EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

Aquell matí, el cap de la regió militar de Breslau, Paul Ewald von Kleist, va volar cap a Berlín preocupat després de la conversació que havia tingut la nit anterior amb el obergruppenführer de les SA de Silèsia, i es va presentar davant del cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit, Werner von Fritsch, a la Bendlerstrasse. Von Kleist li va dir que tenia la impressió de que algú tenia interès en enfrontar l’Exèrcit amb les SA i que totes les notícies que rebia venien de la mateixa font, de l’oficina del Reichsführer de les SS, la d’en Heinrich Himmler, i que pensava que darrere de tot hi havia en Reinhard Heydrich. A continuació, Von Fritsch va trucar al general Walter von Reichenau per ser informat sobre què passava. El general, sense mostrar cap tipus de preocupació,  li va respondre que era massa tard i li aconsellava que prengués precaucions perquè alguna cosa important s’estava preparant. Llavors, Von Fritsch li va preguntar on era l’Adolf Hitler, i Von Reichenau li va respondre que estaria aviat a Essen i li va donar una llista definitiva que havia sigut enviada per l’Alt Comandament de les SA i a on es llegia que nombrosos generals amb comandament havien de ser assassinats. Von Fritsch, horroritzat, va rebre després una altra llista del general Von Reichenau i a on en aquesta es llegia els noms de les persones que havien de ser assassinades per frenar la revolta de les SA. La primera llista va ser escrita a primers de juny i figuraven els noms dels que s’havien d’assassinar el 30 de juny de 1934. Aquesta llista també la va rebre el comandant del camp de Dachau i sturmbannführer de les SS, Theodor Eicke. La llista havia sigut preparada per en Himmler i en Heydrich i era sotmesa a l’aprovació del ministre Hermann Göering i del general Von Reichenau, que aquest la va portar al ministre Werner von Blomberg, que no va dir-ne res en llegir-la. Després de la reunió amb en Von Reichenau, Von Fritsch va posar les forces armades en estat d’alerta ordenant que es cancel·lés les llicències i que no es moguessin del seu lloc. Els destacaments de motocicletes de la NSKK varen ser armats amb carrabines model 17, i els elements d’Infanteria de les SS amb fusells 98, a 120 cartutxos per fusell, facilitats per les armeries de la Reichswehr. Von Reichenau, també, aquell dia va fer expulsar l‘Ernst Röhm de l’Associació d’Oficials alemanys per conducte escandalosa.

Rudolf Hess va parlar en la ràdio de Colònia en un discurs que va ser retransmès a totes les emissores alemanyes. Aquella visita a la ciutat renana va portar molta polèmica i per això es va organitzar la visita d’en Hess va ser a corre-cuita. Com que no es va donar gaire marge, es va tenir que córrer per concentrar a un grup d’oficials en el camp d’aviació de Butzweilerhof, on aterraria el lloctinent d’en Hitler, i es va tenir que localitzar al gauleiter Grohé i al Brigadeführer Hovel per portar-los al camp d’aviació per rebre’l. El lloctinent  va dir, al·ludint a les SA, que eren provocadors perquè intentaven instigar a uns compatriotes contra els altres i que encobrien aquest joc criminal amb l’honrós nom de la segona revolució. Hess va exclamar que Hitler era el gran estratega de la revolució i que qui no el seguís seria un enemic de la revolució. Va dir que l’única persona que estava per sobre la crítica era en Hitler, i que sabien que tenia i tindria raó. Va advertir de que hi havien persones que volien trair la seva lleialtat a en Hitler i que volien dur accions revolucionàries. Hess va parlar de forma mística sobre la figura del canceller, dient que tenia com a missió forjar els destins d’Alemanya i va tornar a advertir de que només eren vàlides les ordres d’en Hitler, a qui havien jurat fidelitat, va afirmar. Després del discurs a la ràdio, Hess va tornar de dret a la capital alemanya. Els diaris varen publicar el discurs amb el titular:

Només el Führer mana les revolucions.

A Nuremberg, Hermann Göering va dir en un discurs que no necessitaven la freda raó sinó a la cremor per actuar, i va avisar de que aviat es veuria com la difamada Alemanya era la més gran de les nacions civilitzades. Göering, parlant indirectament d’una possible revolta, va afirmar que que toqués la confiança posada cap a en Hitler, cometria alta traïció, i que qui soscavés la confiança destruiria Alemanya.

Un dels grans senyalats, Franz von Papen, que el dia anterior havia deixat en ridícul al ministre Joseph Goebbels en el Derby d’Hamburg, va viatjar de Berlín a Westfàlia per assistir al casament de la seva neboda. Durant la cerimònia, on hi varen assistir diversos oficials de la Reichswehr, Von Papen estava distret i inquiet. El vicecanceller sabia que estava sent objecte de crítiques pels membres del govern del qual en formava part. A mitja cerimònia li varen arribar notícies del discurs d’en Göering i després se li va donar el text del discurs que havia fet el secretari Hess a l’emissora de ràdio de Colònia.

En una circular de la direcció d’emissions del Reich, Joseph Goebbels va valorar al compositor Paul Hindemith com un dels millors talents de la generació més jove de compositors alemanys, tot i que tingués que rebutjar enèrgicament la posició intel·lectual que expressava en la majoria de les obres que havia realitzat.

A Suïssa:

A Zuric es varen reunir el doctor i ex capità Rudolf Weydenhammer, el Sturmbannführer SS Otto Gustav Wachter i el també Sturmbannführer SS Fridolin Gass amb el seu cap, Theodor Habicht, per ultimar els detalls per eliminar el govern austríac del canceller Engelbert Dollfuss. Segons el pla, Weydenhammer buscaria l’armament necessari i procuraria guanyar-se la confiança de l’ambaixador Anton Rintelen per nombrar-lo canceller. 

A la Gran Bretanya:

La Cambra dels Comuns va promulgar una llei de clearing per regular els préstecs de l’Estat alemany. La llei va ser ratificada el 4 de juliol pel govern i va entrar en vigor l’1 de juliol en vigor un acord de transferència entre els dos governs.

Tweet