de Brest, varen ser descoberts a les 10:42 per dos pilots dels Spitfires a l’oest de les platges belgues de Le Touquet, però els pilots no varen donar l’alarma als seus comandaments fins a les 11:09 i no va ser fins 16 minuts més tard quan els comandaments militars britànics varen ser informats de la sensacional notícia. A l’acte els britànics varen enviar contra els alemanys avions bombarders i torpeders que varen enlairar-se a Manston (Kent), i destructors i llanxes torpederes. A les 12:42 els britànics varen veure de nou les embarcacions alemanyes i varen atacar, però els alemanys varen rebutjar els seus atacants i varen esquivar els 825 torpedes de l’esquadró. Durant la tarda, un grup de bimotors Beaufort acompanyats per Hudson varen atacar amb bombes i torpedes contra els alemanys ja en retirada. A les 15:43, cinc destructors de Harwich, sotmesos a l’intens foc dels alemanys, varen iniciar un atac amb torpedes des d’una distància de 2.700 metres, però de nou els resultats no varen ser els esperats. Al mateix temps, 242 bombarders britànics varen atacar l’esquadró alemany comandant pel vice-almirall Otto Ciliax, però només 39 d’ells varen aconseguir llançar els seus projectils a prop de l’objectiu i cap va causar greus danys. En l’atac la RAF va perdre 17 caces dels seus 398 caces i 15 bombarders. Finalment, les embarcacions alemanyes varen aconseguir arribar als seus ports, tot i que el Scharnhorst i el Gneisenau varen arribar danyats per les mines quan varen passar per aigües de Terschelling.

Tweet

En el Reich:

A Alemanya, les dificultats del transport per les restriccions de guerra varen obligar a suspendre l’organització de totes les fires del 1942, com la de Leipzig que ja estava preparada.

A l’Atlàntic:

La Kriegsmarine va començar una operació militar, l‘Operació Cerberus, que consistia en portar els vaixells de guerra alemanys de la França ocupada fins a Alemanya. Aquella operació era molt delicada ja que els vaixells havien de passar per molt a prop de les costes britàniques i eren un objectiu fàcil per la RAF. Precisament, a la nit, del port de Brest varen sortir els creuers cuirassats Scharnhorst i Gneisenau i el creuer Prinz Eugen, amb vuit canons de 8 polzades, i es varen dirigir cap al Nord, a les seves pròpies bases. Els alemanys varen aprofitar la boira per amagar-se dels britànics quan passaven a prop de les seves costes i varen avançar amb rapidesa quan varen passar per davant de les bateries pesades de la costa de Dover, però l’endemà varen ser descoberts pels britànics davant de les costes britàniques.

A l’Àsia:

A Singapur, un avió japonès va deixar caure octavetes firmades per en Tomyuki Yamashita aconsellant els britànics la rendició. Els britànics, igual que a Hong Kong, varen continuar lluitant. Per altra banda, el gruix de l’exèrcit japonès va sortir de la Badia de Cam Ranh en direcció les Illes Orientals Holandeses, on ja hi havien tropes japoneses lluitant contra els soldats holandesos.

Tweet

El nou ministre d’Armament, Albert Speer, va arribar a Berlín des de Rastenburg per ocupar el seu nou càrrec. Speer estava molt preocupat per si podria arribar a estar a l’altura del seu Ministeri i estava nerviós perquè sabia que a partir de llavors ocuparia una posició clau en el conflicte bèl·lic, i ell no sabia res de les qüestions militars. Quan va arribar a les oficines del seu Ministeri va anar als despatxos dels seus nous col·laboradors i els va explicar un per un, amb el seu caràcter tímid, que no tenia cap intenció de fer cap canvi en la política de treball que havia portat el desaparegut Fritz Todt. Tot i que a Speer no li agradava com estava decorat el Ministeri no va tocar res per respecte a Todt fins a l’estiu de 1943 quan va canviar tots els mobles.

A Alemanya, el govern alemany va anunciar que a partir del 6 d’abril de 1942 es reduirien les racions alimentàries, excepte pels nens i els obrers que realitzessin treballs durs.

A la Gran Bretanya, algunes veus britàniques varen posar en dubte la versió oficial de la mort del doctor Todt. Per altra banda, a Londres, Winston Churchill va declarar davant el Gabinet de Guerra que a la Gran Bretanya li esperaven temps difícils, però que no els destrossarien. Aquell mateix dia, la Gran Bretanya va oferir als Estats Units 34 embarcacions antisubmarines amb les seves tripulacions per lluitar contra els U-Boots.

A Roma, va morir l’ex ambaixador italià a Berlín Bernardo Attolico.

A l’oceà Índic, els japonesos varen desembarcar al sud de l’illa Cèlebes. Per altra part, a l’Índia, Mohhandas Gandhi va començar una vaga de fam per protestar contra la seva detenció feta pels britànics.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Konrad Haasemann, el cap de la secció personal del desaparegut ministre Fritz Todt, i conseller governamental, va volar de Berlín fins al quarter general de l’Adolf Hitler a Rastenburg, Prússia Oriental, per donar tot el seu suport i confiança al nou ministre d’Armament i Munició Albert Speer. També volia saber les opinions d’en Hitler sobre què s’havia de fer ara. Haasemann li va explicar a Speer que l’ajudaria a conèixer als nous col·laboradors amb qui hauria de treballar a partir d’ara, però Speer va rebutjar aquell oferiment ja que els volia conèixer sense cap tipus d’ajuda. A la nit, Speer va marxar amb tren cap a Berlín per posar-se al corrent del seu nou Ministeri i començar a treballar. Speer va marxar amb tren perquè no va tenir ganes de pujar en un avió.

A la tarda, Hitler va dir en els seus convidats que preferia construir caces que no pas bombarders.

Aquell dia es varen donar tots els poders al comissari Fritz Sauckel per agafar tota la gent que es necessités dels països ocupats per fer-la servir com a mà d’obra per Alemanya. O sigui, si Speer necessitava personal per construir maquinària de guerra en una fàbrica només havia de posar-se en contacte amb en Sauckel, que li oferia tot el personal que necessités deportant obrers dels països ocupats del Reich. Aquelles persones eren tractades com esclaus.

A Berlín, Joseph Goebbels es va passar tot el dia preparant el funeral del doctor Todt.

Heinrich Himmler va tornar a parlar amb el doctor Felix Kersten sobre Suècia i els socialistes suecs, que donaven suport a una aliança amb Alemanya. Himmler estava decebut amb el Svensk socialistisk samling, la Unió Socialista sueca, SSS, de tendència nacionalsocialista, ja que creia que no eren de fiar. Un cop acabat el tractament, el doctor li va treure una llista amb els noms de les persones per les quals demanava un indult. Hi havia set holandesos, sis estonians, cinc luxemburguesos, dotze belgues i quatre francesos. Tots ells havien sigut condemnats a mort per sabotatge i activitats hostils. Himmler, després d’una discussió, va accedir a alliberar-los. Abans de que Kersten marxés, Himmler el va convidar a sopar amb ell a les onze de la nit. Varen sopar gulasch hongarès amb fideus i enciam fresc. Mentre menjaven varen tornar a parlar dels socialistes suecs i Himmler va lamentar que els socialistes finlandesos es mostressin tan contrariats amb el nacionalsocialisme. Mentre discutien si els suecs acceptarien o no està sota el control alemany, Rudolf Brandt va entrar a la sala per donar-li uns documents a en Himmler i va informar que es posarien l’endemà en llibertat les 36 persones de la llista del doctor.

El professor August Hirt de la Universitat d’Estrasburg va enviar una carta al professor Rudolf Brandt de l’Estat Major d’en Heinrich Himmler per dir-li que s’havia de crear a la Universitat d’Estrasburg un equip de científics per investigar una col·lecció de cranis jueus. Hirt també trobava necessari prevenir a la Wehrmacht perquè enviés vius a tots els comissaris que capturessin del front oriental per examinar-los. Hirt volia matar-los per després un metge o estudiant de Medicina separar el cap de la resta del cos introduint un líquid al cap per conservar-lo per després enviar-lo a Estrasburg.

A l’Àsia:

A Singapur, l’aviació japonesa va controlar el cel de la ciutat espantant les defenses britàniques i els tancs varen començar a arribar a la zona defensada pels britànics. A partir de llavors, els britànics no varen tenir més remei que retrocedir.

A les Índies Orientals Holandeses:

Les tropes japoneses varen ocupar Macasar mentre les forces holandeses es retiraven cap a l’interior i començaven a desenvolupar accions de guerrilla.

Tweet

Diumenge:

La mort del doctor Fritz Todt:

A la una de la matinada, Albert Speer es va reunir amb Adolf Hitler a Rastenburg, Prússia Oriental. Hitler estava de molt mal humor amb el seu ministre d’Armament, Fritz Todt, i varen parlar amb Speer dels seus projectes de reconstrucció de les ciutats de Berlín i Nuremberg per oblidar aquella picabaralla. A mesura que anaven parlant dels seus projectes arquitectònics, Hitler s’anava animant. Quan varen acabar de veure els projectes, Hitler li va fer preguntes sobre l’estada de Speer en el front oriental i varen allargar la trobada fins a les tres de la matinada. Quan s’estaven acomiadant, Speer li va explicar que a les vuit del matí viatjaria amb l’avioneta del ministre Todt cap a Berlín. Llavors, sembla ser, que Hitler li va fer cancel·lar el viatge amb Todt. Tot i que el motiu oficial de la cancel·lació del viatge de Speer era que l’avioneta havia de sortir al cap de cinc hores i Speer encara no havia anat a dormir preferint viatjar més tard en un altre avió, costa de creure que aquell canvi només s’hagués fet per aquest motiu. A les vuit del matí, Todt va pujar a l’avió, un Heinkel 111 modificat, que l’havia de dur a Munic però, tot just enlairar-se, a uns 30 o 400 metres de terra, l’aparell va girar bruscament, es va dirigir de nou cap a terra o bé va explotar o bé va caure explotant al xocar contra el terra. Todt i tota la tripulació que viatjaven a l’avió varen morir. Els passatgers estaven tan cremats que va resultar difícil identificar-los.

Al cap d’uns minuts es va informar al quarter general de l’accident. Speer en aquells moments estava dormint quan varen trucar al telèfon per comunicar-li la notícia. En saber que el doctor Todt era mort va tenir un fort sentiment de tristesa, ja que havien arribat a tenir una bona relació d’amistat; els dos compartien diferents aficions i odiaven al secretari Martin Bormann. En el menjador del quarter general es va fer un esmorzar per parlar sobre qui havia de succeir el doctor Todt com a ministre, però el problema que tenien era que Todt havia ocupat masses càrrecs; era el director de les comunicacions per carretera, cap de les canalitzacions, cap de les centrals d’energia, era delegat de Hitler, era ministre d’Armament i Munició de l’Exèrcit i, a més, dirigia el departament de construcció del Pla Quadriennal del ministre Hermann Göering, on havia creat l’Organització Todt, organització que havia construït la Línia Sígfrid, els refugis submarins a l’Atlàntic, carreteres en els països ocupats des del nord de Noruega fins a la França meridional i a la Unió Soviètica. Per tant era un home insubstituïble. Speer ja va preveure en aquell moment que li demanarien que assumís alguna de les tasques de Todt. 

A la una del migdia, Hitler va cridar a Speer perquè es reunís amb ell en el seu estudi. El dictador estava seriós i va rebre al seu arquitecte de forma oficial i no amistosa com ho solia fer amb ell. Només veure’l li va comunicar que ell seria el successor del doctor Todt i li va dir que no volia discutir-ho. Al principi Speer volia rebutjar aquella oferta, ja que ell no sabia res dels temes militars, però Hitler li va explicar que no tenia ningú més que pogués ocupar aquell càrrec i després de dir-li que tindria la seva protecció i un tracte de privilegi li va ordenar que comencés a treballar en el seu nou Ministeri. Des d’aquell moment la relació que havien tingut aquells dos homes va canviar per sempre. Hitler es va mostrar a partir de llavors molt més distant amb Speer i el va tractar com un ministre més dins del Reich alemany. Després de mantenir unes paraules més, Göering va entrar a la reunió i els va informar de que volia fer-se amb el càrrec del doctor Todt del Pla Quadriennal. Abans de l’accident del doctor Todt es trobava en la seva casa de caça a Rominten, a uns 100 quilòmetres del quarter general de Rastenburg, i va venir a Rastenburg amb un tren especial de seguida que va saber la notícia (A Speer el va sorprendre la rapidesa amb què va venir, ja que no havien passat ni unes quantes hores de l’accident). Després de rumiar-ho, Hitler li va afirmar que no acceptava de cap de les maneres que ell s’ocupés d’aquell càrrec i li va explicar que Speer portaria tots els càrrecs que ocupava el doctor Todt. Consternat i empipat, Göering li va demanar que no l’obligués anar al funeral del doctor Todt, ja que no havia mantingut una bona relació. Al final hi va haver d’assistir ja que era el segon home més important del Reich.

Més tard, el Ministeri del Aire va ordenar una investigació per determinar les causes de l’accident, però Hitler va fer tancar la investigació i va ordenar no parlar més de l’accident. La comissió havia suggerit que el pilot havia accionat per error un mecanisme d’autodestrucció, però aquest mecanisme no existia en aquell aparell. Nicolaus von Below sempre va creure que les males condicions meteorològiques durant l’enlairament havien privat a l’inexpert pilot d’una bona visibilitat. Tot i que Hitler sempre va sospitar que l’accident no havia sigut casual i veia molt possible que els seus serveis secrets sabessin alguna cosa, no va voler que s’obrís una investigació. També s’ha comentat que Hitler estava al darrere de l’accident del doctor Todt, ja que aquest s’havia convertit en una nosa per ell perquè li havia qüestionat les seves decisions, però segons alguns testimonis que estaven a prop d’ell, la pèrdua del doctor Todt el va commoure, ja que sentia admiració cap a ell i el necessitava per l’economia de guerra.

En el Reich:

A Polònia:

A Rastenburg, Hitler es va reunir amb Speer i Heinrich Himmler per explicar-los els seus plans que tenia per a l’Església catòlica i, sobretot, pels clergues. Hitler va dir aquesta frase en la reunió en referir-se a l’Església:

A ells (l’Església) els tocarà després i no m’ho pensaré dos cops. Els liquidaré, l’Església és un rèptil que aixeca el cap cada vegada que l’Estat es mostra dèbil, i que per tant els hem d’aixafar.

Hitler els va dir que havia arribat a la conclusió que tenia tres enemics que els englobava en el mateix sac; els jueus, el comunisme i l’Església. Aquest odi cap a aquests tres sectors era perquè estava influenciat en el llibre que havia llegit El bolxevisme de Moisés a Lenin escrit per Dietrich Eckart el 1920.

Abans de dirigir-se a Rastenburg, Himmler es va despertar de bon humor perquè havia dormit molt bé, s’havia llevat a les nou del matí després d’haver anat a dormir a les deu de la nit, i li va agrair al doctor Felix Kersten tots els seus tractaments. Himmler li va assegurar que en les següents setmanes Suècia seria annexionada al Reich perquè les activitats d’espionatge estaven centrades en aquell país, va afirmar. A més, va assegurar que la premsa sueca era anti-alemanya i que a més necessitaven més mineral de ferro. El doctor, que no estava gens d’acord amb aquell projecte, li va senyalar que els suecs no treballarien per als alemanys, però Himmler li va contestar que els hi obligarien. Llavors, Kersten li va insistir de que era una mala idea i que havien de continuar deixant Suècia en pau. Himmler li va dir que Göering estava molt interessat amb Suècia, però el doctor li va replicar de que segurament deuria tenir interessos personals (La seva difunta esposa Carin Göering era sueca). Himmler li va comentar que tenia raó i que Göering tenia les mans massa llargues.

A Alemanya:

A Berlín, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va criticar les relacions entre el president Franklin Delano Roosevelt i el primer ministre Winston Churchill.

En el front oriental:

En el sector nord:

Columnes soviètiques varen envoltar la Divisió SS Calavera i altres cinc de l’Exèrcit a la bossa de Demiansk, al sud-est del llac Ilmen. Els alemanys varen resistir gràcies a la persistència del cap divisionari Theodor Eicke.

En el sector sud:

A Yujnov, el 33º Exèrcit soviètic va quedar envoltat per l’exèrcit alemany.

A Singapur:

A la nit, tres divisions japoneses varen assaltar per ordres de Tomoyuki Yamashita al nord de Singapur des de Malàisia amb barcasses blindades i van reconstruir les carreteres que havien destruït els britànics el 31 de gener de 1942 perquè hi poguessin accedir els tancs nipons. A més, l’aviació japonesa va atacar amb contundència les bases aèries britàniques sense donar opció a la RAF a defensar-se. Es creia que es necessitaven 600 avions per resistir amb èxit a l’illa i només disposaven d’un centenar d’aparells. Després de l’atac només quedaven sis avions en condició per volar. De seguida els japonesos varen obrir pas sense masses problemes i les unitats britàniques i índies no hi varen poder fer res.

A les Filipines:

A Batan, després d’intentar desembarcar cinc vegades a la costa oest, on hi havia la línia defensiva nord-americana, tots els grups d’assalt japonesos havien sigut eliminats i només tres batallons d’infanteria mantenia el front. Però, per la sort dels japonesos, els nord-americans no sabien la debilitat d’aquells moments dels japonesos. Aprofitant el caos, el president filipí Manuel Quezón va proposar als Estats Units la independència del seu país, la retirada tant de les forces japoneses com de les nord-americanes i la dissolució del propi exèrcit filipí. Els nord-americans varen rebutjar la proposta.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A les onze del matí, Albert Speer va aconseguir, després de molt problemes, volar des de Denpropetrovsk, Ucraïna, cap al quarter general de l’Adolf Hitler a Rastenburg, a Prússia Oriental. Speer va tenir moltes dificultats durant la seva estada a Ucraïna per culpa de la neu i les baixes temperatures, i els seus treballadors no varen poder treballar en aquelles condicions. Després de veure que la seva estada allí era inútil va decidir marxar cap a Rastenburg, tot i que ell volia marxar cap a Berlín va haver de parar a Rastenburg per veure a Hitler.

En el quarter general, a la tarda, Hitler es va reunir amb el ministre d’Armament, Fritz Todt, per discutir l’estratègia militar que havien de seguir en el front oriental i una sèrie de propostes de Todt que havia acordat durant una reunió uns dies abans amb alguns representants de la indústria armamentista. Todt no estava content per com s’estava gestionant la campanya al front oriental i s’oposava a la guerra contra la Unió Soviètica. La reunió va durar moltes hores, fins que varen anar a sopar. Després de sopar amb una gran quantitat de convidats, Todt va tornar-se a reunir amb Hitler fins a altes hores de la nit. Quan va acabar la reunió Todt estava cansat i descontent, i va decidir fer una copa de vi amb el seu amic Speer que havia acabat d’arribar. Todt li va explicar que l’endemà a les vuit del matí tornaria a Munic i li va demanar si volia viatjar amb la seva avioneta. Speer va acceptar la invitació ja que no volia anar a Berlín amb tren com tenia previst. Però a la una de la matinada Speer s’havia de reunir amb Hitler, que l’havia fet cridar, i després va prendre la decisió de no viatjar l’endemà amb l’avioneta de Todt, que curiosament explotaria al matí matant al ministre.

A Alemanya:

Els alemanys van capturar un missatge secret del Ministeri britànic d’Afers Exteriors dirigit a les seves ambaixades. En el missatge es demostrava que els Aliats no eren massa optimistes sobre la situació en el front oriental.

A Líbia:

L’Afrikakorps de l’Erwin Rommel, després de reconquerir Benghazi, es trobava a la línia Derna-Bir Tendjder. Els britànics, amb el suport de les tropes franceses del general Marie Pierre Koenig, varen establir una línia de defensa a l’oest de Tobruk, que anava d’Ain el Gazala, a la costa, fins Bir Hakeim, a 70 quilòmetres a l’interior del desert.

Tweet

Adolf Hitler va dir que no volia renunciar mai de la seva aliança amb el Japó.

Aquell dia, Fritz Todt va convocar als caps de les comissions per discutir l’establiment d’una organització que centralitzés el control de la producció i la distribució de recursos per l’economia de guerra.

En el front oriental, un dels exèrcits alemany va afirmar que no podia complir les ordes per la falta de gasolina.

En el Pacífic, varen salpar de Kendari una flota de combat japonesa per ajudar als seus companys en la invasió a les Índies Occidentals Holandeses.

Tweet

El govern alemany va rebre les xifres de les baixes produïdes per congelació en el front oriental. Fins el 20 de gener de 1942 tenien 4.000 casos de tercer grau, 1856 d’aquest van patir serioses amputacions, i 46.000 casos de primer i segon graus amb lesions de petita i mitjana gravetat.

Als Estats Units, el govern nord-americà va declarar la guerra a Tailàndia. El gener el govern tailandès ja havia declarat la guerra als nord-americans.

Tweet

En el Berghof, a Obersalzberg, a la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que els dos segles en què Espanya va cremar els heretges avui en dia encara es podia respirar la mateixa situació a Madrid, i va augurar que si a Espanya tornés a esclatar una revolució seria un altre cop amb una sèrie d’atrocitats. A la tarda, Hitler es va reunir entre altres amb Heinrich Himmler per parlar dels grans espais de la Unió Soviètica. Volia ocupar aquells terrenys perquè hi visquessin els alemanys i per treure’n matèries primes com el ferro, el carbó, cereals i fusta. Per aconseguir els seus objectius creia que havia de construir granges i autopistes perquè hi poguessin anar-hi a viure. Seguidament, va parlar de la seva pàtria, Àustria, on va dir que els seus origens austríacs li proporcionaven una situació favorable per discutir amb els seus generals, i va recordar-los que durant cinc segles Àustria va ser un poderós imperi amb una capital com Viena. Al vespre, Hitler li va dir a Himmler que era un desgràcia que cap dels grans escriptors de la literatura alemanya no hagués agafat un protagonista de la història imperial alemanya i que, en canvi, els britànics tinguessin un William Shakespeare.

A Praga, en una al·locució secreta, Reinhard Heydrich va parlar de la deportació d’onze milions de jueus als camps de concentració de la Unió Soviètica.

A Itàlia, al migdia, es varen tornar a reunir Hermann Göering i el comte Galeazzo Ciano, però aquest cop es varen reunir a l’Hotel Excelsior. La relació entre els dos ministre era molt dolenta i, quan varen anar a sopar junts, Göering, per presumir, només va parlar de totes les joies que tenia, cosa que va indignar al ministre italià.

Aquell dia, el govern alemany va rebre notícies de que Miklos Horthy pretenia designar el seu fill gran com hereu. Pels nazis aquella decisió era una desgràcia perquè creien que el fill de Horthy era amic dels jueus i, a més, estava casat amb una dona jueva.

A Líbia, les forces de l’Eix havien estès massa les seves línies de comunicació i s’estaven estancant en el desert. Per contrapartida, les forces aliades varen establir una línia fortificada des de Gazala, a la costa, fins Bir Hacheim, més a l’interior.

A les Índies Orientals Holandeses, la força d’assalt aliada liderada pel contraalmirall holandès Karel Doorman es va dirigir cap a l’estret entre Borneu i les illes Cèlebes amb la intenció de protegir la ciutat, però va ser descoberta a prop de Kangean per 27 avions japonesos, que varen avariar lleugerament el De Ruyter i varen obligar a dos creuers que formaven part de la formació a refugiar-se a Tijlatjap. A Singapur, els britànics varen rebutjar les exigències japoneses de que Singapur es rendís. Els britànics estaven enviant reforços per ajudar a defensar la base, que era considerada com inexpugnable.

Tweet

Dimarts:

En el front oriental:

Els soldats alemanys varen rodejar al 29º Exèrcit soviètic a prop de Rzhev, a la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

L’almirall Dudley Pound va comunicar en els caps de l’Estat Major que la concentració de caces de la Luftwaffe a les costes del Canal de la Mànega feien pensar que el Scharnhorst i els seus consorts volien desafiar el pas.

A Noruega:

Vidkun Quisling va ser nombrat primer ministre de Noruega.

A Finlàndia:

Per tal de deixar clara la independència del seu país davant la pressió alemanya, el president Ritti va declarar en el Parlament que cap potència estrangera havia de posar-se en els assumptes interns finlandesos i que ningú podria modificar el règim polític finlandès.

A Indonèsia:

Els japonesos varen bombardejar l’illa de Java, sobretot les bases naval, a Surabaya, destruint a terra tota l’aviació de caça holandesa. Una esquadrilla aliada, comandada per l’almirall holandès Karel Doorman, que va escapar del bombardeig a Surabaya, va intentar sense èxit impedir l’accés dels japonesos a Sumatra.

Tweet