EL TERCER REICH

En la crisi txeca:

Mentre la Wehrmacht es preparava a la frontera txeca per envair al país, l’Adolf Hitler, en Hermann Göering i en Wilhelm Keitel van preparar una trobada a la Nova Cancelleria del Reich amb l’Emil Hácha, el vell president de Txecoslovàquia. Aquesta trobada va ser demanada per l’Hácha davant de la més que possible invasió de la Wehrmacht al seu país. L’Hácha va viatjar a Berlín amb tren enlloc de viatjar amb avió per culpa dels seus problemes de cor, i va estar acompanyat per la seva filla i el Ministre d’Afers Exteriors Frantisek Chavalkovsky. Varen arribar a Berlín a les 20:40 després de cinc hores de viatge. Mentrestant, l’ambient era molt calent a Alemanya per preparar la invasió, grans titulars anunciaven que Moscou manejava els fils a Txecoslovàquia i que armava la fam roja. A més, s’informava sobre 50 ferits, seriosos incidents a Brünn i Brno, d’un atac a un gimnàs alemanys, de trets, baionetades de gendarmes txecs i altres atrocitats.

Abans de la trobada amb l’Hácha, en Hitler s’havia informat discretament de com es començaven a mobilitzar les tropes alemanyes en el territori txec i també es va informar dels problemes de cor que patia el president txec. Un cop l’Hácha va sortir de l’estació de trens es va esperar durant unes hores a l’hotel Adlon, on va ser rebut amb tots els honors i se l’hi va entregar una capsa de bombons a nom d’en Hitler. Mentre l’Hácha s’esperava impacient, en Hitler va sopar amb el seu ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, i junts varen mirar una pel·lícula. Després de fer-lo esperar fins a la una de la matinada, l’Hácha va ser rebut cordialment a la nova i impressionant Cancelleria del Reich davant d’en Joachim von Ribbentrop, en Walther Hewel, en Wilhelm Keitel, l’Ernst von Weizsäcker, l’Otto Meissner, l’Otto Dietrich i en Paul Schmidt. Enmig de la reunió, en Hermann Göering, que acabava d’arribar a Berlín de les seves vacances a San Remo i havia sigut informat per en Hitler de que els russos havien ocupat aeròdroms txecs incomplint l’acord de Munic, va entrar de cop a la sala on estaven reunits i va demanar amb mala educació que li portessin una cervesa. Després de l’arribada d’en Göering, en Hitler va començar a maltractar verbalment al president txec acusant-lo d’incapaç de solucionar la crisi que patia al seu país i li va demanar que deixés entrar al seu exèrcit pacíficament. Al principi l’Hácha s’hi va negar i va demanar a en Hitler que deixés que Txecoslovàquia continués sent un país independent i, a canvi, ell faria deixar les armes a l’exèrcit txec i seria fidel al règim nazi. L’Hácha encara confiava que tant França com la Gran Bretanya l’ajudarien tal i com li havien donat garanties en la Conferència de Munic del setembre de 1938, però tot i això no les tenia totes i tant ell com el seu ministre d’Afers Exteriors estaven immòbils a la cadira, tal i com va descriure dies més tard l’intèrpret d’en Hitler, el doctor Paul Schmidt. Llavors, en Hitler va donar per acabada la reunió, i en Göering i en Von Ribbentrop es varen endur a l’Hácha a la central telefònica insistint-li que prengués una decisió immediata. Schmidt, mentrestant, intentava trucar a Praga només per descobrir si la línia telefònica estava fora de servei. Mentre en Von Ribbentrop el cridava, i en Göering, impacient però relaxat per la cervesa que s’havia begut, el va amenaçar i li va descriure com la Luftwaffe bombardejaria Praga si no acceptava els plans d’en Hitler. En Göering mentia perquè estava informat de que la 7ª Divisió aèria estava immobilitzada a terra per culpa de la neu i no podria complir aquella amenaça. A continuació, la línia telefònica va ser restablerta, però quan l’Hácha va començar a parlar per telèfon a Praga es va tornar a tallar un cop més. En Von Ribbentrop estava molt furiós per tot el què passava i començava a cridar de males maneres i, davant d’aquella pressió, l’Hacha es va desmaiar a la seva cadira i en aquells moments tothom va pensar que s’havia mort. De seguida varen veure que encara respirava i en Hitler, que no volia que es morís a la Cancelleria ja que no es podia permetre davant de l’opinió pública que l’Hácha fos una nova víctima del règim com va ser el cas de l’assassinat d‘Engebert Dollfuss, va cridar de seguida al seu metge personal, el doctor Theodor Morell, i li va injectar una injecció amb una agulla hipodèrmica que li va donar en Göering, que el va reanimar però amb un mal estat. L’Hácha, confós per tot plegat, va donar l’ordre per telèfon a Praga de no resistir-se a la Wehrmacht i va firmar un acord a les 4 de la matinada en què posava el poble txec en mans d’Alemanya. Llavors es va tornar a restablir la línia telefònica amb Praga.

En acabar la reunió, en Hitler es va apropar a la seva secretaria Christa Schröeder, i li va dir: És el dia més feliç de la meva vida, la unió de Txecoslovàquia i Alemanya és un fet. Figuraré com l’alemany més gran de la història, i va fer un petó a la galta a la seva altra secretària, la Gerda Christian. Eren les quatre de matinada, i en Hitler ja no va anar dormir, de fet tampoc no ho podia fer sense somnífers, i varen celebrar en el seu despatx aquella victòria. Assentat a la seva butaca, en Hitler va demanar que s’enviés una carta a en Benito Mussolini per informar-lo d’aquella victòria i una proclama als txecs on explicaria el nou estat del país. Les tropes alemanyes van envair Txecoslovàquia a les sis de la matinada del dia 15 de març de 1939 que va passar aquell mateix dia a anomenar-se Protectorat del Reich de Bohèmia i Moldàvia, amb el baró Constantin von Neurath com a Protector i sota les ordres del ministre d’Afers Exteriors alemany Joachim von Ribbentrop. El ministre d’Afers Exteriors alemany va escriure un text en què explicava el programa alemany en què s’incloïa la incorporació de Bohèmia al Reich, el vassallatge d’Eslovàquia i la cessió de Rutènia a Hongria.

A Bratislàvia, al migdia, el sacerdot Josef Tiso va proclamar davant del seu Parlament la independència d’Eslovàquia sota la protecció del Reich alemany i va mostrar un text d’independència que havia escrit en Joachim von Ribbentrop el dia anterior. D’aquesta manera es va dividir Txecoslovàquia i els alemanys varen poder ocupar Bohèmia i Moràvia. A més a més, aquell dia es va declarar la independència d’Ucraïna subcarpàtica tal i com desitjava Polònia.

Tweet