6 de juliol de 1938
Dimecres:
En el Reich:
A Berchtesgaden, Obersalzberg, l’Adolf Hitler va firmar una llei on es va introduir per primer cop el concepte casi desconegut fins llavors de vacances pagades. Es varen duplicar els dies festius i es va començar a desenvolupar el turisme familiar. L’objectiu era que qualsevol família obrera tingués dret a tenir unes vacances dignes i així es va acabar amb l’antic sistema de la República de Weimar. Aquell dia també es va aprovar la Llei del matrimoni que definia el matrimoni com la unió entre dues persones sanes, de la mateixa raça i de sexes oposats. unides per un bé comú i amb el propòsit de tenir fills sans. Des de bon principi, l’Estat nacionalsocialista va promoure la família i va tractar pitjor a la gent soltera o els adults sense fills. A més, es varen aprovar normes sobre el divorci amb les qual els motius de divorci vigents fins llavors varen perdre la seva validesa i varen ser substituïts per uns altres que basaven el valor d’un matrimoni en una significació per la comunitat nacional. En aquest sentit es varen admetre com a motius de divorci la negativa de reproducció i la infertilitat, i una separació de tres anys. A més, els legisladors nacionalsocialistes varen introduir per primer cop en l’article 55 del Codi Civil com a nous fets delictius el trencament general de la convivència, que en la pràctica volia dir que un matrimoni es podria dissoldre al cap de tres anys de separació. El cònjuge que no volia separar-se tenia dret a recórrer, però al final els jutges decidien si el manteniment del matrimoni estava moralment justificat. A part, segons la nova Llei, les persones de sang alemanya casades amb jueus podien sol·licitar l’anul·lació del matrimoni només per motius racials.
A part, el govern va aprovar una altra llei que estenia l’estructura educativa de Prússia, establerta el 1927, al conjunt d’Alemanya, i que es basava en l’ensenyança obligatòria a vuit anys. Aquella Llei era un pas endavant respecte de Baviera, que fins aquella data només requeria set anys d’ensenyança obligatòria, però un pas enrere respecte de Schleswig-Holstein, on el mínim era tradicionalment de nou anys. Aquesta Llei també incloïa un currículum comú en el que s’hi havia d’incloure l’educació racial per tots els alumnes.
A França:
Per iniciativa del president Franklin Delano Roosevelt es varen reunir els representants de 32 països en la ciutat d’Evian, a la costa francesa del llac Leman, per debatre què tenien que fer amb els jueus que marxaven d’Alemanya. El govern alemany no va participar-hi al·legant que els emigrants jueus eren un assumpte intern. La conferència va intentar posar normes de conductes comunes, especialment davant de la possible expulsió de centenars de milers de jueus de Polònia i Romania. El rumb de la conferència va quedar marcat des del principi pel discurs del cap de la delegació nord-americana Myron Taylor, que va reconèixer la gravetat del problema però es va negar, en nom del seu país, a elevar la xifra de refugiats a Estats Units per sobre dels 27.000 l’any. Tots els demés delegats varen opinar bastant igual al·legant tota classe de raons per no admetre els jueus als seus països, excepte la República Dominicana. Finalment, varen confirmar la negativa de la comunitat internacional a incrementar les quotes d’immigració pels jueus. Aquella reunió, que va finalitzar el 14 de juliol, es va conèixer com la Conferència d’Evian.
