La reunió Hitler-Schuschnigg:
A les deu del matí, el professor d’Història del Art, el doctor Kajetan Mühlmann, es va dirigir a Obersalzberg per visitar a l’Adolf Hitler. Al mateix temps, en Franz von Papen es va dirigir a l’estació fronterera d’Hallein per rebre el canceller austríac, en Kurt von Schuschnigg, el seu secretari d’Estat, en Guido Schmidt, i el tinent coronel Bartl. Als voltants de dos quarts de dotze, l’automòbil del canceller va creuar la frontera pel costat austríac acompanyat pel conductor Reichart, l’agent de policia Hamberger i en Bartl. En Von Papen els va saludar amb la salutació nazi igual que els agents de la policia, tot i que encara eren a Àustria on era prohibit fer aquella salutació. Mentre es dirigien cap a Obersalzberg, en Von Papen li va dir en el canceller austríac que a Obersalzberg es trobaria alguns generals alemanys, cosa que va fer disgustar al canceller. Un cop varen arribar a la zona es varen trobar que la Legió austríaca, un grup de nacionalsocialistes escapats d’Àustria i contraris a en Von Schuschnigg, s’encarregaven expressament de la guàrdia de la zona aquell dia.
Un cop varen arribar al Berghof, l’Adolf Hitler, visiblement tens i nerviós, els estava esperant a l’escala de la terrassa de la casa on contemplava les vistes panoràmiques d’Obersalzberg vestit amb una guerrera de les SA, el braçal amb la creu gamada i amb uns pantalons llargs de color negres. Quan el canceller d’Àustria el varen fer entrar en l’immens rebedor de l’edifici, en Hitler el va saludar juntament amb en Wilhelm Keitel, que havia arribat aquell matí de Berlín, en Walter Reichenau, l’Hugo Sperrle, que havien arribat de Munic, i el ministre d’Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop, i es varen dirigir fins al seu despatx situat en el primer pis mentre en Von Papen, Schmidt, en Von Ribbentrop i els demés es quedaven fora. La presència dels tres generals, i sobretot la presència dels generals d’aparença més brutal com en Von Reichenau i Sperrle a la reunió, varen provocar que el canceller es posés nerviós i com a conseqüències es va quedar més callat. Aquella pressió va ser una estratègia pensada per en Nicolaus von Below. Només entrar al despatx, en Von Schuschnigg li va dir que estava enlluernat per la casa i la seva situació geogràfica, però en Hitler, que no estava per complits, es va passejar d’una banda a l’altra del despatx retreien-li que Àustria no havia fet res per Alemanya, i li va dir que a Àustria tenia més popularitat que ell i que si ho dubtava que celebrés un referèndum. Llavors el va amenaçar dient-li que solucionaria el problema austríac, que només havia de donar una ordre i de la nit al matí tot hauria acabat, i que potser un dia es presentaria a Viena i llavors sabria el què és bo. A continuació, en Hitler li va oferir solucionar el problema a través de negociacions però el va continuar amenaçant dient-li que sinó arribaven a un acord els fets seguirien el seu curs. Sense dir casi bé res, en Von Schuschnigg li va preguntar què volia, però en Hitler li va esquivar la pregunta dient-li que en parlarien a la tarda. Llavors, el dictador alemany va prémer un botó de la sala i les portes es varen obrir i els va acompanyar fins a la planta inferior. En Von Schuschnigg es va dirigir de dret al lavabo per refrescar-se la cara. Mentre el canceller austríac es refrescava, en Hitler va examinar la taula preparada pel majordom Kannenberg, va sortir a la terrassa i va dir en els guàrdies de les SS que no donessin gaire menjar al canceller austríac, cosa que varen fer, i que no el deixessin fumar ja que el volia posar encara més nerviós. En Von Schuschnigg era una fumador molt addicte, hàbit que en Hitler sabia ja que s’havia informat sobre els hàbits del seu convidat. Durant la pausa per anar a dinar, en Von Schuschnigg va discutir la situació amb el seu ministre Schmidt, que havia rebut d’en Von Ribbentrop l’ultimàtum d’en Hitler.
