Home // diari // 30 d’agost de 1939

30 d’agost de 1939

En la crisi polonesa:

A la matinada, després de reunir-se amb en Hermann Göering, l’industrial suec Birger Dahlerus va tornar a l’Hotel Esplenade i, a les dues de la matinada, es va posar en contacte amb Londres, que li varen confirmar que podia tornar a la capital britànica amb un avió alemany. Tres hores després, va agafar un avió en un aeroport militar situat a prop de Berlín i, a dos quarts de deu del matí, aterrava a l’aeròdrom Heston de Londres. Mentrestant, el govern britànic va aconsellar al govern polonès que no fes pública la mobilització general i, el primer ministre britànic Neville Chamberlain va enviar un missatge a l’Adolf Hitler on li demanava un altre cop que respectés les fronteres de Polònia i li va suplicar que invités a l’ambaixador polonès Josef Lipski a la Nova Cancelleria per tal d’evitar la guerra. El govern francès també va pressionar al govern polonès perquè desmobilitzés el seu exèrcit perquè encara confiaven en no haver d’arribar a una guerra. Però els polonesos no varen fer cas aquells consells i varen ordenar la mobilització general.

Per en Hitler i en Joachim von Ribbentrop la mobilització de l’exèrcit polonès va ser una magnífica notícia. Al matí, en Hitler va donar instruccions a l’Albert Forster sobre les mesures que havia de prendre a Danzig quan esclatessin les hostilitats. Llavors, en Hitler es va passar gran part del dia treballant en les propostes que platejaria al negociador polonès que, com ja es temia, no vindria. Estava clar que hi hauria guerra i l’Exèrcit va rebre aquell dia l’ordre de realitzar tots els preparatius necessaris per atacar l’1 de setembre a dos quarts de cinc de la matinada. Si les negociacions acaben amb bon port, s’enviaria un avís abans de les tres de la tarda de l’endemà.

A dos quarts de dotze de la nit, l’ambaixador britànic a Alemanya Neville Henderson es va entrevistar amb en Joachim von Ribbentrop en el despatx de l’Otto von Bismarck, en el número 76 de la Wilhelmstrasse per dir-li que en lord Halifax no acceptava l’exigència alemanya de que un emissari polonès arribés aquell dia a Berlín per negociar. En Von Ribbentrop li va dir que la situació polonesa era molt greu i l’ambaixador li va explicar que faria tots els possibles perquè continuessin les negociacions. A continuació, en Henderson i li va llegir les propostes d’en Hermann Göering per evitar la guerra. Quan en Von Ribbentrop va escoltar que en Göering estava negociant amb els britànics es va enfadar molt i va cridar ja no s’hi podia fer res per evitar l’ocupació polonesa. Llavors, en Henderson també va perdre els nervis i li va cridar que aquell no era un llenguatge per un estadista. Després de calmar-se, en Von Ribbentrop va llegir molt ràpid les reclamacions alemanyes i en Henderson li va exigir una còpia, però el ministre alemany li va denegar de males maneres i va tirar al document a la taula. Després de la reunió, en Henderson va tenir més que clar que hi hauria guerra. Mentre el ministre alemany i l’ambaixador britànic estaven reunits, en Hitler estava planificant l’atac a Polònia.

Aquella mateixa nit, en Dahlerus va informar a en Göering de les seves gestions a Londres, i després va trucar a l’ambaixada britànica perquè l’informessin de la reunió entre en Von Ribbentrop i en Henderson. Quan el varen informar de que els alemanys havien maltractat l’ambaixador, va tornar a trucar a en Göering per informar-lo d’aquell fet. El ministre alemany li va donar la còpia que en Henderson li havia exigit a en Von Ribbentrop, i en Dahlerus la va fer enviar a l’ambaixador polonès, que va informar telefònicament a Varsòvia dels últims moviments. També va enviar-li una còpia del text al conseller de l’ambaixada, el príncep Stefan Lubomirski. Però no només en Dahlerus i en Göering varen lluitar per mantenir la pau, l’Ulrich von Hassell va parlar amb la germana d’en Göering, l’Olga Rigele, per suplicar-li que convencés a en Hitler per tornar a parlar de la qüestió polonesa.

Però l’esclat de la guerra era qüestió d’hores i els alemanys ja varen començar a actuar perquè esclatés com més aviat millor. Les SS varen detenir un nacionalista polonès local, en Franz Honiok, que l’endemà drogarien i assassinarien fent veure que aquest era alemany hi havia sigut assassinat pels polonesos per així tenir una justificació pel seu atac l’1 de setembre de 1939.

A Polònia, davant l’imminent atac dels alemanys, els tres destructors més moderns de la Marina polonesa, el Burza, el Blyskawica i el Grom, varen salpar cap a la Gran Bretanya en el Pla Pequin per unir-se a la Royal Navy.



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: