En el Reich:
En Ludwig Beck va respondre els plans bèl·lics de l’Adolf Hitler exposats el dia anterior en un memoràndum en què va criticar les conjectures polítiques d’en Hitler sobre la Gran Bretanya i França i amb les directrius operatives del cas Verd.
Dissabte:
En la crisi txecoslovaca:
L’Adolf Hitler es va reunir amb representant txecs per parlar de Txecoslovàquia. Quan va sortir de la reunió va creure que l’havien tractat de forma despectiva i va començar a pensar encara amb més profunditat sobre la invasió a Txecoslovàquia. Seguidament va convocar a tots els seus comandants militars; Wilhelm Keitel, Walther von Brauchitsch, Erich Raeder i Hermann Göering, així com als ministres d’Exteriors Joachim von Ribbentrop i Constantin von Neurath, a una conferència en la que va definir la declaració de guerra contra els txecs cap a l’1 d’octubre de 1938 si les circumstàncies internacionals ho feien possible. Hitler va assegurar que ni la Gran Bretanya ni França estaven en condicions d’intervenir per la seva falta de preparació militar i de voluntat, i va explicar que volia Txecoslovàquia fora del mapa. A més, va declarar que Alemanya era més forta que el 1914 i va enumerar els seus èxits des de 1933. Llavors va presentar com a raons per actuar immediatament l’estat incomplet de les fortificacions txeques, el subdesenvolupament dels programes d’armament britànic i francès, i la situació internacional favorable. Després va ordenar que es comencessin els treballs de construcció d’una gran línia de fortificacions en la frontera occidental d’Alemanya.
Divendres:
En el Reich:
A Berlín, un miler de persones varen recórrer algunes zones de la ciutat destrossant els aparadors de les botigues que pertanyien als jueus i incitaven a la policia a posar als propietaris sota detenció preventiva. A Viena, la Gestapo va acabar amb les detencions de jueus amb antecedents delictius començades el 25 de maig. En total varen detenir a 1.900 jueu que varen ser enviats al camp de concentració de Dachau, on varen ser segregats dels demés presoners i varen rebre un tracte encara més brutal.
En el Reich:
En el nord d‘Alemanya, l’Adolf Hitler va posar la primera pedra d’un enorme complexa industrial a Wolfsburg, on el moviment Força a Través de l’Alegria havia de construir el Cotxe Popular, el Volkswagen, dissenyat per en Ferdinand Porsche. Per aquell projecte es va fundar la ciutat Stadt des KdF-Wagens bei Fallersleben, on hi haurien de viure els treballadors i els seus familiars. Més de 70.000 persones arribades de tots els racons d’Alemanya varen ser presents a la cerimònia. Lògicament, en Ferdinand Porsche, l’Adolf Hitler i els jerarques nazis varen ser presents a l’acte, on el dictador alemany va pujar a bord d’un Kdf-Wagen descapotable conduït per en Porsche.
Dimecres:
En el Reich:
Des d’aquell dia fins al 27 de maig la Gestapo de Viena va detenir a 1.900 jueus amb antecedents delictius i els va enviar al camp de concentració de Dachau, on varen ser segregats de la resta de presoners i maltractats de manera més brutal.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Aquell dia es va inaugurar l’exposició La música degenerada, Entartete Musik, on es mostrava bàsicament la música de compositors jueus.
A Àustria:
Otto Wächter va ser nomenat comissari en el Ministeri de Liquidació del governador austríac Arthur Seyss-Inquart. La seva tasca era la d’acomiadar a tots els funcionaris austríacs que no fossin del gust del règim. Wächter va tenir poca feina perquè l’antic govern ja aplicava restriccions antisemites per accedir a la burocràcia de l’Estat.
Des d’Obersalzberg, Adolf Hitler va ordenar a Joachim von Ribbentrop que informés a l’enviat txec de que Alemanya no tenia intenció d’atacar Txecoslovàquia.
En el Reich:
L’Adolf Hitler va inaugurar les obres del metro de Munic.
