EL TERCER REICH

En la celebració nazi d’Acció de Gràcies a Bückeburg, Adolf Hitler va declarar que el nacionalsocialisme havia agafat com a punt de partida de les seves opinions i resolucions, no als individus ni a l’humanitat, sinó al poble que era l’entitat condicionada per la sang per la construcció de la societat humana. Llavors, va dir que l’individu es transitòri i el poble es permanent. Hitler va explicar que el liberalisme volia destruir al poble i que el nacionalsocialisme el volia salvar, i que per sobre de tot l’home s’havia de donar compte de que la llibertat de pensament i de voluntat d’una nació havia de valorar-se més que la llibertat individual de pensament i de voluntat.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler i el seu govern varen saber que els britànics, per tal de donar suport als francesos, havien endurit la seva postura sobre el rearmament alemany i ara no tenien en compte les peticions d’igualtat que havia demanat en Hitler el 17 de maig. A la tarda, Werner von Blomberg va sol·licitar una audiència amb en Hitler a la Cancelleria del Reich i quan es varen reunir el líder alemany li va reconèixer que era el moment d’abandonar la Societat de Nacions.

El govern alemany, aconsellat pel cap de premsa del NSDAP Otto Dietrich, va aprovar la Llei de Premsa on la professió de periodista va quedar regulada sota la vigilància i llicència del ministre Joseph Goebbels. La nova Llei decretava la destitució automàtica del tots els periodistes jueus i de tots els simpatitzants del règim republicà, i obligava a presentar un certificat d’arianitat. Eliminant la llibertat d’expressió, es responsabilitzava al redactor en cap d’un diari de tots els articles dels seus col·laboradors. A més, la Llei treia en els propietaris la facultat d’acomiadar al personal. Una conferència de premsa diària dictava en els periodistes els continguts dels seus articles que haurien de sortir editats. Els qui no seguissin les directrius del govern serien empresonats per traïdors als interessos de la pàtria.

El cardenal Bretram, de Breslau, va comunicar alarmat al Papa Pius XI els conflictes que podia causar l’ambició dels nazis d’exercir un control total sobre la societat alemanya, la prohibició dels diaris catòlics, les ingerències de l’Estat en les obres de caritat de l’Església i la dissolució de les associacions catòliques de voluntariat.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

El govern alemany va retocar la llei del 15 de maig de 1933 sobre la transmissió hereditària de les granges. Amb aquesta Llei es protegien les granges alemanyes davant el sobreendeutament i la fragmentació en el moment de l’herència. Les explotacions de 5 a 125 hectàrees varen ser a partir de llavors indivisibles i només es podien transmetre a un sol hereu, que de fet solia ser el més jove. No podien ser comprades, venudes, ni dividides, ni podien ser expropiades a causa dels deutes. Tampoc es podien utilitzar com aval en la sol·licitud d’un crèdit. Privats de terra, els altres germans anaven a la ciutat per vendre’s com a mà d’obra, en general a les fàbriques d’armament. Aquesta disposició va afectar a una de cada tres granges i va originar un gran èxode rural. La nova Llei només va afectar a 700.000 explotacions, el 22% del total, que sumava un 37% dels terrenys cultivables i forestals del país.

A Suïssa:

A Ginebra, en les reunions de la Societat de Nacions, Joseph Goebbels es va reunir amb en Jean Louis Barthou, l’antic president de la comissió de reparacions i futur ministre d’Afers Exterior francès, i amb en Paul-Boncour, per intentar fer-los perdre la seva por del govern alemany, temor que no va aconseguir fer fugir després d’innombrables arguments.

Tweet

A Ginebra, després de les reunions de la Societat de Nacions, a la tarda Joseph Goebbels va fer una intervenció davant els representants de la premsa internacional davant d’una sala dels miralls de l’hotel Carlton. En la conferència, anomenada l’Alemanya nacionalsocialista i la seva missió de pau, rebutjava la tesis de que la nova Alemanya estigués preparant una futura política expansionista i va sostenir que era injust de que s’acusés a Alemanya quan tot el sistema sobre el què es basava el govern alemany estava impregnat d’un esperit pacifista. Goebbels es va referir sobre el nou règim com una noble forma de democràcia en la que es governa autoritàriament segons el mandat del poble. Les paraules del ministre alemany varen ser rebudes amb incredulitat i algun somriure irònic.

Tweet

A Suïssa:

Després de les reunions amb la Societat de Nacions, en Joseph Goebbels va anar a sopar amb el professor ginebrí d’Història Moderna i futur comissari de la Societat de Nacions a Danzig, en Carl Jacob Burckhardt. En el sopar, el ministre alemany li va dir que havia aconseguir canviar al seu favor l’ambient fred inicial entre els suïssos i que creia haver apagat les preocupacions del conseller federal suïs Giuseppe Motta pels desitjos d’expansió dels nacionalsocialistes.

En el Reich: 

Finalment, en Ludwig Müller va ser nombrat bisbe de l’Església del Reich per intentar reunir els protestant en la nova Església creada per l’Adolf Hitler. Però per llavors els Cristians Alemanys, que havien donat suport a en Müller en la seva elecció el 26 de maig de 1933, varen perdre el suport dels nazis.

Tweet

Joseph Goebbels, en el seu segon viatge a l’estranger des de que era ministre, va assistir a l’assemblea de la Societat de Nacions i se’n va endur de la trobada una mala impressió dient que era depriment i una reunió de morts.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A prop de Francfort del Meno, a Heidelberg, es va celebrar una cerimònia d’inauguració per la construcció de la nova xarxa d’autopistes alemanyes, les Reichsautobahnen, d’Hamburg a Basilea, on l’Adolf Hitler va fer la primera palada com a gest de que ell també treballava en aquelles obres. Ben a prop d’en Hitler s’hi trobava en Fritz Todt, l’artífex d’aquella obra. Després d’aquell acte, l’Adolf Hitler va reconèixer en un discurs que estava en deute amb l’Exèrcit, ja que li havien donat el seu suport perquè fos nombrat canceller i va afirmar que aquell gest mai l’oblidaria. Continuant amb les seves lloances cap a les Forces Armades, va dir que l’Exèrcit era la personificació de la tradició de l’antic Exèrcit i va declarar que tothom li havia de donar el seu suport.

Aquell dia va acabar la batuda començada per la policia i les SA el 18 de setembre de 1933 per detenir el màxim de vagabunds que rondaven per Alemanya. En totals varen detenir-ne a uns 100.000, però com que no esperaven que fossin tants a la majoria els varen tenir que posar en llibertat.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

El govern alemany va publicar la Llei de Cambres Culturals del Reich que havia de canalitzar tota la vida intel·lectual i cultural del país a través de set cambres; la Cambra de Ràdio del Reich, la Cambra de Literatura, la Cambra de Musica, les Cambra de Belles Arts, la Cambra del Teatre del Reich, la Cambra de Premsa del Reich i la Cambra del Cinema. D’aquesta manera, tot treball periodístic, musical, cinematogràfic o teatral va quedar sota el control del ministre Joseph Goebbels, que va ser designat president de les Cambres Culturals. Els jueus varen tenir prohibit treballar en aquestes professions.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Leipzig, davant la Secció IV del Tribunal del Reich va començar el judici contra l’anarquista Marinus Van der Lubbe, l’home que varen enxampar al Reichstag el 27 de febrer, l’Ernst Togler, antic cap del grup comunista i un dels oradors més coneguts del KPD, en Gueorgui Dimitrov, el cap de l’organització clandestina del Komintern per l’Europa occidental, en Blagoi Popov i en Wassil Tanov, tots ells acusats d’haver incendiat al Reichstag el 27 de febrer de 1933. Davant dels jutges vestits amb les seves togues vermelles es varen presentar els cinc acusats. Van der Lubbe presentava un aspecte deplorable i es notava que havia sigut maltractat durant tot aquell temps que havia sigut empresonat. El president del judici va ser el vell magistrat Bünger, un jutge conservador i antic polític del Partit del Poble. A l’estranger aquest procés va apassionar a l’opinió pública i els refugiats alemanys estaven ansiosos perquè es descobrís la veritat. 120 periodistes de totes les nacionalitats, a excepció dels soviètics que no varen ser admesos a la sala, varen ser presents al Tribunal.

En un hotel de Berlín, les SA varen muntar una de les seves habituals festes on es va beure molt d’alcohol  mentre es cantaven càntics guerrers. En una banda de la festa hi havia el Oberguppenführer Karl Ernst, que no parava de xerrar mentre bevia sense control. Es parlava del judici i de les causes de l’incendi del Reichstag. Tothom preguntava si havien sigut les SA o en Hermann Göering els causants de l’incendi. De cop i volta, Ernst es va posar a riure i va fer que totes les mirades se centressin en ell. Després d’un gran silenci, el cap de les SA va dir entre-rialles :

Si dic que sí, seré jo qui hagi calat foc i resultaré ser un perfecte imbècil. Si dic que no, seré un perfecte mentider. 

El govern alemany va aprovar una segona llei per la reducció de l’atur, conegut també com Segon Programa Reinhardt, en honor en el secretari d’Estat d’Hisenda Fritz Reinhardt, en què es destinaven 500 milions de Reichsmarks en crèdits per negocis privats, especialment destinats a la indústria de la construcció per tal de que es comencessin nous projectes i es necessitessin més obrers.

Davant el rebuig a la política antisemita i les manifestacions cada cop més nombroses a favor dels protestants jueus afectats per les polítiques del Tercer Reich, es va fundar una Lliga d’Emergència, Pfarrernotbund, destinada a ajudar als pastors i altres treballadors de l’Església protestant prussiana. El fundador d’aquesta Lliga va ser el pastor Martin Niemöller, que tenia parròquia a Dahlem, un barri elegant del sud-oest de Berlín.

Tweet

Dimecres:

A la Gran Bretanya:

A Londres va acabar el judici paral·lel sobre l’incendi del Reichstag del 27 de febrer començat el 4 de setembre per iniciativa del comunista Willi Münzenberg i dut a terme pel intel·lectuals d’esquerra. El veredicte dels jutges britànics i nord-americans va ser la de declarar culpables del crims als nacionalsocialistes i d’absoldre els comunistes alemanys i búlgars. L’endemà va començar l’autèntic judici a Leizpig.

Tweet