Archive for diari

5 de març de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar que es paralitzés les obres que s’estaven fent a Obersalzberg pels problemes del Reich per finançar la guerra, que no havien previst que fos tan llarga, ja que volia que tota l’economia anés dirigida a la guerra. Hitler va fer enviar una carta al secretari Martin Bormann, que s’ocupava dels temes d’Obersalzberg, perquè paralitzés les obres, però aquest no va fer cas d’aquelles ordres i va continuar les obres de remodelació de la zona. Per Bormann aquelles ordres no venien de Hitler, sinó que tenia clar que eren del ministre Albert Speer, el seu enemic, i per tant no veia motius per acatar aquelles ordres. Les obres a Obersalzberg es varen paralitzar definitivament el 8 de setembre de 1944. Per altra part, Speer i el ministre de Transports, el doctor Julius Dorpmüller, es varen reunir amb Hitler en el quarter amb l’objectiu de parlar dels problemes del transport. Speer li va explicar tots els problemes que generava, sobretot en els països ocupats, el seu pla d’augmentar la producció bèl·lica, però Hitler va creure que exagerava i pensava fermament que no era un problema tan greu com els hi semblava.


Hans Frank, que estava sent acusat per Heinrich Himmler, Martin Bormann i Hans Lammers de corrupció com a governador de Polònia, va ser convocat al tren de Lammers per fer front a les acusacions. Himmler va actuar com a fiscal i va acusar a la dona del governador Frank d’haver adquirit deu abrics de pell a preus d’ocasió, igual que les plomes, els anells i els braçalets d’or que eren dels jueus. També el varen acusar d’haver facturat per la seva finca de Schobernhof el comboi d’aliments i llençols. Frank va tenir que admetre al HSSPF Krüger com a secretari d’Estat en el Govern General, tolerant que Himmler li donés instruccions, i la promesa de rellevar al governador de Lublin, Zoerner, que s’havia mostrat contrari a les SS.

A Alemanya:

El govern va emetre una circular en la que prohibia en els jueus la correspondència innecessària, comprar o abonar-se a revistes i setmanaris, utilitzar cupons de racionament sense la J, de jueu i limitava la compra i emmagatzematge de medicines, com l’ús dels aparells elèctrics.


Himmler, irritat perquè la seva Arma SS estava tenint vida pròpia i no seguia la conducta de les SS, va escriure aquell dia que allí hi veia un gran perill perquè l’Arma SS havia agafat el lema necessitats de guerra com havia fet la Wehrmacht sota el lema mesures per la defensa nacional. 

A Ucraïna:

A la ciutat de Feodosia, a Crimea, com a conseqüència dels atacs dels partisans a la zona, es alemanys varen començar a assassinar a comunistes, partisans, gitanos, comunistes i elements asocials. Durant tres setmanes varen morir més de 2.000 persones. Segons l’Informe de Situació de les Operacions Número 184 varen morir 678 jueus, 359 funcionaris comunistes, 153 partisans i 810 persones considerades asocials com gitanos, malalts mentals i sabotejadors. 

A França: 

El govern de Vichy va culpar als degaullistes dels bombardejos a París del 3 de març de 1942.

A la Gran Bretanya: 

El general Alan Brooke va substituir a l’almirall Dudley Pound com a president del Comitè de l’Estat Major General, responsable del desenvolupament diari de la guerra i de la planificació pel futur. Al mateix temps, el govern britànic va ampliar l’edat de reclutament a homes entre els 41 i els 45 anys.

A Indonèsia:

A Java, mentre les forces aliades intentaven marxar per mar davant la superioritat japonesa, avions de la força d’assalt japonesa varen atacar Tijlatjap, enfonsant 17 embarcacions i varen destruir per complet el port. Els holandesos varen anunciar l’evacuació de Batàvia. 

A Birmània:

Les forces japoneses varen entrar a Pegu, a poc menys de 60 quilòmetres de la capital, Rangun. 

 

Published in: diari on 5 març 1942 at8:35 Comments (0)

4 de març de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, l’especialista jueu del SD a França, Theodor Dannecker, juntament amb els seus companys de Bèlgica i d’Holanda, es va reunir amb Adolf Eichmann i va rebre instruccions per iniciar els preparatius locals per la deportació dels jueus cap a l’Est. A França hi havia en aquells moments 100.000 jueus.

