Home // diari // 21 d’abril de 1945

21 d’abril de 1945

Dissabte:

En la Batalla per Berlín:

A la matinada, l’aviació aliada va bombardejar la ciutat de Berlín. A dos quarts de tres de la matinada, en Hermann Göering va arribar finalment al quarter general de la Luftwaffe, a l’oest de Berlín, a prop de Potsdam. Durant el recorregut cap al quarter es va tenir que refugiar en més d’una ocasió en els búnquers antiaèris on se les va arreglar per bromejar i riure amb qui es trobés allí. Tot i que el general Hans Koller li havia comunicat que el volia veure urgentment, en Göering no va fer cap esforç per buscar-lo. En Koller es va enfadar a les tres de la matinada quan va sentir que els cotxes d’en Göering arrencaven i marxaven ràpidament cap al sud a Berchtesgaden.

De dia, en Joseph Goebbels va anar a visitar al seu Ministeri de Propaganda i va ordenar, en qualitat de comissari del Reich per la defensa de Berlín, que ningú abandonés la capital si estava en condicions d’agafar una arma. Després de fer la visita va pujar en el seu Mercedes descapotable, que l’esperava a la Wilhelmplatz, i es va dirigir al búnquer de la Cancelleria per celebrar una reunió. Quan es dirigia a la Cancelleria va poder veure el rastre de l’horror de la guerra; a l’Unter den Linden es veien els primers morts provocats per l’artilleria soviètica i la Cancelleria estava en ruïnes com tota la ciutat, que era defensada només per la Hitlerjugend, que no era res més que nens armats, i uns quants soldats alemanys. A dos quarts de deu, del matí va començar un intens bombardeig per part de l’artilleria soviètica. L’ajudant de l’Adolf Hitler, el SS Otto Günsche, va informar a en Hitler, que s’havia aixecat del llit fet una fúria i sense afaitar, del bombardeig. Nerviós, el dictador alemany es va posar a passejar pel passadís del búnquer preguntant a crits al general Wilhelm Burgdorf, al coronel Nicolas von Below i a en Günsche d’on venien les bombes. En Burgdorf li va respondre que el centre de Berlín estava sent atacat i en Hitler, sorprès de que els soviètics estiguessin tant a prop, va culpar a la Luftwaffe del desastre. Immediatament després va demanar informació a en Karl Koller sobre la posició de la bateria d’artilleria soviètica. En Koller li va respondre que la bateria es trobava a menys de 12 quilòmetres de distància del barri de Marzahn. La ira d’en Hitler va anar amb augment per minuts i va amenaçar al general Karl Koller d’executar-lo. Després, en Hitler es va preparar per la reunió que havia de començar en breu.

A les onze del matí va començar la reunió entre l’Adolf Hitler, en Joseph Goebbels i en Joachim von Ribbentrop. Tothom ja sabia que tant en Hitler com en Goebbels es quedarien fins al final, però en Von Ribbentrop tenia pensat marxar de la capital tant aviat com pogués. El dictador alemany va seguir insistint de que en Busse continués mantenint una línia de front, tot i que la realitat era que el 9º Exèrcit d’en Busse s’estava enfonsant per moments. El 101º Cos alemany es va veure obligat a fugir de l’àrea de Bernau, i del miler d’homes del regiment de guàrdies Grossdeutschland només havien arribat a Berlín 40. En aquells moments en Hitler ja estava molt allunyat de la realitat i va parlar del 3º Cos de les SS Germanische del tinent general Felix Steiner, que es trobaven al nord-oest d’Eberswalde, com un important Exèrcit quan en realitat només eren tres batallons amb uns quants tancs. Inclús va pensar en utilitzar per defensar-se la guàrdia de la Luftwaffe que servia a en Hermann Göering al Carinhall, però aquests ja havien fugit. Quan Steiner va rebre la trucada d’en Hitler des del búnquer amb l’ordre d’atacar al 1º Front bielorús va quedar en estat de xoc. Consternat, Steiner va trucar a en Hans Krebs per explicar-li la realitat de la seva situació. En Krebs, que estava del costat d’en Hitler, li va dir que havia d’atacar. Al mateix temps es va ordenar al 9º Exèrcit d’en Busse, que es trobava al sud de la ciutat, que tornés a estabilitzar la línia defensiva des de Königswusterhausen fins a Cottbus. A més tenia que atacar i aïllar els carros de combat de l’Ivan Konev, que havien penetrat per la rereguarda, amb l’ajuda d’un avanç cap al nord de parts del Grup d’Exèrcits del Cebtre d’en Ferdinand Schörner, que encara combatien a prop d’Elsterwerda, a uns cent quilòmetres al sud de Berlín. Quan va acabar la reunió en Goebbels es va dirigir al seu Ministeri per fer la seva última conferència. Després de la reunió, en Von Ribbentrop li va insistir a l’Eva Braun de que en Hitler es retirés de la ciutat, però l’Eva li va dir que no li diria res perquè ho havia de decidir ell i li va dir que ella el seguiria allà on fos.

Per altra banda, els funcionaris superiors del NSDAP es varen reunir en el quarter general de Reymann, situat en el Hohenzollerndamm, amb l’objectiu d’obtenir l’autorització per abandonar la ciutat. El quarter general era l’únic organisme que podia proporcionar les autoritzacions. Varen firmar més de dues mil autoritzacions pels membres del Partit. En Reymann va dir que se sentia feliç de firmar aquells documents perquè no volia covards per la defensa de Berlín.

Mentre en Goebbels es dirigia al seu Ministeri, els últims combats es produïen en els jardins del Tiergarten. La ciutat estava plena de pols que venia de les ruïnes. Pels carrers corrien desconcertats i atemorits milers de fugitius. Les Joventuts Hitlerianes, algunes dones i la gent gran varen construir obstacles. En la sala de projeccions del ministre de Propaganda, a la Hermann-Goeringstrasse, es varen reunir uns 400 homes per escoltar l’última conferència d’en Goebbels, que es va fer amb les veles enceses. El ministre portava un vestit negre i quan va començar la conferència es va deixar caure en una butaca per començar a parlar. Va començar el seu discurs dient que el poble alemany havia fracassat i el va culpar de la derrota. Alguns dels seus col·laboradors van intentar interrompre’l enfadats davant d’aquelles dures i falses acusacions, però en Goebbels els va dirigir una mirada tant gèlida que els va obligar a callar. Llavors, es va posar dret i va caminar cap a la porta decorada d’or, i va dir que quan es retiressin de l’escenari el món tremolaria. Després d’un silenci, tots els presents es varen posar drets, varen guardar silenci i varen marxar un per un. L’artilleria russa bombardejava aquell moment el barri governamental on hi havia el Ministeri i els presents a l’acte d’en Goebbels varen tenir que fugir entre les ruïnes. En Hans Fritsche va sortir de la trobada tant preocupat que va decidir tornar a la residència d’en Goebbels per tenir més informació, però allí ja no hi va trobar més que uns oficials de les SS i dues secretàries. El cap de l’oficina del Ministeri, en Kurt Hamel, li va dir que en Goebbels havia tornat al búnquer d’en Hitler i que tot havia acabat. A continuació, en Fritsche es va dirigir amb el seu BMW a l’Alexanderplatz on li havien indicat que estava ocupat per soldats soviètics, però un intens foc de l’artilleria soviètica el va obligar a retrocedir.

Al migdia, els obusos van caure cada cop més a prop del centre de la ciutat. Durant aquell combat hi van haver moltes víctimes civils, sobretot dones que feien cua en els magatzems d’aliments per rebre racions de menjar. En la Hermannplatz, al sud-oest de Berlín, varen morir molts ciutadans que feien fila davant els magatzems Karstadt. A les cinc de la tarda, en Goebbels es va dirigir per ràdio al poble berlinès per demanar-los que lluitessin fins al final i els va animar dient que no tot estava perdut. Però els ànims de la gent i dels soldats alemanys que quedaven no era el de lluitar, tots desitjaven que tot acabés com més aviat millor. A part, aquell dia l’Agència Transoceànica de Notícies i l’emissora Reichsender Berlín varen deixar de retransmetre. Al vespre van començar més bombardejos a la ciutat. Tant els avions britànics com els nord-americans van bombardejar fins a la matinada de l‘endemà aplanant el camí per a l’arribada dels soldats soviètics per l’est de la ciutat. Però els bombardejos varen fer tot el contrari del que pensaven perquè va dificultar l’arribada dels tancs soviètics per culpa de les ruïnes que varen caure a la carretera.

En Hitler estava molt desanimat i només es va animar quan va llegir els informes d’en Schörner i d’en Walther Wenck sobre les possibilitats del 12º Exèrcit, un Exèrcit recent format, que havia atacat a les forces nord-americanes a l’Elba. El coronel general Heinrici no estava tant optimista i va advertir-li a en Hitler del perill de que el 9º Exèrcit quedés envoltat si no retrocedia i va amenaçar en dimitir si es continuava amb les mateixes ordres de no retirar-se. Tot i l’amenaça, en Hitler va continuar amb els seus plans i en Heinrici no va dimitir.

A la nit, en Hitler va retirar al general Reymann de la defensa de Berlín per nombrar-lo comandant d’una divisió a Potsdam que portava el nom de Grup d’Exèrcits del Spree, i el va substituir pel coronel Käther com a comandant de la defensa de Berlín. L’endemà li retiraria el càrrec. En Hitler en aquells moments estava molt deprimit i el doctor Theodor Morell li va tenir que injectar una injecció de glucosa per reanimar-lo, però el dictador alemany, que durant molts anys havia sigut tractat pel doctor Morell, es va posar fet una fúria quan li va injectar aquella injecció perquè va pensar que els generals el volien drogar amb morfina per enviar-lo a Salzburg en un avió. Llavors, en Hitler va insistir en els seus convidats que Göering havia deixat un exèrcit privat en el Carinhall, i es negava a escoltar l’explicació d’en Koller de que les coses simplement no eren així. En Hitler va ordenar que l’exèrcit privat anés a Berlín per defensar la ciutat i li va preguntar el número d’avions que estaven lluitant en el sud de la ciutat però un fallada en les comunicacions va interrompre la comunicació per telèfon de cop. Llavors, en Hitler el va tornar a trucar per ordenar-li que els homes de la Luftwaffe havien de resistir l’atac procedent del nord-oest, i volia saber per què els reactors que tenien la seva base a prop de Praga no havien operat el dia anterior. En Koller li va explicar que els caces Aliats havien atacat els aeroports de forma tant intensa que els avions no es varen poder enlairar. Enfadat, en Hitler li va dir que llavors ja no necessitaven els reactors i va amenaçar de penjar immediatament a tota la cúpula de la Luftwaffe. Cap a dos quarts d’onze de la nit en Koller va ser amenaçat de mort acusat de ser un sabotejador perquè no havia enviat els homes a reunir-se amb l’inexistent Exèrcit.

A les afores de Berlín, en el combat, les forces soviètiques, amb 1.500.000 soldats i 180.000 soldats polonesos, varen començar a entrar a la zona urbana de Berlín i, a la nit, la primera brigada de carros de combat d’en Gregory Zhukov varen entrar a la ciutat. El general Helmuth Weidling va dividir la ciutat de Berlín en vuit sectors exteriors i un interior, però les comunicacions eren molt dolentes i els alemanys no tenien cap unitat de l’exèrcit regular. La Volksstrum, la policia i les unitats antiaèries sumaven només 90.000 homes. El que quedava del 56º Cos blindat d’en Weidling va retrocedir per l’autopista berlinesa, i varen començar a circular rumors de que en Weidling havia traslladat el seu quarter general a Döberitz al nord de Potsdam. Retrocedir cap a Berlín no va ser feina fàcil pels soldats alemanys perquè tant les carreteres principals com les secundàries varen quedar obstaculitzades per refugiats que fugien amb carretes, cotxets i cavalls de granja. A més, en el marge esquerre del riu Òder, els soldats alemanys que estaven defensant aquella zona varen tenir que lluitar contra els soviètics, i dels 650 alemanys que hi havia a la nit només en quedaven 35. El pla d’en Zhukov era rodejar el flanc meridional de Berlín, i va enviar el 47º Exèrcit cap a Spandau i el 2º Blindat de guàrdies cap a Oranienburg. Aquell mateix dia, en Iosif Stalin li va enviar un missatge per dir-li que estaven anant massa lents i que els Aliats occidentals s’estaven apropant a Berlín. Per satisfer a Stalin, a la nit, els regiments de fusellers dels exèrcits de xoc 3º i 5º varen entrar als districtes de Malchow i Hohenschönhausen, al nord-est de la ciutat.

A la banda oriental de Berlín, les restes del 9º Exèrcit alemany varen lluitar contra el 5º Exèrcit de xoc i el 8º de guàrdies d’en Vasili Chuikov. Llavors, en Zhukov va enviar el 8º Exèrcit de guàrdies més al sud, cap al riu Spree, perquè es trobessin amb el 1º Exèrcit blindat de guàrdies d’en Katukov per entrar a Berlín des del sud-oest amb l’esperança d’ajudar a l’Ivan Konev en l’entrada a Berlín. El general Kazakov va fer avançar a les divisions d’artilleria que anaven a davant i a totes les bateries de canons pesats i, a mesura que s’endinsaven pels barris exteriors de Berlín, els soldats soviètics no varen entendre com es podien trobar a nens de 12 anys que defensaven la ciutat amb llançagranades. Les brigades blindades d’en Katukov amb la infanteria del 8º Cos de guàrdies varen aconseguir capturar Erkner.

A vint quilòmetres al sud de Berlín, en el gegantesc quarter general subterrani de Zossen, des de primera hora del matí varen rebre informacions de que una quarantena de tancs soviètics estaven pujant per la carretera de Baruth, en direcció a Zossen, i que estaven molt a prop d’on eren ells. El general Hans Krebs va trucar al matí a la Cancelleria del Reich per sol·licitar traslladar el quarter general, però en Hitler s’hi va negar. Al cap de poc, un oficial de l’Estat Major va calcular que els soviètics podien arribar al quarter en mitja hora, però en Krebs va ordenar celebrar la reunió que s’havia de fer a les onze del matí. Miraculosament pels alemanys, els tancs soviètics es varen quedar sense gasolina i es varen aturar i, a la una del migdia, el general Burgdorf va trucar des de la Cancelleria per ordenar que traslladessin el quarter general del OKH, una base de la Luftwaffe situada a Eiche, a prop de Potsdam, i els oficials del OKW, que es trobaven al búnquer del costat, s’havien de dirigir a la base de carros blindats de Krampnitz. D’immediat que varen tenir l’aprovació de retirar-se, un comboi de vehicles amb personal a bord va sortir de Zossen en direcció a Baviera, però no sabien que també es dirigien cap a les brigades soviètiques d’en Lelyushenko. Al vespre, els soldats soviètics varen entrar primer en el campament ocult a Zossen i després en els búnquers subterranis.

En el Reich:

En Heinrich Himmler, que estava molt nerviós i demacrat físicament, es va reunir per tercer cop amb el comte Folke Bernadotte per pactar una rendició amb els Aliats occidentals. La trobada no va produir cap resultat, ja que en Himmler seguia sent molt prudent i no estava disposat a córrer cap risc.

En el Rhur, el mariscal Walter Model sabia que tot estava perdut, el seu Grup d’Exèrcits B es veia obligat a rendir-se i, a la tarda, després d’acomiadar-se dels seus companys es va endinsar en un bosc i es va suïcidar disparant-se un tret al cap. En Model es va suïcidar quan va saber que seria processat per crims de guerra en relació per la mort de 577.000 persones en els camps de concentració de Letònia i després d’escoltar per ràdio l’emissió optimista de Goebbels.

Aquell dia, els nazis varen evacuar a 3.000 homes del camp de concentració de Sachsenhausen i 5.000 dones del camp de Ravensbrück en direcció al mar Bàltic. Els presoners que no varen poder seguir el ritme varen ser assassinats d’un tret a la nuca. Els supervivents, uns 1.800, varen ser alliberats l’1 de maig de 1945 entre les poblacions de Crivitz i de Schwerin. També va ser evacuat el camp de concentració de Flossenburg. En el camp de concentració de Bergen Belsen, alliberat el 15 d’abril de 1945, els soldats britànics varen obligar als homes de les SS i de la Wehrmacht a enterrar els cadàvers en fosses comunes.

En el front occidental:

Els nord-americans varen atacar amb les forces de terra i amb els avions Mustang contra la divisió Scharnhorst del 12º Exèrcit al nord de Dessau. Per altra banda, els soldats francesos de la 2º Divisió blindada d’en Philippe Leclerc varen entrar a Berchtesgaden, on aquella nit hi havia arribat en Göering després de marxar el dia anterior del búnquer d’en Hitler. D’es d’allí Göering volia dirigir al país.

A Nuremberg, que el dia anterior havia sigut ocupada per la 3º Divisió nord-americana, va dur a terme una celebració per commemorar la gesta. En el Camp Zepelin va arribar-hi el rabí del 15º Cos, en David Eichhorn, en un jeep engalonat amb una estrella de David i portant una Tora de la destruïda comunitat jueva de la ciutat alsaciana de Hagueneau. En un segon jeep hi anaven cinc soldats jueus de la 45º Divisió. Es varen aturar davant del pòdium Zepelin, varen pujar l’arca sagrada per les escales, varen treure la Tora i varen resar a Deu agraint la salvació. A continuació, les demolicions varen destruir l’esvàstica de la tribuna rodejada d’una corona folrada de coure i una orquestra va tocar The Stars and Stripes Forever.

A Itàlia:

El 5º Exèrcit nord-americà i el 2º Cos polonès del comandant Ladislas Anders varen conquerir la ciutat de Bolònia. Aquell dia va acabar oficialment la República Social Italiana.

 



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: