EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En una llarga conversa amb el ministre Joseph Goebbels, el ministre d’Armament. Albert Speer, que es va mostrar orgullós dels seus èxits en la indústria bèl·lica, va sostenir la seva opinió de que Adolf Hitler estava més obert a l’aplicació de la Guerra Total després de les derrotes que havien patit. Llavors, Goebbels es va decidir a redactar un memoràndum destinat a Hitler per demanar-li engegar la seva proposta de Guerra Total. Speer també tenia la intenció d’elaborar un document per Hitler en el que li proposaria donar-li en el ministre de Propaganda els problemes de l’aplicació de la Guerra Total enlloc de la comissió tripartit, que la considerava inepte.

Ulrich von Hassell, després de reunir-se amb un amic destinat a Dinamarca, va definir al plenipotenciari Karl Werner Best com una home molt sensat. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Adolf Hitler va rebutjar ajudar al Grup d’Exèrcits Nord del general Walter Model perquè mantinguessin els soviètics lluny del Bàltic. Però, aquell dia, el 2º Front bàltic del general Andrei Yemerenko va iniciar una ofensiva per la conquesta dels Estats Bàltics. Les tropes soviètiques varen ocupar la ciutat de Vilnius.

En el sector central:

La desfeta alemanya en el front oriental ja era un fet i més després de l’Operació Bagration. 25 de les 33 divisions del Grup d’Exèrcits Centre van quedar atrapades per les forces soviètiques i només un petit grup va poder escapar.

En el front occidental:

A França:

A Caen, que havia sigut alliberada el dia anterior tot i que alguns alemanys continuaven resistint en els suburbis del sud, els britànics varen atacar als alemanys amb 8.000 projectils d’artilleria. Com a resposta, els alemanys varen llançar-los 4.500 bombes, totes les que disposaven en aquell moment.

En els Estats Units:

La US War Refugee Board va començar una reunió setmanal per estudiar la possibilitat de llançar armes des de l’aire als interns d‘Auschwitz o llançar-hi paracaigudistes per provocar un alçament. Però la inactivitat per ajudar als presoners va fer enfadar el president de l’executiu de l’Agència Jueva, David Ben Guiron, que aquell dia va declarar:

Si enlloc de jueus, milers de dones, nens i gent gran anglesos, nord-americans o russos haguessin sigut torturats dia darrere dia, cremats vius, asfixiats a les cambres de gas, haurien actuat vostès de la mateixa manera?

El cap del OSS a Berna, Allen Dulles, va informar a Washington per ràdio de que no es preveia una revolució a Alemanya, ja que el poble estava massa apàtic i la vigilància policial era molt estricte. Dulles assegurava que la caiguda del govern alemany només es produiria amb l’arribada de les tropes aliades i deixava clar que els moviments de l’oposició no estaven en condicions de donar passos semblants per tal de que es desenvolupés un Pietro Badoglio.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Des de Berchtesgaden, Adolf Hitler, acompanyat per en Wilhelm Keitel, en Karl Döenitz, en Heinrich Himmler i el general Günther Korten, el cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, va volar cap al seu quarter general de Rastenburg. El mariscal de camp Walter Model i el general Johannes Friessner, recentment nombrat comandant del Grup d’Exèrcits del Nord en substitució del general Georg Lindemann, es varen reunir amb ells. Les converses es varen centrar principalment en els plans per crear diverses divisions noves per reforçar el front oriental i aturar l’avanç soviètic cap a Prússia Oriental. Model i Friessner semblaven optimistes. A la tarda, Hitler va tornar cap al Berghof.

Cäesar von Hofacker, l’assistent del comandant alemany al càrrec de la França ocupada, Karl-Heinrich von Stulpnagel, que formava part del cercle dels conspiradors, va fer una visita a l’Erwin Rommel. No tenim constància de què es varen dir però és molt probable que parlessin de l’atemptat que es produiria el 20 de juliol de 1944. Segons sembla, Rommel li va demanar que redactés un escrit per als Aliats en nom seu on digués que l’Exèrcit occidental alemany suspendria les hostilitats per ell mateix i es retiraria al Reich.

Les deportacions de jueus hongaresos a Auschwitz, que havia començat el 15 de maig de 1944, va acabar aquell dia. En total varen ser enviats uns 438.000 jueus hongaresos en aquell camp i només un 15% varen ser enviats a treballar, el 85% varen ser assassinats.

En el seu habitual article en el Das Reich, titulat aquest cop Britànics, uniu-vos a nosaltres, perquè Rússia també us atacarà a vosaltres!, el ministre Joseph Goebbels va afirmar que després de tants revesos i tantes retirades, ara estaven més experimentats que en l’època de les grans victòries. El ministre va parlar del provenir de la humanitat occidental i del perill de la massificació. En la frase final de l’article, Goebbels va dir que qui travessava la cinta d’arribada només un cap per davant dels demés, aquest aconseguirà la victòria.

En el front occidental:

Les forces aliades van alliberar la ciutat de Caen, França, després de dures batalles amb els alemanys. Els Aliats varen acabar amb la resistència alemanya després del bombardeig britànic del dia anterior que havia deixat en ruïnes la ciutat després de llançar-hi 6.500 quilograms de bombes en 45 minuts. Tot i això, els alemanys varen resistir en els suburbis sud de la ciutat.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen llançar una poderosa ofensiva sobre Finlàndia i varen travessar el Vuksi.

En el Pacífic:

A l’illa de Saipan, els marines de la 4º Divisió nord-americana varen arribar a l’extrem septentrional de l’illa, al cap Marpi, i les tropes japoneses varen cessar tota resistència i d’aquesta manera pràcticament va acabar la conquesta de l’illa. 30.000 soldats i 22.000 civils japonesos varen morir pel combat o es varen suïcidar en els combats. 3.000 nord-americans varen morir i 10.000 varen ser ferits en menys d’un mes. Fins llavors, els nord-americans no havien patit tantes baixes en el Pacífic com en aquella batalla.

Tweet

Dissabte:

En el front occidental:

El 12º Cos alemany va abandonar les armes després de perdre 28 de les seves 40 divisions i 350.000 soldats. A Caen, on els alemanys estaven atrinxerats, els Aliats varen efectuar un bombardeig amb més de 7.000 tones de bombes, que varen aniquilar les posicions alemanyes. A part, els nord-americans atacaven per la carretera Bolleville, just al nord-oest de La Haye Du Puis, a Normandia. Tot i el triomf de les forces aliades, les batalles eren molt sagnants i només aquell dia la 3º Divisió canadenca per perdre 1.200 homes entre ferits, morts (que en varen ser 330) i desapareguts.

Per altra banda, en Bernard Law Montgomery li va contestar la nota del comandant Dwight D. Eisenhower del dia anterior, en què li demanava que passés a l’atac enlloc de ser tan prudent, per dir-li que personalment estava bastant satisfet de la situació i que creia que la batalla estava anant bé ja que els alemanys estaven sent atacats amb contundència al llarg de la línia i li va assegurar que no hi havia cap estancament per part dels seus homes.

En el Front oriental:

En l’Operació Bagration, les puntes de llança soviètiques varen rodejar la ciutat de Vilnius, on varen trobar una forta resistència alemanya.

A Hongria, amb els soviètics a prop de la frontera, el regent Miklos Horthy va ordenar que s’aturés la deportació de jueus hongaresos al camp de concentració d’Auschwitz.

En el bàndol Aliat:

A Washington es varen tornar a reunir el president Franklin Delano Roosevelt i el líder francès Charles de Gaulle.

En el Pacífic:

Les tropes nord-americanes varen ocupar definitivament l’illa de Saipan després de frenar els atacs suïcides japonesos i d’aguantar 25 dies de matances. En aquesta última batalla, uns 8.000 soldats japonesos es varen veure rodejats pels nord-americans i la majoria es varen suïcidar per no ser fets presoners. Tot i la victòria, les operacions de netejar de l’illa varen durar encara un any més.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb els especialistes de la Luftwaffe, que li volien fer canviar la seva opinió sobre el nou avió a reacció que volia construir, ja que volien que aquest aparell fos més lleuger per ser més ràpid per tal de defensar-se millor. Hitler no opinava igual, ell el volia més potent, i va ordenar que aquests avions dugessin més bombes i, per tant, els volia més pesats. Els va explicar que no necessitaven defensar-se amb aquests avions perquè creia que els caces enemics no el podrien destruir. La realitat era que Hitler no entenia massa bé com funcionaven aquells nous aparells. Al final de la reunió es va determinar que de moment aquests avions només farien vols rectes i a gran altura. Un dels homes que va ser present a la reunió va ser el coronel Claus von Stauffenberg, que va ser el primer dia que va veure en persona a Hitler. En aquells moments el coronel estava preparant un complot per acabar amb la vida de Hitler.

El doctor Gerhard Klopfer, el subsecretari de Martin Bormann, va afirmar que Bormann deia molt sovint que Albert Speer era un enemic declarat del Partit i que inclús aspirava a succeir a Adolf Hitler.

1.129 bombarders nord-americans varen atacar la zona de Leizpig i tenien com objectiu les fàbriques d’avions i els dipòsits de petroli. Per aquell atac, d’un quart de deu del matí fins a un quart d’onze va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, que un cop més no va ser atacada.

A Hongria:

Miklos Horthy, pressionat pel seu propi poble i per la crida de Pius XII el 25 de juny, va ordenar aturar les deportacions dels jueus hongaresos a Auschwitz tot i l’oposició del seu govern. Tot i això, Adolf Eichmann va aconseguir enviar dos trens més carregats de jueus aquell mateix mes.

En el front occidental:

A França:

Els Aliats varen utilitzar per primer cop des de que varen desembarcar a Normandia bombarders pesats en utilitzar prop de 450 Lancaster i Halifax de la RAF per llançar un atac sobre Caen, on es concentraven el gruix de les unitats mecanitzades alemanyes. L’atac va ser dissenyat per ajudar a les tropes canadenques i britàniques, que es trobaven aturades davant una sèrie de pobles fortificats al nord de la ciutat. Però, degut al temor de que estiguessin massa a prop de la línia del front, els bombarders varen atacar objectius emplaçats en els ravals del nord de Caen. Per culpa d’aquest temor, el bombardeig va tenir poques repercussions en les defenses alemanyes i, de fet va fer tot el contrari del que es volia. Va complicar en els atacants els seus atacs quan varen intentar passar per les ruïnes que els bombarders havien deixat. Immediatament després del bombardeig dels bombarders pesats, les forces britàniques i canadenques varen començar la Batalla de Caen.

Dwight D. Eisenhower estava cansat de que el comandant britànic Bernard Law Montgomery es quedés molt de temps contemplant la idea de començar una batalla de desgast i li va escriure una nota per dir-li que coneixia perfectament el seu pla de resistir amb l’ala esquerra per atreure als alemanys, però que havien d’utilitzar tota l’energia possible en un decidit esforç per evitar que es produís un estancament. El comandant nord-americà li va deixar clar al final de la nota que tindria tot el seu suport en qualsevol esforç que decidís dur a terme amb l’objectiu d’evitar que arribessin a un punt mort. L’endemà, Montgomery li va respondre la nota.

A Fontaineblau, la milícia col·laboracionista va assassinar a l’ex ministre francès Georges Mandel.

A Finlàndia:

Els finlandesos continuaven replegant-se per culpa de les fortes ofensives soviètiques.

A la Gran Bretanya:

En tenir coneixement de la idea del Congrés Jueu Mundial de destruir les cambres de gas, Winston Churchill li va escriure a Anthony Eden per tal de que reunís tot el que pogués de la Força Aèria de la RAF i invoqués a la seva autoritat si era precís per tal de realitzar aquella acció. Al cap de poc es va descartar la proposta de bombardejar Auschwitz.

En el Pacífic:

A Saipan, les tropes japoneses varen llançar una desesperada contraofensiva contra les tropes nord-americanes, però varen patir 2.000 baixes i varen tenir que desistir de la seva ofensiva. Tot i això, l’ofensiva japonesa va malmetre dos batallons d’infanteria de l’exèrcit nord-americà i tres batallons d’artilleria de la infanteria de la Marina i varen assassinar a molts civils.

En els Estats Units:

A Washington es varen reunir el president Franklin Delano Roosevelt i el coronel Charles de Gaulle.

Els nord-americans varen decidir comunicar als soviètics que Joel Brand, el líder jueu de Budapest, s’havia reunit amb Adolf Eichmann el 25 d’abril i que aquest li havia proposat salvar a un milió de jueus a canvi de 10.000 camions.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va celebrar unes quantes reunions amb els seus principal caps militars. En una de les reunions celebrada a la sala d’estar del Berghof hi havia present el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, el general Friedrich Fromm, el coronel Claus von Stauffenberg, que per primer cop estava present en una reunió amb Hitler, i altres oficials, a més del ministre d’Armament Albert Speer. En la reunió, el coronel Von Stauffenberg va explicar el pla de l’acció de l’Operació Valquíria, que consistia en fer servir els soldats que es trobaven de permís a Alemanya perquè anessin a lluitar. Hitler el va escoltar atentament i va acceptar la majoria de propostes del coronel. Al final de la reunió es va decidir que en cas de que hi haguessin accions bèl·liques dins del territori del Reich els comandaments militars tindrien un poder executiu il·limitat per sobre dels poders dels departaments polítics, i aquests només actuarien com a assessors. En aquella reunió Von Stauffenberg va pensar en dur a terme el cop d’Estat contra Hitler; portava un paquet de dinamita que li havien enviat els seus companys, però va abandonar el pla perquè volia eliminar a altres membres del NSDAP, entre ells el ministre Heinrich Himmler.

En el camp de concentració de Dachau va arribar-hi un comboi amb 2.521 presoners que havia sortir de Copiènne, França, el 2 de juliol de 1944. Les males condicions del trajecte varen provocar la mort de 984 presoners.

A Hongria:

Miklos Horthy va proclamar en els alemanys que no toleraria més deportacions. Es varen aturar les deportacions, però més de 437.000 dels 725.000 jueus hongaresos havien mort a les cambres de gas. 

En el front occidental:

A França:

El general nord-americà George Patton va arribar a Normandia com a nou comandant i va fer un discurs a les seves tropes. El comandant californià va dir-los que havien d’arribar com fos a Berlín i els va prometre que ell mateix li dispararia un tret al cap de Hitler.

En els Estats Units:

A Washington, influenciat pel primer ministre Winston Churchill, va arribar-hi el coronel Charles de Gaulle per reunir-se amb el president  Franklin Delano Roosevelt per intentar millorar les relacions entre ells dos.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va anunciar que en les primeres setmanes del nou atac alemany, 2.754 V-1 havien causat 2.752 morts. A part, el primer ministre va tornar a insistir en que es valorés la possibilitat d’utilitzar gas verinós per acabar amb la guerra, servint de pas per atacar els objectius previstos per l’Operació Crossbow. Churchill va afirmar que seria absurd posar per davant qüestions morals en aquest tema perquè el gas ja s’havia utilitzat en la Primera Guerra Mundial sense que es queixessin els moralistes de l’Església.

A Japó:

Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que els alemanys continuaven esperant que les tropes del general Patton duguessin a terme un segon desembarcament en la zona del Canal de la Mànega. Molts alemanys continuaven pensant que es produiria un desembarcament en el Pas de Calais.

Tweet

Dimecres:

Preparant el putsch del 20 de juliol:

La Gestapo va detenir als opositors civils del règim nazi Julius Leber, que havia de ser ministre de l’Interior en el govern posthitlerià, i Adolf Reichwein, professor d’Història que tenia que ser ministre de Cultura, quan aquests buscaven contactes amb l’oposició comunista per efectuar un cop d’Estat. Claus von Stauffenberg, que el dia anterior s’havia compromès a tirar endavant el putsch, va quedar molt consternat quan va saber que havien detingut el seu amic Leber.

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb en Werner von Best, que no acatava les ordres del dictador de reprimir a la Resistència danesa. Hitler li va tornar a repetir les seves ordres sobre el contra-terror i li va recalcar que no tenia cap atribució per practicar la seva pròpia política. Quan Best el va intentar replicar, Hitler li va cridar que no volia sentir res més i va ser convidat a abandonar la sala. Hores més tard, Joachim von Ribbentrop li va dir que fes el considerés més just i recomanable, però que obeís les ordres d’en Hitler.

A Berchtesgaden, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten i li va tornar a parlar de que tenia jueus a l’estranger que treballaven pels seus interessos. Himmler li va confessar que aquell tema havia portat algun maldecap en els caps de la Gestapo perquè no entenien aquella decisió.

En el front oriental:

Els soviètics varen acabar de reconquerir la ciutat de Minsk, capital de Bielorússia.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va explicar en la Cambra dels Comuns que les primeres 2.574 bombes V-1 alemanyes havien matat a només 2.752 persones.

Tweet

Dimarts:

Preparant el putsch del 20 de juliol:

Els opositors al règim nazi, que s’estaven preparant per efectuar el cop d’Estat contra la vida de l’Adolf Hitler, varen firmar un jurament en una celebració en el que Claus von Stauffenberg i Rudolf Fahrner varen explicar els seus objectius polítics després del cop d’Estat. Els objectius principals eren crear un nou ordre per Alemanya més just, amb més drets pel poble i amb col·laboració amb occident. Davant del professor Fahrner i del seu germà Berthold, Von Stauffenberg es va comprometre a realitzar l’atemptat i a dirigir el putsch des de l’OKH de Berlín.

En el Reich:

Heinrich Himmler es va dirigir a Berchtesgaden per passar-hi uns dies, però per la nit va notar dolors estomacals i va cridar al doctor Felix Kersten perquè el tractés a les deu de la nit.

En el front oriental:

En l’Operació Bagriation, l’exèrcit soviètic va alliberar la ciutat de Minsk, la capital de Bielorússia. En el Bàltic, els soviètics varen començar una ofensiva per ocupar els Estats bàltics. Es varen utilitzar tres fronts soviètics per aquesta ofensiva: 1º, 2º i 3º Bàltics. Els Estats del Bàltic tenien una importància molt gran per Alemanya perquè eren una font d’aliments i permetien als alemanys bloquejar la flota russa i mantenir obertes les rutes de subministraments cap a Suècia i Finlàndia.

En el Pacífic:

A Saipan, després de perdre Garapan, la capital de l’illa, els japonesos varen atacar als nord-americans a pit descobert i en els següents dies varen atacar amb ofensives suïcides.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler vivia envoltat amb el seu cercle més íntim, però sabia que les coses no anaven gens bé i va decidir substituir al general Gerd von Rundstedt, que havia sigut destituït el 29 de juny de 1944 per haver demanat la pau amb els britànics, com a cap de les forces occidentals pel general Günther von Kluge. Von Rundstedt va rebre aquell dia una nota manuscrita en què se’l destituïa per raons de salut. El dictador, pessimista tot aquell dia, intentava demostrar la confiança i la seguretat que tenia en la victòria amb les senyores de la casa. Fins a altres hores de la nit es va passar el dia en el saló del te escoltant discs i explicant històries al costat de la llar de foc.

En el front oriental:

En l‘Operació Bagration, a Bielorússia, l‘exèrcit soviètic va recuperar la ciutat de Minsk, la principal base alemanya del front central, on 100.000 soldats alemanys del Grup d’Exèrcits Centre varen quedar envoltats per les tropes soviètiques. Al mateix temps, unitats escalonades varen reduir les bosses alemanyes en la rereguarda. A més, les avantguardes soviètiques varen travessar per primer cop l’antiga frontera polonesa amb la Unió Soviètica, penetrant novament en la zona oriental de Polònia. En el sector nord, el general alemany Johannes Friessner va rellevar a l’Ernst Lindemann com a cap del Grup d’Exèrcits Nord.

En el front occidental:

El 7º Cos nord-americà va llançar una ofensiva contra Saint Lo. L’atac no va començar sent un èxit perquè l’Omar Bradley va tornar a dispersar les seves forces en un front massa ample.

En el Bolletí de la Wehrmacht s’anunciava que en el sud de França diversos grups terroristes havien sigut obligats a combatre i havien sigut aixafats.

A Itàlia:

El general Edgard de Larminat es va apoderar de Siena prenent tota precaució per no danyar la ciutat.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Després de la reunió amb Adolf Hitler del 29 de juny de 1944, Gerd von Rundstedt va deixar de ser el comandant de l’Exèrcit Occidental per les discrepàncies del mariscal de camp amb el dictador alhora de dur l’estratègia militar.

A França, un comboi amb 2.521 presoners va sortir de la localitat de Compiègne en direcció al camp de concentració de Dachau. Les condicions a dins del comboi varen ser infernals; es varen donar casos de bogeria entre els presoners per la calor, la falta d’aigua i la desesperació de partir en el moment que l’alliberació francesa semblava pròxima. Durant aquell trajecte de quatre dies varen morir 984 presoners.

En el seu editorial en el Das Reich titulat aquest cop Estem fent una guerra total?, Joseph Goebbels va dir que cada individu tenia que sentir-se en perill de mort, ja que l’enemic volia exterminar als alemanys. Per això, deia el ministre, cada individu tenia que donar-ho també tot, renunciar a tot, viure com els damnificats dels bombardejos, sense miraments, va sentenciar. Goebbels va admetre que els seus enemics eren més forts en número i material, però va explicar que ells eren millor raça i que ho tenien que aprofitar més racionalment. En el mateix número hi sortien dues fotografies; el castell alemany d’Ordensburg i la fortalessa eslava d’Ivangorod, amb un text a sota on s’insistia en la superioritat racial alemanya: el gòtic de l’edifici germànic, superior, i l’obra eslava, sense el geni de la creativitat nòrdica, es deia. El text continuava explicant que les SS defensaven l’occident germànic contra l’orient eslau.

En el Bolletí de la Wehrmacht es va explicar que en diverses accions en terreny francès havien sigut liquidats 80 terroristes.

Els nord-americans varen bombardejar Budapest.

A Itàlia: 

El 6º Cos nord-americà va arribar a Cecina. A la Toscana, el 13º Cos britànic va ocupar la ciutat de Foiano, al nord-oest del llac Trasimeno, completant d’aquesta manera la ruptura de la Línia Albert alemanya.

En el Pacífic: 

Les forces amfíbies nord-americanes varen envoltar Noemfoor.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Claus von Stauffenberg va ser nomenat cap de l’Estat Major del comandant de l’Exèrcit de l’Interior del general Friedrich Fromm. D’aquesta manera va tenir accés a reunions informatives relacionades amb l’Exèrcit interior i amb Adolf Hitler. Per altra banda, en el Berghof, Kurt Zeitzler, que ja havia sigut rellevat del seu càrrec com a cap de l’Estat Major, va abandonar la casa de muntanya després de patir una crisi nerviosa pels constants enfrontaments amb Hitler. Mai més va tornar a parlar amb el dictador i el mateix Hitler va ordenar el gener de 1945 que se l’expulsés de l’Exèrcit i li va negar el dret a dur uniforme. Heinz Guderian el va substituir el 21 de juliol.

El desaparegut Eduard Dietl, mort el 23 de juny de 1944, va rebre a títol pòstum una condecoració per part del govern alemany.

El SS Obergruppenführer Wilhelm Bittrich va criticar-li a Erwin Rommel les decisions que es prenien des del quarter general de Hitler i la seva negativa a reconèixer el desastre que s’apropava en el front occidental i es va mostrar partidari del pla de Rommel d’entaular negociacions secretes amb els Aliats. 

En el bàndol Aliat:

Les diferències entre els caps d’Estat Major britànic i nord-americà per la batalla a Itàlia es varen ampliar, i Winston Churchill li va enviar un telegrama de contestació al president Franklin Delano Roosevelt senyalant-li que aquells desacords eren el principal error estratègic i polític més important que s’havien enfrontat. En un altre telegrama enviat al President aquell mateix dia, el primer ministre protestava contra una decisió que tirava per terra les seves esperances de la campanya italiana.

Aquell dia va començar la Conferència de Bretton Woods.

Tweet