Home // diari // 17 d’abril de 1945

17 d’abril de 1945

Dimarts:

En la Batalla per Berlín:

Continuant amb l’ofensiva del dia anterior en els turons de Seelow, gràcies al bon temps els soviètics varen atacar amb llançacoets la ciutat de Berlín, i els bombarders Shturmovik varen atacar amb millor precisió les posicions alemanyes que es concentraven en els turons de Seelow. De seguida els alemanys varen quedar presos pel pànic, en especial quan varen ser atacats pels coets Katyusha. El bombardeig va renovar l’avanç dels exèrcits blindats dels comandants Katukov i Bogdanov, però no varen tenir l’èxit que el mariscal Gregory Zhukov havia promès al dictador Iosif Stalin la nit anterior. Al migdia, les brigades blindades del comandant Katukov es varen traslladar a Dolgelin i a Friedersdorf, on es varen enfrontar al contraatac llançat pels tancs Panther que quedaven de la divisió blindada Kurmark. Els T-34 i els tancs Stalin passaven per sobre de totes les trinxeres que es trobaven, tot i que la gran majoria ja eren buides perquè els alemanys havien fugit. Els pobles, les granges i les cases aïllades dels voltants d’Oderbruch es varen veure afectades per les flames del foc soviètic, i la infanteria soviètica tancava qualsevol edifici en flames deixant morir cremades a les persones que hi havia dins. L’11º Cos de carros de combat del general Yushchuk va aconseguir rodejar la població de Seelow, població per on passava la Reichstrasse I, la vella carretera prussiana que connectava Berlín amb la capital de Prússia Oriental, Königsberg.

En un altre punt, el 1º Front Ucraïnès del comandant Ivan Konev va continuar avançant després de creuar el dia anterior el riu Neisse. El 13º Exèrcit i el 5º de guàrdies varen aconseguir trencar la segona línia defensiva alemanya, i Konev va ordenar a les seves primeres brigades de carros de combat que avancessin cap al riu Spree, entre Cottbus i Spremberg, abans que el 4º Exèrcit de Panzer reorganitzés una nova línia de defensa. A la nit, el 3ª Exèrcit blindat de guàrdies del comandant Rybalko va arribar al riu Spree, i Rybalko va ordenar que els carros de combat travessessin el riu en un punt poc profund sense esperar que arribessin els equips de construcció de ponts. Les forces del comandant Konev ja es trobaven a menys de 80 quilòmetres al sud-oest dels centres de comandament del OKH i el OKW de Zossen. A la nit, Konev va tornar a trucar a Stalin per dir-li que tot anava bé i, de nou, el dirigent soviètic li va dir que el mariscal Zhukov continuava tenint problemes i li va demanar que l’ajudés. Però en Konev, que rivalitzava amb en Zhukov, el va convèncer perquè fos ell qui continués avançant cap a Berlín.

Per la seva part, els alemanys només contaven amb uns quants canons d’assalt autopropulsat per enfrontar-se als tancs soviètics. L’artillera es quedava sense munició, els tancs estaven sent abandonats per la falta de combustible i els soldats no tenien aliments per menjar. L’artilleria de divisió, després d’esgotar la poca munició que els quedava, va fer explotar els canons abans de retirar-se. Darrere les línies alemanyes, els hospitals de campanya estaven plens de ferits, i una sèrie d’oficials varen recórrer als hospitals en busca de ferits ens condicions per dur-los a lluitar de nou. La Feldgendarmerie va improvisar controls policials per capturar als soldats que fugien per tornar-los al front en companyies improvisades. No va ser fins a mig matí quan els alemanys varen aconseguir recuperar-se una mica amb l’arribada de les forces blindades de suport, els tancs Panther i Mark IV, però al cap de poc es varen tornar a enfonsar. El caos dins de les files alemanyes va ser tant gran que ni el 4º Exèrcit de Panzer ni el Grup d’Exèrcits del Centre del mariscal Ferdinand Schörner varen informar que els 3º i 4º Exèrcits blindats de guàrdies soviètics havien creuat en massa el riu Spree, i d’aquesta manera els oficials de l’Estat Major de Zossen, que tenien la mirada posada en la batalla de Seelow, no varen saber que tenien molt a prop les tropes d’en Konev. El general Gotthard Heinrici ja havia enviat gran part de la reserva del seu Grup d’Exèrcits del Vístula, el 3º Cos blindat de les SS, Germanische, per ajudar al 9º Exèrcit del general Busse, que es trobava envoltat pels soviètics, i va enviar les Waffen-SS, la divisió Nederland, a lluitar encara més al sud cap a Frankfurt del Òder i Müllerose. A més, al migdia, la 11º Divisió de les SS, la Nordland, va rebre ordres de dirigir-se al sud de Seelow. D’aquesta manera els alemanys varen deixar el camí lliure a les forces d’en Konev perquè avancessin cap a Berlín i cap als quarters generals de Zossen. Aquells importants errors varen fer emprenyar al ministre Heinrich Himmler. Per altra part, el sergent primer Gernert, de la 111º Brigada d’instrucció, va dirigir els canons d’assalt contra els carros de combat soviètics a Oderbruch, a prop de Neutrebbin. Al mateix temps, la Luftwaffe va fer lluitar tots els caces Focke-Wulf que tenia disponibles amb la intenció de contrarestar l’atac soviètic i, al vespre, varen atacar sense èxit els ponts que havien construït els soviètics sobre el riu Òder. Molts d’aquests pilots varen efectuar atacs kamikazes, coneguts com Selbstopfereinsatz o missió de sacrifici.


A dos quarts de set de la tarda, Joachim von Ribbentrop va arribar sense avisar al quarter general de Helmut Weidling per ser informat de la situació. Quan el comandant d’artilleria Wöhlermann el va informar de la situació, Von Ribbentrop es va enfonsar i va dir amb veu ronca que tenien que aguantar uns quants dies per negociar amb els britànics i els nord-americans.

A dins la capital alemanya, els nazis redactaven amenaces d’execució a tot aquell que es rendís, i el ministre Heinrich Himmler va enviar l’ordre de que cap ciutat alemanya podia ser considerada ciutat oberta i que tot aquell que incomplís l’ordre perdria la vida i l’honor. Però la gent intentava escapar de la capital alemanya i a la petita ciutat de Woltersdorf, situada al sud de la Reichstrasse I, va rebre aquell dia una multitud de refugiats que fugien com podien de l’avanç soviètic. Per altra banda, després de detenir el dia anterior al doctor Karl Brandt per alta traïció, Hitler va convocar un judici presidit pel ministre Joseph Goebbels que el va condemnar a mort. Havia de ser afusellat el 19 d’abril de 1945, però la sentència no es va efectuar perquè es va anar posposant fins al final de la guerra. Brandt va ser ajusticiat pels Aliats després de la guerra.


En el Ministeri de Propaganda, en un discurs dirigit al seu personal, Goebbels va dir que dintre de 100 anys projectarien una pel·lícula en color que descriuria aquells dies que estaven passant. Llavors, va dir que tot el món tenia una oportunitat d’elegir el paper que interpretaria en la pel·lícula, i va assegurar que seria una pel·lícula excel·lent. Goebbels els va encoratjar perquè es mantinguessin ferms, ja que pensava que dintre de 100 anys el públic no els xiularia quan apareguessin a la pantalla. Després, el ministre alemany va enviar les tropes més aptes per la lluita a defensar la ciutat en autobusos de l’empresa berlinesa de transports.

En el front occidental:

La totalitat del 3ª Exèrcit del general George Patton es va instal·lar al llarg del Mulde per preparar-se per atacar al sud-est.


En el nord, les tropes ALSOS, encarregades de trobar els projectes alemanys sobre l’energia nuclear, del coronel John Lansadle, el cap de seguretat del Projecte Manhattan, varen assaltar la població de Stassfurt, i en una fàbrica amagada en una mina de sal situada a prop de la ciutat i varen trobar un centre d’investigació secret amb unes 1.100 tones de minerals, com òxid d’urani, que anirien destinats al programa de fabricació de la bomba atòmica, i diversos centenars de documents amb referències persistents al petit poble de Hechingen, a poca distància de Stuttgart, on s’ocultaven les instal·lacions atòmiques alemanyes. El problema que varen tenir els nord-americans per treballar a la zona per esbrinar fins on havien arribat als alemanys en aquell tema va ser que es trobaven en la zona d’ocupació assignada als francesos i no volien que els seus aliats obtinguessin informació clau sobre la fissió nuclear i capturessin els principals científics alemanys.


A Baden, els francesos varen bombardejar amb foc d’artilleria la ciutat de Freudenstadt, destruint el centre històric. Per altra part, Bernard Law Montgomery va informar que havia perdut a 5.180 soldats en els dos mesos anteriors.

A Itàlia:

A les set de la tarda, Benito Mussolini va arribar a Milà acompanyat del ministre de la Governació Zerbino, el seu secretari particular Gatti i alguns funcionaris de la presidència del Consell i del Ministeri de Governació. Després de pujar al pis que se li havia reservat, Mussolini va tenir una llarga conversació amb el cap de la província, al que li va dir que la seva visita no era oficial i que per tant no volia cap cerimònia.

A les Filipines:

El 10º Cos nord-americà del 8º Exèrcit va desembarcar a Mindanao. La capital d’aquesta illa, Davau, va ser conquerida el 2 de maig de 1945.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: