Home // diari // 29 d’agost de 1939

29 d’agost de 1939

Dimarts:

En la crisi polonesa:

El govern alemany preparava a la seva gent per la guerra i la premsa alemanya es va fer ressò de l’assassinat de sis alemanys a Polònia i de la mobilització general polonesa, que va començar aquell dia per les dificultats econòmiques que arrossegava el país. Però a les capitals europees es respirava cert optimisme.

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop van estar estudiant l’última oferta del govern britànic. A un quart de vuit de la tarda, l’ambaixador britànic a Alemanya, Neville Henderson, va ser cridat un altre cop per reunir-se amb l’Adolf Hitler a la Cancelleria del Reich. Lluint el seu vestit de ratlla diplomàtic amb un clavell vermell fosc en el trau de l’americana, l’ambaixador va recórrer la Wilhelmstrasse a les fosques, ja que les faroles no estaven enceses pels simulacres d’apagades que s’estaven efectuant a Berlín i va arribar al cap de pocs minuts a la Cancelleria, on s’hi havien amuntegat entre 300 i 400 berlinesos. En entrar a l’edifici va ser rebut per un redoblament de tambors i una guàrdia d’honor. Otto MeissnerWilhelm Brückner el varen conduir fins al despatx d’en Hitler. En entrar-hi es va trobar amb en Hitler i el ministre Joachim von Ribbentrop, i els va demanar que evitessin la guerra. Però Hitler, que ja estava decidit a atacar Polònia, només va acceptar rebre un emissari polonès amb plens poders per negociar l’endemà. Després de que l’ambaixador es queixés per la falta de temps, Hitler li va entregar una nota que havia redactat abans amb en Von Ribbentrop on deia que el govern alemany considerava intolerable el tracte del govern polonès a les minories alemanys en aquell país. En la nota també hi figurava que en les futures negociacions per Polònia i tenien que ser presents els soviètics. Henderson sabia perfectament que aquella nota era un ultimàtum, i Hitler li va explicar que dos exèrcits, el polonès i l’alemany, es trobarien en breu. L’ambaixador de seguida es va queixar amargament i va intentar convèncer a en Hitler perquè li donés més temps per negociar, però el dictador li va cridar enfadat que els seus soldats li preguntaven quina era la seva decisió i que ja estaven preparats. Quan va acabar la reunió, Henderson va marxar del despatx molt preocupat. La seva preocupació va augmentar encara més quan recorria els llargs passadissos de la Cancelleria en veure-la plena d’oficials militars com Wilhelm Keitel i Walther von Brauchitsch. Els estats occidentals i Polònia no varen acceptar l’amenaça d’en Hitler i estaven decidits a no cedir davant del dictador alemany.

Mentre l’ambaixada britànica remetia a Londres la resposta alemanya que li havien entregat a en Henderson, l’ambaixador es va entrevistar amb l’ambaixador polonès, Josef Lipski, per explicar-li com estava la situació. Al mateix temps, Hitler s’entrevistava amb l’ambaixador italià Arturo Attolico. L’ambaixador li va dir que Benito Mussolini estava disposat a intercedir amb la Gran Bretanya si era necessari. Hitler li va dir que les negociacions amb la Gran Bretanya estaven en marxa i que ja havia manifestat la seva disposició a acceptar a un negociador polonès. Llavors, el dictador va demanar al ministre Hermann Göering que enviés el seu amic i intermediari, l’industrial suec Birger Dahlerus, que estava sopant aquella nit a l’Hotel Esplanade de la Potsdamer Platz amb uns seus compatriotes, a la Gran Bretanya perquè donés a conèixer en el govern britànic els punts essencials de les condicions que estava disposat a oferir als polonesos: el retorn de Danzig a Alemanya i un plebiscit sobre el Corredor. El ministre li va suggerir que no era necessari jugar-s’ho tot, i Hitler li va respondre que al llarg de la seva vida sempre s’ho havia jugat tot. Llavors, Göering va córrer a reunir-se amb l’industrial i va estudiar la nota que havia entregat en Hitler a l’ambaixador britànic i li va dir a en Dahlerus que havia fer alguna cosa per evitar la guerra, tot i que va exclamar que no confiava amb els polonesos perquè els considerava una nació inferior. El suec li va preguntar quins territoris exigia Alemanya, i Göering es va aixecar de la cadira i va fullejar un enorme atles i amb un llapis verd li va senyalar les províncies pertanyents a Polònia que exigia Alemanya, i amb el llapis vermell va senyalar el territori restant, el polonès. Acabant la trobada, Göering li va demanar que tornés a Londres i informés al govern britànic de tot el que havia passat aquella tarda. Dahlerus li va prometre que ho tornaria intentar. Quan s’acomiadaven, Göering li va confessar que potser no es tornarien a veure mai més, ja que algunes persones el voldrien assassinar. Von Ribbentrop es va plantejar destruir l’avió que portava l’industrial suec a Londres.

En el Reich:

En el camp de concentració de Dachau, les SS varen afusellar a en Gustav Elder von Remiz, el propietari real del castell Fuschl del ministre Von Ribbentrop i que havia estat casat amb la germana de l’empresari Fritz Thyssen i era amic de Stefan-Karl Henkell, cunyat del ministre Von Ribbentrop.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: