Home // diari // 18 d’abril de 1945

18 d’abril de 1945

Dimecres:

En la Batalla per Berlín:

Els alemanys continuaven defensant com podien els turons de Seelow, però els avions Shturmovik varen tornar a bombardejar en picat la columna de la Nordland i aquests es varen tenir que retirar. A més, els alemanys es varen quedar sense combustible i no varen poder traslladar els seus tancs cap a on ells volien. Per la seva part, Gregory Zhukov va ordenar en els comandants dels seus exèrcits un reconeixement del front i la informació exacte per poder atacar Berlín com més aviat millor perquè no volia que les tropes del comandant Ivan Konev ataquessin abans la ciutat. Zhukov estava ansiós per arribar a Berlín, i aquesta ansietat va provocar moltes baixes innecessàries. Després d’una potent descàrrega de l’artilleria, a primera hora del matí, els exèrcits del mariscal Zhukov varen tornar a atacar, però de nou no varen tenir l’èxit esperat ja que els alemanys continuaven defensant-se aferrissadament. Al sud de Berlín, les tropes del comandant Konev es varen espantar pel contraatac del Grup d’Exèrcits del Centre del mariscal Ferdinand Schörner a prop de Görlitz contra el 52º Exèrcit soviètic que es dirigia a Dresden. Però els alemanys no varen concentrar les seves forces amb suficient rapidesa i el 52º Exèrcit les va poder rebutjar sense gaires dificultats. En el flanc septentrional del 9º Exèrcit alemany, el 101º Cos es va retirar.

A la tarda, el general Reymann, comandant de l’Àrea Defensiva de Berlín, va rebre ordres de treure de la ciutat a totes les unitats de la Volkssturm perquè es reunissin amb el 9º Exèrcit i reforcessin la línia defensiva. L’ordre va ser confirmada pel ministre Joseph Goebbels, però el general el va advertir de que defensar Berlín havia de ser la prioritat. Aquella mesura no va agradar a tothom, i l’Arthur Axmann va visitar al general Helmut Weidling per dir-li que era inútil enviar a la batalla a nois de 15 i 16 anys que no tenien formació militar. El general li va prometre que no els utilitzaria, però al final no va fer res per no treure’ls del combat. A la nit, un atac massiu amb coets Katyusha va destruir i cremar el poble de Wulkow. Casi totes les cases estaven plenes de soldats alemanys que es trobaven de descans. Desesperats, els nazis ,sabent que el final era molt a prop, varen decapitar a 30 presoners polítics del centre de Plötzensee. No volien que els seus adversaris quedessin vius.


En una conferència militar en el búnquer, Adolf Hitler va dir davant dels seus militars que si el poble alemany perdia la guerra hauria demostrat ser indigne de la seva persona.

En el Reich:

A Hamburg, el ministre d’Armament Albert Speer es va reunir amb el gauleiter Karl Kaufmann, els representants de la indústria, els administradors del port i de la Marina. Speer volia evitar que la Marina de Guerra destruís les instal·lacions portuàries, tal i com els hi havien ordenat, cosa que va aconseguir. Després de la reunió, Kaufmann, que tenia una bona amistat amb Speer, li va demanar que es quedés a Hamburg perquè allà estaria més ben protegit, però Speer li va explicar que tenia decidit tornar a Berlín per acomiadar-se de l’Adolf Hitler per últim cop. Speer volia que Berlín es convertís en ciutat oberta.


Els nazis varen començar l’evacuació del camp de Neuengamme, evacuació que va acabar el 26 d’abril de 1945.


Johannes Steinhoff, un dels millors pilots de caces del Tercer Reich, amb 176 avions abatuts, va patir un accident d’avió i va quedar malferit. Al cap de dos anys moriria per culpa de les ferides.

En el front oriental:

L’exèrcit soviètic va llançar una ofensiva en direcció al nord del riu Elba i la costa del mar del Nord, on es varen trobar amb el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery.

En el front occidental: 

A la bossa del Ruhr, 325.000 soldats alemanys es varen rendir a les tropes nord-americanes, i els Aliats varen ocupar Düsseldorf.

Els nord-americans varen trobar aquell dia en el camp de Helmbrechts els cadàvers de 22 dones jueves en un estat lamentable amb cossos pràcticament esquelètics. La resta de les presoneres havien sigut obligades a evacuar el camp el 13 d’abril en una terrible marxa de la mort. Moltes d’elles moririen en el trajecte per les dures condicions en què els alemanys les obligaven a marxar.


A Holanda, el 1º Cos canadenc, que havia trobat una resistència esporàdica, va arribar a Harderwijk, aïllant així a les forces alemanyes a l’oest del país.

A Itàlia: 

Benito Mussolini va traslladar el govern de la República Social italiana a Milà davant l’avanç Aliat occidental cap al nord d’Itàlia. Per la seva part, el 5º Cos britànic va aconseguir trencar la resistència alemanya en el poble d’Argenta, localitat situada a prop del llac Comacchio.

A Okinawa:

Els marines nord-americanes, que havien avançat des de l’1 d’abril de 1945 amb molta facilitat per l’illa, es varen apoderar de tot el nord d’Okinawa. A Le Shima, una petita illa a l’oest d’Okinawa que els nord-americans intentaven apoderar-se per fer-se amb el control dels tres aeròdroms que hi havia, després d’haver sobreviscut molts combats i d’haver estat a punt de morir molts cops, Ernie Pyle, un dels periodistes favorits dels soldats que havia intentat dur fins les llars nord-americanes el punt de vista dels combatents respecte a la batalla, i que per tant s’apropava molt a les batalles, va caure com un combatent, morint en una ràfega de metralladores.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: