Archive for diari

15 de febrer de 1938

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va declarar en el Reichstag que l’home que en una hora donada era obligat a assumir el lideratge del seu poble no tenia responsabilitats davant de les lleis ni dels parlamentaris, i va afirmar que només tenia que respondre davant de la missió que se li havia donat. Llavors, el dictador va dir que tot aquell que s’interferís en el compliment d’aquesta missió era un enemic del poble.


Continuant a Berlín, Joseph Goebbels va ser informat de que les tropes del colpista Francisco Franco havien patit una derrota durant la conquesta de la ciutat de Terol, però que estaven preparant una nova ofensiva per a finals de març. Goebbels veia amb poc entusiasme la figura del general Franco, a qui va criticar en més d’una ocasió acusant-lo de falta de talla.


Walther Funk va ser nombrat ministre d’Economia a instàncies d’en Hermann Göering, que era qui controlava el Pla Quadriennal, un Pla que controlava l’economia del país destinant-la a la guerra. Per tant, aquell Ministeri estava subordinat al ministre Göering.

A Àustria:

A Viena, el govern d’en Kurt von Schuschnigg va nombrar a l’Arthur Seyss-Inquart nou ministre de l’Interior amb autoritat sobre la policia i els serveis de seguretat.

Published in: diari on 15 febrer 1938 at8:27 Comments (0)

14 de febrer de 1938

Després de la reunió del dia anterior, Wilhelm Canaris va dirigir diferents mesures per pressionar militarment Àustria i fer-los creure que estaven preparant l’exèrcit per intervenir al país. L’efecte va ser ràpid i a Àustria varen arribar a la conclusió de que Alemanya estaven fent preparatius militars.

A Àustria, el canceller austríac, Kurt von Schuschnigg va informar al president de la Confederació austríaca, Wilhelm Miklas, de la reunió que va mantenir amb Adolf Hitler el 12 de febrer de 1938.

Published in: diari on 14 febrer 1938 at10:01 Comments (0)

13 de febrer de 1938

Diumenge:

En el Reich:

A Obersalzberg, a la tarda, Wilhelm Keitel va demanar a l’Alfred Jodl i a l’almirall Wilhelm Canaris que es reunissin a la seva habitació per reforçar per ordre de l’Adolf Hitler de pressionar militar a Àustria duent a terme suposades accions i mesures militars. Keitel es va dirigir llavors a Berlín per llançar una sèrie de maniobres militars d’intimidació a la frontera austríaca.

Published in: diari on 13 febrer 1938 at6:27 Comments (0)

12 de febrer de 1938

La reunió Hitler-Schuschnigg:

A les deu del matí, el professor d’Història del Art, el doctor Kajetan Mühlmann, es va dirigir a Obersalzberg per visitar a l’Adolf Hitler. Al mateix temps, en Franz von Papen es va dirigir a l’estació fronterera d’Hallein per rebre el canceller austríac, en Kurt von Schuschnigg, el seu secretari d’Estat, en Guido Schmidt, i el tinent coronel Bartl. Als voltants de dos quarts de dotze, l’automòbil del canceller va creuar la frontera pel costat austríac acompanyat pel conductor Reichart, l’agent de policia Hamberger i en Bartl. En Von Papen els va saludar amb la salutació nazi igual que els agents de la policia, tot i que encara eren a Àustria on era prohibit fer aquella salutació. Mentre es dirigien cap a Obersalzberg, en Von Papen li va dir en el canceller austríac que a Obersalzberg es trobaria alguns generals alemanys, cosa que va fer disgustar al canceller. Un cop varen arribar a la zona es varen trobar que la Legió austríaca, un grup de nacionalsocialistes escapats d’Àustria i contraris a en Von Schuschnigg, s’encarregaven expressament de la guàrdia de la zona aquell dia.

Un cop varen arribar al Berghof, l’Adolf Hitler, visiblement tens i nerviós, els estava esperant a l’escala de la terrassa de la casa on contemplava les vistes panoràmiques d’Obersalzberg vestit amb una guerrera de les SA, el braçal amb la creu gamada i amb uns pantalons llargs de color negres. Quan el canceller d’Àustria el varen fer entrar en l’immens rebedor de l’edifici, en Hitler el va saludar juntament amb en Wilhelm Keitel, que havia arribat aquell matí de Berlín, en Walter Reichenau, l’Hugo Sperrle, que havien arribat de Munic, i el ministre d’Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop, i es varen dirigir fins al seu despatx situat en el primer pis mentre en Von Papen, Schmidt, en Von Ribbentrop i els demés es quedaven fora. La presència dels tres generals, i sobretot la presència dels generals d’aparença més brutal com en Von Reichenau i Sperrle a la reunió, varen provocar que el canceller es posés nerviós i com a conseqüències es va quedar més callat. Aquella pressió va ser una estratègia pensada per en Nicolaus von Below. Només entrar al despatx, en Von Schuschnigg li va dir que estava enlluernat per la casa i la seva situació geogràfica, però en Hitler, que no estava per complits, es va passejar d’una banda a l’altra del despatx retreien-li que Àustria no havia fet res per Alemanya, i li va dir que a Àustria tenia més popularitat que ell i que si ho dubtava que celebrés un referèndum. Llavors el va amenaçar dient-li que solucionaria el problema austríac, que només havia de donar una ordre i de la nit al matí tot hauria acabat, i que potser un dia es presentaria a Viena i llavors sabria el què és bo. A continuació, en Hitler li va oferir solucionar el problema a través de negociacions però el va continuar amenaçant dient-li que sinó arribaven a un acord els fets seguirien el seu curs. Sense dir casi bé res, en Von Schuschnigg li va preguntar què volia, però en Hitler li va esquivar la pregunta dient-li que en parlarien a la tarda. Llavors, el dictador alemany va prémer un botó de la sala i les portes es varen obrir i els va acompanyar fins a la planta inferior. En Von Schuschnigg es va dirigir de dret al lavabo per refrescar-se la cara. Mentre el canceller austríac es refrescava, en Hitler va examinar la taula preparada pel majordom Kannenberg, va sortir a la terrassa i va dir en els guàrdies de les SS que no donessin gaire menjar al canceller austríac, cosa que varen fer, i que no el deixessin fumar ja que el volia posar encara més nerviós. En Von Schuschnigg era una fumador molt addicte, hàbit que en Hitler sabia ja que s’havia informat sobre els hàbits del seu convidat. Durant la pausa per anar a dinar, en Von Schuschnigg va discutir la situació amb el seu ministre Schmidt, que havia rebut d’en Von Ribbentrop l’ultimàtum d’en Hitler.

A la taula, en Hitler es va asseure entre en Von Ribbentrop i el canceller austríac, i en un altre grup compacte es varen col·locar els generals amb l’ambaixador Von Papen, el secretari d’Estat Schmidt, el tinent coronel Bartl i mitja dotzena d’ajudants i caps personals. Al fons va asseure’s en Martin Bormann. El principi varen parlar dels últims models d’automòbils i llavors de coses més personals fins que en Hitler va explicar la història del nacionalsocialisme. Després de dinar, les SS varen servir el cafè, moment que en Hitler va aprofitar per retirar-se un moment i en Von Schuschnigg ho va aprofitar per encendre’s una cigarreta mentre parlava amb en Wilhelm Keitel. A les quatre de la tarda, en Von Schuschnigg va ser cridat per en Von Ribbentrop i en Von Papen perquè li volien presentar un esborrany fet per en Hitler on s’afavoria l’annexió d’Àustria al Reich alemany. El ministre d’Afers Exteriors alemany li va dir que havien d’acceptar les condicions en totalitat, però el canceller li va insistir que ho havien de discutir. Llavors, en Von Schuschnigg els va preguntar si podia contar amb la bona voluntat per part d’Alemanya, cosa que van respondre-li afirmativament. Veient que no tenia massa a negociar, va ser cridat per reunir-se amb en Hitler, que estava molt enrabiat amb el canceller i li va voler fer veure que tant si volia com si no Àustria s’annexionaria al Reich alemany i que no estava disposat a negociar, sinó firmava el document va amenaçar en tenir que prendre una decisió aquella mateixa nit. En Hitler li va ordenar que possés al nazi Arthur Seys-Inquart com a ministre de l’Interior i de Seguretat del seu govern de coalició, es decretés una amnistia política general a favor dels nazis condemnats per qualsevol delicte i tornés a legalitzar al partit nazi a Àustria formant part del Front Patriòtic. També li va demanar que cedís del seu càrrec si no acceptava les condicions que l’imposava. En Von Schuschnigg li va dir que era impossible acceptar totes aquelles propostes perquè els ministres els elegia el president federal d’Àustria. Molt enfadat, en Hitler va fer cridar a en Keitel i va ordenar-li a en Von Schuschnigg que sortís de la sala durant uns minuts. Al cap d’uns minuts en Keitel va arribar al despatx corrents i quan va entrar a la sala en Hitler li va dir que seies a una butaca. Tot era una comèdia era per intimidar al canceller austríac. A continuació varen fer entrar de nou al canceller i el seu ministre Schmidt i, immediatament, va entrar a l’habitació el doctor Kajetan Mühlmann. Llavors, en Hitler els va preguntar si els austríacs es podien fiar de l’Arthur Seyss-Inquart, tant en Keitel com en en Mühlmann varen respondre-li afirmativament. Satisfet, en Hitler li va dir en el canceller que tenia fins el 15 de febrer de 1938 per acceptar les seves condicions, sinó intervindria. Mentre el canceller i el seu ministre decidien que fer, a la sala no paraven d’entrar i sortir generals per intimidar-los. Després de mitja hora, en Hitler, que veia que no es decidien, va cedir en alguns punts del seu esborrany i varen firmar amb el canceller austríac el document, que es va conèixer com el Tractat de Berchtesgaden, on s’acceptava una aliança entre les dues potències, però no l’annexió d’Àustria i es va donar per acabada la conferència.

A les deu de la nit, en Von Schuschnigg va rebutjar quedar-se a sopar i va tornar a Viena amb l’objectiu de celebrar tant aviat com fos possible un referèndum per consultar en el poble austríac si acceptava annexionar-se a Alemanya. La idea d’un referèndum va fer enfurismar a en Hitler més endavant i va demanar als seus militars que entressin al país. En Von Schuschnigg havia acceptat posar a l’advocat Arthur Seyss-Inquart com a representant del govern nazi a Àustria, però el que no sabia és que en Hitler volia posar a en Seyss-Inquart com a canceller després de l’Anschluss. L’objectiu d’aquella trobada a Obersalzberg era que en Von Schuschnigg es veiés obligat a dimitir, cosa que més endavant va haver de fer davant l’amenaça militar alemanya i la passivitat dels governs britànics i francesos davant de la invasió alemanya.

Published in: diari on 12 febrer 1938 at12:25 Comments (0)

11 de febrer de 1938

El canceller austríac Kurt von Schuschnigg va agafar el tren nocturn a l’estació de l’Oest de Viena per dirigir-se a Salzburg acompanyat pel secretari d’Estat i ministre d’Afers Exteriors, Guido Schmidtni el tinent coronel Bartl. Durant el trajecte, el canceller li va dir a Schmidt que hi hauria d’anar el famós psiquiatre Wagner Jaureg a visitar Adolf Hitler enlloc seu. En el mateix tren també i viatjava Franz von Papen, i sense que ningú ho sabés hi havia el professor d’Història de l’Art, el doctor Kajetan Mühlmann, destacat nacionalsocialista austríac a qui Hitler admirava. A Salzburg, el comboi del canceller va ser separat mentre que Von Papen i Mühlmann varen seguir cap a Berchtesgaden, Obersalzberg.

Published in: diari on 11 febrer 1938 at17:05 Comments (0)

10 de febrer de 1938

A Romania:

El rei Carol va eliminar el sistema parlamentari i va crear un nou Ministeri liderat pel patriarca Miron Cristea, el cap de l’Església ortodoxa romanesa, al qui li va donar poders per governar a través de decrets.

Published in: diari on 10 febrer 1938 at4:50 Comments (0)

8 de febrer de 1938

Els dos col·laboradors del canceller austríac Kurt von Schuschnigg, el secretari d’Estat, Schmidt, i el secretari general del Front Patriòtic, Zernatto, varen presentar-li al canceller, tal i com havia demanat al dia anterior, un escrit amb les dades sol·licitades sobre els desitjos i exigències d’Àustria respecte Alemanya. Tot es va dur amb la màxima discreció, però els espies nacionalsocialistes varen obtenir una còpia del document i la varen enviar a Adolf Hitler.

Published in: diari on 8 febrer 1938 at16:54 Comments (0)

7 de febrer de 1938

En el Reich:

En Wilhelm Keitel va fer una declaració als caps de l’Exèrcit per explicar-los els canvis que s’havien produïts en el Reich i va afirmar que la presa del comandament de la Wehrmacht per part de l’Adolf Hitler ja estava prevista en el seu programa, però per una data posterior.

A Àustria:

Al matí, en Franz von Papen va tornar a Viena després de rebre ordres de l’Adolf Hitler perquè preparés una entrevista amb el canceller austríac Kurt von Schuschnigg. Abans de dinar, en Von Papen es va reunir amb el canceller per comunicar-li la invitació de Hitler a Berchtesgaden, Obersalzberg. En Von Schuschnigg li va demanar temps per reflexionar-hi. Després de la reunió, el canceller va convocar una reunió amb el secretari d’Estat, en Guido Schmidt, i el secretari general del Front Patriòtic en el Gran Hotel. En Von Schuschnigg els va informar sobre la invitació d’en Hitler i varen creure que un bon dia per reunir-se seria el 12 de febrer de 1938. Després, va donar instruccions als seus dos col·laboradors perquè redactessin un escrit amb les exigències d’Àustria respecte Alemanya.

Published in: diari on 7 febrer 1938 at16:43 Comments (0)

5 de febrer de 1938

Dissabte:

En el Reich:

Després de la seva renúncia com a ambaixador austríac a Viena el dia anterior, Franz von Papen es va reunir amb al secretari d’Estat del Exterior austríac, el doctor Guido Schmidt, i un diplomàtic austríac per explicar-los els motius de la seva renúncia. Després de la conferència, Von Papen es va dirigir acompanyat pel seu amic Ketteler a l’estació i va agafar el tren en direcció a Salzburg amb l’objectiu d’entrevistar-se amb l’Adolf Hitler per saber per què el dia anterior havia fet tants canvis al govern. Quan el tren va arribar a Salzburg, ja de nit, Von Papen va trucar al secretari Martin Bormann per saber si es podia dirigir a Obersalzberg. Quan li varen confirmar, va agafar un automòbil fins a la frontera, i amb un cotxe de lloguer va dirigir-se a Berchtesgaden. Un cop va arribar al pont va tenir que utilitzar les cadenes per la neu per pujar les empinades carreteres de la muntanya fins arribar al Berghof, on en seguit es va reunir amb en Hitler, que semblava estar molt cansat. L’ex vicecanceller li va dir que no havia de lamentar la pèrdua del seu lloc perquè la seva posició econòmica era molt bona, però que li sabia greu perdre aquell càrrec de representant del Reich a Àustria perquè s’havia fet a la idea de que estava fent alguna cosa per Alemanya. Seguidament, li va explicar que els austríacs volien buscar a través de la negociació acords amb Alemanya i que el mateix canceller Kurt von Schuschnigg li havia expressat el seu desig de reunir-se amb ell. Quan Hitler va sentir que el canceller austríac es volia reunir amb ell es va dirigir cap a en Von Papen i li va dir que això era precisament el que volia i li va demanar que tornés a Viena i preparés una entrevista amb ell en el Berghof. Però Von Papen li va dir que era impossible perquè havia entregat a les autoritats austríaques la seva renúncia com a ambaixador a Viena i que la premsa nacional ja s’havia fet ressò d’aquella notícia. Hitler li va contestar que no importava i li va tornar a ordenar que es dirigís a Viena per preparar l’entrevista amb el canceller austríac.

En la crisi Blomberg-Fritsch:

Els canvis del govern del dia anterior varen portar molts rumors sobre la relació entre en Hitler i l’Exèrcit, i els diaris alemanys varen sortir editats aquell dia amb totes les pàgines parlant sobre els retocs que s’acabaven de fer. A la tarda, un Hitler pàl·lid i cansat, es va reunir amb els seus generals per calmar-los després de tants canvis, i els va dir que els rumors de que Heinrich Himmler assumiria el comandament de l’Exèrcit no eren més que tonteries demencials. Llavors els va explicar el què havia passat, va citar els informes policials i va llegir fragments del anàlisis incriminatori sobre el general Werner von Fritsch redactats pel ministre Frantz Gürtner. Els oficials convocats es varen quedar horroritzats sabent tot el què havia passat, però no varen presentar objeccions. Hitler també es va reunir per últim cop amb el seu gabinet de govern i els va explicar els motius reals de tants canvis el dia anterior. Hitler no permetria que es tornessin a reunir tots els seus ministres.


Després de la dimissió d’en Constantin von Neurath com a ministre d’Exteriors, es va oficialitzar el nomenament d’en Joachim von Ribbentrop com el seu successor.

Published in: diari on 5 febrer 1938 at4:25 Comments (0)

4 de febrer de 1938

En la crisi Blomberg-Fritsch:

L’Adolf Hitler va fer molts ajustaments tant dins del seu executiu com a dins de l’Exèrcit. Un dels canvis més importants va ser l’anunci de que el general Werner von Blomberg s’havia retirat com a ministre de l’Exèrcit per motius de salut. Per acomiadar-se d’ell li va escriure una missiva on li donava les gràcies pels seus serveis prestats. Després, en Hitler va anunciar que assumiria les funcions del Ministeri de Guerra, que a partir d’aquell moment desapareixeria. Per substituir-lo va crear un alt comandament de les Forces Armades ( Oberkommando der Wehrmacht, OKW ). A continuació, en Hitler va firmar un decret que deia que d’ara ell assumiria directament i personalment el comandament de totes les forces armades amb poders absoluts, i que el OKW seria liderat per en Wilhelm Keitel. Al mateix temps de que anunciava que en Von Blomberg deixava el seu càrrec, també es notificava que en Werner von Fritsch s’havia retirat com a cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per també motius de salut. En Hitler, igualment que amb en Von Blomberg, va escriure-li una missiva per agrair-li els seus serveis prestats i la seva actuació en la reconstrucció de l’Exèrcit. En el lloc d’en Von Fritsch va ser nombrat el general d’artilleria Walter von Brauchitsch. Un cop confirmades les destitucions, a la nit en Hitler va pronunciar un discurs per ràdio per explicar la dimissió d’en Von Blomberg i d’en Von Fritsch i va anunciar que suprimia el Ministeri de Guerra. Per justificar tots aquells canvis va dir que s’havien efectuat per aconseguir la concentració més sòlida de totes les forces polítiques, militars i econòmiques en les seves mans. A més, es va destituir a 13 generals, i altres 43 varen ser traslladats o varen passar a la reserva. La mateixa sort varen patir cert número d’oficials d’alta graduació. Personalment, en Hitler va nombrar a Hermann Göering general mariscal de camp.

Continuant amb els retocs dins del seu govern, en Hitler també va acceptar la dimissió d’en Constantin von Neurath com a ministre d’Afers Exteriors i va nombrar a en Joachim von Ribbentrop en el seu lloc. En Von Neurath va ser nombrat president del Gabinet Ministerial secret i va conservar el títol de ministre del Reich. En una carta manuscrita dirigia a en Von Neurath li va manifestar que utilitzaria la seva experiència com a diplomàtic. També va cessar en persona a l’ambaixador alemany a Itàlia, l’Ulrich von Hassell, pel seu rebuig a la seva política exterior estant encontra del pacte entre Alemanya, Itàlia i Japó. També va ser rellevat l’ambaixador de Tòquio, en Herbert von Dirksen. Els altres canvis importants que va fer en Hitler en aquella jornada varen ser els nomenaments de l’Ernst von Weizäcker com a Secretari d’Estat i el del doctor Ernst Woermann com a Sotssecretari d’Estat. Després de fer tots aquest ajustaments, en Hitler es va reunir amb el nou ministre d’Afers Exteriors, en Joachim von Ribbentrop, per explicar-li tots els canvis que havia fet i les seves noves missions.

A Àustria:

A Viena, en Franz von Papen va rebre una trucada d’en Hans Heinrich Lammers que li ordenava per ordres d’en Hitler que tornés de Viena perquè la seva missió havia acabat, i el va informar de les destitucions d’en Von Neurath i les dels ambaixadors Von Hassell i Von Dirksen. Ni en Von Papen ni el seu entorn varen entendre perquè en Hitler havia fet tots aquells canvis al govern, però de seguida varen començar a entendre que l’objectiu era atacar Àustria. Llavors, en Von Papen va començar a patir per la seva seguretat perquè tenia por de que no aprofitessin l’ocasió per cometre més assassinats com el 30 de juny de 1934, que de ben poc li va costar la vida, i sobretot temia a en Reinhard Heydrich. Després de reflexionar-hi, en Von Papen  es va asseure a la taula del seu despatx i va redactar el seu cessament com a diplomàtic a Àustria.

Published in: diari on 4 febrer 1938 at4:40 Comments (0)