Home // diari // 28 de setembre de 1938

28 de setembre de 1938

La crisi txeca:

A Berlín, al matí Hermann Göering va rebre una trucada de l’ambaixador britànic Neville Henderson, que li va dir que la crisi per Txecoslovàquia es podria solucionar amb noves propostes i que depenen del resultat hi hauria guerra o pau. A més, l’ambaixador i li va demanar que l’Adolf Hitler acceptés reunir-se amb l’ambaixador francès François Poncet, que a les quatre de la matinada havia rebut instruccions de presentar a en Hitler unes propostes semblants a les del primer ministre britànic Neville Chamberlain. En seguit, Göering es va acomiadar d’ell i es va dirigir a la Cancelleria del Reich per reunir-se amb en Hitler. El ministre de l’Aire, segons va anotar en el seu diari l’Alfred Jodl, afirmava que difícilment era possible seguir evitant per més temps una Gran Guerra i que aquesta podria durar set anys, tot i que afirmava que ells la guanyarien. Un cop va arribar a la Cancelleria, li va demanar a l’Adolf Hitler que reflexionés sobre la seva decisió d’ocupar als Sudets, ja que a les dues de la tarda acabava l’amenaça d’envair el territori, i li va recomanar que trobés una solució pacífica. Schwerin von KrosigkConstantin von Neurath li varen donar suport. Göering va acusar al ministre Joachim von Ribbentrop d’incitar la guerra amb la seva política exterior i, segons sembla, el va insultar i criticar durament davant d’en Hitler. Des de primera hora del matí, Joachim von Ribbentrop es va reunir a la Cancelleria del Reich amb molts jerarques del Partit per parlar sobre què tenien que fer. En aquell moment tot era molt confús, els mateixos militars no sabien si havien d’actuar o no tant contra Txecoslovàquia o contra el govern. El coronel Hans Oster va preguntar als diplomàtics del Ministeri d’Afers Exteriors si s’havia canviat l’ordre d’atacar Txecoslovàquia, però la resposta va ser negativa. El general Walther von Brauchitsch, que la tarda anterior havia sigut informat pel general Franz Halder d’un putsch contra el govern per l’endemà, també va intentar obtenir la confirmació de la imminent guerra abans de donar suport als conjurats.

Finalment, no es va fer cap moviments de tropes en cap sentit. A les cinc del matí, l’ambaixador britànic a Roma lord Perth va rebre instruccions de Londres per entrevistar-se d’immediat amb el dictador Benito Mussolini per presentar-li una proposta de pau del primer ministre Neville Chamberlain. A les nou del matí, els italians varen rebre el missatge del primer ministre del dia anterior en què es demanava a en Mussolini que aconseguís fer reflexionar a en Hitler i acordés celebrar una conferència entre les potències enfrontades. A les onze, el comte Galeazzo Ciano trucava des de Roma al Ministeri d’Afers Exteriors alemany per parlar amb el ministre Von Ribbentrop, però com que aquest era a la Cancelleria no va poder parlar-hi. Llavors, Mussolini va trucar al seu ambaixador a Berlín, l’Arturo Attolico, per dir-li que es dirigís a la Cancelleria i que digués de que per mediació d’en lord Perth els britànics estaven disposats a negociar pels territoris dels Sudets i que ell s’oferia com a intermediari. La conversa entre Mussolini i Attolico va ser escoltada i enregistrada pels alemanys. Cinc minuts més tard, l’ambaixador italià va sol·licitar comunicació telefònica amb el gabinet del ministre d’Afers Exteriors d’en Von Ribbentrop perquè tenia un missatge urgent d’en Mussolini. Llavors, els diplomàtics alemanys li varen contestar que es dirigís d’immediat a la Cancelleria. Al cap de pocs minuts Attolico es trobava a la Cancelleria, però va haver d’esperar uns minuts per reunir-se amb en Hitler perquè el líder alemany estava reunit amb l’ambaixador francès François Poncet. Mentre s’esperava a l’avantsala de l’ampli saló, els homes de les SS preparaven la taula on s’hi havien d’asseure els generals que planificaven la invasió a Txecoslovàquia. A les 11:40 del matí, Hitler va abandonar el seu despatx acompanyat per l’intèrpret Paul Schmidt i es va dirigir cap a l’ambaixador italià, que aquest li va dir que Mussolini li demanava que aplacés 24 hores l’atac i que estaven estudiant una solució al problema. Hitler li va respondre que acceptava la petició, i els ambaixadors francès i britànic varen ser informats personalment per en Hitler de que s’havia aplaçat l’atac a Txecoslovàquia. Quan l’ambaixador Henderson va arribar a un quart d’una del migdia a la Cancelleria amb una nova carta del primer ministre Chamberlain, Hitler li va dir que havien posposat 24 hores l’atac a petició d’en Mussolini. Llavors es varen reunir en privat, però la reunió va ser interrompuda per l’ambaixador italià, que els va dir que Mussolini havia acceptat la proposta britànica de convocar una conferència de les quatre grans potències.

A les tres de la tarda, l’Adolf Hitler va estar d’acord amb la proposta del primer ministre britànic Neville Chamberlain de fer una reunió entre França, la Gran Bretanya i Alemanya a Munic per parlar d’evitar la guerra a Europa. En seguit es varen enviar invitacions als líders del govern britànic, francès i italià demanant-los que es traslladessin a Munic per entrevistar-se l’endemà al migdia amb en Hitler per resoldre la qüestió txeca. En els txecs no se’ls va convidar en aquella trobada on s’havia de definir el seu futur. Els britànics estaven disposats a donar a en Hitler el territori dels Sudets a canvi d’obligar-lo a no tornar a envair cap país d’Europa. Tot i que el dictador va acceptar anar a la reunió, va imposar la condició de que Mussolini hi fos present. Durant la resta del dia Hitler va estar de molt mal humor perquè estava nerviós per l’endemà. Immediatament després de que se sabés la notícia, a les oficines dels hotels de Munic varen començar a sonar els telèfons per reservar allotjaments i varen començar a circular rumors a la capital bavaresa de que se celebraria una conferència.


Però no tots els alemanys desitjaven seguir les ordres bèl·liques d’en Hitler; el cap de la policia berlinesa, el comte Wolf Heinrich Graf Helldorf, i el seu ajudant, el comte Friedrich von Schulenburg, varen estudiar el plànol de la Cancelleria per segrestar a en Hitler i portar-lo davant d’un tribunal perquè fos jutjat pels seus actes. El general Franz Halder i l’Erwin von Witzleben estaven disposats a actuar, però Halder, que s’havia reunit amb el general Walter con Brauchitsch, que tot i estar d’acord en actuar, va demanar esperar a que es resolgués la situació després de la Conferència de Munic i es va posposar l’operació prevista per l’endemà.


A la Cambra dels Comuns, Chamberlain va dir que s’enfrontaven a una situació semblant a la de 1914. Llavors, va explicar que Hitler volia mantenir bones relacions amb la Gran Bretanya i els va comentar que gràcies a en Mussolini s’havia obtingut el plaç de 24 hores i que el 29 i el 30 de setembre de 1938 es reunirien a Munic. Un cop va acabar el seu discurs, els diputats es varen aixecar de les seves cadires, el varen aplaudir i varen tirar per l’aire les còpies de l’ordre del dia. Alguns inclús varen plorar i demanaven a crits que Déu beneís al primer ministre. Jan Masaryk, el fill del fundador de la república txecoslovaca, va assistir a aquella escena molt preocupat. Després es va dirigir al 10 de Downing Street per veure al primer ministre i al ministre d’Afers Exteriors lord Halifax per saber si la seva nació seria convidada a Munic. Chamberlain i Halifax li varen contestar que no perquè Hitler no ho hagués tolerat, i llavors Masaryk els va respondre amb resignació que si havien sacrificat Txecoslovàquia per salvar la pau del món seria el primer en aprovar-los, però que si no era així esperava que Déu tingués contemplació amb les seves ànimes.


Durant la resta de la tarda, Göering, Constantin von Neurath i lErnst von Weizsäcker varen redactar un projecte que havia de ser acceptat per en Hitler i pels representants de les potències estrangeres en la reunió de l’endemà a Munic. Joachim von Ribbentrop, que estava decidit en entrar en guerra i s’acabava de comprar un uniforme de campanya, va trobar el projecte massa tou i va encarregar al seu consultor, Freiderich Gaus, que redactés uns paràgrafs més enèrgics. Llavors, Von Weizsäcker va ordenar a l’intèrpret Paul Schmidt que traduís el document escrit conjuntament amb en Göering i en Von Neurath a l’idioma francès. Després varen agafar un tren que els va conduir cap a la capital bavaresa. Durant el viatge Schmidt va entregar-li una traducció del document a l’ambaixador italià Arturo Attolico, que li va presentar a en Benito Mussolini com un projecte propi. Abans de marxar cap a Munic, Göering li va dir a en Bodenschatz que faria tot el possible per evitar les hostilitats. A la nit, Hitler es va dirigir amb tren a Munic, tot i que després d’un breu descans va continuar en direcció a Kufsteing, l’antiga estació fronterera d’Àustria. Rudolf Hess i uns quants dels seus col·laboradors es varen dirigir a Brenner per rebre la comitiva italiana.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: