Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
A la nit, 360 bombarders britànics varen atacar la ciutat de Pforzheim, al sud-oest d’Alemanya. Aquesta era la primera vegada que atacaven aquesta ciutat. El bombardeig va durar 22 minuts, però va ser intens, ja que va provocar una tempesta de foc que va destruir el centre de la ciutat i va matar a 17.000 dels 79.000 habitants.
En el front oriental:
A Polònia:
A Poznan, a la matinada, després de la rendició del quarter general i del suïcidi del general de divisió Ernst Gomell la nit anterior, la resta de soldats alemanys que encara lluitava varen capitular davant dels soviètics. El SS-Standartenführer Rudolf Lange, el qui havia donat l’ordre d’acabar amb el gueto de Riga, es va suïcidar en entrar els soviètics a la ciutat.
En el front occidental:
A tres quarts de tres de la matinada, el 1º i el 9º Exèrcits nord-americans, dirigits pels comandants Courtney Hodges i Bill Simpson respectivament, varen començar l’Operació Granada, la travessia del riu Roer, que aquell dia va baixar el seu cabdal d’aigua, per dirigir-se cap al Rin. Precedits per un bombardeig per part d’uns 1.000 canons, a dos quarts de quatre de la matinada quatre divisions d’infanteria del 9º Exèrcit nord-americà varen establir un cap de pont en el Roer, on varen trobar una resistència esporàdica, ja que les reserves alemanyes varen ser destinades a aturar l’Operació Veritable, més al nord. Un pont construït pels enginyers de la 30º Divisió va ser tocat en vuit ocasions abans de ser abandonat. A les set del matí, tres passarel·les travessaven el riu i a les quatre de la tarda es va obrir un tram de pont més sòlid, que seria per a on passarien els primers vehicles. Al vespre, el cap de pont tenia sis quilòmetres i mig de profunditat, i tres dèbils contraatacs alemanys varen ser rebutjats. En finalitzar el dia, 28 batallons d’infanteria varen creuar el riu i es varen atrinxerar per defensar-se dels següents atacs alemanys. De les 1.400 baixes nord-americanes, la majoria varen ser enginyers.
A la Gran Bretanya:
A la nit, el primer ministre Winston Churchill estava preocupat per la política de bombardejos que seguien i li va preguntar a Colville què quedaria entre les blanques neus de Rússia i els blancs penya-segats de Dover quan Arthur Harris hagués acabat amb la seva devastació d’Alemanya.
A Turquia:
El president de la República Ismet Inönü va declarar la guerra a Alemanya.
A Iwo Jima:
La resistència japonesa no cessava en absolut, però els nord-americans varen aconseguir organitzar el seu cos de desembarcament i varen posar a punt la tècnica adequada per reduir el sistema de fortificacions japoneses. A les 10:20 del matí, un grup de 40 soldats nord-americans varen aconseguir arribar a la cima del mont Suribachi, en el sud de l’illa, i varen clavar-hi la bandera nord-americana lligada a un tub mentre el fotògraf de l’Exèrcit, el sergent Lou Lowery, de la revista del Cos d’Infanteria de Marina, els tirava una fotografia. Un altre grup de soldats, que contemplaven com la bandera nord-americana onejava en el cim del mont Subirachi, varen trobar una altra bandera nord-americana molt més gran en una llanxa i varen decidir buscar un màstil més llarg. Un cop trobat el màstil varen pujar al cim amb l’objectiu de plantar allí la nova bandera perquè es pogués contemplar a qualsevol punt de l’illa. Llavors, el fotògraf de l’Associated Press, Joe Rosenthal, va pujar al cim amb els soldats acompanyat del càmera Bill Genaust i el fotògraf dels marines, els dos armats amb fusells, i allí va tirar la fotografia més famosa de la guerra del Pacífic. En la fotografia es veuen els sis marines: Michael Strank, Harlan H. Block, Franklin R. Sousley, Rene A. Gagnon, Ira Hayes i John H. Bradley clavant el màstil amb la bandera nord-americana. Aquella mateixa tarda, Rosenthal va enviar la fotografia a la seva agència, la qual seria commemorada en una estàtua de bronze donada a la nació pel Cos de Marines. Actualment l’estàtua mira sobre el riu Potomac des del seu emplaçament al nord del Cementiri Nacional d’Arlington. Va ser construïda el 1954 i se la coneix com el Marine Corps Memorials. Després d’hissar la bandera, els marines nord-americans es varen dirigir cap al nord per deixar lliure de japonesos la resta de l’illa.
