Home // diari // 19 d’abril de 1945

19 d’abril de 1945

Dijous:

En la Batalla per Berlín:

En el Führerbúnquer:

El pilot Hans-Ulrich Rudel va ser cridat per reunir-se amb l’Adolf Hitler. Quan va arribar al búnquer es va trobar amb un Hitler destrossat, i va observar que el tremolor de la mà li havia augmentat sensiblement des de l’últim cop que l’havia vist i que en la reunió es repetia de forma continua amb els mateixos arguments. Per alleugerir el pilot sobre l’estat de Hitler, Nicolaus von Below va explicar-li que Hitler no havia dormit i que portava vuit setmanes amb reunions sense descans. A la nit, en el búnquer de la Cancelleria es va celebrar una altra reunió estratègica on Hitler va acceptar una proposta del seu cap regional de fer entrar en combat a totes les reserves que tenien, o sigui, tots els alemanys, encara que fossin nens. Hitler va pensar que el combat decisiu tindria lloc davant de les portes de Berlín.


Eva Braun va escriure una carta a la seva amiga Herta Schneider per dir-li que ja podien sentir els trets del front oriental i que l’hi havien ordenat que estigués preparada per cada cop que sonava l’alarma per s’hi havia fuges d’aigua. Eva va escriure-li que ella i les secretàries disparaven tots els dies amb la pistola i que estava molt contenta per estar al costat de Hitler en aquells moments.


Durant el seu tradicional discurs radiat per l’aniversari de Hitler de l’endemà, Joseph Goebbels va dibuixar un panorama terrible per ells i va definir a Hitler com el defensor del món civilitzat, mentre intentava atemorir a la població descrivint el bolxevisme com un règim terrible.

En la batalla:

A primeres hores del matí, les tropes soviètiques de Gregori Zhukov varen trencar les línies de defensa alemanyes en els turons de Seelow, i la visibilitat perfecte d’aquell dia va permetre els avions soviètics, els Shturmovik, llançar els seus projectils sense problemes i tocant sempre els seus objectius. Però els soviètics varen pagar cara aquella batalla, que havia començat el 16 d’abril de 1945, ja que varen perdre 30.000 homes i els alemanys, fins llavors, només 12.000. Però els alemanys els quedaven molt pocs recursos per defensar-se i només disposaven d’unes quantes unitats de les SS, uns quants voluntaris estrangers, la Volkssturm i les Joventuts Hitlerianes. Llavors, els grups armats d’avantguarda soviètics varen entrar a Didersdorf i es varen dirigir a Müncheberg per la Reichstrasse I mentre la infanteria alemanya i la 9º Divisió de paracaigudistes fugia. Els tancs soviètics ja rodaven pel Ring, la famosa autopista de la ciutat, sense problemes. La població dels pobles del voltant, en saber que els soviètics ja controlaven la Reichstrasse I, varen fugir en massa per les carreteres en busca de refugi a Berlín. Llavors, la Reichstrasse I va quedar envaïda pel caos, sobretot en el tram proper a Rüdersdorf perquè era a on s’acumulaven els vehicles que es dirigien a l’oest. Curiosament, tot i la imminent entrada dels soldats soviètics a la capital alemanya i els obusos que queien en mig dels carrers i els bombardejos que havia patit la ciutat, l’Hotel Adlon va continuar funcionant; en el restaurant, il·luminat com sempre, els cambrers vestits de frac continuaven servint amb tota normalitat.

Per la seva part, Feldgerndarmerie i els grups de les SS no varen parar de buscar desertors per obligar-los a tornar a lluitar o simplement els executaven. Poc després, els alemanys varen llançar un contraatac amb forces blindades i d’infanteria, i la divisió Nordland va lluitar a l’àrea nord-oest de Müncheberg. Però el contraatac va ser un fracàs per la superioritat soviètica i els supervivents varen retrocedir direcció a Strausberg. Mentrestant, el 9º Exèrcit alemany es va començar a separar en tres direccions. L’exèrcit soviètic va ocupar la ciutat de Wriezen i el 3º Exèrcit de xoc va avançar en direcció oest, obligant al 101º Cos a retrocedir cap a Eberswalde i als camps situats al nord de Berlín, cap a l’àrea de Bernau. Per defensar millor la ciutat, el 56º Cos de Panzer de Helmuth Weidling va començar a replegar-se en el centre en direcció oest, cap a la capital, i a la nit varen arribar als districtes occidentals de Berlín. Aquella nit, Konstantin Rokossovsky va informar a Iosif Stalin de que la seva ofensiva en direcció Berlín començaria l‘endemà amb un potent bombardeig per part de l’aviació i l’artilleria. Continuant aquella mateixa nit, el 5º Exèrcit de xoc de Berzarin va arribar a les a fores de Strausberg, que estava defensat pels regiments Danmark i Norge, i els tancs T-34 varen arribar a l’aeroport de Werneuchen.


A les quatre i vint de la tarda, Hermann Göering es va posar furiós davant del col·lapse de la 9º Divisió de paracaigudistes, i va trucar al quarter general del Grup d’Exèrcits del Vístula per ordenar que el general Bräuer sigués destituís d’immediat com a comandant. A tres quarts de set de la tarda, l’oficial d’enllaç de la Luftwaffe va informar a l’Estat Major de que els avions del Grup d’Exèrcits del Vístula havien destruït 53 avions soviètics i 43 carros de combats. El diari Der Angriff va afirmar que només en aquell dia l’exèrcit alemany havia destruït a 426 tancs soviètics.

En el Reich:

A la tarda, Felix Kersten i Norbert Masur, representant oficial del Congrés jueu, varen aterrar a Tempelhof des d’Estocolm per reunir-se amb el ministre Heinrich Himmler. Al cap de poques hores varen arribar a la finca del doctor, a Hartzwalde, i varen intentar posar-es en contacte amb el ministre sense sort. L’endemà ho aconseguirien. 

Heinrich Himmler estava en aquells moments mantenint una llarga conversa amb el ministre de Finances, Schwerin von Krosigk, mentre Walter Schellenberg es reunia amb el ministre de Treball, Franz Seldte. Himmler i Von Krosigk estaven d’acord en que Hitler havia de cedir el seu lloc o desaparèixer, i que Himmler l’havia de succeir per acabar amb un pau honrosa. Concretament, Von Krosigk li va dir que Alemanya davant de tot, però que s’havia de lliurà del dement de la Cancelleria i fer la pau.


Hanna Reitsch va rebre l’ordre de volar a Munic i localitzar llocs estratègics per construir pistes d’aterratge pels transports de ferits. 

En el front occidental:

Les tropes nord-americanes varen alliberar les ciutats de Leipzig i Nuremberg. Per altra banda, els tancs britànics varen arribar al riu Elba i la 5º Divisió de tancs francesa va arribar a l’antiga ciutat universitària de Tublinga, que s’havia salvat de les batalles declarant-se ciutat hospital, tot i que no va poder evitar les violacions i el pillatge dels francesos. Per contrarestar l’avanç Aliat occidental, a primera hora del matí varen sortir de Berlín uns 10 batallons i alguns canons antiaeris. Mentre els Aliats avançaven, en el camp de concentració de Dachau, els nazis varen afusellar al general francès Charles Delestraint.


En el camp alliberat de Bergen-Belsen, un bulldozer de l’exèrcit britànic va empènyer els cossos assassinats pels nazis en una fossa comuna.

A Àustria:

A Viena, l’hotel Metropol, que des del 1938 havia sigut el quarter general de la Gestapo, va quedar reduït a cendres. Com que havia sigut el quarter de la Gestapo ningú va lamentar la seva desaparició.

En el Pacífic:

A Okinawa, el general nord-americà Hodge va llançar una nova ofensiva amb una barrera de foc de més de 324 peces d’artilleria, la més gran en el Teatre d’Operacions del Pacífic, amb el suport de cuirassats, creuers i destructors i 650 avions de l’armada que varen utilitzar napalm, coets, bombes i metralladores. L’atac va produir moltes baixes dines les files japoneses. Al mateix moment, soldats i marines, en equips d’assalt tancs-infanteria, es varen llançar endavant però varen ser rebutjats pels japonesos amb fortes pèrdues.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: