EL TERCER REICH

Diumenge:

La crisi txeca:

L’Exèrcit de Terra i la Luftwaffe varen rebre l’ordre d’estar preparats per entrar a Txecoslovàquia a les sis del matí del 15 de març, però sense apropar-se a menys de 10 quilòmetres de la frontera fins aquell moment. Llavors, Adolf Hitler va ordenar al ministre Hermann Göering, que estava de vacances a San Remo, que tornés a Berlín d’immediat. A la nit, dos agents del SD varen recollir a en Josef Tiszo, primer ministre eslovac, i el varen traslladar a Berlín en un avió especial perquè proclamés la independència d’Eslovàquia de Txecoslovàquia, tal hi com volia en Hitler i es reunís l’endemà amb el dictador alemany. Durant aquell mateix diumenge, Hitler va anunciar-li al regent Miklos Horthy que tindria carta blanca per annexionar-se a regió del Càrpat-Ucraïna, sota poder txec en aquell moment, sobre la qual Hongria tenia velles aspiracions.

En el Reich:

El cap de la Marina, Erich Raeder, va fer un discurs en el primer Dia dels Herois on va lloar la figura de l’Adolf Hitler i va acusar el comunisme i els jueus d’estar al darrere de voler destruir el poble alemany.

En el Vaticà:

A la basílica de Sant Pere es va celebrar la coronació del cardenal Eugeni Pacelli amb el nom de Pius XII. L’ambaixador Joseph Kennedy va assistir a l’acte com a representant del president Franklin Delano Roosevelt. El futur president, John Fitzgerald Kennedy, va veure l’acte amb la seva família des del pòrtic exterior de la basílica.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va persuadir al capellà Josef Tiso perquè s’encarregués de dirigir Eslovàquia com un país independent però sota el control d’Alemanya. El dictador va enviar a en Wilhelm Keppler perquè s’entrevistés un cop més amb el capellà Tiso perquè accedís a declarar unilateralment la independència.

Tweet

Divendres:

En el problema txec:

A Txecoslovàquia, el govern txecoslovac va declarar la llei marcial pel temor a una ocupació militar per part d’Alemanya i pels continus atacs dels eslovacs contraris al govern txec i favorables a la intervenció alemanya. Per tal d’evitar una proclamació d’independència per part d’Eslovàquia, el govern txec va enviar les seves tropes a Bratislàvia. Emil Hácha va fer detenir a en Josef Tiso i els seus col·laboradors, cosa que li va servir a l’Adolf Hitler per trobar un pretext per envair Txecoslovàquia. Hitler va informar aquell dia als ministres Joseph Goebbels i Joachim von Ribbentrop, i el cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel de que havia decidit entrar a Txecoslovàquia, aixafar l’Estat txec i ocupar Praga.

En el Reich:

El ministre d’Afers Exteriors del Reich, Joachim von Ribbentrop, va acceptar l’oferta del govern italià de celebrar una reunió entre els Estats Majors italians i alemanys; Wilhelm Keitel i lAlberto Pariani, per enfortir les relacions militars entre els dos països. Els italians volien que aquella reunió es fes pública als mitjans de comunicació perquè volien que tot el món sabés que l’Eix s’estava preparant per qualsevol acció.

A la Unió Soviètica:

Durant el XVIII Congrés del Partit Comunista celebrat en el Kremlin, Iosif Stalin va manifestar que no existia cap acord entre Alemanya i la Unió Soviètica, però va dir que els dirigents nazis havien rebutjat una proposta de les potències occidental per llançar un conflicte armat contra Rússia. Stalin, per primer cop, va donar a entendre que buscava un acord amb el govern alemany i va criticar la política d’apaivagament d’Occident per considerar-la un estímul de l’agressivitat alemanya contra la Unió Soviètica i va declarar que no tenia cap intenció de treure les castanyes del foc a les potències occidentals en cas de conflicte amb Alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

El Foreign Office va donar instruccions als funcionaris britànics a València que la Marina britànica, la Royal Navy, no evacués els refugiats sense el permís del colpista Francisco Franco.

Tweet

Dilluns:

A Txecoslovàquia:

Davant l’amenaça que tenia d’Alemanya, el govern txec va eliminar l’autonomia Càrpat-Ucraïna. Tant Alemanya com Hongria, que aquell territori era una vella reclamació hongaresa, varen criticar durament aquella decisió i els va servir de pretext per l’ocupació d’aquella zona. L’Adolf Hitler l’entregaria als hongaresos després de l’ocupació de Txecoslovàquia.

Tweet

Diumenge:

En la Guerra Civil espanyola:

El coronel republicà Segismundo Casado va donar un cop militar contra el govern republicà de Juan Negrín argumentant que Negrín era un titella a mans del Partit Comunista. Aquella revolta va acabar provocant una petita guerra civil a Madrid que va provocar 2.000 morts, sobretot comunistes.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

Hermann Göering  va firmar una disposició que fixava el termini en que els jueus havien d‘entregar totes les seves joies al govern alemany.

A Txecoslovàquia:

A Praga, l’agent A-54 Paul Thummel del Abwehr es va reunir amb el cap de la intel·ligència txeca Frantisek Moravec per informar-lo de que la ciutat seria ocupada el dia 15 de març. L’agent A-54 també el va advertir de que tot el seu equip seria detingut per la Gestapo i que tenien que esperar un tracte pietós. Thummel li va dir que continuaria treballant pel seu servei després de l’ocupació alemanya sempre hi quan es destruïssin tot en quan estigués relacionat amb ell en els seus arxius,

Tweet

Dijous:

En el Reich:

El coronell Von Schell, plenipotenciari de la indústria automobilística pel Pla Quadriennal, va promulgar una sèrie d’ordres que restringien el número de models diferents de vehicles que es podien fabricar per tal de racionalitzar i abaratir els vehicles. D’aquesta manera, els vehicles militars es varen poder reparar de forma més ràpida i eficaç.

En el Vaticà:

El cardenal Eugeni Pacelli va ser elegit nou Papa amb el nom de Pius XII.

En la Guerra Civil espanyola:

A Espanya es va pública la renúncia del president de la República Manuel Azaña del dia 27 de febrer de 1939, exiliat des de la caiguda de Catalunya a París. Juan Negrín es va convertir momentàniament en la màxima autoritat dels republicans.

Tweet

Dimarts:

A la Gran Bretanya:

Després de que el dia anterior el govern britànic anunciés que reconeixia un govern dirigit pel general Francisco Franco, Clement Attlee, en una intervenció a la Cambra dels Comuns, va atacar el comportament del primer ministre Neville Chamberlain i va lamentar que hagués amagat una decisió que feia temps que estava presa. La seva intervenció va acabar amb una condemna a la política del primer ministre. Chamberlain, en el seu torn de paraula, va esquivar les acusacions i es va limitar a referir-se a la dimissió del president espanyol Manuel Azaña per justificar el reconeixement del colpista. A més, el primer ministre va reconèixer que entenia l’afany de venjança que havia expressat en Franco pels crims que s’havien comès, tot i que va assegurar que havia demanat en el general espanyol que no prengués represàlies i va afegir que Franco s’havia compromès a respectar la legislació anterior a l’esclat de la Guerra Civil espanyola.

Tweet

Dilluns:

En la Guerra Civil espanyola:

Gran Bretanya, Iugoslàvia i França varen reconèixer al govern del colpista Francisco Franco. Els conservadors britànics varen fer pública la seva decisió a la Cambra dels Comuns després de les reiterades insistències del Partit Laborista perquè els expliquessin la veritat sobre la situació. Els Laboristes no volien donar suport al general espanyol. Davant d’aquella notícia, el president de la República espanyola, Manuel Azaña, va dimitir del seu càrrec de president, tot i que el president espanyol feia dies que s’havia exiliat a França amb la intenció de no tornar al seu país.

A la Unió Soviètica:

Després d’haver complert el dia anterior 70 anys, Nadejda Konstantínovna Krúpskaia, Nàdia, la viuda del líder soviètic Vladimir Lenin, va morir a l’hospital del Kremlin. Tota la seva vida va arrossegar problemes de tiroïditis.

Tweet

Adolf Hitler va comentar en el seu cercle més íntim que veia complicat un apropament entre França i l’Espanya de Francisco Franco perquè els francesos durant tota la història havien fet la vida impossible els espanyols.

Tweet