EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va elogiar la figura del desaparegut Fritz Todt i va dir que tot i que el poble li agradava ser governat amb duresa, ell era massa sensible davant la pèrdua d’alguns caps com Todt. A la nit, Hitler va explicar que a Wolfsschanze si sentia com un presoner i va afirmar que el seu esperit no en podia escapar. Hitler durant aquella jornada es va reunir amb Vidkun Quisling.

A Alemanya:

A la nit, Heinrich Himmler va convidar al doctor Felix Kersten a sopar i li va expressar la seva admiració per les dones noruegues, ja que, segons ell, s’havien apreciat als soldats alemanys. Himmler estava encantat que els seus homes de les SS es casessin amb dones noruegues. Després de renegar de les dones finlandeses i d’afirmar que tenien sang mongola, el doctor li va retreure que ell, Himmler, admirava a Gengis Khan, però el cap de les SS li va contestar que Khan mai havia sigut mongol sinó germànic. Després de insistir de que Khan era germànic, Himmler va continuar dient que els finlandesos, i ara també els hongaresos, provenien d’una casta baixa mongola. El doctor no hi estava gens d’acord i li va recordar que la majoria de finlandesos tenien sang sueca. Parlant de Suècia, que feia pocs dies Himmler li havia dit que envairien, ara li va dir que volien esperar, ja que l’operació seria molt costosa per ells i, a més, ara rebien subministraments regulars de mineral de ferro.

Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que era important per la guerra mantenir al poble amb un bon estat d’ànim, ja que en la Primera Guerra Mundial no ho havien aconseguit i havien tingut que pagar un preu terrible.

Bombarders de la RAF varen localitzar el Gneisenau en el moll de Kiel i el varen atacar deixant-lo en tan mal estat de que mai més va poder tornar a navegar.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soldats soviètics van alliberar la ciutat de Viazma.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va pronunciar un discurs pessimista on va reconèixer que la Gran Bretanya havia arrossegat a la guerra als Estats Units, i va admetre que no esperava que Japó participés en la lluita.

A l’oceà Índic:

Dos hidroavions holandesos de reconeixement varen detectar a 322 quilòmetres de Java un enorme comboi japonès. Eren les forces del contraalmirall Takeo Takagi composta de 40 embarcacions de transport protegides pels creuers de batalla Nachi i Haguro i dos creuers lleugers, el Naka i el Fintsu, amb el suport de dos esquadrons de destructors escorta. L’almirall Conrad Helfrich va ordenar a l’almirall Karel Doorman que salpés des de Surabaya amb el creuer De Ruter per buscar-los. Després de passar la nit a alta mar sense localitzar els japonesos, Doorman va tornar a Surabaya. Però abans d’entrar a l’ancoratge va rebre la notícia de que el contraalmirall Takagi es trobava a només 145 quilòmetres i va decidir atacar-lo amb dues columnes. En la primera hi anaven tres destructors britànics, dos creuers lleugers holandesos, el De Ruyter i el Java, el creuer pesat nord-americà Houston, el creuer pesat britànic Exter i el creure lleuger australià Perth. La segona, a babord, la formaven únicament destructors: tres holandesos i quatre nord-americans. Convençut que la batalla es produiria de nit, Doorman va decidir deixar els avions a terra.

Un atac aeri japonès va enfonsar l’embarcació nord-americana Langley i, amb ella, els 32 avions que transportava.

En el Pacífic:

El submarí I-23 va ser enfonsat i es va convertir en la primera embarcació de guerra japonesa que havia participat a Pearl Harbor que va ser destruïda.

Tweet