Dimecres:
La invasió de Txecoslovàquia:
Després de que a la matinada l’Emil Hácha hagués firmat davant l’‘Adolf Hitler, Hermann Göering, Joachim von Ribbentrop i Wilhelm Keitel la independència d’Eslovàquia, al matí Hácha va abandonar Berlín amb tren i es va dirigir a Praga per explicar-li en el seu govern que s’havia rendit als alemanys i que havia firmat la pau el dia anterior. Per la seva part, el dictador alemany va nombrar a en Constantin von Neurath protector del nou protectorat de Bohèmia i Moràvia i també es va dirigir a Praga per proclamar la conversió de Bohèmia i Moràvia en protectorat alemany. Per arribar a Praga abans que Hácha, Hitler va manipular el servei de trens.
A les sis del matí, Keitel va ordenar a les tropes alemanyes ocupar Bohèmia i Moràvia, on ja estaven instal·lats alguns agents nazis en tots els punts estratègics per paralitzar tota resistència i controlar la policia txeca. Els nazis es varen afanyar a posar ordre a la seva nova conquesta perquè Hitler havia de fer la seva entrada triomfal a Praga posant fi a la independència de Txecoslovàquia. Era la primera vegada que conqueria territori no alemany al Reich. A les nou del matí, les unitats d’avantguarda varen entrar a la capital txeca, avançant lentament per carreteres bloquejades pel gel, enmig de la boira i la neu. L’exèrcit txec, tal i com se’ls hi havia ordenat, es varen quedar quiets en els seus quarters generals i varen entregar les seves armes. A Eslovàquia, els dirigents eslovacs varen afanyar-se a demanar protecció als alemanys després de que els canoners alemanys en el Danubi haguessin dirigit els seus objectius cap als edificis governamentals de Bratislàvia.
Al migdia, Hitler va sortir de la capital alemanya amb el seu tren especial fins a Leipa, un poble situat a uns 100 quilòmetres al nord de Praga. En el poble l’esperava una flota de Mercedes per anar cap a la capital txeca. Tot i que nevava sense parar, Hitler va fer part del trajecte a peu, amb el braç dret alçat per saludar als soldats alemanys. Quan va arribar a Praga, molta poca gent va sortir a rebre’l i els carrers estaven desèrtics. Els pocs que eren al carrer aixecaven els punys fent un gest de desafiament. Llavors, el dictador va avançar amb cotxe continuant passant casi desapercebut fins al palau reial, el castell de Hradcany. A l’antiga residència dels reis de Bohèmia, acompanyat per en Heinrich Himmler i en Reinhard Heydrich i protegit per la guàrdia de les SS d’en Walter Schellenberg, va rebre els notables de la petita comunitat de parla alemanya de la ciutat. Schellenberg va informar al cap de les SS Himmler que s’havia quedat sorprès de l’alta qualitat dels agents de la policia txeca i va dir que pensava incorporar-los a les SS. Amb en Hitler també varen viatjar a Praga els representants del Pla Quadriennal i del Ministeri d’Economia, que varen anar en molt de compte de no malmetre l’economia txeca.
A la nit, després d’un sopar improvisat perquè no s’havia preparat res, Hitler va preparar els termes del decret pel que s’establiria el protectorat alemany juntament amb el ministre Wilhelm Frick i el secretari d’Estat Wilhelm Stuckart.
La reacció dels diferents governs davant la nova conquesta alemanya:
A la Gran Bretanya, el parlamentari Winston Churchill es va mostrar indignat davant d’aquesta nova provocació alemanya, però en canvi els seus col·legues conservadors com lord Halifax i el primer ministre britànic Neville Chamberlain volien continuar preservant la pau encara que s’haguessin de fer més concessions a en Hitler. Churchill pensava que s’havia de reforçar la Royal Air Force (RAF) davant de l’augment militar alemany. Tot i això, va parlar amb l’alcalde nazi de Danzig, a Polònia, l’Albert Forster, i li va explicar amb aquestes paraules:
L‘augment d’una influència alemanya de tipus comercial a l’Europa danubiana no tindrà conseqüències, però qualsevol moviment violent portarà a la guerra.
Davant de les discrepàncies que estaven sortint entre el primer ministre i Churchill pel que fa a la política de no agressió que havia de mantenir el seu país, Chamberlain va decidir excloure’l del seu gabinet de govern. El gran temor dels britànics era un atac alemany a Polònia.
A la Unió Soviètica, Iosif Stalin aplanava el camí per un pacte entre russos i alemanys. D’una banda va nombrar a en Viatxeslav Mólotov ministre d’Afers Exteriors. Mólotov seria un dels artífex del pacte amb l’alemanya nazi, i de l’altra va destituir el dirigent soviètic més pro-occidental, Maxim Litvinov, que demanava reunions per poder fer un front comú contra en Hitler.
A Itàlia, la invasió d’en Hitler es va veure amb preocupació perquè no entenien que el dictador alemany volgués conquerir aquells territoris que no eren de la seva competència.
A Hongria, gràcies a aquesta conquesta es va apoderar de l’Ucraïna subcarpàtica, Rutènia.
