Home // diari // 2 de febrer de 1943

2 de febrer de 1943

Dimarts:

La rendició a Stalingrad:

A Stalingrad, un grup de soldats alemanys del 11º Cos del Exèrcit, sota el comandament del general Karl Strecker, i el 4º Exèrcit Panzer encara estaven resistint al nord de la ciutat tot i la rendició del mariscal de camp Friedrich Paulus el 31 de gener de 1943. A les 08:40, Strecker va enviar un últim missatge a l’Adolf Hitler dient-li que l’11º Cos i les seves divisions havien lluitat fins l’últim home contra unes forces molt superior. Però, de bon matí, tota l’artilleria soviètica es va concentrar en aquella àrea on resistien els alemanys i, durant dues hores, els obusos no varen deixar de caure damunt dels supervivents del 6º Exèrcit. Llavors, milers de soldats soviètics es varen dirigir als subterranis mentre les metralladores alemanyes disparaven els seus últims carregadors de municions. No entenent aquella fanàtica resistència sense sentit, els soviètics varen treure els presoners alemanys fora de les tanques perquè els veiessin els seus companys i els varen colpejar violentament amb pales. A les deu del matí varen aparèixer banderes blanques a les finestres dels dos costats dels carrers i davant de les fàbriques, i els últims reductes alemanys del nord de Stalingrad varen entregar les seves armes. Mentre Hans Oettl sortia de l’edifici per orinar, un sergent soviètic li va posar una arma a l’espatlla i li va demanar amb un mal alemany que fes sortir a tots els seus companys del subterrani perquè es rendissin. Oettl si va negar, però els seus companys varen sortir amb les mans sobre el cap per rendir-se. A l’altra banda del carrer principal d’on estava situat el subterrani de l’Oettl, els soviètics es varen dispersar per les sales principals de la fàbrica de tractors Dzerzhinski, on centenars de ferits alemanys malvivien i uns quants s’havien tret la vida penjant-se amb els seus cinturons. Poc abans de que caigués el lloc de comandament del 11º Cos, el general Strecker va enviar un últim missatge a la seva pàtria:

L’11º Cos i les seves divisions han combatut fins l’últim home contra unes forces immensament superiors. Visca Alemanya!. 

A les 12:35 del migdia, el Grup d’Exèrcits del Don, a Taganrog, va enregistrar les últimes paraules del 6º Exèrcit a Stalingrad quan un equip de meteoròlegs va donar el seu informe diari. Al final del dia, els soldats soviètics varen acabar amb la resistència i varen empresonar a uns 90.000 soldats alemanys. El destí de molts d’aquests homes va ser la mort perquè varen ser tractats durament. Només 5.000 dels 90.000 soldats varen tornar a Alemanya després de la guerra, i alguns no ho van fer fins al 1955, com el mateix Paulus. A Moscou de seguida que es va saber la notícia es va celebrar la victòria del seu exèrcit. A continuació, l’exèrcit roig va començar una enorme ofensiva cap a l’oest en direcció al Kursk.


Hiroshi Oshima va informar al seu govern d’aquella desfeta i va assegurar que Stalingrad era el desastre més gran de les tropes alemanyes des que l’emperador Napoleó Bonaparte havia destrossat els prussians a Jena l’any 1806. Oshima continuava el seu missatge dient que des de que els alemanys havien entrat en guerra contra la Unió Soviètica, Hitler i els seus generals discutien constantment sobre la manera de dirigir la guerra. L’ambaixador assegurava que uns quants generals havien caigut en desgràcia i que el mariscal Wilhelm Keitel abandonaria el seu càrrec com a cap de l’Alt Comandament.

En el Reich:

Adolf Hitler  va regalar en el seu ex ministre d’Afers Exteriors i Protector de Bohèmia i Moràvia Constantin von Neurath, que feia 70 anys, 250.000 Reichsmarks lliures d’impostos.


A Alemanya es van tancar més de cent mil restaurants i molts centres d’oci per procurar que tots els homes només s’interessessin per anar a la guerra.


Bergen Belsen, anomenat fins llavors camp de repòs, es va convertir en un camp de concentració.


Davant del malestar que ocasionava el SD en les seves inspeccions a jerarques nazis i alts càrrecs, Martin Bormann va advertir a en Heinrich Himmler que no feia molt que li havia dit que diversos gauleiter tenien la impressió de trobar-se sota la vigilància del SD, com si aquest organisme estigués obligat a supervisar el treball del NSDAP. Bormann li aconsellava que  aclarís aquests extrems als gauleiter a través d’una carta circular.  

En el Mediterrani:

Un submarí britànic va enfonsar un vaixell alemany que transportava 5.000 tones de combustible.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: