Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
A la matinada, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va justificar la intervenció alemanya en la Guerra Civil espanyola explicant que no hagués intervingut si no hagués vist l’amenaça comunista a Europa. Seguidament, va assegurar que els russos no arribaven a vells i, per tant, no creia necessari vacunar-los ni destinar-hi recursos cap a la seva higiene personal però, en canvi sí que creia que se’ls hi havia de donar licor i tabac tan com volguessin.
El ministre d’Armament Albert Speer, el mariscal Erhard Milch, el general Georg Thomas i el general Friedrich Olbricht, que representava el capità general Friedrich Fromm, es varen reunir amb Hitler en el quarter general de Rastenburg amb l’objectiu d’explicar-li que havia sigut un èxit la reunió del dia anterior i li van exposar l’organització dels plans que havien acordat. El líder alemany es va mostrar d’acord amb tot el que havien pactat, i es va publicar la normativa de seguretat que especificava com s’havia de deportar la mà d’obra cap a Alemanya i com havien de ser tractats en les fàbriques. Després, Hitler va emetre un decret on prohibia, sota penes de càstig, en els seus soldats enviats a Polònia mantenir relacions sexuals amb les noies poloneses. El ministre Joseph Goebbels creia que no es podia dur a terme aquella prohibició mentre les dones alemanyes no poguessin seguir els exèrcits en aquells països. En una altra qüestió, Hitler va rebutjar les peticions dels seus ministres de poder escoltar les emissores de ràdio estrangeres.
A Alemanya:
Heinrich Himmler, que estava de bon humor, va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va explicar que els britànics tenien que aliar-se amb ells, els alemanys, per fer front als russos. A continuació, Himmler li va explicar tots els èxits dels japonesos, però li va confessar un problema que tenien amb aquelles conquestes. Els japonesos s’havien fet amb les Illes Orientals holandeses que pertanyien a Holanda que estava en aquells moments sota el Reich. Al final del tractament, el doctor li va tornar a demanar que alliberés a més persones. Aquesta vegada va demanar l’alliberació de sis holandesos, dos belgues, tres francesos, dos polonesos i dos estonians, així com tres cures catòlics i dos pastors protestants. Himmler aquesta vegada no ho va acceptar de bones a primeres perquè volia saber de quins delictes se’ls acusava.
A les 19:20 varen anar a sopar. Es va servir arròs amb carn i nabius vermelles i de postres pastís de poma. Himmler va voler tornar a parlar del paper de l’Imperi Britànic en el món, que estava en decaiguda, en la seva opinió, i va afirmar que l’únic que podia salvar l’Imperi era Oswald Mosley, que estava a la presó. Himmler va acusar als jueus del seu empresonament. A continuació, parlant del front oriental, Himmler li va admetre que els partisans s’estaven fent forts. Renegant dels soviètics i de l’ajuda que rebien dels seus aliats occidentals, el doctor li va preguntar què tenien que fer la Gran Bretanya i els Estats Units, i Himmler li va respondre que tenien que firmar la pau, entregar els jueus i ajudar-los en l’equipament militar. Himmler també li va explicar en la conversa que part de la població de Brandenburg seria re-ubicada després de la guerra, ja que aquelles terres eren poc fèrtils. Després de sopar, Rudolf Brandt li va comunicar en el doctor que les persones que havia demanat alliberar ja havien sigut alliberades, però també li va dir que només havia pogut alliberar a quatre dels sis holandesos, ja que dos havien mort. Himmler, a canvi, va posar en llibertat a altres dos holandesos com a compensació.
Després de setmanes de negociació, Reinhard Heydrich va firmar un decret on ordenava que presoners de guerra i treballadors forçats soviètics fossin segregats dels alemanys tan com fos possible i haurien de dur un distintiu especial i serien penjats com a càstig en cas de mantenir relacions sexuals amb dones alemanyes.
A França:
A Riom va continuar al procés contra l’antiga cúpula francesa com Edouard Daladier, Maurice Gamelin i Leon Blum, entre altres.
En el front oriental:
Les baixes alemanyes només a la Unió Soviètica arribaven a un milió.
A Hongria:
El fill gran del regent Miklos Horthy va ser designat representant del seu pare a la Cambra de Representants d’Hongria. Aquella decisió no va agradar gens als nazis, que no podien veure al fill de Horthy perquè consideraven que era amic dels jueus.
A la Gran Bretanya:
A la nit, el primer ministre Winston Churchill, sota la pressió de l’opinió pública, va tenir que refer el seu govern. Un dels canvis més rellevants va ser l’entrada de Stafford Cripps. Els nazis consideraven a Cripps el missatger de Iosif Stalin a Londres.
A les Índies holandeses:
Els japonesos varen ocupar l’illa de Timor desembarcant a Kupang.
En el Pacífic:
La Força 17º de l’almirall Wilson Brown composta pel portaavions USS Lexington, quatre creuers pesats i nou destructors s’apropava a Rabaul, Nova Bretanya. Quan estaven disposats a atacar varen ser descoberts pels japonesos, que els varen atacar amb els seus avions.
A l’illa d’Amboina, el tinent Nakagawa va ordenar l’execució de 120 presoners de guerra australians. L’ordre es va complir des de les sis de la tarda a dos quarts de deu de la nit i les víctimes varen ser enterrades en un forat i en un refugi antiaeri.
A les Filipines:
De Luzon, un submarí nord-americà es va endur el president Quezon.