A la taula, en Hitler es va asseure entre en Von Ribbentrop i el canceller austríac, i en un altre grup compacte es varen col·locar els generals amb l’ambaixador Von Papen, el secretari d’Estat Schmidt, el tinent coronel Bartl i mitja dotzena d’ajudants i caps personals. Al fons va asseure’s en Martin Bormann. El principi varen parlar dels últims models d’automòbils i llavors de coses més personals fins que en Hitler va explicar la història del nacionalsocialisme. Després de dinar, les SS varen servir el cafè, moment que en Hitler va aprofitar per retirar-se un moment i en Von Schuschnigg ho va aprofitar per encendre’s una cigarreta mentre parlava amb en Wilhelm Keitel. A les quatre de la tarda, en Von Schuschnigg va ser cridat per en Von Ribbentrop i en Von Papen perquè li volien presentar un esborrany fet per en Hitler on s’afavoria l’annexió d’Àustria al Reich alemany. El ministre d’Afers Exteriors alemany li va dir que havien d’acceptar les condicions en totalitat, però el canceller li va insistir que ho havien de discutir. Llavors, en Von Schuschnigg els va preguntar si podia contar amb la bona voluntat per part d’Alemanya, cosa que van respondre-li afirmativament. Veient que no tenia massa a negociar, va ser cridat per reunir-se amb en Hitler, que estava molt enrabiat amb el canceller i li va voler fer veure que tant si volia com si no Àustria s’annexionaria al Reich alemany i que no estava disposat a negociar, sinó firmava el document va amenaçar en tenir que prendre una decisió aquella mateixa nit. En Hitler li va ordenar que possés al nazi Arthur Seys-Inquart com a ministre de l’Interior i de Seguretat del seu govern de coalició, es decretés una amnistia política general a favor dels nazis condemnats per qualsevol delicte i tornés a legalitzar al partit nazi a Àustria formant part del Front Patriòtic. També li va demanar que cedís del seu càrrec si no acceptava les condicions que l’imposava. En Von Schuschnigg li va dir que era impossible acceptar totes aquelles propostes perquè els ministres els elegia el president federal d’Àustria. Molt enfadat, en Hitler va fer cridar a en Keitel i va ordenar-li a en Von Schuschnigg que sortís de la sala durant uns minuts. Al cap d’uns minuts en Keitel va arribar al despatx corrents i quan va entrar a la sala en Hitler li va dir que seies a una butaca. Tot era una comèdia era per intimidar al canceller austríac. A continuació varen fer entrar de nou al canceller i el seu ministre Schmidt i, immediatament, va entrar a l’habitació el doctor Kajetan Mühlmann. Llavors, en Hitler els va preguntar si els austríacs es podien fiar de l’Arthur Seyss-Inquart, tant en Keitel com en en Mühlmann varen respondre-li afirmativament. Satisfet, en Hitler li va dir en el canceller que tenia fins el 15 de febrer de 1938 per acceptar les seves condicions, sinó intervindria. Mentre el canceller i el seu ministre decidien que fer, a la sala no paraven d’entrar i sortir generals per intimidar-los. Després de mitja hora, en Hitler, que veia que no es decidien, va cedir en alguns punts del seu esborrany i varen firmar amb el canceller austríac el document, que es va conèixer com el Tractat de Berchtesgaden, on s’acceptava una aliança entre les dues potències, però no l’annexió d’Àustria i es va donar per acabada la conferència.
A les deu de la nit, en Von Schuschnigg va rebutjar quedar-se a sopar i va tornar a Viena amb l’objectiu de celebrar tant aviat com fos possible un referèndum per consultar en el poble austríac si acceptava annexionar-se a Alemanya. La idea d’un referèndum va fer enfurismar a en Hitler més endavant i va demanar als seus militars que entressin al país. En Von Schuschnigg havia acceptat posar a l’advocat Arthur Seyss-Inquart com a representant del govern nazi a Àustria, però el que no sabia és que en Hitler volia posar a en Seyss-Inquart com a canceller després de l’Anschluss. L’objectiu d’aquella trobada a Obersalzberg era que en Von Schuschnigg es veiés obligat a dimitir, cosa que més endavant va haver de fer davant l’amenaça militar alemanya i la passivitat dels governs britànics i francesos davant de la invasió alemanya.