A Düsseldorf, el govern alemany va inaugurar, aprofitant que era el 150ª aniversari d’en Richard Wagner, una exposició de música degenerant. Es volia demostrar que la música jueva i bolxevic era degenerant i contrària a la cultura alemanya i per aquest fet es varen exposar les obres d’en Schönenberg, en Weill, en Paul Hindemith, en Schreker, en Krenek i l’Otto Klemperer entre altres. En el fulletó de l’exposició hi figurava un saxofonista negra amb l’estrella groga. Subtitulada un ajustament de comptes, l’exposició va ser un fracàs.
En la crisi txecoslovaca:
L’agregat militar britànic Mason MacFarlane i el comandant Strong es varen dirigir a Saxònia i Silèsia per comprovar si els alemanys havien mobilitzat les seves tropes cap a Txecoslovàquia tal i com deia el govern txec i les ambaixades francesa i britànica a Praga. Un cop varen inspeccionar la zona varen veure que no havia el moviment de tropes.
Es varen celebrar eleccions general tot i que el govern txec, alterat per una possible amenaça militar d’Alemanya, va continuar com el dia anterior mobilitzant el seu exèrcit. Els alemanys, a través del secretari d’Estat Ernst von Weizsäcker varen assegurar a l’ambaixador britànic que cap unitat militar havia sigut traslladada a la frontera amb Txecoslovàquia.
En el Reich:
A Berlín, en Neville Henderson va rebre un instruccions d’en lord Halifax d’informar a en Joachim von Ribbentrop de que els francesos estaven obligats a intervenir en el cas de que es produís un atac contra Txecoslovàquia i que els alemanys no havien de comptar amb que els britànics es quedessin al marge. Quan va informar al ministre, aquest enfadat li va contestar que si França cometia la bogeria d’atacar-los es conduiria a la que seria segurament la derrota de la història de França, i que si la Gran Bretanya s’unís a ells, llavors haurien de combatre un cop més fins la mort.
A la nit, mentre en Neville Henderson, estava sopant amb uns seus amics, uns treballs de demolició varen sonar com una bomba, i en Henderson va comentar que li semblava que havia començat la guerra. Quan a en Hermann Göering li varen explicar l’anècdota, el ministre alemany li va explicar a en Henderson que ell també s’havia sobresaltat pel soroll, i li va afirmar que havia pensat que els txecs havien començar la guerra.
Preparant la invasió de Txecoslovàquia:
En Wilhelm Keitel va enviar a l’Adolf Hitler, que es trobava en el seu refugi d’Obersalzberg, una nova versió del Cas Verd, la invasió a Àustria, on es planejava un atac contra Txecoslovàquia en un futur immediat. L’esborrany començava dient que no era la intenció aixafar Txecoslovàquia amb una operació militar en un futur proper, però, segons les previsions d’en Keitel, una operació militar en si s’havia d’aconseguir en quatre dies amb un èxit tant enorme que espantaria a les potències occidentals. El pla també contava amb una possible intervenció a Hongria i a Polònia.
Al migdia, l’ambaixador alemanya a Praga, l’Ernst Eisenlohr, es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors txec, en Krofta, que aquest li va comunicar que el govern txec estava intranquil pels moviments de les tropes alemanyes a Saxònia i que havien hagut de prendre mesures. Les informacions que tenien sobre el moviment de tropes també les varen rebre les ambaixades francesa i britànica. Poques hores després, es va enviar a Berlín un telegrama xifrat en què es deia que a conseqüència dels moviments de tropes alemanyes els txecs havien enviat tropes a la frontera de Bohèmia i Saxònia. El secretari d’ambaixada alemany, en Günther Altenbyrg, va manifestar que mai havia escoltat que hi haguessin hagut moviments de tropes contra Txecoslovàquia i va trucar de seguida a l’Alt Comandament de la Wehrmacht que li varen indicar que cap soldat havia sigut enviat a la frontera txeca. A la tarda, el govern txec, alterat per l’amenaça militar directa per part d’Alemanya, va ordenar la mobilització general del seu exèrcit i es va cridar a una quinta i a alguns tècnics pertanyents a la reserva.
En el Reich:
El govern alemany va ampliar i estendre les Lleis de Nuremberg a Àustria. Aquesta disposició va ser firmada per en Rudolf Hess.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