A França:

A París, un guàrdia alemany va ser assassinat a trets enmig del carrer. Com a resposta a aquell atac, el nou comandant militar, Otto von Stuelpnagel, va fer afusellar d’immediat a vint comunistes i després va publicar els noms de vint comunistes i jueus que pensava afusellar sinó es trobava al culpable. Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que aquest era el mètode que ell proposava i va afegir que si s’aplicava amb rigor els resultats serien visibles. 


La RAF va bombardejar sobre la fàbrica Renault.

A Bielorússia:

Els alemanys varen treure a 3.000 jueus del gueto de Baranovichi i els varen matar. 

En els Estats Units:

Tal i com havia predit l’oficial Joe Rochefort el 2 de març, a la nit dos grans hidroavions japonesos varen atacar Hawaii, però les seves bombes no varen causar danys, ja que les varen tirar en unes muntanyes a uns 15 quilòmetres aproximadament de Pearl Harbor i altres varen caure al mar. Els nord-americans varen reaccionar massa tard i els caces no varen poder aconseguir interceptar als atacants.

En el Mar de Java:

Els quatre vells destructors nord-americans que havien aconseguit escapar indemnes de la batalla del Mar de Java de finals de febrer, el Edwards, el Alden, el Ford i el Paul Jones, varen arribar a Freemantle, Austràlia. Tot i això, els japonesos varen enfonsar el destructor britànic Stronghold i el balandre australià Yarra; 138 dels seus mariners es varen ofegar. 

Published in: diari on 4 març 1942 at5:18 Comments (0)

3 de març de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats el tipus d’ensenyança que volia que tinguessin els russos en un futur. Per Hitler la solució ideal seria ensenyar-los el més elemental i prou, menys que els sordmuts, va arribar a dir. No volia que tinguessin edicions amb paper perquè creia que amb la ràdio ja farien, i va explicar que els donaria tanta música com volguessin. L’opinió del dictador era que no se’ls havia de confiar cap treball que suposés el menors esforç mental.


De la població de Zychlin, els alemanys es varen endur 3.200 jueus cap al camp d’extermini de Chelmo per assassinar-los amb el gas. 

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe secret sobre la situació a Londres i va deduir que un ampli sector del govern britànic treballava per una pau separada amb Alemanya, però que en cap cas ho acceptava el primer ministre Winston Churchill.


La població s’enfrontava a noves restriccions per la necessitat de matèries primes per la indústria de guerra. Però el govern estava més preocupat per la circulació d’una carta (que ells consideraven falsa) del desaparegut aviador Werner Mölders, considerat un heroi nacional, on criticava durament al règim nazi per atacar l’Església.


El bombarder britànic Lancaster va dur a terme la seva primera operació, deixant caure mines a la badia de Heligoland, en el mar del Nord.

A França:

A París, Més de 200 bombarders de la RAF varen bombardejar els suburbis industrials i van destrossar les fàbriques Renault de Billancourt. Dels 3.000 treballadors de la plantilla només en varen morir 5, però unes bombes varen errar l’objectiu i varen caure sobre les cases del costat, ocasionant uns 600 morts i 1.000 ferits. Tots francesos, cap alemany.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va reconèixer al coronel Charles de Gaulle com a dirigent del Moviment Francès de Resistència.

A la Gran Bretanya:

El Comitè Nacional francès es va reunir enmig d’una greu crisi després de que De Gaulle hagués tingut que acceptar la neutralitat de les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon i l’administració compartida de les illes. De Gaulle va explicar que va tenir raó en donar l’ordre d’ocupar-les, tot i l’opinió dels seus aliats. Llavors els va explicar com li havia anat la reunió que havia mantingut amb el primer ministre Churchill el 22 de gener de 1942. Un cop va explicar tots els detalls, l’almirall Émile Muselier, molest pel tracte que havia rebut De Gaulle i pel fet de veure que no els consideraven uns aliats, va anunciar que presentava la seva dimissió com a comissari nacional de la Marina.

En el Mar de Java:

A la tarda els japonesos varen anunciar l’enfonsament d’un creuer pesat i dos destructors britànics que havien sortit de Batàvia, portant refugiats cap a Austràlia.

A Austràlia:

Nou caces japonesos varen atacar durant quinze minuts la ciutat de Broome i varen destruir 23 avions australians, nord-americans. holandesos i britànics i varen morir unes 70 persones. Un bombarder nord-americà, que va aconseguir enlairar-se, va ser enfonsat al mar. 

A Kènia:

A Nairobi va morir a la presó Amadeu de Savoia-Aosta.

Published in: diari on 3 març 1942 at6:40 Comments (0)

2 de març de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb els generals Georg von Küchler, Fritz Lindemann i Friedrich-Wilhelm von Chappuis per establir els preparatius per l’Operació Raubtier, que havia de trencar i eliminar la bossa soviètica a l’oest del Voljov.


De Krosniewice es varen endur cap al camp d’extermini de Chelmo a 900 jueus i els matar en els furgons de gas.

A Bielorússia.

Els alemanys varen assassinar a 8.000 jueus del gueto de Minsk.

A Malàisia:

Al nord de Malàisia, els japonesos es varen annexionar aquell territori. 

A Ceilan:

Davant la superioritat japonesa, l’almirall holandès Conrad Helfrich va rebre l’ordre de retirar les seves últimes unitats. Però els japonesos varen intuir el moviment dels Aliats i, per impedir l’evacuació del personal i de les embarcacions que encara quedaven a Java, varen enviar una potent formació naval amb la missió de vigilar la costa meridional de l’illa.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort va anticipar un atac aeri sobre Hawai pel dia 4 de març.

A Austràlia:

Tots els civils adults australians varen ser considerats aptes pel servei en files.

A Xile:

El govern xilè va enviar una nota a les potències de l’Eix advertint-les de que si continuaven navegant per les seves aigües els atacarien.

Published in: diari on 2 març 1942 at6:24 Comments (0)

1 de març de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A la tarda, en un tertúlia privada, Adolf Hitler va deixar anar unes quantes frases masclistes davant dels seus convidats i va descriure, amb un to burlesc, a les dones definint-les com a fredes, traïdores i envejoses.


Fedor von Bock, nou comandant del Grup d’Exèrcits del Sud, va informar a Hitler de que, tot hi haver patit moltes baixes, els soviètics encara podien ser capaços no només de recórrer a reserves de tropes suficients per respondre a l’ofensiva de primavera alemanya, sinó també de crear nous exèrcits a l’est de Moscou.

A Alemanya:

Després de diversos dies de reunions en el Carinhall, Hermann Göering va firmar un decret on donava encara més poders i llibertat al ministre d’Armament Albert Speer per aconseguir més finançament pel desenvolupament de l’armament en el Pla Quadriennal. Estava clar que Speer havia guanyat la batalla a Göering, ja que aquest va tenir que renunciar a tots els seus plans per aconseguir més poder envers a Speer, que comptava amb les simpaties de l’Adolf Hitler.

A França:

Un grup de paracaigudistes britànics varen aterrar a El Havre sense conseqüències pels interessos alemanys, però va quedar en descobert que les defenses alemanys al llarg de les costes franceses no funcionaven tan bé com pensaven. Ja era la segona incursió que feien els britànics en pocs dies a les costes franceses.

A Bielorússia:

5.000 jueus del gueto de Minsk varen rebre l’ordre de concentrar-se en un lloc determinat pel seu trasllat a noves instal·lacions per la Policia de Seguretat. Però el Obersturmbannführer Strauch no els volia traslladar a unes noves instal·lacions, ja que el que volia era eliminar-los. En aquell moment va intervenir-hi el comissari general de Rutènia Blanca, Wilhelm Kube, que, en secret, va divulgar el secret entre els jueus. Advertits, els jueus no es varen presentar i Strauch i Kube varen tenir una forta picabaralla. El mateix Heinrich Himmler va denunciar a Kube davant del seu superior, el ministre Alfred Rosenberg, que va prometre que solucionaria el tema.

 

En el front oriental:

En el sector central:

Els soldats alemanys es varen retirar de Kaluga.

En el sector sud:

Els soviètics varen començar una ofensiva a Crimea.

A Itàlia: 

El govern italià va prohibir a la població escoltar les emissores aliades i neutrals.

En el Mar de Java:

A les 00:26, els japonesos continuaven atacant a les embarcacions aliades i varen enfonsar el Perth i, vint minuts més tard, el Evesten. El Houston va resistir durant més d’una hora en una batalla brutal i va aconseguir enfonsar quatre embarcacions de transport i un dragamines abans de ser destruït. A dos quarts de deu del matí, els japonesos varen descobrir el danyat creuer Exeter i els destructors Encounter i Pope, que també varen ser enfonsats. En total, els Aliats varen perdre 2 creuers, 3 destructors i 2.300 mariners en el Mar de Java, i altres 2 creuers i 1 destructor a l’estret de Sonda. Només els vells destructors nord-americans Edwards, Alden, Ford i Paul Jones varen poder escapar indemnes. 

Published in: diari on 1 març 1942 at11:36 Comments (0)

28 de febrer de 1942

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va anar com a convidat per la família Bechstein a la Villa de Bayreuth, molt a prop de la casa de la Winifried Wagner. El líder alemany era molt amic de l’Edwing Bechstein i la seva esposa Helene Bechstein. La família Bechstein era una família rica i pròxima al nacionalsocialisme; havien donat grans sumes de diners al NSDAP, i feia molts anys que havien establert amistat amb Hitler i varen ser ells qui el varen introduir a l’alta societat alemanya. Un dels donatius que varen fer als anys 20 va servir perquè Hitler es pogués comprar el seu primer cotxe, un Mercedes valorat amb 26.000 marcs de l’època, tot i que Hitler mai va saber conduir. Helene sempre va tenir un interès maternal cap al dictador, i va ser ella qui li va ensenyar la residència de Berchtesgaden, a Obersalzberg, on els Bechstein hi tenien una casa, la Bechstein.


Alfred Rosenberg va escriure una carta a Wilhelm Keitel per dir-li que era una tragèdia el destí dels presoners de guerra soviètics, ja que dels 3.600.000 presoners només uns centenars de milers havien pogut tornar a fer els seus treballs habituals. Rosenberg va explicar-li que la majoria estaven malalts i que molts havien mort de gana perquè es prohibia a la població civil donar-los menjar. A més, va criticar que els que no podien més per esgotament se’ls afusellava pels carrers davant dels civils i que en nombrosos cops no es buscava allotjament pels presoners de guerra obligant-los a dormir al carrer enmig del fred, la neu i la pluja.


Franz Halder va fer un balanç de l’Operació Barba-roja i va anotar que les pèrdues de la Wehrmacht arribaven a 1.500.636 homes, o sigui un 31% dels efectius: 202.257 morts, 752.642 ferits, 112.617 amb problemes de congelació, 46.511 desapareguts i 413.609 presoners.


El govern va rebre informes preocupants sobre l’augment d’assassinats a les ciutats franceses i la falta d’aliments a París. L’ambaixada alemanya a París es va queixar de la falta de claredat en la política alemanya respecte a França. Per fer front aquella sèrie de problemes varen destituir el comandant militar a França, el general Otto von Stuelpangel pel general Heinrich von Stuelpangel.


Des del seu quarter general a Berlín, Chandra Bose va declarar que desitjava la llibertat de l’Índia i que estava disposat a col·laborar amb Alemanya. Joseph Goebbels va apuntar en el seu Diari que la crida de Bose havia despertat una còlera infinita a Londres i que havia impedit en l’últim moment que el Ministeri d’Afers Exteriors revelés que Bose estava a Berlín.  


Franz Kersten es va reunir amb l’ambaixador finlandès i el va informar de les últimes conversacions que havia mantingut amb Heinrich Himmler i de que ara els alemanys no pensaven envair Suècia com li havia assegurat feia uns dies.


Hans Joachim Marselille va arribar a Berlín per un període de temps de llicència.

A Turquia:

A Ankara, els alemanys van detenir a un grup de polonesos acusats d’haver efectuat un atemptat contra la vida de l’ambaixador Franz von Papen el 25 de febrer de 1942. Tot i les detencions, el govern alemany sempre va creure que darrere de l’atemptat hi havien els serveis secrets britànics.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el sector de Dönets, a les cinc del matí els soldats soviètics varen atacar una zona on s’hi concentraven uns quants soldats alemanys. La batalla no va durar més d’una hora i va acabar amb victòria soviètica. Els soldats alemanys que varen aconseguir sobreviure l’atac es varen dirigir cap a l’oest en busca de reforços i de protecció. A la nit, les restes de la població de Gromovaja-Blaka varen caure en mans alemanyes, però el poble estava destruït i estava situat en el fons d’una vall, cosa que podia facilitar un atac soviètic.

A la Gran Bretanya:

Després de l’operació secreta de la nit anterior a França per desinstal·lar una instal·lació anomenada Würzburg a Bruneval, a prop de El Havre, els tècnics del servei de contraespionatge de Portsmouth es varen dedicar a estudiar i desmuntar els aparells electrònics que els hi havien portat els paracaigudistes. L’Operació Tallant va ser una important fita pels britànics, que per aquella època anaven necessitats de victòries després de tantes derrotes i, a les sis de la tarda, el grup que havia assaltat la instal·lació va pujar a bord del Prins Albert, on va celebrar una triomfal roda de premsa per explicar com havien efectuat aquella important missió. El rei Jordi VI va escriure fent referència a aquella Operació, que no podia evitar està deprimit davant la perspectiva de futur, però que era meravellós tenir sort en alguna cosa. 

En el mar de Java:

Els japonesos varen envoltar Java després de la batalla del dia anterior. Per aquella batalla la flota aliada va quedar bloquejada en el mar de Java però, tot i això, quatre destructors nord-americans varen aconseguir burlar el bloqueig japonès i varen travessar de nit l’estret de Bali. Els demés bucs varen ser enfonsats o greument avariats. Al vespre, dos creuers que havien aconseguit fugir de l’atac japonès del dia anterior, el creuer pesat nord-americà Houston i el creuer australià Perth varen salpar de Batàvia juntament amb el destructor holandès Eversten per escapar dels japonesos a través de l’estret de la Sonda. Però desconeixien que hi havia un comboi japonès amb una poderosa escorta i, quan varen ser descoberts a la badia de Banten pel destructor Fubuki, varen ser atacats amb nou torpedes. Per la seva sort, els japonesos varen fallar, però llavors els creuers pesats Mogami i Mikuma varen obrir foc contra les embarcacions aliades. Només en el Perth es varen ofegar 352 marines; dels supervivents que varen poder ser rescatats per embarcacions japoneses, 105 varen morir com a presoners de guerra. 

En el Pacífic:

El portaavions Sea Witch va transportat a Tjilatjap 27 avions desmuntats, però era massa tard per muntar-los, de manera que els holandesos, per evitar que caiguessin en mans dels japonesos, els varen enfonsar en el port.  

Published in: diari on 28 febrer 1942 at10:10 Comments (0)

27 de febrer de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la matinada, Adolf Hitler va reconèixer públicament la catàstrofe de l’hivern a la Unió Soviètica, però va prometre que a la primavera les coses millorarien i que enviaria les tropes cap al sud. Sincerant-se, es va tornar a queixar de la vida a Rastenburg perquè en els búnquers si sentia com un presoner, cosa que ell odiava, ja que de petit havia viscut en espais petits i sempre havia somiat en espais amples. Al migdia, Hitler va criticar el paper de l’Església en la Guerra Civil espanyola i va dir que els clergues havien d’haver dit en aquells dies:

Ens defensarem amb el poder de l’oració.

Per Hitler, la realitat era que els clergues havien preferit pagar molts diners als infidels, els nazis, per tal de que l’Església es pogués salvar. Amb fanfarroneria a la boca, va explicar que la seva presència a la Terra era providencial i va afirmar que era degut a una voluntat d’un ésser superior.


Heinrich Himmler i l’empresa I.G. Farben varen firmar un contracte on es posava a disposició de la fàbrica a Monowitz, a prop d’Auschwitz, fins a 30.000 presoners del camp de concentració. Els presoners treballarien d’entre deu i onze hores a l’estiu, i nou a l’hivern. Aquell mateix dia, a Auschwitz, Rudolf Hoess es va reunir amb altres oficials de les SS i va decidir treballar l’emplaçament del nou crematori que es proposava construir, que passaria del camp principal a l’amplia extensió del nou Auschwitz-Birkenau.

A Alemanya:

En el Carinhall, a 70 quilòmetres al nord de Berlín, Hermann Göering i Albert Speer es varen tornar a reunir per parlar de qui havia de controlar el Pla Quadriennal. Speer li va mostrar un esborrany del Pla Quadriennal on figurava ell com apoderat general per les qüestions d’armament. Quan Göering se’l va llegir no li va agradar gens, però es va veure obligat a acceptar-lo ja que sabia que tenia l’aprovació de Hitler. Disgustat, li va comentar a Speer que s’estava proposant fer masses coses i li va aconsellar que seria millor per ell que mirés de limitar els seus objectius. Però el ministre d’Armament, que quan era arquitecte ja estava acostumat a treballar en moltes coses a la vegada i sota pressió, no va fer cas del suggeriment del ministre Göering.


El govern va rebre informes on es podia llegir que els habitants dels països ocupats estaven preocupats per la falta d’aliments i pel fred.

A França:

A les cinc de la tarda, els britànics varen començar l’Operació Tallant per destruir una instal·lació de radar alemanya a França, el Würzburg. Sobre tres quarts de deu de la nit, els tècnics militars alemanys de l’estació de Bruneval, a prop de El Havre, van veure aparèixer en els seus radars una formació aèria que volava sobre el Canal de la Mànega en direcció a les costes franceses. En un moment varen calcular la posició i la velocitat dels aparells detectats i, immediatament, es va donar l’alarma i es varen orientar les antenes cap a alta mar per seguir els aparells. Però, de cop, la suposada formació britànica va desaparèixer de les pantalles i de nou va tornar aparèixer a l’interior de França volant per sobre Antifer i després van tornar cap a la Gran Bretanya. Per casualitat, aquella nit sobrevolaven les aigües del Canal 12 bombarders Whitley del 51º Esquadró de la RAF.

Mitja hora després, quan els alemanys ja pensaven que el perill s’havia acabat, van sentir que es disparaven trets molt a prop d’on ells estaven i, quan varen sortir al patí, es van topar amb uns paracaigudistes britànics. Els alemanys, molt sorpresos, no van poder reaccionar i van ser desarmats sense poder avisar a l’Estat Major per telèfon o per ràdio. Entrant a la sala de radar, els britànics varen tirar moltes fotografies i els especialistes dissenyaven croquis i prenien apunts del què hi havia allà dins mentre uns altres paracaigudistes van desmuntar tot el que creien que es podien endur. Al cap de pocs minuts, els britànics varen córrer cap a la platja on els esperaven unes llanxes ràpides de la Royal Navy, que els va portar cap a Londres amb un tècnic alemany emmordassat. Els alemanys els varen disparar amb les seves metralladors, però no varen poder fer res per impedir que fugissin. Un cop a alta mar, els components que varen ser robats de la instal·lació anomenada Würzburg varen ser transferits a una llanxa torpedera que va posar rumb a Portsmouth. Els britànics varen perdre per aquella missió a dos homes que varen morir i sis més que varen caure en mans alemanyes i varen viure la resta de la guerra com a presoners; els alemanys varen perdre cinc homes i tres més varen ser enviats a la Gran Bretanya com a presoners de guerra.

En el mar de Java:

El general holandès Conrad Doorman, en saber el dia anterior de l’arribada d’una flota japonesa de transport de tropes, va fer sortir a alta mar, tot i l’esgotament dels seus soldats, cinc creuers i nou destructors per enfrontar-se als japonesos, que eren dues flotes comandades pel contraalmirall Takeo Takagi. A les quatre de la tarda, la flota japonesa va veure a la divisió aliada i va atacar-los. Set destructors japonesos es varen llançar sobre l’avantguarda aliada però, en veure el seu moviment, Doorman va fer virar la seva formació 20 graus a babord i es va allunyar rumb a l’oest. Els japonesos en seguit els varen disparar, però cap salva va tocar el seu objectiu, que estava a uns 15 quilòmetres de distància. Sobre les cinc de la tarda, una salva del Haguro va tocar la sala de màquines del Exter, que va impactar contra el Houston. Quinze minuts més tard, ja més pròximes les dues flotes, els japonesos varen destruir el primer destructor holandès i, un a un, varen anar destruint les altres embarcacions aliades. Doormann va intentar reestructurar la seva formació per ampliar la distància amb els japonesos mentre disparava les seves bateries, però no va aconseguir tocar-los.

A les 19:27, els creuers Nachi, Haguro i Fintsu varen localitzar de nou a la flota aliada, que va aconseguir esquivar els seus torpedes i varen intentar atacar-los. Els destructors es varen quedar aviat sense torpedes i un d’ells es va enfonsar en tocar una mina. Amb només quatre creuers i un destructor, el desavantatge era enorme pel general Doorman. A les 21:50, un avió de reconeixement japonès va il·luminar el cel sobre la columna holandesa amb les seves bengales. Després d’un intercanvi de trets d’artilleria, el De Ruyter va ser el primer en ser tocat. El va seguir el Java quatre minuts més tard, juntament amb dos destructors britànics, el Electra i el Júpiter. Abans d’enfonsar la seva embarcació, Doormann va ordenar a les altres naus, el Perth i el Houston, que no recollissin als supervivents i escapessin al sud-est, cap a Batàvia. Doormann va morir en la batalla. En total, la batalla va durar set hores i va acabar amb victòria nipona, que només va perdre una embarcació de transport. Aquella seria l’última victòria naval japonesa en la Segona Guerra Mundial. A mitjanit, les restes de l’esquadrilla del general Doorman varen arribar a Batàvia. La flota aliada aliada es trobava tancada en el mar de Java rodejada pels japonesos.

Published in: diari on 27 febrer 1942 at11:23 Comments (0)

26 de febrer de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va elogiar la figura del desaparegut Fritz Todt i va dir que tot i que el poble li agradava ser governat amb duresa, ell era massa sensible davant la pèrdua d’alguns caps com Todt. A la nit, Hitler va explicar que a Wolfsschanze si sentia com un presoner i va afirmar que el seu esperit no en podia escapar. Hitler durant aquella jornada es va reunir amb Vidkun Quisling.

A Alemanya:

A la nit, Heinrich Himmler va convidar al doctor Felix Kersten a sopar i li va expressar la seva admiració per les dones noruegues, ja que, segons ell, s’havien apreciat als soldats alemanys. Himmler estava encantat que els seus homes de les SS es casessin amb dones noruegues. Després de renegar de les dones finlandeses i d’afirmar que tenien sang mongola, el doctor li va retreure que ell, Himmler, admirava a Gengis Khan, però el cap de les SS li va contestar que Khan mai havia sigut mongol sinó germànic. Després de insistir de que Khan era germànic, Himmler va continuar dient que els finlandesos, i ara també els hongaresos, provenien d’una casta baixa mongola. El doctor no hi estava gens d’acord i li va recordar que la majoria de finlandesos tenien sang sueca. Parlant de Suècia, que feia pocs dies Himmler li havia dit que envairien, ara li va dir que volien esperar, ja que l’operació seria molt costosa per ells i, a més, ara rebien subministraments regulars de mineral de ferro.


Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que era important per la guerra mantenir al poble amb un bon estat d’ànim, ja que en la Primera Guerra Mundial no ho havien aconseguit i havien tingut que pagar un preu terrible.


Bombarders de la RAF varen localitzar el Gneisenau en el moll de Kiel i el varen atacar deixant-lo en tan mal estat de que mai més va poder tornar a navegar.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soldats soviètics van alliberar la ciutat de Viazma.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va pronunciar un discurs pessimista on va reconèixer que la Gran Bretanya havia arrossegat a la guerra als Estats Units, i va admetre que no esperava que Japó participés en la lluita.

A l’oceà Índic:

Dos hidroavions holandesos de reconeixement varen detectar a 322 quilòmetres de Java un enorme comboi japonès. Eren les forces del contraalmirall Takeo Takagi composta de 40 embarcacions de transport protegides pels creuers de batalla Nachi i Haguro i dos creuers lleugers, el Naka i el Fintsu, amb el suport de dos esquadrons de destructors escorta. L’almirall Conrad Helfrich va ordenar a l’almirall Karel Doorman que salpés des de Surabaya amb el creuer De Ruter per buscar-los. Després de passar la nit a alta mar sense localitzar els japonesos, Doorman va tornar a Surabaya. Però abans d’entrar a l’ancoratge va rebre la notícia de que el contraalmirall Takagi es trobava a només 145 quilòmetres i va decidir atacar-lo amb dues columnes. En la primera hi anaven tres destructors britànics, dos creuers lleugers holandesos, el De Ruyter i el Java, el creuer pesat nord-americà Houston, el creuer pesat britànic Exter i el creure lleuger australià Perth. La segona, a babord, la formaven únicament destructors: tres holandesos i quatre nord-americans. Convençut que la batalla es produiria de nit, Doorman va decidir deixar els avions a terra.


Un atac aeri japonès va enfonsar l’embarcació nord-americana Langley i, amb ella, els 32 avions que transportava.

En el Pacífic:

El submarí I-23 va ser enfonsat i es va convertir en la primera embarcació de guerra japonesa que havia participat a Pearl Harbor que va ser destruïda.

Published in: diari on 26 febrer 1942 at11:13 Comments (0)

25 de febrer de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va decretar la pena de mort a qualsevol membre de les SS que se l’enxampés mantenint relacions sexuals amb altres homes. Davant dels seus convidats, Hitler va dir que era un sort que no estigués casat perquè per ell el matrimoni hagués sigut un desastre, ja que creia que pel seu deure només hagués obtingut  males cares d’una dona abandonada o, pel contrari, s’hagués descuidat del seu deure.

A Alemanya:

El diari Niedersächische Tageszeitung va fer un reportatge sota el títol: Der Jude wird ausgerottet (els jueus estant sent exterminats).


Fritz Reinhardt, sotssecretari del Ministeri d’Hisenda del Reich, va informar al govern sobre la situació financera del Reich i va demostrar detalladament que no hi havia possibilitat d’inflació. Per altra banda, es va decidir a Alemanya paralitzar la indústria de la construcció, i els gauleiters van rebre l’ordre de vigilar personalment que es complís l’ordre. Per la seva part, Robert Ley es va queixar perquè la campanya a favor de l’increment de la producció que ell dirigia hagués passat a mans de l’Albert Speer.

A Turquia:

A Ankara, Franz von Papen va patir un atemptat contra la seva vida, però només va caure a terra i en va sortir il·lès.

A Indonesia:

A Java, davant l’amenaça japonesa, Archibald Wavell, comandant suprem de les forces concentrades a l’illa, va abandonar Java deixant sols als holandesos per convertir-se en comandant en cap a l’Índia. Amb la marxa de Wavell es va dissoldre el ABDA.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs dirigit al poble nord-americà. Aquell dia el president nord-americà va rebre la confessió del primer ministre Winston Churchill en què li assegurava que el desxiframent de material de la Gran Bretanya als Estats Units havia acabat immediatament després de Pearl Harbor. Fins llavors els britànics no s’havien fiat dels nord-americans.


A Los Angeles, una falsa alarma aèria va provocar el desencadenament d’una forta barrera antiaèria.


Després de l’ordre del 19 de febrer de 1942 en què es va posar en marxa els preparatius per evacuar i recloure als japonesos dels Estats de Califòrnia, Oregon i Washington, el FBI ja havia empresonat a tots els homes adults d’ascendència japonesa a Terminal Island, Califòrnia.

Published in: diari on 25 febrer 1942 at10:59 Comments (0)

24 de febrer de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs radiofònic des del quarter general de Rastenburg per la celebració anual de la fundació del partit nazi a Munic. En el discurs va prometre que acabaria amb els jueus quan acabés la guerra. Curiosament, aquell mateix dia va morir a l’oblit Anton Drexler, el que havia sigut el fundador del partit del DAP el 1919, i que el 1920 el va convertir juntament amb Hitler en el NSDAP.

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va ordenar a la premsa presentar com a favorable la situació en el front oriental, però sense ser molt optimistes. Llavors, va parlar amb Hitler per canviar les directrius de Propaganda perquè ara sabien que la guerra seria més llarga del que preveien i creien que no calia anar dient a la població que la guerra era qüestió de dies que acabés. Goebbels llavors va marxar a Munic per la conferència anual de gauleiters i alts funcionaris del NSDAP. 


Albert Speer va abandonar el quarter general de Rastenburg per tornar cap a Berlín. Speer estava a Rastenburg, Prússia Oriental, des del 20 de febrer de 1942 per reunir-se amb Adolf Hitler. Abans de tornar a la capital, Speer va visitar al ministre Hermann Göering a la seva casa de caça, la Carinhall, a la zona de Schorfheide, a més de 70 quilòmetres al nord de Berlín. Göering es va mostrar en tot moment molt amable amb Speer i li va explicar que de seguida aniria a parlar amb Hitler per renunciar del seu càrrec de delegat per la realització del Pla Quadriennal. Tot i que Hitler havia criticat a Göering davant de tothom, ningú volia que dimitís d’aquell càrrec. Speer, que tampoc l’interessava la dimissió de Göering, li va transmetre paraules de confiança i li va dir que la seva posició era molt important dins del Pla. Aquelles paraules del ministre d’Armament li varen agradar a Göering i va fer que es repensés la seva dimissió.


Amb 42 victòries, Hans-Joachim Marseille va rebre la Creu de Cavaller.

En el front oriental:

En el sector nord:

Després d’una dura batalla amb els soviètics, el 2º Cos del 16º Exèrcit alemany de l’Ernst Busch va quedar atrapat al sud-est de Staraia Russa.

En el sector central:

Les forces de l’Eix varen capturar el líder partisà croat Stjepan Filipovic.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va fer una crida a la població explicant que tot i les victòries que estaven obtenint, els alemanys no estaven derrotats i els va advertir de que no s’havien d’adormir. Al final del seu discurs va assegurar que l’exèrcit alemany seria abatut, però va afirmar que encara faltava molt perquè arribés aquest moment.

A Turquia:

A Ankara, Franz von Papen va patir un atemptat organitzat des de Moscou. L’ambaixador només va patir ferides lleus, ja que l’assassí búlgar escollit per Moscou va morir per l’impacte de la seva pròpia bomba.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va escriure en el rei Jordi VI que era possible que Birmània, Ceilan, Calcuta i Maldràs, i Índia caiguessin en poder japonès. 

En el Pacífic:

El portaavions nord-americà Enterprise va liderar un comando combinat per atacar als japonesos a l’illa de Wake.

Published in: diari on 24 febrer 1942 at11:17 Comments (0)